La Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia estableix una quota de socis per recollir fons

En l'assemblea de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia de divendres passat, es va decidir establir una quota de socis de deu euros per tal de recaptar un fons econòmic que permeti a l'entitat fer front a la despesa que li representa personar-se com a part interessada en el recurs contenciós que l'empresa Río Cénia S.L., dedicada al conreu de cítrics, va presentar contra el projecte Castor, i que el Tribunal Suprem va admetre a final de l'any passat. Segons Joan Ferrando, portaveu de la plataforma, la resposta d'aquesta crida a la participació econòmica de les 200 persones que van assistir a l'assemblea va ser «molt positiva». Durant l'assemblea també es van anunciar altres iniciatives, com el pròxim aplec musical que la plataforma ha organitzat per al 13 de juny. L'acte tindrà la participació de gent del territori, com ara el grup Pepet i Marieta i també Quico el Cèlio. «Serà un acte de començament d'un estiu que creiem que serà decisiu, ja que si durant aquest any no s'aprova la sol·licitud de l'empresa que vol dur a terme el projecte, tindrem molt de guanyat, ja que es complicaria l'aprovació», va assenyalar Ferrando. No obstant això, el portaveu va assegurar que estan preparant més mobilitzacions.

[+info: Diari El Punt]

300 anys sense full de ruta

Sí, han passat tres segles d'ençà que ens posaren els grillons castellans i borbònics "por justo derecho de conquista". Tres segles d'embotir-nos nacionalisme espanyol pels sets forats dels cos. Per tots els set. Compteu-los. Tres segles de dir-li "solidaridad" a allò que tothom sap que és vulgar extorsió i robatori. Tres segles d'obligar-nos a parlar "cristiano". Tres segles d'ingomínia.

Però… tres segles de resistència?

Sí, hem resistit. D'aquella manera. No gaire col·lectivament. No pas com un sol poble que sap on té l'enemic i el combat i no se'n refia. Hem resistit a rogles, des de les trinxeres, en desbandada, amb múltiples i escampades excepcions que han confirmat la regla. La regla que diu que som un país sense política. Perquè la política és, al capdavall, la que dissenya els fulls de ruta. I què és per nosaltres un full de ruta sinó el trajecte planificat, conscient i conseqüent (sobretot conseqüent) cap a un horitzó de llibertat…

No hem tingut full de ruta ni consciència de poble sotmès que ha d'alliberar-se. Vull dir: en general i col·lectivament, cohesionadament, no hem tingut aqueixa consicència. Hem defugit, secularment, el conflicte. Aquest és el tret que millor ens defineix, dissortadament, com a catalans. Catalans del nord, del sud, de l'est i de l'oest: catalans pactistes. Pactar estatuts de pa sucat amb oli, pactar i estimar les banderes dels enemics, pactar la desmembració del català, pactar quants dels nostres diners ens tornaran els arrogants senyorets espanyols… Tot és susceptible de ser pactat. I no solament l'imaginari simbòlic, la llengua o la integritat del territori nacional, fins i tot es pot posar a pacte la pròpia supervivència, i assumir, definitivament, la derrota irreversible. Els espanyols ens tenen molt i molt ben apamats. Saben per quin clavill cal abocar el raig d'aigua perquè esdevinga badall, forat, avenc, abisme. Al contrari de nosaltres tenen perfectament dissenyat, de fa segles, el full de ruta que cal seguir per a diluir-nos en el no-res de les nacions. Poc se'n van ells del camí traçat. Saben, per exemple, que sempre defugim el conflicte. I ells en saben un fum, de moure conflictes. Els creen i els gestionen a la perfecció per al seu benefici. Davant els seus conflictes, els nostres polítics oficials i els seus intel·lectuals orgànics ofereixen de seguida el pacte. I el pacte imposa unes renúncies. Un cop aconseguit aquest pacte, els espanyols organitzen un altre conflicte, i tot seguit els nostres polítics oficials i seus intel·lectuals orgànics proposen un altre pacte i unes altres renúncies. Tot es renunciable. Així portem tres-cents anys: de pacte en pacte, de renúncia en renúncia, fins l'esvaïment irreparable.

Això hauria de canviar si volem tenir cap oportunitat. Caldria bandejar definitivament del nostre tarannà polític l'enganyifa del pactisme. No hem de pactar res amb els espanyols. Perquè, fet i fet, com ens advertia Joan Fuster, ara tan abominat per la mediocritat creixent, "pactar és perdre". I la sort, a l'igual que la independència, cap buscar-la, cal arriscar-se a guanyar-la. Per a guanyar, cap apostar i jugar. Jugar a guanyar, és clar. O, com a mínim, jugar per a ficar la por al cos dels nostres enemics, sempre tan prepotents. De cap manera jugar a perdre. Jugar a perdre és acomodar-se a ser gestor d'autonomies espanyoles, i dir, com la rabosa deia al raïm aparentment tan alt, que la independència encara és verda i no paga la pena l'esforç d'intentar collir-la.

Aquest hauria de ser el missatge: el pactisme ha mort com a tret polític català. Ara fem política contra el nacionalisme espanyol supremacista i exterminacionista, contra els qui arranquen crostes catalanistes i tanquen televisions en català, contra els qui denominen solidaritat a l'extorsió, contra els corruptes que ofrenen "nuevas glorias a España", contra els qui malmeten el nostre territori per a omplir-se impunement les butxaques, contra els qui ens volen espanyols "por justo derecho de conquista", és a dir, contra els qui ens volen cornuts i pagant-los el beure.

Agranem per fi només cap a casa nostra. Planifiquem el nostre full de ruta. Encara que no siga un camí gens còmode, encara que tots els raïms ens semblen verds. El camí l'hem de fer nosaltres i de més verdes n'han madurat. Així doncs, el 25 d'abril a València amb l'esquerra que no oblida. Per la memòria. Per la dignitat. Per la llibertat dels Països Catalans.


Publicat el Dimarts, 21 d'abril de 2009 al periòdic l'Accent

Actors i escriptors denuncien les agressions al català

Actors, escriptors i d’altres persones públiques han llegit aquest migdia, als Jardinets de Gràcia de Barcelona, poemes i textos satírics per recordar les agressions a la llengua sofertes els darrers setanta anys, des de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Han recordat els edictes, normes i lleis franquistes promulgades contra la llengua i la cultura catalanes en un acte emotiu en què hi ha assistit mig miler de persones.

L'acte, organitzat per la Comissió de la Dignitat, l'Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i l'Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, ha criticat la llei de la memòria històrica perquè gairebé ni tan sols s'anomena la persecució lingüística vers el català. A més, també s'hi ha reclamat el retorn dels documents confiscats per les tropes franquistes i que encara són a l'Arxiu de Salamanca, tot i que molts ja s'haurien d'haver lliurat als propietaris legítims.

'El català no ha arribat a la plena normalitat' ha assenyalat Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió. L'acte, que han conduït Carme Sansa, Carles Arquimbau i Enric Rodríguez, ha tingut com a moment àlgid l'enlairada d'un estel amb la forma de l'estàtua de la victòria franquista, que és als peus del monòlit situat en l'encreuament del Passeig de Gràcia i la Diagonal. Per commemorar la victòria a la guerra, els franquistes van posar-la a canvi de la que feia homenatge al polític i escriptor Francesc Pi i Margall, que ara és a la plaça de Llucmajor, a Nou Barris. 'Volem restablir aquella estàtua, que estava en el monument que originàriament retia homenatge' ha explicat Cruanyes.

Els organitzadors han escollit els Jardinets de Gràcia com a escenari de l'esdeveniment per la proximitat al Palau Robert, que havia acollit la conselleria de cultura durant l'etapa republicana i on els franquistes van instal•lar el centre de les forces d'ocupació liderat pel general Álvarez Arenas.

Enric Cassasses, Jordi Coca, Josep Maria Murià, Jordi Llavina, Gemma Llienas, Ignasi Riera i Isabel-Clara Simó són alguns dels autors que hi han participat. A més però, també s'han llegit textos d'Espriu, Joan Brossa, Manuel de Pedrolo i Joan Oliver, entre molts més.

[+info: Sobiraniaiprogres.cat]

El 25 d'Abril a València!

El proper dissabte 25 d'Abril se celebra la diada nacional del País Valencià, que commemora l'inici de l'ocupació dels Països Catalans, amb la derrota a Almansa el 1707, de les tropes austracistes davant de Felip V. 302 anys desprès la situació d'opressió nacional encara continua i els borbons hereus directes de Felip V, continuen ocupant-mos.
Enguany la data del 25 d'Abril ha caigut en dissabte, en principi una dia idoni per tal de convocar una gran manifestació a nivell nacional. Però la sorpresa ha estat major quan Acció Cultural del País Valencià, que sol ser la convocant més significant, ha decidit per sorpresa fer la manifestació el dia 9 de Maig. Evidentment d'avant d'este fet insòlit i inexplicable, moltes col·lectius han decidit convocar una manifestació per al mateix dia 25 d'Abril a València.

Des de Maulets Terres de l'Ebre s'organitza un bus per a baixar a València, la data màxima per a contractar-lo és el proper dilluns 20 d'Abril.
Sortida des de Tortosa a les 14:00h
Tornada des de València a les 03:00h [desprès dels concerts]
Preu: 25€
Reserves: 695 81 04 02
Contacte: ebre@maulets.org

[+info: www.300anys.cat]

Ajuria Enea té un preu

La nit electoral el líder del PSE-PSOE, Patxi López, anunciava que, tot i que el PNB acabava de guanyar les eleccions, ell se sentia legitimat per ser el nou inquilí d'Ajuria Enea.

El de Portugalete només necessitava els vots del PP per sumar majoria a la cambra i convertir-se en lehendakari. Per tant, des de l'1 de març a Euskadi tothom s'ha fet la mateixa pregunta: què es cobraran els populars pel suport a López? PSE i PP han trigat un mes a respondre la qüestió. Els populars ho faran pagar.

Una de les contrapartides per investir López a principis de maig té nom i cognoms: la conservadora Arantza Quiroga, que des de divendres presideix el Parlament basc.

[Font:l'Avui]

Però la cambra de Vitòria no és l'única institució que anirà a parar a mans del PP. Abans de l'estiu -així ho apunten fonts del partit que lidera Antonio Basagoiti-, el PNB deixarà de governar en minoria a la Diputació d'Àlaba i a l'Ajuntament de Getxo (Biscaia). Els populars passaran a controlar les dues institucions amb el suport del PSE-PSOE.

El PP també volia un pacte de legislatura ple de compromisos en temes que considera claus. El PSE ha cedit, i dimecres totes dues formacions van rubricar un document d'onze folis titulat Bases per al canvi democràtic al servei de la societat basca.

López es compromet a complir tots els punts de l'acord i a mantenir una "relació preferent" amb el PP durant la legislatura. A canvi, els populars aprovaran els pressupostos del govern socialista i no avalaran ni presentaran cap moció de censura, llevat que el de Portugalete no compleixi el pacte. Per controlar-ho, es crearà una comissió de seguiment, amb representats dels dos partits. I a què s'ha compromès el PSE?

Ni López ni la nova presidenta del Parlament basc dominen l'euskera. Panorama desolador que fa témer per una llengua mil·lenària que està en risc d'extinció segons la Unesco.

El govern de López es compromet a garantir "la lliure elecció de la llengua vehicular en l'ensenyament", és a dir, a deixar-ho tot gairebé tal com està, amb els alumnes podent escollir entre tres models lingüístics diferents: A, en castellà; B, en bilingüe, i D, en euskera. Per tant, es mantindrà l'opció de poder estudiar en castellà, a pesar que el 95% dels alumnes es matriculen en els models B i D.

La conselleria d'Educació, en mans d'EA, ha intentat canviar durant els últims anys el model d'aules separades i establir l'euskera com a idioma vehicular en un 60% de les classes, però ha topat amb les reticències del PNB.

Amb la legislatura gairebé esgotada, el tripartit va aprovar diversos decrets que elevaven les exigències d'euskera a infantil i batxillerat, però Patxi López els derogarà "immediatament". També hi haurà canvis en l'administració pública: a l'hora de buscar feina al govern basc, parlar euskera atorgarà menys punts que fins ara.

Reforma de ràdios i televisions
El document signat per PSE i PP anuncia una "reforma profunda" de les ràdios i les televisions públiques del País Basc. Euskal Herria -tant el concepte, com la imatge d'Euskadi Sud, Navarra i Euskadi Nord juntes- desapareixeran. És a dir, que als mapes del temps només hi sortiran Biscaia, Guipúscoa i Àlaba.

Se "simplificarà" l'elecció del director dels mitjans de comunicació públics, disminuirà el pressupost i l'esquerra abertzale il·legalitzada no podrà aparèixer ni a ETB ni a Radio Euskadi. Prohibit entrevistar per exemple Arnaldo Otegi.
En contra del que va prometre en campanya electoral, el PSE es plega a les exigències del PP i es compromet a no modificar l'Estatut de Gernika. Reclamaran a l'Estat alguna de les 36 competències pendents, i poc més. Es "normalitzaran" les relacions amb l'executiu de Zapatero.

Si el PSE vol comptar amb el suport del PP tota la legislatura, haurà de dotar de més mitjans l'Ertzaintza, impedir "homenatges a persones o grups vinculats a ETA", eliminar els símbols etarres que hi ha als carrers i no ajudar els familiars de presos.