Casal Aixumara

Crònica Correllengua 2011

2011-12-29T13:06:00.002+01:00

El passat dissabte 12 de novembre tornàvem a celebrar el Correllengua al nostre municipi. Després d'inundar d'activitats el llarg i ample del nostre país, aquesta edició, com és habitual, va culminar amb una multitudinària manifestació pel centre de Perpinyà, a la Catalunya del Nord. Aquesta edició 2011, estava marcada, a més, per la decisió judicial que revoca el model de l'immersió lingüística, un model que lluny del fracàs ha marcat moltes generacions del nostre país i manté la flama de la nostra llengua encesa a gairebé totes les llars catalanes.

L'edició d'enguany va girar al voltant de la figura de Pere IV, pseudònim de Joan Oliver i Sallarès. Durant la guerra civil va ser impulsor del Servei de Biblioteques del Front. Exiliat republicà desprès de la guerra, l'enyorança per la seua pàtria el fa tornar al seu país el 1948, de nou aquí va ser empresonat pel règim. El 1959 va assolir el seu ressò més important amb la publicació de Vacances pagades, aquesta obra va ser coneguda com a "poesia social", amb un incipient crítica al capitalisme, la societat de consum i el règim franquista. El 1966 també participà en "La Caputxinada" que va tenir lloc al Convent dels Pares Caputxins de Sarrià (Barcelona). La seua posició crítica i insubornable el va portar a rebutjar la creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1982.

La Diada d'Alcanar va començar amb una sèrie d'activitats organitzades per l'Esplai Picaparets, on es va acostar la poesia i l'obra de Pere IV als més petits del poble. Ja entrada la vesprada vam comptar amb la presència de Lluís Agudo, professor de Llengua Catalana de l'Institut Sòl-de-Riu d'Alcanar i que ens va fer una introducció històrica en la figura del poeta català. Posteriorment i, amb la inesgotable col·laboració de Tomàs Camacho, vam presenciar un magnífic recital de poesia de Pere IV a càrrec d'alumnes del centre canareu.

Les Terres de l'Ebre comencen a caminar cap a la independència

2011-12-25T17:37:00.002+01:00

[Font: www.llibertat.cat]

L'Assemblea Nacional Catalana ha constituït una assemblea territorial a l'Ebre

Xerta, el primer municipi de les Terres de l'Ebre on es va celebrar la consulta popular per la independència, ha estat ara l'escenari de la creació de l'assemblea territorial de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).

L'Ebre comença a caminar cap a la independència des d'aquest passat dissabte 17 de desembre. Més de seixanta persones de diferents sectors de la societat civil van omplir dissabte la sala polivalent de l'Ajuntament de Xerta en l'acte de constitució de l'assemblea territorial a les Terres de l'Ebre. Tot i que les assemblees estan més orientades als municipis, per l'extensió geogràfica s'ha apostat per la creació d'una assemblea territorial que agrupés i potenciés les locals.

En l’elecció dels càrrecs, es va escollir l'ampostí Ramon Bel com a coordinador territorial, Guillem Argelich com a secretari i Joan Maria Torres com a tresorer. A aquests, els acompanyen més d'una vintena de vocals que donen representació a diferents municipis de les quatre comarques i del Matarranya.

L'acte va comptar amb la intervenció de Carme Forcadell, membre del Secretariat de l'Assemblea, que va explicar el full de ruta a seguir durant els propers mesos fins la constitució definitiva de l'Assemblea Nacional Catalana. Forcadell va remarcar la importància de treballar tots plegats per aconseguir l'objectiu comú d'assolir un estat propi.

Un dels punts d'aquest full de ruta exposa que les assemblees locals han d'instar els seus respectius ajuntaments a aprovar la moció de Municipis per la Independència. D'entre els més de 150 què ja ho han fet hi ha Tortosa, Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Alcanar i Deltebre; i s'espera que properament ho facin Roquetes, Miravet i Xerta.

Es mor l'activista independentista Josep de Calassanç Serra 'Cala'

2011-12-18T23:15:00.002+01:00

[Font: Vilaweb] [+info: Ara.cat]

President del Casal Jaume I de Perpinyà, activista independentista i històric de Terra Lliure

Josep de Calassanç Serra, més conegut com a 'Cala', s'ha mort aquest matí a Montpeller després d'una operació de cor. Era president del Casal Jaume I de Perpinyà i un activista cultural, polític i social vinculat a l'independentisme.

Va ser un dels membres fundadors de Terra Lliure, organització de la qual fou expulsat el 1982. El 2002 va rebre el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla per la seva aportació a la lluita per la catalanitat de Catalunya Nord.

També va estar vinculat molt activament a l'associació cultural Aire Nou de Bao, a la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL), i a l'equip Criteri, per l'autocentrament dels catalans.

Professionalment, Josep de Calassanç Serra era editor i llibreter, i va iniciar autors i editors que només publicaven en francès a fer-ho en català. També va coordinar l'elaboració del llibre 'Qui sem els catalans del nord'.

Correllengua 2011 Alcanar

2011-11-09T14:37:00.002+01:00

Un any més des del Casal volem fer arribar el Correllengua al nostre municipi, un acte celebrat de manera molt diversa a centenars de pobles dels diferents territoris de parla catalana, però tots amb un mateix objectiu, reivindicar el foment de l'ús social de la llengua, i difondre la riquesa de la nostra cultura per enfortir la nostra personalitat i autoestima com a poble.

Enguany contem a la col·laboració de l'Esplai Picaparets amb els més jovenets, i també amb diferents professors i alumnes de l'institut, on entre tots farem llengua i homenatjarem el poeta i escriptor Joan Oliver "Pere Quart", figura d'un gran compromís polític, ètic i social, i com no, un dels màxims exponents de la literatura catalana, on fins i tot alguns dels seus poemes han estat musicalitzats per cantautors com ara, Lluís Llach.

DISSABTE 12 DE NOVEMBRE al Casal Jove (antiga caserna)

16:00 Gimcana infantil "Fem llengua" (Esplai Picaparets)

19:00 Xerrada "Vida i obra del poeta Joan Oliver i Sellarès (Pere Quart) a càrrec de Lluís Agudo [professor de Llengua Catalana a l'Institut "Sòl de Riu"]

... a continuació: Recital de poemes de Joan Oliver i Sellarès (Pere Quart) a càrrec d'alumnes de l'Institut "Sòl de Riu"

"La democràcia sols

funciona sense trampes

en els pobles on abans

de votar-la i engegar-la

ja l'exercien, de fer,

per costum i per criança."

(Pere IV)

Recordem: 75 anys de l'alçament feixista

2011-09-29T09:55:00.017+02:00

L'any 1936, una part de l'exèrcit espanyol s'aixecava en armes contra els governs democràtics de la República i de la Generalitat. El fracàs del cop d'Estat, però també del contracop governamental, portà a una cruenta guerra civil de tres anys que acabà amb a victòria franquista, gràcies al decidit i imprescindible ajut de l'Itlàlia feixista i de l'Alemanya nazi. S'iniciava en aquells anys una dictadura que es basà en el control social i en la repressió política, i que tingué un bon exemple en la liquidació del govern de Catalunya i en l'assassinat del President de la Generaliat Lluís Companys.

Tots aquests fets van deixar petjada al territori. Ho podem vore a través de diversos testimonis materials, com les fortificacions militars de la guerra civil que trobem a la nostra costa o en el paper moneda generat durant el conflicte bèl·lic.

Per recordar tots aquests fets, des del Casal Aixumara hem organitzat uns actes commemoratius, juntament amb el Centre d'Estudis Lo Codolar, i amb la col·laboració de Lo Rafal i l'Ajuntament d'Alcanar.

Dissabte dia 8 d'octubre:

A les 15:30h a la Plaça de l'Església de Les Cases
Visita guiada als búnquers.

A les 19h a la sala polivalent de la Biblioteca Trinitari Fabregat d'Alcanar
Xerrada: "El paper moneda al Montsià durant la Guerra Civil", a càrrec de Joan B. Beltran.

Si esteu interessats en la visita, preguem confirmació d'assistència a casalaixumara@gmail.com. Us hi esperem!

Presentació de la 4a Marxa de Torxes per la independència

2011-09-01T10:50:00.002+02:00

La Comissió 11 de Setembre de les Terres de l’Ebre organitza la 4a Marxa de Torxes per la independència

El lema d’enguany serà “Prou retallades... Ara, Independència! S’ha acabat lo temps de la temor”

Per quart any consecutiu, la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l’Ebre - que aplega diferents entitats culturals i socials del territori - ha organitzat per al proper 10 de setembre la Marxa de Torxes per la Independència. Aquesta iniciativa, que se celebra la vespra de la diada, durant els darrers anys s’ha estès arreu de les comarques catalanes.

La Marxa de Torxes, començarà puntualment a les 20:30h al Castell de la Suda i transcorrerà pels carrers del centre i nucli històric de Tortosa fins la Plaça de Barcelona (davant del Mercat del Peix). En finalitzar l’acte hi haurà els parlaments d’Antoni Gisbert (Acció Cultural del País Valencià) i Rosa Cañadell (USTEC i SomEscola.cat), la lectura del manifest anirà a càrrec de l'escriptora ebrenca Cinta Arasa. Durant la Marxa de Torxes, participaran diverses colles de cultura popular del territori.

L’encarregada d’escriure el manifest ha estat l’escriptora ebrenca Cinta Arasa i porta per lema: “Prou retallades... Ara, Independència! S’ha acabat lo temps de la temor”, d’aquesta manera es vol sintetitzar la situació que està patint el nostre país. Per les retallades a la llibertat d’expressió (tancament de mitjans de comunicació com TV3 i Gandia TV al País Valencià i Radiotelevisió de Mallorca a les Illes Balears, a més dels atacs a entitats com Acció cultural del País Valencià o Escola Valenciana). Les retallades lingüístiques, que s’han intensificat de la mà de les sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem, així com les polítiques lingüístiques que es duen a terme al País Valencià, a les Illes i a la Franja de Ponent. Les retallades socials, que estan sent una realitat amb el desmantellament de l’estat del benestar. Les retallades nacionals es continuen duent a terme mitjançant la reinterpretació de tots els Estatuts d’autonomia per part dels tribunals espanyols. O, per últim, l’espoli fiscal a que ens sotmet l’Estat espanyol, que agreuja encara més la situació social i política que vivim als Països Catalans.

Tanmateix, el lema també és una crida a la lluita i la fermesa. És per això que la segona part del lema parla de la necessitat de construir la independència dels Països Catalans i a fer-ho sense por. Amb la frase “S’ha acabat lo temps de la temor” ha volgut ressaltar la maduresa de la societat catalana per a assumir nous reptes i desprendre’ns de velles pors. Així mateix, també ha volgut fer un paral·lelisme amb el propi territori, que es troba a l’època de la sega de l’arròs i de la verema, i el país, que és hora que s’arremangui per a recollir els fruits que durant anys ha anat conreant.

Enguany, com a novetat, s’ha organitzat un concurs de fotografia, per tal de tenir un recull visual de la Marxa de Torxes, hi haurà dues categories: fotografia ràpida amb telèfon mòbil i fotografia amb càmera. El dia 17 de setembre, en el marc de la Festa Estellés es farà l’entrega de premis. Les bases del concurs podran trobar-se a la web de la Comissió, la inscripció serà gratuïta i les persones participants hauran d’enviar les imatges a l’adreça omniumebre@gmail.com, abans del dia 13 de setembre.

A la web de la comissió s’informarà dels diferents actes organitzats al territori, entre els quals hi ha la presentació del llibre “Espanya, capital París” de Germà Bel, el divendres 2 de setembre a Tivenys. D’altra banda, Òmnium Cultural ha organitzat diferents actes arreu del territori.

Passat l’11 de Setembre, les entitats de la Comissió han organitzat una Festa Estellés per tal d’homenatjar i reivindicar el poeta valencià Vicent Andrés Estellés. Seguint la proposta de l’escriptor valencià Josep Lozano, tal com es fa a altres territoris dels Països Catalans on, durant el mes de setembre – mes en què va nàixer el poeta –, es realitzen sopars-recitals amb poesia d’Estellés. Des de la Comissió es convida tothom a participar en la que tindrà lloc el proper 17 de setembre al restaurant l’Ardiaca, de Campredó.

A la Comissió hi participen: Òmnium Cultural, l'Associació Cultural Soldevila (Campredó), Maulets de les Terres de l'Ebre, el Casal Popular Panxampla (Tortosa), l’Associació Cultural “Camí de Sirga” (Tivenys), el Casal Popular del Sénia (Vinaròs), la Coordinadora Obrera Sindical – COS, el Casal Aixumara (Alcanar), cal recordar que a Comissió queda oberta al teixit social de les nostres terres.

Des de la Comissió, fem una crida la participació i a continuar consolidant aquest acte com a expressió popular i reivindicativa de la nostra Diada Nacional al territori.

Comissió 11 de Setembre de les Terres de l’Ebre

Terres de l’Ebre, 31 d’agost de 2011

Lo cau de la bandolera censurat

2011-07-20T20:23:00.003+02:00

Des del Casal Popular Panxampla volem explicar el procés pel qual ha estat denegada la nostra participació a la Festa del Renaixement amb la taverna del Cau de la Bandolera a les Avançades de Sant Joan com havíem fet els darrers tres anys. I manifestem el nostre convenciment que és una decisió política i no tècnica.

El passat 25 de maig com tots els anys, vam presentar la sol·licitud per instal·lar la taverna dintre del termini establert per l’anunci “licitació per a l’atorgament d’autoritzacions temporals per a la utilització privativa del domini públic mitjançant la instal·lació de tavernes de la Ruta de la Saboga de la Festa del Renaixement en la seva XV edició” i vam esperar fins el dia 2 de juny, la data en què es farien públiques, segons l’anunci, les avaluacions tècniques i les propostes d’ubicació. A la reunió on es van convocar totes les tavernes no se’ns va suggerir cap novetat rellevant. Dies més tard, en una reunió bilateral ens van comentar que estaven estudiant la possibilitat de convertir l’espai on des de fa tres anys muntàvem la nostra taverna en una zona d’espectacle, i que potser no podríem fer allà la taverna. Davant la nostra sorpresa i la insitència que una cosa no havia de ser incomptible amb l’altra, vam quedar que en continuaríem parlant. Sense tindre possibilitat de contrastar, valorar o negociar, se’ns va comunicar per escrit en data 29 de juny que se’ns ha adjudicat l’espai de la plaça del Paiolet.

En aquell moment, des del Casal, vam sol·licitar una reunió amb el regidor Domingo Tomàs, amb l’ànim, i l’esperança, de buscar i trobar una solució raonada i compatible entre els nous interessos i plantejaments de la Festa i la possibilitat de mantindre la presència de la nostra taverna a les Avançades de Sant Joan. No aconseguim poder tindre la reunió fins el dia 6 de juny, i el resultat de la qual és decebedor. Novament, el regidor de festes Domingo Tomàs, només ens ofereix l’opció de fer taverna a la plaça del Paiolet. El mateix regidor reconeix que fins i tot ell pot entendre que considerem incorrecte el procediment, però que ell el considera correcte i ens insta a respondre-li al dia següent si acceptem l’espai del Paiolet, perquè s’han d’imprimir cartells, díptics...

És a dir, a tres setmanes del començament de la festa del Renaixement i després de més d’un mes d’haver presentat la sol·licitud, el regidor Domingo Tomàs ens comunica que tenim un dia per decidir si fem la taverna al Paiolet. Després de 7 anys participant i col·laborant en la festa, el seu màxim responsable ens ofereix un dia per estudiar el seu emplaçament i les seues possibilitats. Un dia per calcular els costos d’adaptar o canviar la infraestructura i el material. I conscientment ens ofereix la plaça del Paiolet, on cap taverna s’ha afiançat perquè és un espai amb sol durant tot el dia, mosca negra a la posta del sol i fora d’ambient a la nit.

A la mateixa reunió, el senyor Domingo Tomàs ens va explicar que la nostra taverna ha estat desplaçada de la seua ubicació tradicional perquè han cedit la gestió de l’espai a una associació, que muntarà un campament i punt de venda (eufemisme de taverna). I ens explica que el canvi és legal perquè aquest espai, des d’aquest any, queda fora de la ruta de la Saboga (feta la llei feta la trampa).

Des del Casal Popular Panxampla entenem que aquest és un mal precedent per la festa del Renaixement, perquè el senyor Domingo Tomàs ha menystingut una entitat de la ciutat i ha decidit sense negociar. I volem recordar que les entitats i associacions som part fonamental de la festa i no actors secundaris sense veu.

També afirmem que aquesta decisió no té un caràcter tècnic sinó polític. Des de la campanya per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa, l’ajuntament de Tortosa ens ha posat obstacles per organitzar activitats i ara ens expulsa de la festa del Renaixement, perquè enviar-nos a la plaça del Paiolet és expulsar-nos. El mateix regidor, tot i ser conscient de com havia anat el procés, es va negar a fer cap gestió per autoritzar la nostra taverna al carrer Gil de Frederic, on s’ubica el Casal Popular Panxampla.

Des del casal Panxampla lamentem que l’alcalde de Tortosa i el seu equip de govern no contemplen la crítica política com un valor positiu, democràtic i constructiu per la ciutat. I preferiríem que se centraren a solucionar els greus problemes de la ciutat com les retallades que afecten al nostre hospital i altres serveis socials bàsics.

També volem transmetre un missatge positiu i d’agraïment a les persones que ens han donat suport i els garantim que aquestes maniobres ens cohesionen com a col·lectiu i ens animen a seguir lluitant per una societat més justa davant el caciquisme que es pensa que té dret a controlar-ho tot.

Finalment desitgem una festa reeixida tant per l’organització com per les entitats que tindran la sort de poder participar.

Tortosa, Terres de l'Ebre

19 de Juliol de 2011

Casal Popular Panxampla

L’endarreriment social de Catalunya i Espanya

2011-06-21T15:08:00.002+02:00

Article publicat per Vicenç Navarro al diari ARA, 19 de juny de 2011 [Font: http://www.vnavarro.org]

Aquest article analitza el gran endarreriment en despesa pública social de Catalunya i d’Espanya que les polítiques actuals del govern de la Generalitat (i del govern d’Espanya) estan empitjorant.

No hi ha plena consciència en els establishments polítics, econòmics i financers de Catalunya i d’Espanya de l’enorme endarreriment social de Catalunya i d’Espanya. Trenta-tres anys després de la fi d’una dictadura caracteritzada per una enorme insensibilitat social (quan el dictador va morir, Espanya es gastava només el 14% del PIB en el seu estat del benestar, molt menys que la mitjana dels països que més tard passarien a conformar la Unió Europea dels Quinze (UE-15), que era un 22% del PIB) Catalunya i Espanya continuen amb la despesa pública social més baixa de la UE-15 (Catalunya el 17,8% del PIB, Espanya el 21 %, la mitjana de la UE-15, 27%). No cal dir que Catalunya i Espanya han corregit part d’aquest dèficit durant el seu període democràtic. Així, Espanya va passar d’un 14% del PIB al 1975 a un 24% al 1993 (tot i que la UE-15 també va pujar d’un 22% a un 28%), retallant per la meitat el dèficit de despesa pública social entre Espanya i la UE-15 (passant del 8% del PIB a un 4%). A Catalunya els canvis van ser semblants, ja que el finançament de l’estat del benestar en aquell període depenia primordialment de la despesa pública social de l’Estat espanyol.

Però l’entrada d’Espanya a l’eurozona va frenar aquesta correcció del dèficit. La reducció del dèficit de l’estat (obligada per assolir el criteri de Maastricht) es va fer a base de reduir la despesa pública social, transferint-se els fons de les àrees socials a la correcció del dèficit estatal, seguint polítiques molt semblants a les actuals: retallades de despesa pública social per a reduir el dèficit de l’estat. És interessant assenyalar que llavors, com ara, l’altra alternativa per baixar el dèficit, augmentar els impostos, ni tan sols es va considerar. En realitat, els impostos van anar baixant durant el període 1996-2008, creant-se les bases per determinar el dèficit estructural de l’estat, que no va aparèixer en la seva dimensió real a causa de romandre ocult com a resultat del gran creixement econòmic i dels elevats ingressos a l’estat com a conseqüència.

A partir del 2003 a Catalunya i a partir del 2004 a Espanya, els governs d’esquerra van augmentar notablement la despesa pública social reduint el dèficit de Catalunya i Espanya amb la UE-15, aconseguint el 2007 la major reducció del tal dèficit social. Però fins i tot en aquell moment, la despesa pública continuava sent la més baixa de la UE-15. I aquesta situació s’ha anat deteriorant a partir de llavors, com a conseqüència de la crisi.

Un argument per explicar aquest endarreriment és que no hi ha recursos, la qual cosa no és del tot certa. Catalunya no és pobra. El seu nivell de riquesa representa el 110% de la mitjana de la UE-15. En canvi la seva despesa pública social per habitant és només el 73,3%. Si fos el 110%, Catalunya es gastaria 19.600 milions d’euros més. Aquests recursos existeixen. El que passa és que ni l’estat central ni la Generalitat els recullen. En conseqüència, Espanya i Catalunya són els països de la UE-15 que ingressen menys recursos a l’Estat, només una quantitat equivalent al 34% del PIB, comparat amb el 44% a la UE-15 i 54% a Suècia (el país que té un estat del benestar més desenvolupat).

Però a més de baixos recursos, la recollida d’aquests recursos és regressiva. Així, un treballador de la manufactura (que és el treballador més ben pagat a qualsevol país) paga en impostos el 74% del que paga el seu homòleg a Suècia. L’1% de renda superior a Catalunya, tanmateix, paga només el 20% del seu homòleg a Suècia. Si la política fiscal de Catalunya i d’Espanya fos la de Suècia, l’estat a Espanya (incloent la Generalitat de Catalunya) ingressaria 200.000 milions d’euros més dels que recull.

Això permetria no només cobrir el dèficit, sinó, més important, crear llocs de treball. El major problema, no només social sinó també econòmic que té Catalunya i Espanya, és la desocupació. Si Catalunya i Espanya tinguessin el percentatge de la població adulta que treballa en l’estat del benestar de Suècia (el 25% en lloc del 9%), es crearien gairebé 5 milions més de llocs de treball dels que hi ha ara, eliminant, per cert, l’atur (que és gairebé de 5 milions). I aquí està el quid de la qüestió. No és l’escassa despesa pública el problema, sinó els baixos ingressos a l’estat i la seva regressivitat. Aquest és el problema. Per cert, el dèficit fiscal de Catalunya versus Espanya (que s’ha de corregir) és només una causa menor del dèficit social de Catalunya, doncs aquest és molt més gran que el dèficit fiscal.

Veure article en PDF

Ahir vaig rebre per totes bandes

2011-06-17T17:25:00.002+02:00

Article del cantautor Cesk Freixas sobre els incidents ocorreguts el passat dimecres a les portes del Parlament de Catalunya. [Font: www.ceskfreixas.cat]

Ahir vaig rebre per totes bandes: per la dreta, pel centre i per l'esquerra. Vaig intentar plantejar un punt de vista diferent a la cobertura mediàtica que s'estava fent del bloqueig al Parlament d'un grup de persones, unes 2.000, que provenien, més o menys directament, de les acampades d'indignats de Barcelona i rodalies. I em van insultar, amenaçar i tractar de manipulador i ingenu, entre les coses més tovetes que vaig arribar a sentir.

No he participat de res en tot això dels indignats. He considerat que, malgrat compartir-hi molts plantejaments i maneres d'enfocar la realitat i el context de crisi, és un moviment que queda força allunyat de la lluita social que, per a mi, ha d'anar acompanyada d'un procés d'alliberament nacional. És el meu punt de vista, de veure-ho, res més. No m'ho he mirat amb descrèdit o amb recel. Sempre he cregut que era, que és, una bona oportunitat per aglutinar esforços i crear una infraestructura, més o menys abstracta, més o menys fràgil, que sigui capaç de formar persones amb més capacitat d'anàlisi crític. Simplement per això ja ho valorava, ho valoro, des de la simpatia i el positivisme.

Dit això, però, ahir semblava que defensar una altra manera d'interpretar el que va passar a la Ciutadella em convertia, automàticament, en defensor acèrrim de la violència i en un enemic convençut de la democràcia. També és cert que tots els debats van produir-se a les xarxes socials. Així, per tant, tot queda ben magnificat. Però m'agradaria dir-ne quatre coses:

Un moviment com el de les acampades, definit centenars de vegades com a no-violent, queda deslegitimat quan usa la violència. Això és així de simple, i la imatge se'n ressent.

Tinc els meus dubtes de la identitat i l'ofici dels principals instigadors de les actituds violentes. És cert que alguns vídeos que corren per Internet no ho acaben de destapar, com aquest, però s'hi observa clarament que la policia de paisà hi va jugar un paper destacat. No podem afirmar que van ser ells qui van començar els enfrontaments, però no seria el primer cop que això passa i s'acaba demostrant, com ahir ens recordava l'Arcadi Oliveres. No dubto, tampoc, d'un grup reduït de persones que, apuntant-se a la gresca, van decidir posar-ho tot de potes enlaire. D'aquests n'hi ha a tot arreu.

També cal tenir en compte que el tractament mediàtic d'ahir va considerar adient comunicar que per la violència d'uns quants tot el moviment dels indignats s'havia transformat en violent. I això és un error important, ja que, sense anar gaire lluny, quan hi ha aldarulls en les celebracions del Barça de seguida s'afanyen en separar els brètols dels qui hi són per celebrar. Per què ahir no es va parlar dels centenars de manifestants que, pacíficament, van condemnar i intentar frenar la violència?

En aquest país s'acostuma a tolerar un tipus de violència i a rebutjar-ne una altra. Es tolera la violència d'acció i es rebutja la violènca de reacció. Per què la primera sí i la segona no? Encara que sigui implícita i no sigui física, la violència d'acció (que en el nostre context podria ser l'atur, les hipoteques, les retallades, el racisme, la desigualtat, l'individualisme, les càrregues policials, o que els bancs i les caixes tinguin més benefici que fa tres anys...) genera impotència i, en molts casos, en determinats moments, una reacció violenta. La violència d'acció incita a la violència de reacció. La bufetada que respon a una altra bufetada. Si s'ha de condemnar la violència, condemnem-les totes dues i no només una. I no estic defensant la violència, que quedi clar.

Per acabar, una última cosa. Als Països Catalans tenim més d'1.200.000 aturats (18%, al gener del 2011) i una taxa d'atur juvenil que arriba al 40%. No creieu que comença a ser preocupant i que, per altra banda, és estrany que la reacció de la societat sigui tan autènticament passiva? Passem possiblement un dels pitjors moments de la nostra història recent, i seguim condemnant cada atac, per petit que sigui, del poble (encara que siguin milers de persones) cap als poderosos. A mi em sap greu, perquè m'agradaria que ens poséssim al costat dels febles, dels qui pateixen. I no estic parlant dels indignats de Plaça Catalunya. Parlo dels tres desnonaments que hi ha previstos avui a Catalunya, parlo de les famílies que no arriben a final de mes, de l'home i la dona que s'han quedat sense feina. Ho sento, però la Catalunya que ho necessita és aquesta. Tan de bo el procés cap a la independència ens porti cap a la igualtat i la justícia social. Encara que sigui somiar, encara que ho haguem de guanyar tot.

Crònica de la presentació del curt "Gotas de Agua"

2011-05-18T09:30:00.017+02:00

Començaven les Festes de Maig i estrenàvem el nou l'Hotel d'Entitats. El divendres dia 6 presentàvem a Alcanar el curtmetratge "Gotas de Agua". La Guerra Civil en general i la Batalla de l'Ebre en particular a generat moltíssims formats documentals: llibres, articles, documents d'arxiu, fotografies, etc. I ha fet córrer rius de tinta. I se n'ha parlat molt. Però, segurament, veure'n algunes escenes en un format de ficció i de curta durada, va ser una experiència diferent. Un Pont Penjat d'Amposta que no feia massa anys que s'havia construït després de reivindicar-se durant molt de temps i que acabava ara destruït per les bombes. Les encara imponents serres de Cavall i de Pàndols. El Castell de Miravet. El poble de Corbera d'Ebre, en ruïnes. I entremig, una història de ficció...

També ens van explicar com es va fer tot, des de darrera de les càmares però també des de davant. Rubén Molina, co odirector del curt, ens va fer cinc cèntims del projecte en sí, fins a arribar a ser una realitat. Un dels acotrs, Marc Barberà, ens va explicar com va pensar la seva interpretació, la del tinent Miguel, un personatge imaginari que era combatent de la Batalla. Per acabar, la historiadora ampostina Júlia Idiarte ens va ajudar a situar uns fets molt concrets dins el seu context.

Des del Casal Aixumara, el nostre agraïment a tot l'equip de creadrs del curt i també a tots els que vau compartir el moment amb nosaltres: gràcies per la vostra assistència!

Presentació del curtmetratge "Gotas de Agua"

2011-04-30T10:35:00.009+02:00

Des de la creació del Casal Aixumara l'any 2008, hem vingut treballant i organitzant actes al voltant de diverses temàtiques que sempre hem cregut de necessària reivindicació. El proper acte, que farem en l'arrencada de les Festes de Maig d'Alcanar, anirà al voltant de la memòria històrica. És cert que s'ha parlat i fet molt per recuperar la nostra memòria col·lectiva, però és igualment cert que, encara, queda molt per fer. Tant des del teixit associatiu, com des de partits i sindicats, administracions públiques i igualment des de la ciutadania en general. En aquest context hem pensat acte nou acte:

Presentació del curtmetratge "Gotas de Agua", inspirat en els fets de la Batalla de l'Ebre i dirigit pel jove ampostí Jaume Moya de Juan.

A continuació, farem un col·loqui amb:

Rubén Molina (codirector)

Irene Oriach (productora)

I també comptarem amb la presència de

Júlia Idiarte (historiadora)

Divendres, dia 6 de maig a les 20.30h

Hotel d'Entitats (antiga caserna de la Guàrdia Civil)

Ronda del Remei, Alcanar.

Tea Party: l'experiència valenciana

2011-01-10T16:19:00.000+01:00

Editorial de Vilaweb de Vicent Partal del 10 de gener del 2011.
Font: Vilaweb

L'atemptat de dissabte a Arizona ha alçat una polseguera enorme. Sarah Palin i el Tea Party havien posat, literalment, dianes contra la congressista Gabrielle Giffords. L'atacant les va interpretar literalment i ara això ha portat el país a discutir si, en el ja famós mapa de la governadora d'Alaska, hi havia intenció o no n'hi havia. Un debat, em tem, inútil.

Ho dic per l'experiència de Tea Party que els valencians fa trenta anys que hem de suportar. El model que ara creix als Estats Units, i que alguns malden perquè també arrele en Espanya, els valencians el coneixem bé; el sabem resumir i sabem les conseqüències que té per a la societat que el cova.

En primer lloc hi ha el naixement: l'aliança entre l'extrema dreta i un mitjà de comunicació. Un procés curiós i atípic, però que es repeteix fil per randa. Franquistes i Las Provincias ací, extremisme republicà i Fox News als Estats Units, extremistes del PP i del grup Intereconomia a Espanya.

La presència d'un mitjà de comunicació no és anecdòtica, perquè s'hi exposa la principal acció dels Tea Party: negar el dret d'existir de l'altre. No és que discrepe del contrincant o l'ataque. És molt pitjor: li nega l'existència mateixa. No hi ha cap valencià que puga ser catalanista, no hi ha cap americà que puga ser d'esquerres, no hi ha cap espanyol progressista. El discurs és insistent i porta inevitablement a la violència. Ja que no pot ser que 'cap dels nostres' ho siga, qui ho és no és dels nostres sinó un cos estrany, aliè, que cal exterminar per al bé de tothom.

La diferència amb l'extrema dreta tradicional és que aquesta nega la democràcia. El Tea Party, no. Es limita a expulsar de la societat qui no combrega amb ells, bo i negant que això siga un atac a la democràcia: 'ja que no són dels nostres no poden participar en la nostra democràcia', vet-ho aquí.

Las Provincias, Fox News o Intereconomia són els creadors d'aquest entorn, adreçat a fer embogir els ciutadans normals a base de missatges apocalíptics, d'amenaces contra la seua forma de vida tradicional. D'invencions revestides de notícia. De l'or català al comunisme d'Obama.

I són també els mitjans, aquells 'mitjans', els que comencen la segona fase dels atacs, que en podríem dir de la diana. Perquè la de Palin no és pas la primera, evidentment. N'hi havia, per exemple, a casa del professor Sanchis Guarner el dia que li van enviar una bomba per correu. La vaig veure jo mateix a terra de l'entrada.

La diana, la pinta gent que no dispararà, però que, si no hi incités, ningú no dispararia. Gent que és ben clara i contundent a l'hora de mostrar-se 'comprensiva' amb la presumpta indignació popular (fabricada per ells mateixos) que s'alça contra els 'qui no són' valencians, americans o allò que toque. Els editorials de Maria Consuelo Reyna o els mapes de Sarah Palin són tot u: una incitació clara a la violència dictada per persones que en raó del seu estatut social converteixen la violència en una reacció raonable, elogiada fins i tot. Si gent com ells, amb estudis i ben situada, entén que una agressió és justificada...

I la tercera característica arriba sola: algú dispara o clava un ganivet, normalment quan ja fa mesos o anys que el llenguatge s'ha reduït a insults i que les petites baralles, les pintades, els atacs a seus o les amenaces ja són tan normals que no criden l'atenció. Així va passar amb Guillem Agulló i ha passat ara amb la congressista Giffords.

Després, després de les morts, ve la reacció alarmada dels agredits, la sorpresa de molts i la hipocresia dels promotors. Però no serveix de gaire res, perquè l'experiència valenciana ensenya que, una volta el verí és dins el cos, costa molt de foragitar-l'en. Només amb un nou consens social s'arracona el Tea Party, però abans cal plantar-se amb molta rotunditat contra la violència menor, la quotidiana, la de l'insult, la pintada i la desqualificació. I això a València no ho han volgut fer mai els qui manen, ni el PSOE, ni el PP.

Butlletí novembre 2010 de la CAL

2010-11-19T08:47:00.003+01:00

La CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana) ha engegat enguany un butlletí electrònic. En el número de novembre, que podreu trobant clicant aquí, hi ha la crònica del Correllengua d'Alcanar. Esperem que el gaudiu tant com natros.

Crònica del Correllengua 2010 a Alcanar

2010-11-09T19:36:00.004+01:00

Part de la gent assistent escoltant la xarrada de Lluís Agudo.

Ja han passat tres anys des d'aquell octubre del 2008, quan els membres de l'assamblea del Casal Aixumara impulsàvem el primer Correllengua a Alcanar. Des de llavors, les activitats al voltant del Correllengua s'han anat succeint: cercaviles geganteres, concerts amb grups com Mesclat o Contracop, xarrades sobre el nostre català, actuacions amb cantautors, com la del valencià de Torrent, Pau Alabajos. Tot i això, l'edició d'enguany ha deixat de banda aquest component lúdic i l'eix central ha estat el record a la figura d'un dels poetes catalans més importants, Salvador Espriu, tot commemorant el 25è aniversari de la seua mort.

Josep Sancho i Lluís Agudo, presentador i ponent de l'acte respectivament.

La jornada d'enguany va tenir lloc a la Sala Polivalent de la Biblioteca Trinitari Fabregat. Com bé recordava Josep Sancho Cuartiella, presentador de l'acte, difícilment podíem haver trobat un emplaçament més adient per a rememorar la figura del mestre Espriu, envoltats de la seua passió: la literatura. Després de la presentació, Josep-Lluís Agudo Juan, professor de Llengua Catalana de l'IES Sòl-de-Riu, va prendre la paraula i ens va introduir dins del món Espriu, amb un recorregut esplèndid per les seues obres cabdals i els trets que més caracteritzaren la seua obra. A més de recordar el seu llegat, també vam recordar els moments més transcendentals de la seua vida. Es va fer èmfasi en el fet que mai va deixar d'escriure en la seua llengua, tot i no estar exiliat, una tasca gens fàcil i molt meritòria en aquella època tan fosca per a la nostra cultura. Posteriorment, vam tindre l'oportunitat de gaudir de la projecció d'un recull de poemes de Salvador Espriu, musicats per diversos artistes del país com Raimon o Ramon Muntaner, entre d'altres. Finalment, per concloure l'acte, diversos alumnes de l'IES Sòl-de-Riu van recitar de forma esplèndida alguns dels poemes més importants de l'obra d'Espriu, com són: Cementiri a Sinera, Spiritual amb la trompeta de Louis Armstrong o M'han demanat que parli de la meua Europa.

Durant l'acte tampoc van faltar les paraules de record per al recentment malaurat Joan Solà i Cortassa, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes del 2009, lingüista i incansable defensor de la Llengua Catalana. Encara és fresc en la nostra memòria, el cèlebre discurs que va fer al Parlament de Catalunya poc després de rebre el premi, i en el qual demanava clamorosament una implicació directa dels parlamentaris i de tothom per fer que el nostre poble -i la nostra llengua- no se senten subordinats a cap altre.

I no voldríem acabar aquesta crònica sense agrair la col·laboració de tots els alumnes que van participar en el recital poètic, als professors de l'IES Sòl-de-Riu: Tomàs Camacho i Josep-Lluís Agudo, i també a l'Ajuntament d'Alcanar. Fins l'any que ve!

Podeu descarregar-vos la crònica en format .pdf des d'aquí.

Correllengua 2010 a Alcanar

2010-11-02T11:52:00.003+01:00

Per tercer any consecutiu des del Casal Aixumara organitzem el Correllengua. Una iniciativa que recorre tots els territoris del nostre país, mantenint viva la flama de la nostra llengua.

Enguany a Alcanar recordarem la figura de Salvador Espriu, mort ara fa 25 anys. Així el proper dissabte la Sala Polivalent de la Biblioteca Trinitari Fabregat d'Alcanar comptarà amb els següents actes:

Dissabte 6 de novembre | A partir de les 19:00h | Sala Polivalent de la Biblioteca Trinitari Fabregat d'Alcanar

Xarrada "Vida i obra de Salvador Espriu" a càrrec de Lluís Agudo [Professor de Llengua Catalana de l'I.E.S Sòl-de-Riu]
Projecció d'un recull de poemes musicats de Salvador Espriu.
Recital de poemes de Salvador Espriu a càrrec d'alumnes de l'I.E.S Sòl-de-Riu.

Us animem a tots a participar-hi!

Alliberem-nos de la simbologia feixista

2010-10-28T09:25:00.001+02:00

I doneu un cop de mà a la campanya enviant-li un correu a Ferran Bel, informeu-vos-en aquí.

A vilaweb també se'n fan ressò!

Tortosa, quina capital?

2010-10-13T10:58:00.005+02:00

Els companys del Casal Popular Panxampla de Tortosa van engegar fa temps, una campanya per a eliminar la simbologia feixista que encara es manté dreta a la capital ebrenca. Ara però, la moció popular, arribarà a la premsa i en breu serà debatuda pel ple municipal de l'Ajuntament tortosí, El monument del mig del riu, la nomenclatura del 13 de gener i de Joaquim Bau són al centre del debat.
No hem d'oblidar, però no tal com ho van deixar els feixistes.

Podreu trobar tota la informació al respecte a: Tortosa, quina capital?

Presentació Sindicat COS a Alcanar. 1 d'octubre

2010-09-30T13:30:00.003+02:00

Demà divendres 1 d'octubre es presentarà a Alcanar la Coordinadora Obrera Sindical (COS). L'acte tindrà lloc a les 20:00h i serà a l'edifici dels Serveis Agraris.

En defensa dels nostres drets laborals i socials, no pagarem la crisi

2010-09-28T09:21:00.001+02:00

29 de setembre: VAGA GENERAL!

Pels nostres drets laborals i socials, no pagarem la crisi!

Convoquen: USTEC, CATAC, COS, Casal Popular Panxampla, Maulets i PCPC.

Fa uns anys que sabem que el model econòmic capitalista està en crisi, i ho sabem perquè la gent treballadora d'aquest país la patim cada dia: al nostre lloc de treball, en el nostre nivell de vida, als nostres pobles i ciutats. Les deslocalitzacions, la ruïna del camp, l’increment de la precarietat i de l’explotació a les poques feines que queden, afavoreixen... la reducció del miserable estat del benestar i són fenòmens clars de com pretenen fer-nos pagar els plats trencats d'aquesta crisi.

Però aquesta crisi no ha arribat a l'atzar, sinó que té uns culpables ben clars: la minoria propietària de gran part del capital, que gràcies a la permissivitat dels polítics de torn, han impulsat polítiques d'acumulació de riquesa a costa del treball de tots nosaltres. Aquesta crisi és el producte d'un model econòmic injust i insostenible, que augmenta cada dia la diferència entre la gent que guanya més i qui guanya menys.

Després de la “crisi financera” de fa un parell d'anys, els governs europeus, i molt especialment l'espanyol, van donar desenes de milers de milions d'euros als grans capitalistes del sector financer, als mateixos que ens havien portat a la crisi. Un govern “socialista” va regalar diners públics pagats amb el nostre treball a Botin i companyia. I un any després, pretenen aplicar una Reforma Laboral per fer-nos pagar l'endeutament de les arques públiques. La disminució dels drets laborals de la gent treballadora d'aquest país és la conseqüència directa del regal que Zapatero va fer al gran capital.

Davant d'aquesta situació, ni les cúpules dels partits polítics actuals ni les cúpules dels sindicats UGT, CCOO i USOC han fet res per denunciar aquesta situació. Ells també són culpables d'aquesta crisi per omissió. Mentre les polítiques d'especulació i explotació permetien l'acumulació de riqueses callaven. I ara, quan aquestes polítiques s'han fet insostenibles pretenen que nosaltres assumim les irresponsabilitats d'aquest model, i per rentar-se la cara convoquen una vaga general, tres mesos després de l’anunci de la reforma laboral.

I a les Terres de l’Ebre ja fa temps que patim les polítiques agressives del capitalisme. Les deslocalitzacions i tancaments empresarials, els ERO's (abusius i sempre acceptats per l’administració), els preus cada dia més baixos per als productes del camp, l’atur, el preu de l’habitatge... I davant de la nostra precarietat i disminució de drets socials i laborals... què ens proposen les cúpules dels partits i sindicats com UGT i CCOO? Precarietat per la gent jove, energia nuclear, la mort del camp... El futur que ens espera com a territori si seguim amb aquest model és el de la dependència i subordinació a les necessitats energètiques del capital ubicat a les grans ciutats. El futur que ens espera com a gent treballadora és més atur o precarietat, inseguretat i misèria als nostres llocs de treball.

Aquesta situació no la resoldrem amb mobilitzacions i denúncies puntuals sinó amb la lluita constant i diària per canviar el model econòmic. Aquesta Vaga General no ha de ser el final de res sinó l'inici d'una nova demanda popular, que a partir dels nostres interessos com a gent treballadora, basteixi propostes i models més d'acord amb les nostres necessitats. Aquesta Vaga General ha de ser una resposta ferma i contundent per dir-nos ben clar i ben alt que no pensem renunciar als drets laborals adquirits durant anys de lluita i que volem unes pensions, unes prestacions socials i uns serveis públics dignes i per tothom. Que la crisi té uns culpables i no som nosaltres.

concentració a Tortosa:

12:00h a la Plaça del Mercat

Esdeveniment a Feisbuc

afegeix-t'hi i convida-hi les teues amigues i amics!

11 de setembre a Alcanar

2010-09-09T18:31:00.001+02:00

‎12.00 Concentració a l’Ajuntament i Inici de cercavila per la població amb la presència de les pubilles i autoritats acompanyats per la Banda Municipal de Música d’Alcanar.

12.30 Ofrena floral a Rafel de Casanova al carrer que porta el seu nom, i lectura del manifest de l'11 de setembre.

16:30 Campionat de Guinyot . Verger de la Mestra GualOrganitza Casal Aixumara 1

20.30 Actuació del grup de folc de les Terres de l’Ebre “Riu en So ”. Verger de la Mestra Gual. Organitza Ajuntament d’Alcanar, Col·labora Casal Aixumara

21.30 Sopar popular a base d’embotits de la terra. Verger de la Mesta Gual. Organitza Casal Aixumara

22.30. Actuació del jove cantautor Jordi Montañez . Verger de la Mestra Gual. Organitza Ajuntament d’Alcanar, Col·labora Casal Aixumara

La 3a Marxa de Torxes de les Terres de l’Ebre reivindica la independència dels Països Catalans.

2010-09-02T08:52:00.003+02:00

La Comissió 11 de Setembre de les Terres de l'Ebre fa una crida a participar de manera unitària en la commemoració de la Diada Nacional de Catalunya.

El proper 10 de setembre, vespra de la Diada, la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l’Ebre ha organitzat per tercer any una Marxa de Torxes per a commemorar de manera unitària la Diada. Enguany el lema de la marxa ha estat: les Terres de l’Ebre decidim SÍ als Països Catalans. Amb aquest lema, la Comissió ha volgut connectar les diferents consultes sobiranistes que s’han fet enguany al territori, alhora que reivindica la unitat dels Països Catalans i el paper central que tenen les Terres de l’Ebre. Com demostra el fet que dins de la Comissió i als actes organitzats hi participen persones i col·lectius de banda i banda del riu Sénia. A més a més, aquest lema en positiu vol representar una crida a fer passos endavant en la construcció dels Països Catalans com a nació lliure, superant les barreres antidemocràtiques que imposen els estats espanyol i francès.

Des de la Comissió fem una crida als diferents agents polítics i socials a donar-hi suport i a participar per tal de donar continuïtat a les diferents mobilitzacions que la societat civil ha protagonitzat al llarg de l’any. L’organització de consultes populars (Alcanar, Móra la Nova, Ulldecona, Xerta i Garcia), les mobilitzacions contra la sentència del Tribunal Constitucional i les diferents iniciatives que s’estan generant són una mostra de l’avenç que està tenint d’independentisme, cal que aprofitem aquesta embranzida històrica per tal de teixir xarxes on la societat civil prengui el protagonisme i avançar cap a la independència.

Les marxes de torxes no són un fet aïllat del nostre territori, si no que durant els darrers anys s'han extés arreu del territori català i ja s'hi han adherit ciutats com Mataró, Manresa, Vilafranca del Penedès, Berga o Barcelona entre d'altres. (www.marxadetorxes.cat)

A les Terres de l'Ebre, la marxa sortirà puntualment del Castell de la Suda, de Tortosa, a les 20:00h i finalitzarà a la Plaça d'Alfons, on hi ha preparats diversos actes i parlaments. L’encarregada de llegir el manifest de la Comissió serà Glòria Ferrús, veïna d’Ascó i activista anticementiri nuclear, en reconeixement a les persones d’Ascó i de la Ribera per la seua tasca en defensa del territori. També hi intervindrà el pagès de Roquetes Joan Montesó, coordinador territorial de les Terres de l’Ebre d’Unió de Pagesos, que farà un parlament amb les reivindicacions de la pagesia com a eix central.

La nota musical la donaran la Rondalla de la Jota a la Plaça amb diferents cantadores i cantadors del territori. També hi participaran colles de gralles, dolçaines i tabals de Vinaròs, Roquetes, Tortosa i Jesús.

A la comissió hi participen: Òmnium Cultural, l'Associació Cultural Soldevila (Campredó), Maulets de les Terres de l'Ebre, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (Terres de l'Ebre), el Casal Popular Panxampla (Tortosa), La Sirga (Tivenys), el Casal Popular del Sénia (Vinaròs), la Coordinadora Obrera Sindical – COS, el Casal Aixumara (Alcanar) i la Federació d’Associacions per la Llengua Catalana (FOLC), cal recordar que a Comissió queda oberta al teixit social de les nostres terres.

Catalonia is not… Scotland

2010-07-21T08:29:00.001+02:00

En els darrers temps, la causa de la independència de Catalunya ha tingut els seus millors aliats al cor del poder madrileny. Des d’aquella premsa que en ple segle XXI encara opera amb paràmetres mentals de l’època en què l’esclavisme era vist com una activitat comercial més, fins als jutges d’un Tribunal Constitucional que ha convertit la sentència de l’Estatut en un sainet llarg, pesat i amb un final previsible però no per això menys lamentable. I enmig d’això una oposició política que vol arrambar els vots del graner castellà a base d’atiar l’odi contra els catalans i un partit en el govern que –amb més mesura i un pèl més de bona educació– ens ofereix una recepta que difereix ben poc de la dels rivals ideològics.

Malgrat la poca perícia dels nostres polítics, aquests factors externs han aconseguit el que fa uns anys semblava impossible: que un alt nombre de catalans del Principat vegin avui ben clara la impossibilitat d’encaix en aquesta Espanya tan poc preparada per esdevenir una veritable democràcia plural i de qualitat. I com a mostra, la impressionant manifestació de dissabte passat, en la qual, per més que vaig parar l’orella, no vaig sentir cap crit de suport a l’estatutet retallat, sinó un clam alt, clar i desacomplexat en favor de la independència. I això encara té més mèrit si tenim en compte que, segons la ment clara d’Alícia Sánchez-Camacho, aquella gernació era la Catalunya irreal, en contraposició amb la seva, la veritable i moderna, la que celebra els èxits de la roja, mitifica Manolo el del Bombo i deixa lliscar alguna llàgrima d’emoció mentre sent el Viva Espanya en la veu del poeta Manolo Escobar.

Els dos principals partits espanyols, amb matisos, coincideixen amb l’esperit del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut i els límits que pot tenir l’Estat segons ses senyories. Perquè no em negaran que repetir fins a dotze vegades en el text de la sentència “la indisoluble unidad de la nación española” no amaga una obsessió gairebé malaltissa. O com allò que el dret a l’autogovern dels catalans no neix dels drets històrics, sinó de la Constitució del 1978. I abans? Res de res. Abans del 1978 no havien existit mai ni l’abat Oliba ni les Assemblees de Pau i Treva. Ni els braços de les Corts Generals de Catalunya ni la Generalitat. Ni Jaume I el Conqueridor ni Pere III el Cerimoniós. Abans del 1978 mai s’havia sentit parlar ni dels Usatges ni de les Constitucions Catalanes. Ni de Pau Claris ni del general Josep Moragues. Ni de la Mancomunitat, de Prat de la Riba o dels presidents Macià i Companys.

Caldria recordar que el nostre país no és Escòcia, el Parlament de la qual, l’any 1707, va aprovar la seva incorporació a la Gran Bretanya. A banda dels avantatges econòmics –que a la llarga van possibilitar una potent industrialització i una florent il·lustració–, els escocesos van aconseguir representació a la Cambra dels Comuns i dels Lords i van mantenir el sistema educatiu i el seus tribunals de justícia. En aquella mateixa data, València –i posteriorment Catalunya i les Illes– van patir un procés sensiblement diferent, enmig d’un conflicte bèl·lic –la Guerra de Successió–, la derrota al qual va comportar l’anorreament de les seves institucions amb els Decrets de Nova Planta. Aquesta és la diferència: pacte enfront d’unitarisme i militarització. La Unions Act britànica enfront del dret de conquesta castellà. Però, és clar, res d’això ha existit, i la unitat entre Catalunya i Espanya es va produir per la gràcia de Déu. Amén.

Article publicat al diari Avui el dia 14 de juliol de 2010 per Jordi Creus (director de Sàpiens)

UN PAÍS DEMPEUS

2010-06-21T13:18:00.002+02:00

- Reproducció del Documental "Un País Dempeus", de Mariela Acjia i Jordi Oriola.

" Mitjançant aquest audiovisual
volem proposar un debat social
al voltant d'una nova cultura democràtica.
Una forma de fer política que, partint
dels valors, potenciï la participació
dels ciutadans i del teixit social
en la definició de les polítiques
territorials".

- Xerrada sobre el documental i taula rodona amb:· Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE).
· Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia (PDTS).
· Mariela Acjia i Jordi Oriola, directors del documental.

Dia i hora: 3 de juliol, a les 19:00h.
Lloc: Serveis Agraris, Alcanar.
Organitza: lo Casal Aixumara.

Tancada de mestres a Alcanar

2010-06-15T09:09:00.001+02:00

Carta dels mestres [Font: La Tancada]

L'escola pública d'aquest país es troba en estat de xoc. Tot va començar amb la imposició de la sisena hora, una mesura electoralista que de moment no està donant els resultats esperats. Ara resulta que s'ha tornat insostenible econòmicament parlant i, és clar, ningú no s' atreveix a fer marxa enrere. Com ho estan compensant? Doncs fent retallades de personal i de recursos en general, i tot això afecta la qualitat de l'educació.

Les dades, les estadístiques i els números es donen a conèixer sempre des del punt de vista del Departament d'Educació. Les últimes vagues en contra de la LEC i per una educació amb dignitat i de qualitat, han estat poc seguides perquè una elevada representació d'aquest col·lectiu hem perdut la confiança en la classe política i en els mateixos representants sindicals.

Volem expressar el nostre malestar i la nostra disconformitat amb la política educativa del senyor Maragall. No estem només reclamant i lluitant per les nostres condicions laborals, no ens queixem de les retallades de sou. Estem lluitant per la dignitat i la qualitat de la nostra escola pública, i de l'educació en general.

Considerem que l'educació és la base del país i si no s'hi inverteix de forma adequada, les conseqüències per a Catalunya poden ser molt greus. Volem que els pares i mares coneguin la realitat i s'uneixin a les nostres reclamacions. En joc hi ha l'educació, i com a conseqüència, el futur dels seus fills i filles.
A més a més van sorgint canvis que modifiquen el calendari i els horaris de manera, podríem dir, antinatural.

Tots aquests canvis es fan sense tenir en compte la opinió dels que estem en contacte directe amb la realitat educativa.

El mes de febrer, no necessita cap setmana blanca, es pot dir que és un d’aquells mesos de major rendiment i ritme acadèmic, per moltes raons que poc importen al Conseller Maragall.

La supressió de l’horari intensiu de setembre i juny és, almenys a Alcanar, la imposició de la pedagogia de l’ambient carregat, el full amb gotes de suor, el llapis que llisca i la proliferació exponencial d’actituds no acadèmiques a un aula. En altres paraules, fa una calor que bada les pedres.

Per això ens hem tancat i estem orgullosos de dir-vos que de moment està sent una jornada amb una repercussió mediàtica que supera les nostres espectatives, ja han passat per aquí TV3, l’Agència Catalana de Comunicació, diari de tarragona, el punt, ebre digital, la cadena ser, alcanar ràdio i els nomenem perquè els hi estem agraïts, perquè una iniciativa com aquesta no arriba lluny si no comptes amb suport mediàtic. La fi d’aquesta acció, que era fer arribar la nostra veu al despatx de Maragall, esperem acabar de complir-la amb aquesta trobada en la que ens sentim molt recolzats.

- L’educació és la base del futur.
- En aquesta guerra obligada, famílies i mestres lluitem en el mateix bàndol.
- No som una empresa, som una escola.
- Què volem: quantitat o qualitat? una escola que eduque o una guarderia que guarde els xiquets?
- Comprenem la dificultat de les famílies en compaginar treball i vida familiar, però és l’escola l’encarregada de solucionar aquest problema social?
-L’educació inclou molt més que l’estada dins d’un centre escolar: valors, normes, drets, actituts, pensaments...ens han de deixar fer la nostra feina!
- Un mestre no és aquell que ha estudiat magisteri. Ser mestre és alguna cosa més.

Pares, mares, xiquets, xiquetes i mestres... tots lluitem pel mateix! Volem una escola pública de qualitat.

Gràcies per venir!

Mobilització a Barcelona el 12 de juny pel Dret de Decidir

2010-06-11T18:42:00.000+02:00

Per Plataforma pel Dret de Decidir

El determini de decidir sobre el nostre futur com a país és cada cop més patent i ho estem demostrant organitzant-nos i votant en les consultes populars sobre la independència de la nació catalana.

La voluntat d’independència i de construir la nació trencant els lligams de dependència i submissió amb els estats espanyol i francès està essent portada a l’escenari i a l’agenda de l’acció política d’una manera clara i indefugible: cap força política dins o fora dels parlaments dels Països Catalans podrà defugir d’ara en endavant el fet que la via autonomista estatutària és morta i que el procés d’autodeterminació del poble català en el seu camí cap a la independència ja ha començat. Constatem, doncs, que l’aspiració de l’Assemblea de Catalunya de recuperar “les llibertats de l’Estatut de 1932 com a via per arribar al ple exercici del dret d’autodeterminació” —punt que va unir la majoria de les forces polítiques, sindicals, veïnals, culturals i socials d’aleshores— no s’ha realitzat, fet que explica l’actual fracàs de l’autonomia.

L’exercici del dret d’autodeterminació és la via radicalment democràtica que ens és indispensable per tenir eines suficients per abordar des de les nostres necessitats i amb les nostres pròpies solucions els principals reptes que tenim:

Aturar d’una vegada l’espoliació fiscal que patim: sense sobirania fiscal estem condemnats a un robatori permanent i a haver de pidolar a l’estat que ens espolia. Més de 22.000 milions d’€ l’any —60 milions d’€ diaris, 3.000 € per habitant i any només al Principat— surten de la butxaca de cada català, sigui quin sigui el seu origen, i ja no torna en forma d’inversions socials, inversions en infrastructures, prosperitat per als treballadors i les empreses. Sense sobirania fiscal qualsevol política seriosa per encarar la crisi, donar suport i no caritat als treballadors, incentivar les empreses i millorar les infraestructures del país, és impossible. Només al Principat de Catalunya (sense comptar la resta de Països Catalans) gairebé 700.000 persones s’han quedat sense feina i la xifra no para de créixer: més d’un 17% (gairebé un 40% entre els joves). L’economia catalana està escanyada pel dèficit fiscal i per la manca d’instruments econòmics, legals i laborals propis. La submissió a l’Estat espanyol és un negoci ruïnós insostenible.

Dur a terme una política justa per a les classes treballadores i sobre jubilacions, pensions, beques d’estudi i dret a la feina; en definitiva, dotar-se d’un marc laboral i de benestar social propi. Poder decidir, també, sobre les polítiques d’immigració que més ens convinguin a tots. Només així podrem ser autènticament solidaris sense que la paraula solidaritat signifiqui una perversa versió de l’espoliació.

Dissenyar una política energètica i d’infraestructures portuàries, connexions ferroviàries, aèries i viàries. També els episodis d’Ascó, de la MAT, del parany del fals traspàs del servei de rodalia de RENFE i de la negativa estatal a deixar-nos decidir sobre aeroports com el del Prat demostren aquesta subordinació que limita una evolució econòmica sostenible, perjudica els serveis socials i ens condemna a ser un país de segona, sense veu pròpia.

Promoure decididament la llengua i la cultura catalana a fi que sigui una eina de cohesió social i l’instrument comú de comunicació dels vells i nous catalans, sense amenaces empresarials ni boicots al mercat cultural i audiovisual dels Països Catalans. En definitiva, hem de garantir el dret de poder viure plenament en català.

Tenir una veu pròpia al món en el terreny polític, lingüístic, cultural (inclòs l’espiritual i religiós), sindical i esportiu que ens permeti comportar-nos com un poble adult, orgullós del nostre passat, amb autoestima pel nostre present, decidit i lluitador pel nostre futur.

Treballar per un aprofundiment de la democràcia que obri vies de participació popular i de control i punició de les conductes corruptes.

L’EXERCICI DEL DRET A L’AUTODETERMINACIÓ ÉS UN DRET RADICALMENT DEMOCRÀTIC I UNA NECESSITAT INAJORNABLE PER GARANTIR TOTS AQUESTS DRETS I DEURES

OMPLIM BARCELONA EL 12 DE JUNY!!

Morella es mobilitza contra el tancament del senyal de TV3

2010-06-04T08:28:00.002+02:00

Ximo Puig qualifica l'ordre del Consell d'autoritària i incomprensible'

La societat morellana ha començat a mobilitzar-se contra l'obligació de desconnectar el repetidor que permet les emissions de TV3, que la Generalitat Valenciana ha fet arribar per carta a l'Ajuntament de Morella. L'associació Centre d'Estudis dels Ports ha fet públic un comunicat en què expressa 'la més enèrgica condemna, repulsa i fàstic per l’ordre de la Generalitat' i anuncia suport incondicional a l'ajuntament i mobilitzacions, si acaba consumant-se el tancament.

El batlle de Morella, Ximo Puig, en unes declaracions a VilaWeb, considera l'ordre del Consell 'insòlita, autoritària i incomprensible en temps de globalització de la informació'. Més encara: 'Estudiarem solucions de caràcter legal i, si no podem fer-hi res, haurem d'acatar eixa ordre impresentable.' De fet, si l'ajuntament no tanca el repetidor abans de dilluns, el consistori haurà de pagar una multa que pot ser de mig milió d'euros a un milió. Puig ho considera 'un atemptat molt greu', però entén que l'ajuntament no pot arriscar-se a haver de pagar la multa.

Puig també va recordar ahir que el ple municipal de Morella havia aprovat per unanimitat el mes d'octubre passat una moció de suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió Sense Fronteres impulsada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), 'perquè volem que hi haja reciprocitat entre canals autonòmics i que siga el ciutadà qui trie'.

Finalment, va recordar que els dies 12 i 13 de juny es feia la festa de la Taula del Sènia, que esdevindrà també un espai de reivindicació contra aquesta decisió del govern de Camps i en la qual espera que encara es pugui continuar veient TV3 a Morella.

Per tot plegat moltes entitats i associacions han començat a fer crides a mobilitzacions aquest cap de setmana per a impedir el tancament del repetidor.

Israel assalta en alta mar la flota solidària que anava a Gaza i mata entre deu i setze activistes

2010-05-31T19:55:00.002+02:00

Diu que els soldats van ser atacats i intenta desacreditar els ocupants del vaixell vinculant-los a al-Qaeda

[Font: Vilaweb]

L'exèrcit israelià (comunicat) ha atacat aquesta matinada la flota de sis vaixells organitzats per grups de solidaritat amb Palestina (comunicat) que s'adreçava a Gaza amb ajut humanitari. Ho ha fet en aigües internacionals i en l'atac ha mort un nombre de persones que les diverses fonts xifren entre deu i setze, a més de desenes de ferits.

Israeli ha admès que l'assalt havia tingut lloc en aigües internacionals i que havia fet ús de foc real, però ho ha atribuït a la 'reacció violenta' dels activistes, a qui acusa d'haver atac els soldats amb ganivets i pals, i a qui ha volgut desacreditar vinculant-los a al-Qaeda. A més, l'exèrcit israelià insisteix que no ha 'atacat' la flota sinó que s'ha limitat a complir l'ordre del govern d'impedir que la flota entrés a Gaza sense autorització d'Israel.

L'atac d'Israel ha estat condemnat per alguns governs, com el turc, el francès, l'espanyol, la Lliga Àrab i també per la Unió Europea, que ha demanat una investigació per aclarir els fets. La indignació generada ha fet que s'hagin convocat, de manera urgent, concentracions de protesta a diverses ciutats: aquest vespre, a Barcelona i València, i demà, a Palma.

La 'Flota de la Llibertat' és organitzada per la fundació humanitària turca Insani Yardim Vakfi, la campanya europea 'Contra el setge de Gaza', les campanyes grega i sueca 'Vaixell a Gaza' i el Moviment per la Llibertat de Gaza (Free Gaza). Els nou vaixells van partir la setmana passada des de diversos ports del mediterrani ambdeu tones de subministraments mèdics, equips de construcció, material educatiu i ajut humanitari.

El govern valencià vol tancar ara les emissions de Catalunya Ràdio

2010-05-11T19:30:00.001+02:00

Acció Cultural rep una notificació del Consell perquè tanqui abans de deu dies els repetidors que permeten les emissions al País Valencià

El govern valencià vol tancar les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià. La conselleria de Justícia ha fet arribar una notificació a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) perquè tanqui abans de deu dies els repetidors que permeten les emissions al País Valencià perquè no tenen llicència per fer-ho. Passat el termini, el govern tancaria forçosament les emissions i obriria un expedient sancionador a Acció Cultural. ACPV hi veu una 'obsessió pel control mediàtic' i per 'la persecució de la llengua i la cultura catalana' (àudio). El govern valencià diu (àudio) que no és una decisió política, 'sinó admnistrativa', i que actuarà (àudio) per a 'reestablir la legalitat en l'espectre també de la ràdio'.

El coordinador d'ACPV, Toni Gisbert, ha remarcat que Catalunya Ràdio 'no és una ràdio qualsevol, sinó de les poques que emeten en llengua catalana al País Valencià' (àudio). L'entitat presidida per Eliseu Climent ha d'avaluar ara amb els advocats quina és la situació legal de les emissions que els seus repetidors fan de Catalunya Ràdio.

Després decidirà si els tanca o si s'hi nega. En aquest cas, Acció Cultural s'arriscaria a més sancions econòmiques, que podrien ser semblants a les multes imposades pel govern pel manteniment de les emissions de TV3, esperant que el conflicte es resolgués judicialment. . 'Hem de veure la base legal de les emissions de Catalunya Ràdio i decidir', ha avançat Gisbert.

Actualment hi ha tres repetidors de TV3 tancats i multes que pugen a 800.000 euros per a Acció Cultural. Aquest cas és als jutjats, on Acció Cultural defensa la legalitat de les emissions.

Extret de Vilaweb

Supermercats «sense fronteres»

2010-05-09T12:58:00.000+02:00

La compra a supermercats, hipermercats, cadenes de descompte… s’ha convertit en una activitat quotidiana, però poques vegades ens preguntem quina influència té aquest model de distribució a l’hora de determinar què comprem, a quin preu paguem els productes, com consumim. Si analitzem algunes xifres, observem com la distribució d’aliments cada cop està concentrada en menys mans. A l’Estat espanyol, cinc cadenes de supermercats i dues centrals de compra controlen més del 75% de la distribució d’allò que mengem, i aquesta tendència va a més.

És el que s’ha vingut a anomenar la teoria del rellotge de sorra o de l’embut. A Europa, per exemple, en un extrem de la cadena trobem uns tres milions de productors i a l’altre, 160 milions de consumidors; entremig, 110 grups monopolitzen la relació entre ambdós. Aquests últims acaben determinant a quin preu es paga el producte al pagès i a quin preu nosaltres el paguem al súper. Segons el sindicat agrari COAG, el diferencial mitjà entre el preu en origen d’un producte i en destí es situa en un 500%, amb el conseqüent empobriment de la pagesia familiar i la seva desaparició. A Catalunya, poc més de l’1% de la població activa treballa de pagès/a.

Aquest model té un impacte molt negatiu en el petit comerç. En la mesura que els supermercats s’han anat imposant, el comerç tradicional s’ha vist obligat a tancar les portes. Si a l’Estat espanyol l’any 1998 hi havia 95 mil tendes, al 2004 en quedaven 25 mil. En l’àmbit laboral, el treballador/a està sotmès a ritmes de producció intensos, tasques repetitives i a poca autonomia de decisió, que comporten malalties com l’estrès, l’esgotament, etcètera.

Davant les crítiques rebudes, la gran distribució dissenya estratègies de màrqueting empresarial i de responsabilitat social corporativa introduint productes de comerç just i ecològics als seus prestatges, creant fundacions i intentant dotar-se d’una imatge equitativa i solidària. Però malgrat aquestes pràctiques, la lògica dels supermercats és l’antítesi de la defensada pels moviments socials del comerç just, l’agroecologia o el consum responsable.

La voracitat de la gran distribució no té límits. Avui, amb la saturació dels mercats del nord i una creixent classe mitjana al sud, els supermercats miren cap a noves quotes de mercat en aquests països. El sense fronteres arriba a la gran distribució. Una manera més de fer negoci.

*Article publicat a El Punt, 08/05/2010.

Consultes, o com un procés autogestionat, sense ajuts ni publicitat, pot superar convocatòries electorals oficials

2010-04-29T12:44:00.003+02:00

En alguns municipis, com Reus o Girona, els vots pel 'Sí' van superar el nombre de vots que va obtenir-hi l'alcalde · En d'altres com Olost, els vots a la consulta van superar els d'un referèndum oficial com el de la Constitució Europea

Malgrat que des de molts sectors s'intenti minimitzar la importància i l'impacte que ha tingut la consulta per la independència de Catalunya, l'anàlisi dels resultats dóna una visió completament diferent a la que alguns volen vendre. Una breu anàlisi municipal de les dades del 25-A ens detecta per exemple el cas de Reus, on en les eleccions municipals del 2007 el PSC, el partit més votat, va aconseguir 12.091 vots i a la consulta de diumenge es van recollir 13.159 vots, 1.068 més que els que van donar l'alcaldia reusenca als socialistes. Un cas més flagrant el trobem a Girona: l'alcaldessa Anna Pagans l'any 2007 va aconseguir ser alcaldessa amb 11.279 vots mentre que només els vots a favor del 'sí' a la independència en són 16.065, gairebé 5.000 més que Pagans. Tal com ja hem apuntat en diferents ocasions, fins a dia d'avui han votat 487.319 persones de més de 16 anys a les consultes, immigrants inclosos, dels 2,3 milions cridats a les urnes. Si ens centrem però en els majors de 18 anys, per poder-ho equiparar amb el cens de les eleccions oficials, la xifra es "redueix" a 462.531 vots. D'aquests, 449.312 van ser favorables a la independència i suposen el 20% del cens total de la consulta, una dada que supera el 17,7% (sobre el cens total) aconseguit per CiU a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya i el 15,1% del PSC en els mateixos comicis.

A més a més no s'ha de passar per alt que el nombre de vots partidaris de la independència catalana superen també els que van aconseguir ERC (416.355), el PP (316.222) o ICV-EUiA (282.693) a la cambra catalana, sense oblidar-se de Ciudadanos, que només van aconseguir el suport de l'1,68% del cens. Dit d'una altra manera: el PSC va aconseguir la presidència de la Generalitat gràcies, a banda de pactes entre partits, a un 27% dels vots amb el 56% de la participació (el 15,1% del cens total com ja hem dit), el qual és 4,5 punts inferior al suport de l'independentisme al global de les consultes (el qual va aconseguir un 19,6% de suport sobre el cens total).

També val la pena notar que el nombre de vots pel 'sí' a la independència va aconseguir el 93,4%, el 'no' el 4,3% i només el 2,1% va ser per vots en blanc i el 0,3% van ser nuls. A més a més, hi ha hagut una sèrie de municipis on el suport al 'sí' ha estat total. És el cas de Farrera, Navès, Colldejou, Toses o Pardines.

Si comparem les dades de participació a la consulta amb les del referèndum per la Constitució Europea veurem que en alguns municipis la participació en la votació oficial van ser menors. Municipis com Olost, Aiguaviva, Brunyola, Avinyó o Arbolí han registrat una participació major quan s'ha preguntat sobre la independència del nostre país que no pas quan s'ha preguntat per la Constitució Europea. És evident, doncs, que l'anàlisi de la participació a la consulta i el suport al sí s'ha de fer des de moltes òptiques, algunes d'elles ignorades pels partits polítics.

Extret de Racó Català

1376 persones criden a Alcanar: Independència

2010-04-27T19:44:00.000+02:00

Extret d'Alcanar, Decideix!

Moltes gràcies a tots per haver participat en esta jornada històrica, de moment actualitzem amb els resultats, al llarg de la jornada farem arribar la nota de premsa i els resultats detallats. Moltes gràcies de nou.

Vots emesos: 1546 (17,03%) [Padró] | 1435 (21,35%) [Cens electoral]

Sí: 1376 (89,12%)

No: 110 (7,12%)

Blanc: 53 (3,76%)

Nul: 2 (0,13%)

Guillem, un any més

2010-04-17T15:14:00.000+02:00

Sí, ja sé que érem molt joves. Però ens sentíem lliures. A la València de principi dels noranta això ho era tot. Sentir-se lliures, somniar, imaginar una altra realitat. Érem pocs, ho sé, i encara recorde aquelles manifestacions del Nou d'Octubre. No sumàvem ni un un miler! La policia espanyola ens encerclava. Te'n recordes? Nosaltres allà cridant ‘Independència!’ pels carrers de València entre una munió de fatxes que ens esperaven a la plaça del Parterre. Sí, ara em sembla perillós. Però aleshores no ens ho semblava. Potser perquè érem massa ingenus, massa valents. O massa innocents.

Ens aplegàvem al barri del Carme. Era el nostre territori. Al Vito Lumbaghi, la Selva, el Forn, el Fet Exprés. La majoria estudiàvem a secundària, a les primeres línies en valencià. Alguns ja éreu maulets. I sí, tots érem uns adolescents esprimatxats, però ens unia una estranya convicció. Ja sé que ara tot això sona com una rucada, però era així. Ens ajuntàvem i ens crèiem forts, invencibles, perquè portàvem un projecte il·lusionador a la motxilla. Fou aleshores quan et vaig conèixer. Anaves amb un grup de xavals de Burjassot. Éreu més majors que nosaltres. Teníeu divuit anys, però us recorde com si tinguéreu la meua edat d’ara.

Anàveu amb la gent del Sharp i amb els del Força Llevant. També us movíeu pel Kasal Popular. Com nosaltres. Escenaris d'un temps que ja no tornarà. Saps, encara m'emocione quan hi pense. Aquelles nits màgiques al Kasal del carrer de Flora. Sota els estels. Sonaven Maniàtica, Negu, Skapa. Brodats a les jaquetes. Texans estripats. Sabatilles. Samarretes dels germans grans. Només teníem setze anys i el món se'ns despertava als ulls. Hereus d'un estatut trampa, d'una transició frustrada, d'un país venut per quatre cèntims. Fills de la traïció. Així ens sentíem. I per això ens moríem de ganes de lluitar, de plantar cara, de construir. Però aviat ens adonàrem que tot allò no era cap joc.

Aquell dia vaig rebre una trucada. I la veu d’una de les meues millors amigues que plorava. I jo vaig tremolar com encara faig ara. Què, què? 'Sí... l'han mort... davant nostre... dos nazis l'han subjectat, un altre l'ha apunyalat'. Plorava i m'ho explicava i encara ara quede immòbil. Callat. No vaig saber què dir. Com reaccionar. No sé si faig bé d'explicar-ho, però si ho faig és perquè allò va ser com un clic, com un despertar brusc d’aquella maleïda innocència. Sí, n'havien assassinat un dels nostres. Allò ens va fer reaccionar. Potser madurar. Aquell mateix any vam crear un grup de música. Ni oblit ni perdó, cridàrem. Ni oblit ni perdó, continuem cridant.

Han passat disset anys d’aquell 11 d’abril. El judici es féu a Castelló. Els antiavalots van carregar contra els qui protestàvem per aquella farsa. De tornada a València, ens van retenir a la comissaria de la Gran Via. L'assassí únicament passà sis anys entre reixes. Van dir que allò havia estat una simple baralla de joves. Quan va eixir de la presó es va presentar a les eleccions per un partit nazi. Ara el jutjaran de nou pel cas Pànzer. Per això avui et torne a escriure. Perquè encara ens cal justícia. Però, sobretot, perquè avui voldria dir-te que les coses comencen a canviar, que onsevulga que vaja trobe milers i milers de joves com tu. Milers i milers de joves que volen sentir-se lliures com volguérem tots nosaltres. Milers i milers de Guillems que ja ningú no ens podrà robar.

Va per a tu, Guillem.

Un any més, no t’oblidem.

[Extret del blog de Xavi Sarrià]

190 municipis fan cua per un 25-A superlatiu

2010-04-05T20:22:00.001+02:00

[Font: El Punt]

La tanda de consultes amb més localitats, amb més d'un milió de persones cridades a votar, s'estendrà també al Pallars

Una demostració de força és el que preveu l'organització de les consultes sobre la independència de Catalunya per al 25 d'abril, data de la tercera onada. Serà la més gran en xifres: 187 municipis, 15 capitals de comarca, sis comarques noves i més d'un milió de persones cridades a votar. Destaca la participació dels Pallars, que entren de ple en la iniciativa, i del Baix Llobregat, amb municipis com ara Martorell i Castelldefels. Les capitals del Vallès es divideixen: Granollers votarà el 25-A, Sabadell –pel seu compte–, el 30 de maig, mentre que Terrassa encara no ho té decidit, tot i que fonts de la coordinadora asseguren que podria fer coincidir la consulta amb la de Barcelona, la data de la qual es preveu revelar poc abans de la tercera cita dels catalans amb el dret a decidir.

L'experiència de les dues primeres onades indica que fins al darrer moment s'hi poden afegir o retirar municipis. Per exemple, Vilamaniscle, a l'Alt Empordà, va caure de la llista el mateix dia 28 de febrer. Però de moment, a tres setmanes de la convocatòria, són prop de 190 els que s'apunten al 25 d'abril, superant els 166 de la primera tongada. Fàcilment superaran els 200. També la xifra de possibles votants serà rècord. En total, més d'un milió de persones –nombre gairebé equivalent al del 13-D i el 28-F sumats– seran cridades a votar.

El pes específic dels municipis que s'hi presenten també fa especial la tongada. Girona –on se celebrarà el gran acte d'inici de campanya diumenge de la setmana que ve–, Lleida, Reus i Manresa són algunes de les quinze capitals de comarca que preparen, des de fa setmanes, el dispositiu i l'organització dels referèndums. Només quatre comarques restaran encara netes al mapa del Principat: el Barcelonès, la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i la Val d'Aran. Ara, però, se n'hi afegeixen sis: els Pallars, l'Alt Urgell, el Montsià, la Segarra i l'Alt Camp. Entre les novetats significatives hi ha Granollers, la primera de les tres capitals del Vallès que convocaran els ciutadans. D'altra banda, Olot tancarà la llista de municipis d'aquesta comarca que han organitzat la consulta. També ocupen un lloc preeminent Sort, Tremp, Cervera, la Seu d'Urgell i Valls, pel fet que fins ara cap altre municipi de les seves comarques respectives no s'hi havia afegit.

Així, a més de la meitat de les 41 capitals de comarca ja s'haurà consultat els ciutadans. En el cas del Montsià, que també s'estrenarà, els focus d'interès seran a Ulldecona i Alcanar, que emularan Xerta, el primer municipi de les Terres de l'Ebre que ha organitzat una consulta. El 25-A també prendrà el pols a ciutats populoses del Baix Llobregat com ara Martorell, Castelldefels, Sant Just Desvern, Olesa i Esparreguera, que obrirà el foc el dia abans, tal com va fer Sant Jaume de Frontanyà el 12 de desembre.

La següent tongada arribarà el 20 de juny, encara que de moment només s'hi reserven set municipis, capitanejats per Mataró i Sitges. Abans, però, el 30 de maig, Sabadell organitzarà la consulta en solitari. L'altra capital del Vallès, Terrassa, s'esperarà encara més i no es descarta que la faci coincidir amb la de Barcelona. L'altra gran incògnita és quan s'hi afegirà Tarragona.

Jo no defensaré Garzón

2010-03-29T23:20:00.000+02:00

Ara toca defensar Garzón, diuen. Sembla que uns falangistes podrien acabar la seua la carrera judicial, i la 'progressia' hispana crida i brama. Però jo no m'hi sumaré, ni per solidaritat internacional. He vist massa de prop com aquest personatge permetia la tortura i violava les regles més elementals de la democràcia.

He sentit relats estremidors, fets de viva veu i de primera mà. Els he sentits de gent torturada per aplicació de la llei antiterrorista que s'ha aixecat la samarreta davant seu i dels seus companys o que ha plorat relatant les atrocitats sofertes, sense més resposta d'aquest jutge estel·lar que la del menyspreu. Però, encara que no els haguera sentits en directe, en tindria prou d’haver llegit els relats públics de les seues víctimes, de les que em mereixen confiança. Parle, posem per cas, i n'hi ha prou amb un exemple, dels detinguts del 92, en aquella infame ràtzia olímpica que Europa acabà desautoritzant anys després. El 2004, per escrit, el Tribunal d'Estrasburg va acusar Garzón de no haver volgut investigar les documentades denúncies de tortures que li havien estat presentades. I amb una acusació com aquesta n'hi hauria d'haver prou.

És tan sols una falta, n'hi ha que excusen ara. Doncs, no. Cal dir que no és l'única falta, però que, fins i tot si ho fos, ja n'hi hauria prou. Parlem de tortures, no d'un error processal qualsevol, d'una manca de documentació. I cal dir amb la veu ben alta i clara que no es pot defensar la democràcia violant els drets democràtics. Si n'hi ha que volen oblidar aquest principi bàsic, doncs que el defensen, enmig de la baralla partidista. Però, a mi, em faria molta vergonya d'oblidar-ho, i per això, per dignitat democràtica, no pense ni moure un dit en defensa de Garzón. Ja s'ho faran.

Vicent Partal. Director Vilaweb.

Publicació No al Cementiri Nuclear!

2010-03-24T22:17:00.006+01:00

Ja és al carrer la publicació 'No al Cementiri Nuclear' editada des de la CANC (Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya) i Jóvens de les Terres de l'Ebre, i amb la col·laboració dels companys del setmanari La Directa.

Amb aquesta publicació pretenem fer molt més extensiu el debat sobre la necessitat i l'origen de la implantació del Cementiri Nuclear. En aquesta publicació i han participat experts amb l'energia nuclear com són Marcel Coderch (Vicepresident de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions i Doctorat en electricitat per l'MIT), Eduard Rodríguez Farré (Metge especialitzat amb radiobologia), Paco Castejón (Físic Nuclear) i Daniel Gómez (President d'AEREN) entre d'altres.
Des d'aquí donem gràcies a tota aquella gent i col·lectius que amb les seues aportacions han fet possible esta publicació que ha tingut una tirada de 17.000 exemplars. I que serà distribuïda arreu del país.

Podeu consultar la publicació en línia des d'aquí i també descarregar-la directament des d'aquí.

[Alcanar, Decideix!] Concert 27 de març

2010-03-22T16:10:00.002+01:00

El proper dissabte 27 de març ja haurem creuat la línia cap a l’últim mes de faena. Per tal de donar el tret de sortida a la recollida del vot anticipat des de la Coordinadora Alcanar decideix s’ha organitzat un concert amb el grup vilafranquí Mussaranya i el grup canareu Contracop, els concerts seran a partir de les 23:00h al Centre Cívic d’Alcanar. Ans de començar els concerts, a partir de les 22:30h hi haurà botifarres per a tots.

I com bé sabeu, aquella mateixa nit ja es començaran a recollir els primers vots, així que veniu, voteu i decidiu!

[+info: http://alcanardecideix.wordpress.com/]

Signa aquí les teues al·legacions contra l'MTC!

2010-03-15T18:23:00.002+01:00

En format paper
Us adjuntem en format PDF les al·legacions tipus, per tal que les imprimiu, les signeu i les feu córrer per tal d'ajudar-nos a recollir-ne moltes. Aquestes al·legacions ens les heu de fer arribar abans del dia 30 de març a l'apartat de correus 25 de Falset (43730) o als diferents punts de recollida que s'estan organitzant.
Al·legacions contra la candidatura d'Ascó. SIGNA!

En format electrònic
També poden presentar-se a través d'internet, mitjançant el següent enllaç. SIGNA!

Punts on podeu fer arribar al·legacions:
Falset: Apartat de Correus 25 (43730)
Tortosa: Casal Popular Panxampla (Gil de Frederich, 6)
Reus: GEPEC (Prat de la Riba n. 18, pis 2on Telèfon: 977 33 11 42)
[aquest apartat s'anirà actualitzant]

[+info: Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya]

Dia de la dona a Alcanar. 6 de març

2010-03-04T20:39:00.006+01:00

Enguany el Casal Aixumara tornarà a organitzar una sèrie d'activitats per al dia Internacional de la dona, a més a més enguany les activitats s'han organitzat amb la col·laboració de l'Associació de Mestresses de Casa d'Alcanar. Les activitats tindran lloc el proper dissabte dia 6 de març al Centre Cívic d'Alcanar.

19:00h Exposició "Dones en la memòria: cronologia d'un esforç"

19:15h Presentació a càrrec d'Alícia Gamundi, coordinadora territorial de l'Institut Català de les Dones a les Terres de l'Ebre

Tot seguit, a càrrec d'alumnes de l'Escola Municipal de Música hi haurà diverses interpretacions musicals d'obres de prestigi.

20:00h Recital de Poesia

20:15h Ponència a càrrec de Cinta Llasat sobre l'Escola de la República a Alcanar.

Podeu descarregar-vos lo cartell des d'aquí.

VOS HI ESPEREM!

El Grup Anti-Castor es presenta a Vinaròs informant durant el Carnaval

2010-02-26T19:57:00.002+01:00

Aquestes festes de carnaval han sigut tot un èxit a Vinaròs. El GAC (Grup Anti Castor) ha tingut una intervenció genial durant aquestes festes, les accions s'han dut a terme amb la total participació i acceptació còmplice de les persones que les han vist.

Participar en la desfilada i repartir 4.000 octavetes informatives sobre el castor, han sigut les accions que el GAC ha dut a terme aquests dies passats. Davant la sorpresa de qui no sabia que era “això del castor”, la complicitat de qui comentava el tema e inclús engrescava a fer manifestacions davant l'ajuntament, i la indiferència d'altres (hi ha de tot); el GAC amb caire festiu e informatiu s'ha presentat a Vinaròs.

Es continuarà fent actes per a resoldre la gran desinformació a la que intencionadament s'ha sotmès al poble de Vinaròs respecte al Castor, l'acció ciutadana pot moure muntanyes, inclús te alguna cosa de màgica com el carnaval, i pot transformar castors gasificats en llangostins saludables i enrotllats.

GAC. febrer 2010. Vinaròs

diumenge 7 de març | Manifestació a Móra d’Ebre

2010-02-25T16:48:00.002+01:00

Lo 7 de març a Móra la Nova tots junts aturarem l'MTC! Ni a les Terres de l'Ebre ni enlloc. No al cementiri nuclear, apaguem les nuclears!

MANIFEST DE LA 10a ASSEMBLEA DE LA PDE

2010-02-24T17:57:00.000+01:00

Tortosa, 20 de febrer del 2010

Enguany fa 10 anys que va nàixer el moviment ciutadà més important que ha existit a les Terres de l’Ebre en els últims temps, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE). Un moviment que va sorgir a partir d’una decisió política que tots nosaltres vam percebre com un atac directe al nucli de la nostra identitat, al riu Ebre, que és el vincle més fort que existeix entre aquestes quatre comarques i ens dóna el nom i la personalitat.

Amb aquella decisió política i econòmica, la gent del sud de Catalunya ens vam sentir menyspreats: tornàvem a percebre que aquestes terres només se’ns té en compte a l’hora de produir l’energia que els altres territoris utilitzen per desenvolupar-se econòmica i demogràficament, o bé quan es necessita un abocador per als residus que aquelles mateixes terres produeixen però que sembla que no poden ni guardar ni transformar.

A grans trets, i anomenant tan sols les propostes o actuacions d’agressió al territori més importants que s’han dut a terme en aquests últims anys, podríem parlar de:

* El cementiri de residus radioactius que volen instal·lar a Ascó. Encara no tenim prou radioactivitat a les Terres de l’Ebre amb les 4 centrals nuclears que a més haurem de guardar durant uns milers d’anys tots els residus produïts per totes les centrals nuclears de l’Estat Espanyol?

* El projecte de dipòsit submarí de gas natural davant la costa d’Alcanar i Vinaròs. També hem de guardar el gas que gastaran al nord i al sud del Sénia? Encara hi ha alguna persona que creu que aquest projecte no afectarà negativament la pesca i l’aqüicultura de la nostra costa?

* La massificació eòlica de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Aquestes dues comarques continuen abocades a produir més energia, això sí, teòricament “no contaminant”, per després exportar-la a centenars de quilòmetres, que és on la utilitzaran sense tindre en compte si malmeten el nostre paisatge i el futur de la nostra agricultura i turisme rural.

* L’abocador de Tivissa. No sabríem com definir-lo si no és d’engany premeditat, perquè actualment ja s’hi acumulen els residus sòlids de gran part de Catalunya, quan deien que només havia de servir per recollir les escombraries de les Terres de l’Ebre.

* La vergonya de la mina de bauxita a Horta de Sant Joan dins del parc natural dels Ports. És increïble que dins d’un parc natural es puga dur a terme una extracció minera, per molt que es diga que és de baixa intensitat.

* Pel que sembla, l’únic abocador tòxic que tenen previst netejar a les nostres comarques són els residus de l’embassament de Flix, però de moment només porten quatre anys de retard i pel que sembla no tenen cap pressa a començar.

La gent de la PDE ens hem de sentir orgullosos d’haver aturat un transvasament de l’Ebre, però estem lluny d’haver guanyat la guerra, en aquests moments ens amenacen moltes petites batalles difícils de combatre. Nosaltres tenim tot el dret de viure a la nostra terra amb respecte pel medi que ens envolta i per tant volem que les Terres de l’Ebre es desenvolupen amb la perspectiva del segle XXI i no del segle XIX. Ho volem per nosaltres i per les generacions futures.

El tram final del riu Ebre i el seu Delta és la segona zona humida més important de la Mediterrània per la seva biodiversitat i el seu valor ecològic. Un cabal ambiental del riu i uns sediments suficients són l’única manera de mantenir aquest Delta i tota la seva producció econòmica amb l’agricultura, la pesca, l’aqüicultura i el turisme. Per raons econòmiques òbvies, la gent d’aquestes comarques no podem consentir que es malmeta la font principal de la nostra riquesa, un lloc privilegiat entre dos parcs naturals i un riu ple de vida.

Ens agradaria que els nostres representants polítics tinguessen la valentia de defensar el tipus de desenvolupament que reivindiquem, ben diferent, pel que sembla, del que ens han assignat en el repartiment de papers. I els exigim, com a representants nostres, que tinguen visió de territori i de futur i no es dobleguen ni a la voluntat del govern de la Generalitat ni a la del govern de l’estat. Ells haurien de ser els primers a defensar el patrimoni de tots, començant per exigir unànimement allò que va aprovar el Parlament de Catalunya: un cabal ambiental suficient per al riu Ebre.

VISCA LES TERRES DE L’EBRE!

LO RIU ÉS VIDA, NO ALS TRANSVASAMENTS!

L'objector de consciència a Espanya, a judici el 21 de juny

2010-02-17T18:17:00.000+01:00

[Font: Racó Català]

Belzunces va rebutjar participar al procés electoral espanyol · La fiscalia demana per ell una multa de 4.000 euros més la despesa del procés judicial, que ell insisteix a fer en català

El proper 21 de juny a les 11 del matí, l'Audiència de Barcelona jutjarà Marc Belzunces, el jove que va decidir fer objecció de consciència a les darreres eleccions espanyoles, on l'administració estatal l'havia designat per ser membre d'una taula de votacions. La notificació, només en castellà, li va ser entregada en una oficina de correus el mateix dia que se'l cridava a declarar a l'Audiència de Barcelona. Al seu blog, Belzunces recorda que malgrat que les legislacions catalana, espanyola i europea (amb la Carta Europea de les Llengües) reconeixen el dret a fer tots els tràmits judicials en català, la justícia espanyola i els magistrats continuen "passant-s'ho pels dallonsis" i els remeten la documentació en castellà, malgrat haver-ho demanat fins a 5 vegades en català. De fet el tema lingüístic, assegura, "ha encarit el procés 500 euros", sense tenir en compte els prejudicis i perjudicis que hi haurà durant el procés. Malgrat els jutges, però, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya li ha donat la raó, i ha transmès a tots els jutjats del Principat el recordatori que qualsevol té dret a fer tot el procés judicial directament en català, "sense dilacions ni traduccions".

El fiscal demana 22 dies de presó pel jove, bescanviables per una multa diària de 18 euros durant 44 dies, i una multa de 6 mesos, també a 18 euros el dia, així com les despeses que hagi generat tot el procés. L'encarregada de la seva defensa és advocada de l'Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH), Marta Clapés, que ha dut també totes les reclamacions i demandes de fer el procés en català.

De fet el jove ha rebut la citació oficial només en castellà, i posteriorment un fax molt maldestre amb una traducció feta sobre la marxa (i sense cap validesa legal, el document oficial és en espanyol). Pel noi "Podem acordar que el sistema de justícia espanyol és sistèmicament injust per als catalanoparlants. Amb quina autoritat moral em poden jutjar uns jutges que se salten la llei (catalana, espanyol i europea)?".

El jove ha agraït profundament els donatius que ha rebut al compte obert a tal efecte des que es va iniciar el procés. La multa que se li demana és d'uns 4.000 euros, més la despesa judicial, més la despesa de l'advocada, en total uns 7.000 euros, segons càlculs del noi i de la mateixa advocada. Belzunces diu que els donatius sumen ara per ara aproximadament 4.000 euros, i recorda que és la Fundació Catalunya qui administra el compte per a aquest efecte. Els que estiguin interessats a fer algun donatiu per a la causa, trobaran les dades per a fer-ho al seu blog. Cal recordar que a part els donatius a Fundacions disposen d'importants beneficis fiscals.

L'orígen del procés
Belzunces, un dels impulsors de la campanya per un Estat Propi i membre de Softcatalà, va decidir practicar l'objecció de consciència davant la darrera convocatòria d'eleccions espanyoles, on l'administració d'aquest país li va notificar que se l'havia triat per a ser membre d'una taula de votacions. Belzunces ja havia decidit feia molts anys que "per simple coherència personal i intransferible no participaria de cap elecció espanyola. Sóc català i independentista". Belzunces va rebutjar assistir a les eleccions espanyoles, fet que li va comportar una citació judicial per delicte electoral, segons la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El jove va anar als jutjats i va entregar la seva declaració escrita, on argumentava la seva negativa a participar a les eleccions espanyoles per motius ètics. Posteriorment el jutjat el va citar per efectuar les diligències prèvies, a les que va assistir.

Marc Belzunces ha estat també l'investigador del CSIC que va elaborar l'estudi sobre l'independentisme a Catalunya (anàlisi 1, 2, 3 i 4), a petició d'Alfons López Tena i del "think tank" que dirigeix, el Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES).

Dades i reflexions sobre les centrals nuclears i el cementiri de residus radioactius

2010-02-10T18:34:00.003+01:00

Sergi Saladié, portaveu de la CANC i professor de la URV ha elaborat el següent document amb dades i reflexions molt reveladores sobre l'energia nuclear. Gaudiu-lo.

Cliqueu aquí per descarregar-lo.

Alcanar pel dret a decidir

2010-02-01T17:12:00.001+01:00

A continuació trobareu la nota de premsa de la Coordinadora Alcanar, Decideix! impulsora de la consulta per la independència de la Nació Catalana.

Des de la Coordinadora Alcanar, Decideix! Ens felicitem que en el plenari de l’Ajuntament d’Alcanar del passat dijous 28 de gener s’aprovés per majoria absoluta una moció de suport al referèndum d’Arenys de Munt, i per extensió, a les possibles consultes que es realitzin al nostre país. La moció va ser aprovada amb els vots a favor d’Esquerra (4), CiU (3) i Iniciativa Canareva (1), per contra va rebre les abstencions del PSC (3) i el rebuig del PPC (2).

Després d’aquest fet i tenint ben present l’acte de presentació de la Coordinadora del proppassat 22 de gener, ens veiem amb més forces que mai per tirar endavant la consulta popular al nostre municipi, ara a més amb el suport del consistori. Per això tornem a fer una crida a la ciutadania d’Alcanar per a que participi activament de l’organització i de la participació de la festa democràtica que s’esdevindrà a Alcanar i Les Cases el proper 25 d’abril. Junts comencem a caminar!

Alcanar, 29 de gener de 2010.

Concentració contra l'MTC a Barcelona

2010-01-27T12:53:00.002+01:00

Avui dimecres 27 de gener s’ha convocat una concentració anticementiri nuclear davant la Generalitat de Catalunya a Barcelona, fem extensiva aquesta convocatòria a totes les persones, col·lectius i associacions us hi podeu adherir a jovensebre@gmail.com.
També us agrairem que ens ajudeu a difondre aquesta convocatòria, des del següent enllaç podeu descarregar-vos el cartell.

Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC)
Jóvens de les Terres de l’Ebre

El proper dimecres 27 de gener l’AMAC (Associació de Municipis en Àrees de Centrals nuclears) formalitzarà la candidatura d’Ascó per a la instal·lació del Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) que ha de rebre els residus radioactius de tot l’Estat espanyol.

En ple debat sobre el futur de l’energia nuclear el govern de l’Estat espanyol ha decidit allargar la vida útil de les centrals de 25 a 40 anys, i com a conseqüència s’imposa la construcció d’un cementiri nuclear per acollir els residus radioactius generats fins ara i els futurs.

Les empreses nuclears, un cop més, socialitzen els costos dels residus i la problemàtica de la seua gestió. No es pot acceptar el debat sobre la gestió dels residus radioactius sense un calendari de tancament de les nuclears previ.

Amb el nou decret el govern ignora el consens territorial contrari a la implantació del cementiri nuclear, ja que deixa la decisió en mans d’un plenari municipal.

Exigim al govern català, un posicionament clar i compromès amb la defensa del futur de les Terres de l’Ebre, tal com han demanat 7 consells comarcals, 62 municipis i el Parlament.

Les instal·lacions nuclears, com s’ha demostrat històricament hipotequen el futur dels pobles i comarques on s’ubiquen.

No al cementiri nuclear,
ni a les Terres de l’Ebre ni enlloc!

roda de premsa de la CANC amb alcaldes i regidors del territori

2010-01-16T18:01:00.002+01:00

A la Biblioteca Marcel·lí Domingo, de Tortosa s’ha dut a terme una roda de premsa per tal d’evidenciar l’oposició territorial al cementiri nuclear. En aquesta roda de premsa hi han participat una trentena de càrrecs electes dels diferents municipis que han aprovat mocions contràries a l’ATC.

Prèviament a la roda de premsa hi ha hagut una reunió en la qual s’han acordat accions conjuntes entre les quals hi ha la constitució d’una comissió unitària. Entre les primeres qüestions proposades està l’Assemblea de Móra d’Ebre del proper 20 de gener (a la Llanterna a les 20:00h), a aquesta assemblea s’ha decidit convidar al president de la Generalitat José Montilla, per tal que assumeixi la defensa del territori i el govern català prengui accions contra la instal·lació de l’ATC, tal com va aprovar el Parlament català. A aquesta assemblea s’espera l’assistència de diversos sectors econòmics, socials i polítics de les Terres de l’Ebre.

Properament també hi haurà una reunió al Parlament, amb els grups que van donar suport a la resolució contrària a l’ATC, en els propers dies s’anunciaran noves accions.

Podeu llegir el comunicat sencer de la CANC aquí.

El sistema i el cinema [Vicent Partal]

2010-01-13T20:43:00.001+01:00

Avui vos fem arribar l'editorial de VilaWeb, escrit per Vicent Partal i que tracta sobre la nova llei del cinema català.

El sistema en què vivim respecta el mercat, però únicament si els seus interessos no col·lideixen amb els drets dels ciutadans. Per això calen, de tant en tant, lleis com la que va presentar ahir el conseller Tresserras.

Quaranta anys després de la despenalització de l'ús del català tenim diaris en català i televisions en català, internet en català i llibres en català, escoles en català i rock en català, megafonia als estadis en català i megafonia als trens en català. Però no tenim cinema en català.

No hi ha cap explicació possible que no tinga en compte una estructura del cinema, la de la distribució, que es comporta d'una manera anormal. Per les raons que siga. Ells insisteixen a dir que són raons econòmiques i professionals, i jo no m'ho crec..., perquè ells també fan política. Però, tant és, perquè allò que importa és el resultat, i el resultat clar és que els ciutadans no tenim no solament el dret, sinó tampoc la possibilitat, de veure en català els films que ens agradaria de veure. I això que aquesta és una de les reivindicacions més permanents i llargues que conec. La situació és que ells monopolitzen el mercat i no escolten la meua demanda, que també és mercat.

Doncs s'ha acabat. Com que el sistema en què vivim respecta el mercat, però únicament si els seus interessos no col·lideixen amb els drets dels ciutadans, cal una llei com la que es va presentar ahir al govern i que espere que el parlament aprovarà aviat. Una llei per a aconseguir que, si més no al Principat, el 50% de les projeccions, com a mínim, siguen en la llengua que parlen el 50%, com a mínim, dels habitants. D'un realisme incontestable, d'una pulcritud en la defensa dels drets amenaçats per un mercat irreal que no admet crítica.

I aquells qui, malgrat tot, encara la critiquen al·legant que no s'hauria d'arribar a la 'coacció' legislativa (perquè fa lleig, diuen), haurien de reconèixer, com a mínim, que, la responsabilitat última de ser on som, no la té pas el conseller, sinó els qui han entrebancat tenaçment i per interessos personals i contraris al bé comú que la normalitat que ha anat avançant en uns altres dominis avançara també en aquest.

Manifest d’Alcanar per la celebració de la consulta sobre el dret a decidir

2010-01-12T16:32:00.001+01:00

Tot i les reiterades declaracions de les Nacions Unides defensant el dret a l’autodeterminació dels pobles, aquest és un dret que als catalans ens ha estat sistemàticament negat. Si afegim a la legitimitat d’aquesta reclamació, la limitació amb què aquests darrers anys ha topat la via estatutària, apareix amb urgència la necessitat d’exercir aquest dret.

Arran de la consulta popular celebrada a Arenys de Munt el passat 13 de setembre, que va obtenir un gran ressò i va obrir expectatives arreu de Catalunya, es va formar la Coordinadora Nacional de Consultes per la Independència per a la celebració de consultes, perquè així la Nació Catalana pugui exercir el dret a l’autodeterminació.

A Alcanar, un grup de persones a títol individual, implicades en diferents aspectes de la vida associativa del poble i amb el suport de diferents entitats canareves i casenques, redactem aquest manifest amb l’objectiu d’engegar un procés participatiu al nostre poble que avanci en el reconeixement i la pràctica d’aquest dret.

A diferència de la legislació vigent, que relega aquestes consultes a un estat ‘no vinculant’, nosaltres

creiem fermament que sempre és vinculant el fet de consultar democràticament la nostra voluntat. Amb aquest convenciment hem decidit treballar amb la Coordinadora Nacional per fer servir el seu protocol organitzatiu, tot assumint la data de 25 d’abril de 2010 per plantejar en consulta popular la següent pregunta:
Està vostè d’acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social?

Des d’Alcanar Decideix és precisament això el que volem aconseguir: senzillament tenir el dret a decidir com volem que sigui el nostre país.

Estem convençuts que aquesta consulta rep el suport de la majoria dels canareus, canareves, casencs i casenques i, a la vegada, creiem que no admet plantejaments partidistes o interessats. És per això, que convoquem a participar en la seua organització tant a persones particulars com a representants d’entitats i càrrecs electes del municipi.

Comencem a decidir per començar a caminar.

Trobareu tota la informació aquí.

Milers de persones clamen a favor del territori a Palma

2009-12-31T18:29:00.002+01:00

Un any més, la Diada de Mallorca va reunir ahir milers de persones en una manifestació a favor dels Països Catalans. En aquesta ocasió també hi ha hagut el típic ball de xifres, ja que 4.000 persones segons l'organització (un miler segons la policia local) van desfilar pels carrers de Palma convocats per la Plataforma 31D, en el marc de la Festa de l'Estendard. Com l'any passat, i malgrat que la convocatòria era unitària (a la Plataforma 31D hi era tothom), s'hi van veure dos grans blocs. El primer el formaven partits polítics i coalicions del progressisme nacionalista illenc, com el Bloc per Mallorca, el PSM o ERC-Illes, així com les joventuts del PSM (JEN) i les d'ERC (JERC-Illes); hi havia, entre d'altres, polítics com el líder del Bloc, Biel Barceló o el president d'ERC, Joan Puigcercós. El segon format per l'Esquerra Independentista de Mallorca, amb el lema "Des de Mallorca cap a la unitat popular". La jornada, reivindicativa i cívica, va acabar amb la lectura d'un manifest per part del periodista basc del Diari de Balears, Ander Zurimendi, i escrit per Biel Florit.

'Els Segadors' i 'La Balanguera' van clausurar una celebració que va comptar amb un públic molt divers i amb un ampli dispositiu de control policial. 'L'única lluita que es perd és la que s'abandona', 'Per un país lliure' o 'Sense autodeterminació no hi ha democràcia' són alguns dels lemes que s'han exhibit a la vegada que es cridaven consignes com 'Boti, boti, boti, espanyol el qui no boti', com a clara revindicació de la independència dels Països Catalans.

El manifest que es va llegir el final va exigir el dret a l'autodeterminació, i va declarar que no es tolera cap campanya anticatalana ni antimallorquina per part dels sectors espanyolistes illencs. La crítica als casos de corrupció a les Illes també va tenir el seu "minut de glòria" entre el reguitzell de crítiques a la situació actual que s'ha anomenat en el manifest.

La Plataforma 31D la integren multitud de col·lectius, entitats, partits i sindicats, des d'ERC fins a Joves de Mallorca per la Llengua, passant per Maulets, l'OCB, el Lobby per la Independència, el SEPC, el PSM, Gent Activa, el Grup Blanquerna, Es Pinzell i un llarg etcètera. Hi va haver també representants de Convergència Democràtica de Catalunya i del partit basc Aralar.

Catalunya-Argentina: UN EXITÀS

2009-12-28T13:02:00.001+01:00

La Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes vol felicitar primer de tot a la Federació Catalana de Futbol i a tota la seva junta directiva per la gran feina realitzada aquests últims mesos i culminada ahir amb el partit entre la selecció catalana i l'argentina al Camp Nou. En pocs dies s''ha passat de descartar el partit de Nadal, perquè calia acabar amb aquell model, a aconseguir celebrar el I Torneig Catalunya Internacional amb Cruyff de seleccionador i contra la doble campiona del món, Argentina.

Hem de ser conscients de la dificultat que comporta organitzar partits com aquest als quals la Federació Espanyola de Futbol hi posa traves de tot tipus perquè no tinguin repercussió i si s'escau, fins i tot perquè Maradona no aparegui per enlloc. Ahir, però, no van poder: 52 televisions de tot el món van conèixer la nostra voluntat de competir oficialment i molts espectadors van poder llegir en 7 idiomes diferents el nostre l'eslògan Una nació Una selecció! Per si la notícia de Cruyff assumint la selecció no va ser prou, ahir, la sola celebració del partit i la victòria assolida, segur que va servir perquè molts més situessin Catalunya al mapa del món.

53.000 persones, 10.620 més que en l'últim partit davant l'albiceleste, aquell jugat en època primaveral, fan del partit i de l'organització un èxit. I si ho acompanyem amb les dades d'audiència, encara més: prop d'un milió d'espectadors, 958.000 per ser més exactes, van seguir el partit per TV3 a Catalunya. Això equival al 32'1 % de share, quan el share mitjà de TV3 és del 15%. Ahir doncs, el Catalunya-Argentina va tenir el doble d'audiència de l'habitual a Televisió de Catalunya i 609.000 telespectadors més que l’últim Catalunya-Argentina del 2008. És evident que seguim sumant i que la progressió és positiva. La Plataforma es felicita també pel bon joc de la nostra selecció, fidel al model de Cruyff, així com pels gestos de solidaritat en el qual va estar emmarcat el partit gràcies a l’acord entre la Federació Catalana de Futbol i la Fundació Johan Cruyff .

En la línia de l’èxit global, ens satisfà enormement la nombrosa presència de públic a l’estadi. Els que hi vam ser, sabem de l’ambientàs que s’hi va viure i del poc que hi va ajudar la climatologia, no només d’aquell mateix dia a Barcelona, sinó de tota la setmana anterior, la més freda de l’any. I tot i això, 53.000 persones, suficients per emplenar la gran majoria d’estadis de tota Europa van decidir ser-hi. Cal estar-ne més que orgullosos del nombre d’espectadors i felicitar i agraïr la seva presència a cadascun d’ells. Recordem-ho: era un dia laboral, de nit, amb retransmissió televisiva i, malgrat el Trofeu Catalunya Internacional, era un partit amistós. Quants no serem el dia que Catalunya jugui un partit oficial de classificació per un mundial? Gràcies. En definitiva felicitem a tots els que dia a dia ens doneu suport per una causa difícil, complicada però on es demostra que avancem.

Felicitats a tothom, públic i jugadors; jugadors que van fer història tot derrotant 4 a 2 a Argentina, fita més que destacada per a qualsevol altre selecció del món.

Visca les Seleccions Catalanes i Visca Catalunya!

Una Nació Una Selecció

[Font: Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes]

Camí del 13-D...

2009-12-11T20:24:00.003+01:00

S'aproxima el 13 de desembre, una nova data molt significativa per a la nació catalana. Este diumenge més de 160 poblacions catalanes podran votar per la independència del país, això representa més de 700.000 persones. A continuació fem un recull dels vídeos que s'han preparat des de Vilaweb, tot esperant que en les pròximes votacions, ja sigue el 28 de febrer o el 25 d'abril els canareus i canareves i per extensió la gent de tot el nostre territori també puguem decidir.

Especial 13-D (1): Els immigrats voten
Especial 13-D (2): El referèndum més gran... i el més petit
Especial 13-D (3): Osona, la comarca amb més referèndums

Victor Jara

2009-12-05T15:13:00.001+01:00

[Font: Vilaweb]

Víctor Jara rep avui el funeral, trenta-sis anys després del seu assassinat

Avui dia encara no s'han trobat tots els responsables del crim

El cantautor xilè Víctor Jara rep avui el funeral massiu que no va poder tenir quan va ser assassinat pel règim d'Augusto Pinochet un dia després del cop d'estat de 1973 que va derrocar el president Salvador Allende. Des de dijous, centenars de milers de persones han fet llargues cues per acomiadar-se del cantautor al vetllatori que s'ha instal·lat a la Fundació Víctor Jara a la capital de Xile. Les restes de Jara, una de les figures més emblemàtiques de la cultura xilena del darrer segle, han estat entregades a la família després que fossin exhumades el passat juny amb l'objectiu d'investigar el crim. A l'examen de pèrits s'han trobat més de trenta ferides de bales i senyals de tortures als ossos del cantautor.

Avui les restes de Víctor Jara sortiran des de la fundació que duu el seu nom, fins al cementiri general de Santiago on tornaran per segona vegada. La viuda de Jara, la britànica Joan Turner, ja el va soterrar en el cementiri de la capital xilena de forma clandestina amb l'ajuda de dues persones el 18 de setembre de 1973 després de trobar-lo mort.

'El nostre país s'ha retardat trenta-sis anys a tornar-li a Xile i a la seva família aquest Víctor que és nostre, és de tots nosaltres', va dir la portaveu del govern xilè, Carolina Tohá. 'Finalment, després de trenta-sis anys, Víctor pot descansar en pau', va destacar la presidenta de Xile, Michelle Bachelet, que va recordar que 'hi ha moltes altres famílies que no volen poder descansar en pau'.

Homenatge massiu a Jara

Durant aquests dies el vetllatori s'ha convertit així, a petició de diverses organitzacions que reclamaven un funeral massiu per Jara, en un gran esdeveniment cultural en què diversos grups musicals han interpretat algunes de les cançons de Jara com 'Te recuerdo Amanda', 'El derecho de vivir en paz' i 'El cigarrito'. A més, qualsevol ciutadà també ha pogut pujar a l'escenari a interpretar les cançons del cantautor. 'Víctor pertany al poble, a tots aquells que han seguit i admirat la seva obra', va afirmar Gloria Köning, directora executiva de la Fundació Víctor Jara. A més de cantant i compositor, Jara també va ser director teatral i poeta.

El cantautor, conegut militant del Partit Comunista de Xile, va ser detingut fa trenta-sis anys, el 15 de setembre de 1973 a la Universitat Tècnica de l'Estat on impartia classes i on es va quedar juntament amb sis-cents estudiants i professors per defensar el govern d'Allende. Un dia després el van traslladar al centre de tortures instal·lat a l'Estadi Xile, actualment anomenat Estadi Víctor Jara. Després de ser brutalment torturat, va ser assassinat a trets i el seu cos, amb els canells trencats, es va trobar pocs dies després a prop d'un cementiri de Santiago de Xile. Reconegut pels veïns del lloc, va ser traslladat a un servei mèdic amb centenars d'altres cossos, fins que un treballador va avisar la viuda del cantautor.

Encara no s'han trobat tots els responsables de l'assassinat

La investigació judicial no ha trobat encara tots els responsables del crim. José Paredes, que va confessar haver disparat contra Víctor Jara i que després es va retractar, i el coronel Mario Manríquez, que va dirigir el camp de presoners instal·lat a l'Estadi Xile, estan processats per aquest cas.

Barrejant política i esport

2009-11-30T19:04:00.003+01:00

Ja hem parlat diverses vegades de les barreges constants entre política i esport a què ens tenen acostumats tant la premsa -esportiva o no esportiva- espanyola, com polítics, institucions i administracions espanyoles. Tant uns com altres, especialment pel que fa a la premsa, mostren igualment una curiosa obsessió a veure que som els catalans qui mesclem esport i política, mentre que la seva barreja, lluny de ser "ideològica", es tracta de "normalitat". Tot plegat ve al cas per una resolució aprovada al Parlament basc amb els vots del PSOE, PP i UPyD, on es demana que la selecció espanyola de futbol jugui a Euskadi. I davant aquesta barreja de política i esport, què n'ha dit la premsa espanyol(ist)a? Ho ha vist com a un gest de "normalitat", i ha aplaudit amb les orelles. És el cas del director del diari AS, Alfredo Relaño, que com en altres ocasions ens ha fet fruir amb les seves reflexions en un articles publicat la setmana passada.

[Font: Racó Català]
L'article en qüestió es titula "Hacia el entendimiento por el deporte" ("Cap a l'entesa per la via esportiva"), i cal parar atenció al tercer paràgraf. És allà on Relaño parla de la "normalitat" (citada dues vegades). Es allà on assegura que és "natural" és barrejar política i esport, que la petició del Parlament basc demanant la presència de la selecció espanyola i de la Vuelta Ciclista a España a Euskadi és "conseqüència natural" de la "nova majoria" al govern basc.
Tot plegat ho troba com a "un pas més cap a la normalitat", cap a "la recuperació de quelcom que tenia el País Basc i que va perdre, que va formar part de les seves tradicions, i que respon al desig de molta gent". Que una cambra política demani la presència d'una selecció esportiva en un territori és, per Relaño, "normalitat" i "conseqüència natural". I considera que la petició compta amb el suport i els desitjos "de molta gent". Que bàsicament és el contrari del que diu el periodisme espanyol (esportiu o no) quan una cambra política aprova mocions a favor d'una selecció que no sigui l'espanyola. Aleshores ja no és "natural" sinó que estem parlant de la "imposició" de les opinions d'una suposada minoria antiespanyola cap a la majoria que se sent espanyola (però amb naturalitat eh?).
Perquè per Relaño la proposta del Parlament basc cerca "l'entesa des de l'esport" i vol fer "un pas més cap a la normalitat". És l'estratègia típica del periodisme espanyol, embolcallar tot el que té a veure amb Espanya i amb l'espanyolisme amb la "normalitat" i la "naturalitat", i tot el que té a veure amb altres nacions de la Península Ibèrica amb la radicalitat i l' egoïsme, amb els curts de mires i les societats tancades i endogàmiques.
I és que quan la premsa espanyola parla de no barrejar política i esport, el que vol dir és que són ells i només ells qui poden fer-ho, perquè, recordem-ho, tot plegat forma part de la "normalitat". Sentir-se només espanyol és "natural", però sentir-se només basc o només català és radical i excloent. I mesclar, per tant, política i esport només és "natural" i lícit de fer si es fa des de l'espanyolisme. Ho poden fer ells i tots els qui disposen d'un Estat propi. Els Jocs Olímpics són el perfecte exemple de com barrejar política i esport. O les competicions de seleccions de futbol (Mundial, Eurocopa...). L'exercici de cinisme és important.
Si s'animen els equips espanyols com si ens hi anés la vida, si s'exhibeixen milers de banderes espanyoles, i si hom es pinta la cara amb els colors de la rojigualda, llavors és que estem al davant d'una tempesta de naturalitat, d'onades d'espanyolisme natural que envaeixen els mitjans de comunicació. Però si la barreja política-esport la fa algun no-espanyolista, la tempesta de naturalitat es converteix en una espiral de radicalitat excloent (la famosa "deriva soberanista"). La mescla políticosesportiva es planteja doncs com a lícita només si la fa l'espanyolisme. La resta, tot el que no és espanyolisme, no és digne ni d'accedir a la cuina de les mescles. És territori reservat de l'espanyolisme "natural". Per això el proper cop que sentim a dir que no s'ha de barrejar política i esport, ja sabrem d'antuvi que va per algun indigne no-espanyol, que ha gosat trepitjar el territori de la "naturalitat".
Un exemple: la senyera que duu el Barça de futbol a la samarreta, és barrejar política i esport, segons el periodisme espanyol. En canvi que el Madrid o el Sevilla portin la bandera espanyola, és naturalitat. Brillant.
Si fa no fa com el tema del Consejo Superior de Deportes (CSD) i el nyap del futvolei. Barrejar política i esport es pot fer a tots els nivells per mirar d'impedir l'oficialitat internacional de les seleccions catalanes, o per impedir partits Catalunya-Espanya. En definitiva, la normalitat espanyola. És el que té ser així de "natural", com els iogurts.

Crònica Xarrada PSAN a Alcanar

2009-11-20T15:52:00.004+01:00

Quan es parla d'independentisme modern no es pot deixar de banda l'activa participació que hi va tenir el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (el PSAN). La dècada dels seixanta és plena de moviments d'Alliberament Nacional arreu del món com Vietnam, Algèria, Cuba i també per la forta presència de moltes rebel·lions estudiantils arreu d'Europa, amb el seu punt àlgid amb el maig francès. Just en tot aquest context un grup de jóvens escindits del Front Nacional de Catalunya fundà el PSAN a finals del 1968. El partit neix amb uns pilars fonamentals, el marxisme, un marxisme crític amb el comunisme soviètic leninista, amb la independència i amb la unitat dels Països Catalans.
Aquest va ser el fil que va seguir l'històric dirigent del PSAN, Pep Guia, lo passat dissabte 14 de novembre a Alcanar, sota l'atenta mirada d'una cinquantena d'assistents d'arreu del territori. Històrics militants del partit de Vinaròs, Roquetes, Alcanar... hi van ser presents. A més de la gent que ja havia participat activament en l'última visita de Pep Guia a Alcanar, farà vora d'uns 20 anys, també hi havia molts jóvens independentistes del territori fet que demostra la verticalitat del moviment independentista.
Durant el torn de paraula presa per part del públic es parlà sobre el tema dels imminents referèndums que es celebraran al nostre país, Pep Guia va ser clar, la independència s'assoleix a tota la nació, per això criticà l'actitud d'Osona decideix on sols es fa referència al Principat de Catalunya. A banda d'això, animà a la gent del territori a treballar per futurs referèndums al nostre territori.
També recordem que l'exposició "40 anys del PSAN" estarà disponible per ser visitada fins al proper dilluns, així que aprofiteu!

Podeu vore la resta de fotos aquí.

Xarrada PSAN

Vint anys després de la caiguda del mur de Berlín, al món n'hi ha més que mai

2009-11-10T13:34:00.004+01:00

[Font: Vilaweb]

A tots els continents s'aixequen barreres per a separar enemics o impedir la lliure circulació

Hi ha l'històric mur que separa de fa dècades les dues Corees. Però també un mur nou a Ceuta i Melilla. Hi ha encara murs al nord d'Irlanda que separen dues comunitats oposades. Però també n'hi ha un que separa Botswana i Zimbabwe. I un altre a Xipre. I un entre els Estats Units i Mèxic. I un a Palestina. Vint anys justos després de la caiguda del mur de Berlín al món hi ha més barreres de separació que mai i el nombre continua creixent.

El 13 d'agost de 1961, en un intent desesperat per a aturar el pas deberlinesos de l'est al sector occidental (uns mil cinc-cents diaris), les autoritats de la República Democràtica d'Alemanya van activar una operació llampec per a aixecar un mur que va esdevenir el símbol de la guerra freda i del teló d'acer. Vint anys després de la desaparició del mur, el 9 de novembre de 1989, a tot el món encara n'hi ha uns quants d'aixecats.

Desaparició del mur

Van caldre gairebé quatre dècades, fins el 9 de novembre de 1989, perquè els 150 quilòmetres de separació militaritzada entre les dues Alemanyes s'esquerdessin. I vint anys després, amb la reunificació del país inclosa, la terra de ningú on s'aixecava el gris mur s'ha convertit en terreny adobat de grans projectes arquitectònics que dificulten, sovint, de trobar i de reconèixer els trams que en resten (mapa).

Mentre a Berlín se celebren vint anys de la desaparició i destrucció del mur, a tot el món encara en resten uns quants de drets. I se'n continuen aixecant. Els repassem tot seguit.

Nord d'Irlanda

En resposta a l'augment de la violència entre republicans i unionistes al nord d'Irlanda, des de la dècada de 1970 l'exèrcit britànic va potenciar l'aixecament de les dites Peace Lines per a separar barris de totes dues comunitats a Belfast, Derry i en algunes altres ciutats dels comtats del nord de l'illa. Malgrat el procés de pau incoat fa més d'una dècada, molts d'aquests murs continuen drets i, de fet, el nombre s'havia doblat entre 1995 i 2005.

Xipre

Arran de l'ocupació turca del nord-est de l'illa de Xipre, el 1974 es va establir una Línia Verda, de 180 quilòmetres de filferro punxent, que separa des d'aleshores la República de Xipre i la dita República Turca de Xipre del Nord. El 2007 les autoritats del sud van començar a desmantellaraquesta línia, tot i que continua fortament minada i que les patrulles turques del sector nord no s'han suprimit. Ara, l'any passat es va obrirsimbòlicament el pas pel carrer de Ledras, al nucli antic de la capital, Nicòsia, considerat un dels símbols de la divisió de Xipre.

Les dues Corees

Amb la separació de Corea del Nord i Corea del Sud posterior a la Segona Guerra Mundial, el 1953, el paral·lel 38 va marcar la frontera méscontrolada i militaritzada del planeta. L'àrea anomenada paradoxalmentZona Desmilitaritzada (DMZ), de 248 quilòmetres de llargada i 4 quilòmetres d'amplada, es va reforçar entre 1977 i 1979 amb una barrerade ciment a la part sud de la DMZ.

Sàhara Occidental

El 1981 el govern del Marroc va començar a aixecar en ple desert una colossal estructura defensiva i de separació de la zona controlada pel Front Polisario. El mur, de 2.700 quilòmetres de llargada (mapa), continua dret actualment i notablement minat, i oficialment es justifica per la necessitat de defensar-se de possibles atacs de la guerrilla.

El Caixmir

El conflicte entre l'Índia i el Paquistan per controlar el Caixmir també té un reflex en forma de mur. Les autoritats índies van començar, la dècada del 1990, a establir l'anomenada Line of Control (o d'alto-el-foc) del 1972, formada per filferro punxent i una xarxa electrificada que s'estén per 550 quilòmetres dels 740 quilòmetres de frontera disputats entre tots dos països.

Palestina

Molt més recent és el mur de separació entre Israel i Cisjordània, que quan s'acabi tindrà 680 quilòmetres i fins a vuit metres d'alçària. Impulsat per ordre del primer ministre israelià Ariel Sharon (en coma des del 4 de gener de 2006) l'any 2002, la construcció també es justifica per la necessitat de protegir la població israeliana de possibles atacs armats palestins. Set anys després, i malgrat les protestes, el 'mur de la vergonya' continua avançant pels territoris de Cisjordània ocupats per Israel.

Frontera EUA-Mèxic

El projecte de mur fronterer més ambiciós i costós és, alhora, el més recent de tots: el reforçament de la frontera entre els EUA i Mèxic (de 3.141 quilòmetres de llargada), amb la construcció de molts trams de murs notablement equipats amb tecnologia de detecció de gent que prova de travessar la frontera il·legalment. Impulsat a partir del 2005, al final s'estendrà pels estats d'Arizona, Califòrnia, Nou Mèxic i Texas.

Ceuta i Melilla

El govern espanyol, amb el suport de la Unió Europea, ha construït un dels murs més recents i més tecnificats: el que separa els enclavaments de Ceuta i Melilla de la resta de l'Àfrica. La barrera consisteix en dues tanques altes separades per una carretera de tres metres plena de sensors que avisa un centre de control de tot intent de travessar-la. L'any 2.005 un gran nombre d'emigrants van provar d'assaltar-la tant a Ceuta com a Melilla. Els guàrdies espanyols i marroquins van obrir foc i van matar un nombre indeterminat d'assaltants (potser una vintena). A Melilla, la pressió ha fet que algunes parts de la tanca s'hagin reforçat amb una tercera línia.

Més murs

Però aquests no són pas els únics murs existents. En algunes regions de l'Àsia i de l'Àfrica hi ha estats que han aixecat grans murs. És el cas de l'Aràbia Saudita, que pretén envoltar tot l'estat amb una gran tanca enmig del desert. A l'Àfrica s'ha instal·lat una tanca metàl·lica entre Zimbabwe i Botswana, oficialment per a impedir el pas dels animals. Fins i tot hi ha tanques dins algunes ciutats. A Rio de Janeiro el govern ha començat a construir una polèmica tanca que ha de separar la ciutat dels barris de 'favelas'.

Més de cinc mil persones es manifesten a Perpinyà amb el lema 'Esborrem el tractat dels Pirineus'

2009-11-09T09:12:00.002+01:00

[Article de Vilaweb]

[Trobareu més informació a 350anys.cat]

Antonio de Pimentel i el cardenal Mazzarino van signar a París el 1659, un tractat entre la monarquia hispànica i la francesa que va rebre l'aprovació reial a l'illa dels Faisans (entre Hendaia i Irun) el 7 de novembre d'aquell mateix any. Era el tractat dels Pirineus (alguns capítols traduïts, en pdf), que establia la partició del territori nord-català. Tres-cents cinquanta anys després d'aquells fets, ahir més de cinc mil manifestants van demanar a Perpinyà la derogació del tractat.

La Comissió 350 anys ('Els catalans no tenim fronteres'), organitzadora de la mobilització, es va crear per a l'ocasió amb la voluntat de commemorar-ne l'aniversari i d'aplegar les entitats cíviques en la convocatòria dels actes. Formen part de la comissió la Federació d'Entitats, el Casal Jaume I de Perpinyà, el Col·lectiu de Professors de Català per Adults, Aire Nou, CatNord, la Plataforma per la Dignitat, l'Assemblea Nord-Catalana, VilaWeb Catalunya Nord, Maulets, Comissió 11 de Setembre del Penedès, la Coordinadora Obrera Sindical i 10 Mil en xarxa.

'Hi ha un salt qualitatiu i quantitatiu de gent més que evident', va assenyalar el president de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), Pep Ribas. 'No sabem si a rebuf de les consultes populars d'autodeterminació o per aquest 350è aniversari del Tractat dels Pirineus però aquest any hem fet més autocars que mai des de tots els racons de Catalunya i el País Valencià', va continuar Ribas, que va assegurar que la societat civil continua movent-se per la defensa de la identitat catalana.

'Aquí hi ha gent que parla de les consultes populars, que reclama una regeneració política o que demana un salt endavant amb la llengua a la Catalunya del Nord', va enumerar el president de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua, que també va voler fer una valoració molt positiva del Correllengua 2009.

'Tenim constància que hi ha participat molta més gent. En comarques i poblacions on històricament era una celebració bastant fluixa enguany s'ha consolidat enormement', va afirmar Ribas, que parla d'una clara superació dels 450 municipis i 300.000 persones de participació de l'any 2008.

Tramuntana, castellers i bastoners

La manifestació d'ahir va sortir a un quart de cinc de la tarda de la plaça Catalunya, sota una intensa tramuntana i una acusada sensació de fred. Darrera una pancarta amb el lema 'Esborrem el Tractat dels Pirineus', la concentració va recorrer els carrers més cèntrics de Perpinyà enmig d'un ambient festiu i amenitzat pel soroll dels tambors, les gralles i les actuacions castelleres i de bastoners. ERC va ser un dels partits polítics més ben representats, amb Joan Puigcercós i Joan Ridao al capdavant, aprofitant que ahir es va celebrar el Consell Nacional de la formació a la capital de la Catalunya del Nord.

Davant del Castellet, es va llegir el manifest '350 anys de resistència', que va recordar amb recança com el 7 de novembre de 1659 quan la Catalunya del Nord (el Rosselló, el Conflent, el Capcir, el Vallespir i l'Alta Cerdanya) va passar a mans franceses i integrades dintre l'anomenat Departament dels Pirineus Orientals. El manifest també va parlar de la resistència popular, representada a través de la Revolta dels Angelets de la Terra i el seu cap en Joan de Trinxeria. 'Cal no oblidar aquesta resistència popular, motiu pel qual França s'ha dedicat a convertir la Catalunya del Nord en el sud pobre de l'hexàgon', va recalcar el manifest.

'Buidant de teixit productiu al territori, mantenint un atur crònic que afecta al voltant d'un vint per cent de la població i empobrint i menystenint la producció agrària obligant a l'emigració de nombrosos nordcatalans', van enumerar. 'Ara, més que mai cal intensificar els vincles i les xarxes a banda i banda per tal de construir junts un futur en llibertat en un sol país. Esborrem el Tractat dels Pirineus!', va finalitzar el manifest.

Exposició i Xarrada del PSAN

2009-11-05T17:03:00.004+01:00

A partir del proper dilluns 9 de novembre, es podrà visitar a l'edifici dels Serveis Agraris d'Alcanar, l'exposició itinerant pels Països Catalans "40 anys del PSAN".
Esta exposició s'inaugurà durant l'any passat a Barcelona commemorant el 40è aniversari del partit polític independentista PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional). Els seus eixos fonamentals són evidentment la independència, el socialisme i els Països Catalans. Se'l considera l'embrió de l'independentisme modern, quan ser independentista era vist com una bogeria, n'és una bona mostra la seua fundació, el 1968 en la clandestinitat franquista.
A part de l'exposició podrem comptar també amb una xarrada, "40 anys d'independentisme modern" que correrà a càrrec de l'històric militant Pep Guia, alhora catedràtic d'àlgebra a la Universitat de València. La xarrada serà també als Serveis Agraris d'Alcanar el dissabte 14 de novembre a partir de les 18:00h.

Esperem comptar amb la vostra companyia.

Crònica Correllengua 2009

2009-10-26T23:20:00.006+01:00

Actuació de Laura Navarro i Pau Alabajos a la Cisterna del Vall.

Un dels objectius que ens vam marcar la gent de l'assamblea del Casal Aixumara des del nostre naixement va ser potenciar al nostre poble algunes de les diades més importants del nostre país. Així, quan s'aproxima el mes d'octubre ja som conscients que ve el temps del Correllengua. El Correllengua és una iniciativa a favor de la nostra llengua i cultura, sorgida de la societat civil catalana. És una proposta per la defensa i la promoció del català que té com a objectiu fomentar l'ús social de la nostra llengua en tots els àmbits. El Correllengua naix l'any 1993 a l'illa de Mallorca i el 1995 la iniciativa viatja fins al País Valencià, finalment el 1997 la CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana) pren el compromís de fer-la extensiva a la resta de territoris dels Països Catalans. Des de ja fa un grapat d'anys la cloenda del Correllengua té lloc a Perpinyà durant el 7 de novembre, data commemorativa en què es va signar el Tractat dels Pirineus el 1659. Just enguany se celebren 350 anys de la firma d'este tractat, a partir del qual es començà a escapçar la nostra nació. Així una de les activitats centrals del Correllengua 2009 a Alcanar ha estat la pintada d'un mural fent referència a esta trista data. Les activitats organitzades des del nostre col·lectiu van continuar amb una xarrada sobre el dialecte que parlem aquí, a les Terres del Sénia. La xarrada va córrer a càrrec d'Isabel Obradós, membre del Consorci per la Normalització Lingüística, i va comptar amb una molt bona afluència de públic, una assistència que es va multiplicar durant el sopar popular i finalment amb el concert del cantautor de Torrent (Horta Sud), Pau Alabajos.

Públic assistent al concert de Pau Alabajos.

La setantena d'assistents va poder gaudir del repàs del treball discogràfic ofert pel jove cantautor valencià acompanyat a tothora per la violinista Laura Navarro,. Entre les cançons reivindicant la defensa del territori, les agressions feixistes i xenòfobes i l'amor desenfrenat també va quedar temps per al record d'un dels mestres de la cançó d'autor, Raimon, que va ser recordat amb una versió de “Al Vent!”. El públic assistent va acomiadar el duet format per la Laura i Pau amb una forta ovació.

Mural "350 anys, esborrem el Tractat dels Pirineus" a la carretera de circumval·lació.

El jutge autoritza el tancament del repetidor que emet TV3 a la ciutat de València

2009-10-21T20:56:00.002+02:00

S'aproxima el Correllengua d'enguany i tristament avui ens hem assabentat d'una nova agressió cap al català. La censura continua essent un mitjà utilitzat al país del totxo, la pseudo-democràcia continua vigent. El permís de la justícia valenciana per a tancar un nou repetir al País Valencià, esta vegada el que dóna cobertura a València ciutat, 1.300.000 privades de vore TV3. A continuació reproduïm la notícia de Vilaweb i també adjuntem altres fonts informatives. Nosaltres continuem tossuts amb la nostra tasca de lluita amb el català, mos veem dissabte!

[Font: Vilaweb]
[Més informació a la xarxa: El Punt, Avui, Tribuna.cat, directe!cat, El Singular Digital]
El jutge autoritza el tancament del repetidor que emet TV3 a la ciutat de València
Afectarà prop d'un milió i mig d'habitants · La campanya Televisió sense fronteres arriba a Girona
El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha autoritzat la Generalitat a precintar el repetidor que ACPV té a Perenxisa, al municipi de Xiva, i que fa arribar el senyal de TV3 en TDT a la ciutat de València i a les comarques de l'Horta, el Camp de Morvedre, el Camp de Túria, la Foia de Bunyol, la Ribera Alta i la Ribera Baixa. Això afectarà, segons que ha advertit l'entitat, gairebé un milió i mig d'habitants. La sentència del TSJPV respon el recurs d'apel·lació interposat per la Generalitat contra la negativa judicial a tancar el repetidor.

En aquest sentit, ACPV recorda que ja hi ha hagut uns quant pronunciaments favorables de la justícia 'i que, per tant, en aquest afer hi ha sentències discrepants.'
ACPV critica que el tribunal autoritzi el govern a entrar al centre emissor basant-se 'en l'execució d'una disposició administrativa' i 'sense entrar al fons de la qüestió'. Així, Acció Cultural diu que discuteix 'la competència legal de la Generalitat valenciana per a actuar sobre una televisió pública que és emesa per un canal de TDT la titularitat del qual no és autonòmic' i adverteix que 'el tancament d'una televisió implica un exercici de censura, per molt que aquesta decisió fos suposadament revocable per una sentència posterior'.
Cal recordar que romanen obert els expedients administratius contra ACPV i les multes imposades a l'entitat. 'Amb aquesta sentència, el tancament del repetidor que cobreix l'àrea més poblada del País Valencià pot ser imminent, i depèn en exclusiva de l'arbitrarietat política i l'interès partidista de l'actual govern.' En aquest sentit, ACPV fa una crida perquè la gent se sumi a la campanya d'Iniciativa Legislativa Popular Televisió sense fronteres, perquè 'és evident que només per aquesta via aconseguirem aturar aquest intent de censura.' Justament, ahir va començar a Girona la recollida de signatures de la ILP perquè es pugui veure TV3 a tot el país.

Correllengua 2009. Alcanar

2009-10-15T19:13:00.005+02:00

Correllengua 2009. Alcanar
Dissabte 24 d'octubre

Durant el matí | I.E.S Sòl-de-Riu
Pintada d'un mural.
"Les Terres del Sénia amb la cultura dels Països Catalans"
Vine i participa!

19:30h | Cisterna del Vall
Xarrada sobre dialectologia a càrrec d'Isabel Obradós, membre del Consorci per a la normalització lingüística.
"A les Terres del Sénia també parlem català!"

21:00h | Cisterna del Vall
Sopar popular fred.

22:00h | Cisterna del Vall
Concert amb el cantautor de Torrent, Pau Alabajos.

Podeu descarregar-vos lo cartell des d'aquí.

Correllengua a Alcanar en marxa, Pau Alabajos

2009-10-13T19:04:00.002+02:00

Ja vos podem confirmar que entre els actes del proper Correllengua a Alcanar, que se celebrarà lo pròxim dissabte 24 d'octubre comptarem amb la presència de Pau Alabajos, cantautor de Torrent [L'horta]. La seua actuació tindrà lloc a les 22:00h a la Cisterna del Vall.
Tot just abans, a les 19:30h comptarem amb la xarrada de la membre del Consorci per a la Normalització Lingüística Isabel Obradós. I entre estos dos actes hi haurà un sopar popular fred.

L'assistència al concert de Pau Alabajos serà amb un bo d'ajut de 2€, que es podrà adquirir al mateix moment del concert.

Aquí us deixem algunes de les seues cançons:

Bus Terres de l'Ebre-Perpinyà

2009-10-05T22:35:00.003+02:00

AUTOBÚS DE LES TERRES DE L'EBRE

Programa d’actes del dia 7 de novembre:

10h Trobada d'entitats (estands a Plaça de Catalunaya)
13h Dinar
14h Animacions infantils
16h Manifestació "Commemorem els 350 anys"
18h Parlaments al Castellet
20h Marxa de torxes (del Castellet a la casa Musical)
21h Concerts (Casa Musical)

Sortida:
8'00 Auditori Felip Pedrell (Tortosa) 8'15 entrada autopista l'Aldea/Tortosa

Preu: Autobús+entrada: 18€ gent estudiant i aturada/28€ preu normal.

Punts de Venda:
Casal Popular Panxampla (Tortosa): Divendres i dissabtes de 19'00 a 01'00
Casa de l'Aigua (Tortosa): dilluns a divendres de 10'00 a 13'00.

O també fent un ingrés al número: 2081- 0268 - 560000026005: Concepte: autobús Perpinyà i posar el nom.

Data límit: 31 D'OCTUBRE

Organitza: Casal Popular Panxampla, Maulets, Òmnium Cultural, Casal Aixumara.
Més informació: www.panxampla.org i www.350anys.cat

[Vídeo] Correfocs. Alcanar. 11 Setembre '09

2009-09-22T17:09:00.002+02:00

A continuació podreu vore un vídeo amb la figura que tancava l'actuació dels dimonis d'Alcanar durant los actes de la passada Diada organitzats a Alcanar pel Casal Aixumara. L'actuació dels dimonis va ser sense dubte una de les més aclamades pel públic, repetirem!?

[Vídeo] Marxa de Torxes per l'Autodeterminació. Tortosa. 10 Setembre '09

2009-09-21T17:13:00.000+02:00

A continuació vos deixem un vídeo de la manifestació del passat 10 de Setembre a Tortosa.

Més de 200 persones participen a la Marxa de Torxes de les Terres de l'Ebre

2009-09-15T17:44:00.002+02:00

Més de 200 persones participen a la segona Marxa de Torxes de les Terres de l’Ebre, reivindicant el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans, celebrada el passat 10 de setembre.

La Marxa de Torxes va sortir del Castell de la Suda acompanyada per grups de grallers (de Roquetes i Jesús) i dolçainers (els Gaiters de l’Aguilot, de Tortosa), i encapçalada per una estelada gegant. L’ambient va ser des del principi fins al final festiu i reivindicatiu alhora, amb la participació de gent de totes les edats vinguda d’arreu del territori per reivindicar la llibertat dels Països Catalans.

A la Plaça dels Dolors va actuar el grup de jotes Saragatona, que va començar amb un cant de batre, i va seguir amb diverses jotes i fandangos. Seguidament va haver-hi la intervenció d’un jove amazic, que va explicar la història del seu país i va reivindicar la llibertat dels pobles oprimits. Pere Pérez, sindicalista i treballador d’Antaix va ser l’encarregat de llegir el manifest. L’acte va acabar amb els Segadors i la Muixeranga. La vetllada reivindicativa va continuar amb el grup valencià Naia.

Des de la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l’Ebre valorem molt positivament la Marxa i el creixement d’actes que s’han organitzat al territori, així com el ressò que han tingut. Les entitats que en formem part continuarem treballant dia a dia en defensa de la llengua, el territori i els drets nacionals i socials dels Països Catalans, i esprem, d’any en any, consolidar aquesta convocatòria.

És hora que la societat civil prengui la paraula i, que com a Arenys, decidim el futur dels Països Catalans, per tant, animem tothom a participar i implicar-se en les convocatòries independentistes que hi ha arreu del país. Les traves legals dels estats espanyol i francès no són una raó per a aturar la lluita per l’autodeterminació, sinó un argument per a legitimar-la encara més.

"No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa.

No podran res davant d´un poble unit, alegre i combatiu"
Vicent Andrés Estellés

Hi podeu trobar més informació i moltes més fotos i vídeos al web de la Comissió 11 de Setembre Terres de l'Ebre.

Membres de la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l'Ebre pengen una senyera independentista al monument feixista de Tortosa

2009-09-07T18:35:00.002+02:00

Membres de la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l'Ebre pengen una senyera independentista al monument feixista de Tortosa

Els activistes reivindiquen el dret a l'autodeterminació dels Països Catalans i denuncien les pressions contra el poble d'Arenys.

Denuncien que 70 anys després de la Batalla de l'Ebre el feixisme continua present tan a nivell simbòlic com legal, amb una Constitució espanyola antidemocràtica que no permet el dret a l'autodeterminació.

Diversos membres de la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l'Ebre han penjat una estelada al monument feixista que hi ha al riu Ebre al seu pas per Tortosa. Amb aquesta acció s'ha volgut denunciar la criminalització que des de fa setmanes els partits espanyolistes estan realitzant contra el poble d'Arenys de Munt (el Maresme) i reivindiquen que sense dret a l'autodeterminació no hi ha democràcia, ja que el dret a decidir sobre la pertinença a un estat, està fins i tot internacionalment reconegut.

Les entitats integrants a la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l'Ebre denuncien que 70 anys després de la Batalla de l'Ebre i de la victòria feixista les conseqüències de 40 anys de dictadura militar són palpables a molts nivells: a nivell simbòlic, amb la presència de monuments com el que hi ha a Tortosa; i també a nivell legal, amb una Constitució antidemocràtica que enlloc de garantir dreta a les ciutadanes i ciutadans de l'Estat espanyol recorda cada dia quins són els límits de les nostres llibertats individuals i col·lectives. D'altra banda també celebren que l'alcalde de Tortosa Ferran Bel, juntament amb altres polítics, hagi subscrit un manifest de suport a la iniciativa popular.

Des de la Comissió es convoca a tota la ciutadania indignada a participar en la Marxa de Torxes del proper 10 de setembre i a prendre la iniciativa, just quan gran part de la classe política té poca valentia per a afrontar reptes.

Marxa de Torxes. 10 Setembre. Tortosa

2009-09-02T16:19:00.004+02:00

La vespra de la Diada s'ha organitzat una Marxa de Torxes i un acte reivindicatiu a Tortosa, amb jotes, gralles, dolçaines i l'actuació de Saragatona i Naia.

La lectura del manifest anirà a càrrec de Pere Pérez, sindicalista i treballador a l'empresa Antaix.

Amb el lema "ni estatuts ni constitució: autodeterminació", diverses entitats del territori han organitzat per segon any un Onze de Setembre de manera unitària, repetint la Marxa de Torxes a Tortosa i diversos actes coordinats a altres pobles.

Després de l'èxit dels actes organitzats per la Comissió Onze de Setembre de les Terres de l'Ebre l'any passat - commemorant els 300 anys de la caiguda en mans borbòniques de les Terres de l'Ebre - enguany s'ha volgut continuar amb el treball realitzat. La Marxa de Torxes se celebrarà el 10 de setembre al vespre i sortirà del Castell de la Suda fins al Mercat del Peix on hi haurà diversos parlaments i música popular.

La lectura del manifest anirà a càrrec de Pere Pérez, secretari del comitè d'empresa d'Antaix, representat els treballadors afectats per EROs; també hi haurà la intervenció de joves amazics que des de fa anys viuen a les Terres de l'Ebre i se sumen als actes sumant la lluita del seu poble; a nivell musical hi haurà les actuacions de Saragatona i del grup de música tradicional Naia (l'Horta).

Les entitats convocants han volgut posar l'accent sobre les retallades estatutàries, els pactes sobre el finançament i els límits que imposa la Constitució Espanyola, herència d'un règim feixista que fa justament 70 anys que va arribar a l'Ebre i que perdura, no només amb monuments sinó en molts aspectes de les nostres vides: a nivell polític, econòmic i social. El fet que el 2009 s'hagin complert 70 anys de la Batalla de l'Ebre servirà per a fer memòria històrica, denunciar l'herència del feixisme i homenatjar les persones que al llarg de la història han lluitat per les llibertats nacionals i socials dels Països Catalans. I reivindiquen la importància de la societat civil per a defensar el territori, els drets socials i nacionals dels Països Catalans, davant la poca valentia de la classe política.

A la comissió hi participen: Òmnium Cultural, l'Associació Cultural Soldevila (Campredó), Maulets de les Terres de l'Ebre, el Sinicat d'Estudiants dels Països Catalans (Terres de l'Ebre), el Casal Popular Panxampla (Tortosa), La Sirga (Tivenys), el Casal Popular del Sénia (Vinaròs), la Coordinadora Obrera Sindical - COS i el Casal Aixumara (Alcanar), què s'han incorporat enguany, i cal recordar que a Comissió queda oberta al teixit social de les nostres terres.

11 de Setembre a Alcanar

2009-08-31T19:02:00.005+02:00

Com ja venim anunciant durant enguany l'11 de Setembre serà festa grossa a Alcanar, els actes que s'han organitzat conjuntament entre 'Lo Casal Aixumara' i l'Ajuntament d'Alcanar els trobareu a continuació, a més també podeu descarregar-vos lo cartell des d'aquí.

17:00h II Torneig de Guinyot '11 de Setembre'.
Inscripcions a: Cafeteria Catalunya, La Volta, Bar Moreno, Forn de Marià, Bar La Ràdio i Bar Pepet. 5€ per parella. Hi haurà un lot de productes de la terra per a la parella guanyadora.
Lloc: Plaça del Centre Cívic

20:00h Cercavila per diversos carrers del poble amb els Gegant i dolçainers d'Alcanar.
Lloc: Plaça del Centre Cívic

21:00h Sopar popular. 1€
Lloc: Plaça del Centre Cívic

23:ooh Cercabirres. 5 birres x 5€.
El recorregut serà: Bar Moreno, Cafeteria Catalunya, La Volta, Bar Pepet i Centre Cívic

00:00h Correfoc amb els dimonis d'Alcanar 'Fot-li foc!'.
Lloc: Plaça del Centre Cívic

00:00h Concerts amb La Màfia del Rock i Contracop. Hi haurà música fins a la matinada
Lloc: Centre Cívic

II Torneig de Guinyot '11 de Setembre'

2009-08-26T16:18:00.003+02:00

Ja fa gairebé un any que el col·lectiu "Lo Casal Aixumara" començava la seua aventura organitzativa, la primera activitat va ser la organització i potenciació d'una festa tan nostrada com és l'11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, i en autèntica decadència al nostre poble.
Enguany la nostra fita és dinamitzar molt més esta festa i aconseguir que la gent hi participe de forma activa. Igual que l'any passat, enguany tornem amb el 'Torneig de Guinyot' que se celebrarà lo mateix divendres 11 de Setembre a partir de les 17:00h a la Plaça del Centre Cívic. La inscripció (5€ per parella) es podrà realitzar als següents llocs: 'Bar Paella', 'Bar Moreno', 'Cafeteria Catalunya', 'Cafeteria La Volta' i algun altre lloc per concretar. També podeu fer-mos saber la vostra confirmació a través d'un correu electrònic.

Properament vos farem arribar tota la informació referent a la resta d'actes, Cercavila amb dolçaines i gegants, Cercabirres, Sopar Popular, Classes de Rock per als més xicotets, Bitlles Catalanes, Correfocs, Concerts, Música del país...

Ànims Cesk!

2009-08-24T16:12:00.003+02:00

Durant les dos últimes setmanes, el cantautor català, Cesk Freixas, ha rebut dos intents de censura per part de dos partits polítics de caire espanyolista, Ciudadanos i el Partit Popular han volgut censurar la seua actuació al festival Acústica de Figueres. Cesk Freixas va visitar la nostra població durant les passades festes d'Octubre, aviat en farà un any. Des d'aquí mostrem tot el nostre suport cap a una de les veus més reconegudes del panorama de cantautors del país, i un treballador per a la consciència de classe i país. Endavant les atxes Cesk. A continuació hi trobareu el seu comunicat.

Aquests dies sento impotència. És trist veure com funciona la política. Més trist és veure com i perquè menteixen els qui la fan. Quan ho veus de fora és diferent: penses que al món hi ha molt poca sort, t'animes a solidaritzar-te i et quedes tranquil. Més o menys és això, però és el que té la normalització del mal funcionament de la democràcia. Quan ho tastes en la pròpia carn, us asseguro que se sent impotència i tristesa. Lluny de fer-me rectificar, com pregona el comunicat del PP (per cert, rectificar? el què?), sóc molt conscient que aquest joc brut de tergiversacions i falses acusacions és una pràctica habitual utilitzada per moltes formacions polítiques, mitjans de comunicació i bona part de l'estructura judicial.

No vull entrar en aquest joc que proposen els Ciutadans i el Partit Popular. Un joc que es basa en la demagògia, distorsionar la realitat, simplificar el vertader conflicte i crear, sense parar, dogmes i veritats maximitzades. No hi vull entrar, però necessito dir el que penso, donar el meu punt de vista i denunciar públicament aquesta campanya de despropòsits.

* Davant de la mentida que han escampat aquests partits polítics, hem rebut centenars de correus electrònics, trucades i mostres de suport, des de diverses poblacions del País Valencià, de Mallorca i de molts indrets del Principat. Ho agraïm i ho valorem moltíssim. Una prova més que aquest projecte musical és també un projecte col·lectiu, que defensa una manera de veure i d'entendre el món que compartim un determinat sector de la societat catalana.

* En un context plenament democràtic, condemno tot tipus de violència que s'utilitzi amb finalitats polítiques. Tot i així, no em sento amb la obligació, per a res en absolut, de condemnar res. No sóc cap líder polític i no se m'ha d'exigir actuar com a tal. De la mateixa manera, si creuen que tenen el dret de recriminar-m'ho, demanaria als responsables del PP i Ciutadans que exigissin el mateix a tothom.

* Tampoc puc acceptar aquest xantatge, ja que la utilització de la condemna de la violència per obtenir-ne rendiment polític és partidista i no soluciona, per a res, el vertader conflicte. Jo no sóc basc. I és precisament el poble basc qui ha de decidir com solucionar el problema. Tanmateix, puc posicionar-me vers el conflicte a Palestina, per exemple, però és només el poble palestí qui decideix com buscar les respostes necessàries per arribar a una situació de pau.

* Una pregunta: quina autoritat moral té el Partit Popular per demanar que algú condemni quelcom, quan ells encara no han condemnat la dictadura franquista?

* Encara que pesi, sóc català i em sento dels Països Catalans. És una realitat en la que ens hi sentim identificades milers de persones arreu del país. Realitat que, en un context plenament democràtic, seria respectada.

* De la mateixa manera que se m'ha relacionat amb un moviment independentista que no és el meu, demanaria que obrissin les ments i que també se'm relacionés amb la resta d'independentismes d'arreu del món; pobles que lluiten per la seva llibertat, amb coherència i total legitimitat.

* Assenyalar-me com a violent és una simplificació del que realment els hi preocupa: que, sense violència, s'utilitzi la música i la cultura com a element per ajudar al canvi de consciències. A més, m'assenyalen com a violent sense presentar proves ni arguments. Perquè no n'hi han. Els i les qui em coneixeu sabeu perfectament com penso. És per això que no em fa falta justificar la meva militància i el meu activisme polític fora d'aquest projecte musical, perquè cadascú pensa i té les idees que vol. I les meves, així com les de tantes altres persones, són idees que parteixen del respecte, del cooperativisme, de la justícia, la igualtat i la llibertat.

* Quan es refereixen a organitzacions de l'Esquerra Independentista es refereixen a "organitzacions radicals i violentes", intentant deslegitimar un moviment popular prou ampli, en ple creixement qualitatiu i quantitatiu, que cada cop està demostrant tenir una presència més gran arreu de les nostres comarques. Que jo sàpiga, l'Esquerra Independentista és un moviment social legal, que participa, fins i tot, a les eleccions municipals del Principat de Catalunya, a través de la marca electoral CUP (Candidatures d'Unitat Popular). Senyors del PP i de Ciutadans: si això és ser violent, potser que tanquem la paradeta.

* Ambdós comunicats esmentaven Terra Lliure. En l'acte que vaig participar a Vic, es parlava dels 30 anys de l'estratègia independentista. Es tractava d'un acte commemoratiu del naixement de l'independentisme modern, tal i com l'entenem avui dia. Agradi o no, Terra Lliure hi va tenir un paper transcendental. Perquè va marcar un abans i un després, i perquè va significar un inici, un punt de partida a nivell organitzatiu, per estructurar l'independentisme extraparlamentari. I no podem oblidar que, a banda de l'Esquerra Independentista, altres formacions polítiques com ERC també se n'han beneficiat. Relacionar la meva actuació (de dues cançons) en aquest acte amb la meva defensa cap a Terra Lliure és com intentar buscar les semblances entre un camp d'arròs i una cadira. És una relació simplista, amb l'únic objectiu de criminalitzar aquest projecte musical. També he actuat en poblacions governades pel PP, i això no significa, en absolut, que faci proselitisme de la dreta espanyolista.

* Cal recordar, també, que Iniciativa Internacionalista, candidatura que es va presentar a les últimes eleccions europees i en la qual hi vaig treballar des del grup de suport dels Països Catalans, va ser una candidatura legal, que recollia les lluites dels diversos pobles sense estat de l'Estat espanyol, i que va ser acceptada per la justícia espanyola, després que quedés demostrat que no hi havia cap lligam amb el “terrorisme” que buscaven.

* En un context plenament democràtic, la divergència d'opinions també seria respectada. Malauradament, aquestes formacions polítiques que han llençat tals acusacions, demostren no tenir cap mena de consideració cap aquelles propostes polítiques que qüestionen i posen en dubte Espanya, la seva unitat i el model d'Estat. No podem ser crítics, tampoc?

* Per tant, ens trobem davant d'un nou cas de criminalització política, motivat, essencialment, per diferències evidents en posicionaments ideològics. Per a ells, la llibertat d'expressió només serveix si és unidireccional: quan es diuen coses que no volen sentir, de seguida els hi calen les tisores. Això és el pensament únic. I haurien de començar a entendre que és innegable el creixement de l'independentisme en els últims anys.

Després de tot això, només volia agrair el suport de tantíssimes persones que ens han mostrat la seva solidaritat. I deixar clar que el proper dijous tenim una reunió amb el nostre advocat per mirar de denunciar el conjunt de mentides i acusacions que s'han fet des de les formacions polítiques de Ciutadans i el Partit Popular.

El dissabte 29 d'agost, us necessitem a Figueres. Prou criminalització: a les 19.00 hores del vespre, a la Plaça de l'Ajuntament.

No ens faran callar.
Visca la música i la cançó compromesa.

Alcanar reclama el tancament de les nuclears

2009-08-03T17:11:00.002+02:00

A continuació reproduïm la notícia del diari castellà, El País.
El diari El Punt també se'n fa ressò.

Cerrojazo a las tres nucleares de Tarragona en un plazo de dos años. Es la reclamación expresada el jueves por el Ayuntamiento de Alcanar (Montsià), la primera alcaldía de Tarragona en realizar una petición de esta magnitud. El pleno municipal de la localidad aprobó una moción en la que pide al Ministerio de Industria que no renueve la licencia de explotación de las centrales nucleares Ascó I, Ascó II (Ribera d'Ebre) y Vandellòs II (Baix Camp), propiedad de Endesa e Iberdrola.

La votación reflejó bloques políticos que casan poco con lo que propugnan las direcciones de esas mismas formaciones: el PSC y el PP se abstuvieron en la moción, que salió adelante gracias al apoyo de ERC y CiU. La dirección convergente mantiene una postura próxima a las tesis pronucleares y la posibilidad de cerrar reactores ha generado serias controversias en el seno del partido socialista.

Las plantas tienen un permiso de explotación vigente hasta julio de 2010 (Vandellòs II) y octubre de 2011 (Ascó I y II). El Consistorio de Alcanar solicita formalmente que ambas dejen de operar cuando este permiso caduque, lo que ocurrirá dentro de 30 meses. La petición desvela que ha empezado la batalla entre ecologistas y pronucleares frente a la inminente renovación de la licencia de Vandellòs, cuyos preparativos ya está ultimando el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN). La máxima autoridad en materia atómica deberá evaluar el funcionamiento de la central para notificar a Industria si debe o no permitir que siga operando. El ministerio tendrá la última palabra y por ello Alcanar le solicita que no extienda su periodo de actividad. Lo mismo cuando llegue el turno de Ascó. Para entonces las plantas tendrán 29 y 23 años de antigüedad, bastante menos que los 40 años de vida útil para los que fueron diseñadas.
Récord de incidentes

Alcanar justifica este desfase por la cascada de incidentes y averías que acumulan los tres reactores. Ambos suman cerca de la mitad de incidencias que las nucleares han notificado al CSN este año y seis de cada 10 de las que se notificaron en 2008. Además en estas centrales han ocurrido los incidentes más graves de la industria nuclear española. Vandellòs recibió la multa más elevada impuesta a una central nuclear en 2005: 1,6 millones por quebrantar los procedimientos de seguridad. Ascó I superó ese techo este mismo año: 15,4 millones de sanción por la fuga radiactiva que ocultó al CSN.

II Diada pels sediments al Delta

2009-07-28T19:30:00.002+02:00

Poble Nou acollirà aquest diumenge la II Diada pels sediments al Delta

L'associació de jóvens "Tots al munt" del Poble Nou organitza aquest diumenge dia dos d'agost la II Diada pels sediments que se presenta com una jornada plena d'activitats al bell mig del Delta. Segons els organitzadors "se tracta d'apropar-nos a la naturalesa que ens envolta per a defensar-la i alhora gaudir-la, per això les activitats que preparem tenen a veure amb conèixer millor el nostre entorn i reflexionar sobre la situació en que se troba a la vegada que ens ho passem bé". La Diada començarà a les nou del matí, hora en que estan convocades, als sequers del Poble Nou, les persones que vulguin participar d'aquesta jornada lúdico-reivindicativa. Des d'allà s'aproparan a la Bahia dels Alfacs on navegaran fins a les Salines situades entre la Barra del Trabucador i la Punta de la Banya. Allà dinaran. L'organització ven tiquets per a la piraguada i el dinar al preu de vint euros. Els tiquets se poden adquirir a la Terrasseta de Saur situada al carrer Major s/n del Poble Nou o a l'establiment Natura i aventura situat a la Plaça del Cóc de Sant Carles de La Ràpita.

A les sis de la tarda a la pista poliesportiva del Poble Nou hi haurà una xerrada a càrrec de l'hidròleg Rafa Sánchez que versarà sobre el cabal mínim de l'Ebre per als propers sis anys, cabal que s'ha de decidir en els propers mesos en el que serà l'aprovació del pla de conca de l'Ebre. La xerrada anirà seguida d'un debat obert. A partir de les vuit de la tarda hi haurà un sopar popular i concerts amb diferents grups musicals destacats: Pepet i marieta, Joan Rovira Acustik, Lark About, Stop i Jóvens cantadors de rondalla. Segons l'organització "amb aquest tipus de diades les persones que treballem per la defensa del medi ambient enfortim els nostres vincles i ens donem a conèixer a la resta dels nostres conciutadans oferint-los la possibilitat d'unir-se a la defensa de la natura". La Diada va destinada a persones de totes les edats i té com a objectiu estendre's pels diferents pobles del Delta de l'Ebre a partir de que el teixit associatiu dels diferents municipis se la facin seua i li donin noves formes.

Al mateix temps la II Diada pels sediments és la jornada que inaugura el camp de treball Preservació de la Barra del Trabucador II organitzat per les associacions Jóvens per la Cultura i la Sostenibilitat a les Terres de l'Ebre i Obre't'ebre. I els beneficis d'aquesta II Diada pels sediments al Delta se destinaran a un altre projecte que organitzen els Jóvens per la Cultura i la Sostenibilitat: els Cartells pel medi ambient. Els cartells informaran objectivament sobre la situació mediambiental del Delta de l'Ebre. El contingut, tant de text com de material gràfic està sent realitzat pel reconegut hidròleg Rafa Sánchez. Els cartells seran imprimits en fusta seguint els paràmetres de disseny del Parc Natural i cobriran els principals llocs de pas turístic del litoral deltaic així com pretenen cobrir el que els organitzadors creuen que és un buit d'informació existent sobretot en les persones que venen de visita al Delta de l'Ebre. El projecte dels Cartells pel medi ambient l'organitzen els Jóvens per la Cultura i la Sostenibilitat coordinats amb la Plataforma en Defensa de l'Ebre.

Gibraltar i Catalunya

2009-07-27T23:18:00.003+02:00

Avui publiquem un article del diari Avui de l'Alfons López Tena:

A la península Ibèrica hi ha quatre Estats, que per ordre d’importància demogràfica i econòmica són el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, el Regne d’Espanya, la República de Portugal i el Principat d’Andorra. Fa tres-cents anys, però, que el segon no accepta l’existència del primer, i pretén ocupar el seu territori i imposar la seva sobirania sobre gibraltarenys, que ni són espanyols ni tenen la més mínima intenció d’esdevenir-ne. Els successius governants espanyols ho han intentat tot, inclosos atacs militars, bloquejos i aïllaments per fer-los patir, però els gibraltarenys s’han mantingut sempre ferms com la Roca on viuen i han gaudit sempre de llibertats i democràcia, a diferència dels espanyols. Aquest deliri d’ocupació l’han mantingut a Espanya monarquies i repúbliques, dictadures i democràcies, tots i cadascun dels règims espanyols fins als nostres dies, basant-se en un breu període de 242 anys de domini castellà/espanyol, després de 751 anys de domini àrab i abans dels darrers 305 anys de sobirania britànica, decidida pels gibraltarenys pel 99% dels vots en referèndums (1967, 2002) que els governs espanyols han refusat per “il·legals”, encara que no han explicat mai quina és la llei britànica vulnerada.Els darrers anys, i per efecte de la pertinença dels dos Estats a la Unió Europea, Espanya s’ha vist forçada a permetre les comunicacions terrestres, aèries i telefòniques, i a respectar el dret dels gibraltarenys a votar en les eleccions europees, després d’haver perdut tots els vetos il·legals que imposava per sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Semblava que la visita per primera vegada a la història d’un ministre espanyol serviria per anar esvaint les seves fantasies imperials, però les paraules de reivindicació perpètua de la sobirania i les reaccions de la Jihad Hispànica mostren clarament que no n’han après res. Tant és, porten tres segles bramant, poden seguir tres segles més amb els mateixos nuls resultats, ara són inofensius per efecte de la Unió Europea i no poden ni atacar ni boicotejar els gibraltarenys. Continuarem tenint episodis deliciosos, com quan Espanya va retirar la seva pretensió d’incloure en els Tractats constitucional i de Lisboa la norma d’intangibilitat de les fronteres a la UE, amb el propòsit d’impedir les independències catalana i basca. Un glacial representant britànic va observar que això implicava renunciar a reivindicar Gibraltar, i els espanyols recularen quan tothom rigué en sentir-los defensar que entre Espanya i Gibraltar no hi ha una frontera sinó una tanca.
Com a catalans, és interessant constatar el caràcter ètnic del projecte nacional espanyol, i la seva correlativa manca d’atractiu per als que no comparteixen els seus trets. Espanya simplement projecta la seva nació a tot l’Estat (en l’imaginari, a tota la península) per fer-se’n seves les minories nacionals, però no les integra simbòlicament. L’imaginari espanyol no inclou elements catalans, ni històrics, ni culturals, ni identitaris: a diferència de la invenció de la britishness, que projecta una identitat inclusiva de les nacions celtes del Regne Unit, evidentment subordinades a la dominant englishness, els espanyols no s’han fet seus cap dels trets de les nacions minoritàries, que refusen en la seva integritat. La centralitat de Gibraltar en el discurs i la política exterior de tots els governs espanyols, autoritaris i democràtics, dretans i esquerrans, és una clara manifestació de l’etnicisme del seu Estat, de la seva exclusiva preocupació per la seva nació, que en el seu inconscient no inclou Catalunya.
En poc més de cinquanta anys, a cavall dels segles XVII i XVIII, i per efecte de guerres i tractats, l’Estat espanyol va perdre, a més de molts altres països, la Catalunya Nord i Gibraltar. La pèrdua del primer, incomparablement més extens i poblat que el segon, als espanyols i al seu Estat no els ha fet mai recança, ni s’han preocupat pel seu destí ni maldat per recuperar-lo, ni tan sols en moments favorables, com quan Hitler el va oferir a Franco i aquest s’hi refusà tot dient: “¡Ya tenemos bastantes catalanes!”. Pel que fa a Gibraltar, país des de llavors d’identitat britànica que ja ha viscut més temps amb govern britànic que els que visqué sota govern castellà/espanyol, la constància i insistència de la reivindicació espanyola, enfront d’una població que ni és espanyola ni se’n sent, ni vol dependre de cap manera de l’Estat espanyol, fóra simplement ridícula si no fos pels sofriments que infligeix als gibraltarenys, que es mereixen uns veïns amb una mica de decència, i que per començar reconeguessin llur existència i llur dret a governar-se i decidir el seu futur, com tots els pobles lliures del món. Cap Estat a Europa reivindica el territori d’un altre sense el consentiment i contra la voluntat expressa i reiterada de la població afectada, l’espanyol amb Gibraltar és l’únic cas.
Per què Gibraltar sí, i tan intensament, i la Catalunya Nord no? No cap una altra explicació que l’ètnica, perquè per als espanyols allò que va ser castellà/espanyol s’ha de recuperar, perquè forma part de llur nació, però allò que va ser català/espanyol no s’ha de recuperar perquè no en forma part. És, per un nacionalisme ètnic com l’espanyol, una estranya contorsió la que els permet reivindicar com a espanyola una part de Catalunya, i no l’altra. Era espanyola la Catalunya Nord, com Gibraltar, abans de les respectives conquestes francesa i anglesa? Si ho era, com és que, a diferència de Gibraltar, no l’han volguda recuperar mai? Potser és que la Catalunya Nord no era espanyola? Si aquesta és la raó, i no se n’albira una altra que expliqui comportaments tan dissemblants, què fa que la Catalunya Nord no sigui espanyola, en l’imaginari espanyol, i la Catalunya Sud sí? No cal sinó anar a les fonts espanyoles per trobar la raó: “el justo derecho de conquista”. Mala peça al teler tenen, doncs, quan són una democràcia integrada a la Unió Europea: no podent fer servir la repressió armada, només el consentiment o la resignació dels catalans permet als espanyols junyir-nos al seu Estat. Quan decidim la independència no podran impedir-la, diguin el que diguin i facin el que facin. Si volem, i quan vulguem, serem tan lliures com els gibraltarenys, els portuguesos, els andorrans i els espanyols, i s’unirà als quatre Estats de la península ibèrica un cinquè: l’Estat independent de Catalunya.

«El mataren per independentista»

2009-07-22T16:18:00.005+02:00

A continuació hi podreu trobar l'entrevista publicada al diari El Punt el passat 21 de Juliol a Guillem Agulló, pare del jove Guillem assassinat ja fa més de setze anys a mans del feixisme espanyol. Esta entrevista s'ha publicat ara, tot just quan s'ha presentat a València l'informe Raxen que per desgràcia torna a posar el País Valencià al capdavant de les agressions, xenòfobes i feixistes.

En la recent presentació del darrer informe Raxen, Guillem Agulló va denunciar l'abandó institucional de les víctimes dels grups ultra i la impunitat amb què actuen. L'assassí del seu fill, condemnat a 16 anys de presó, només en va complir 4 i es presenta a les eleccions per Alianza Nacional

–El Moviment contra la Intolerància va convidar-lo a la presentació del darrer Informe Raxen que denuncia l'activitat racista, homòfoba i neonazi, però no va confirmar la seua assistència i aparegué espontàniament. Tenia reticències a unir la seua imatge a aquesta associació?
–«Guillem és un símbol de la lluita antifeixista, però té una vessant que el fa diferent. El van assassinar perquè era independentista. Era de Maulets i tenia relació amb el PSAN. La filosofia del Moviment contra la Intolerància és la de la defensa dels drets humans en el seu concepte més universal. Guillem és altra cosa. És la defensa, radical, de la identitat nacional catalana, sense que això supose deixar de respectar i tolerar els altres. El Moviment contra la Intolerància no aplica eixe sentit. Però coincidim: l'ésser humà està per damunt de tot, cap ideologia no val la mort de ningú. Lamentablement l'informe Raxen constata que la violència de signe ultra continua al dia.»
–Eixe informe torna a situar el País Valencià al front de l'activitat neonazi i feixista. Hi ha algun germen especial que ho explique?
–«Hi ha un gran sediment antidemocràtic, major que en cap altre lloc. Les bombes contra Joan Fuster i la quantitat d'agressions que es produïren en la transició van ser la manifestació d'una violència feixista que encara hui perdura sense que es produïsca cap reacció institucional.»
–En l'època que assassinaren el seu fill considerava perillós que fóra dels Maulets?
–«En plena democràcia costa assumir que els ideals polítics et poden costar la vida. Però entrava dins del possible. Els catalanistes han sigut i continuen sent víctimes ben identificables. A mesura que Guillem augmentava el seu compromís i acció política, més perill hi vèiem, i ens feia patir. Sovint tornava a casa marcat per les topades amb grups de la ultradreta. La violència existent era un fet encara que no eixia a la llum pública. Tot es reduïa a ‘baralles entre grups de joves' o es deia que era cosa de ‘tribus urbanes'.»
–Eixa versió va prevaldre també en el procés judicial per l'assassinat del seu fill malgrat les proves de les connexions dels acusats amb els grups d'ideologia neonazi. Què haguera significat el reconeixement d'eixa relació?
–«Haguera comportat la denúncia explícita, per part d'un tribunal, de l'existència d'organitzacions paramilitars, nazis i feixistes emparades per la policia i les institucions polítiques. Però no volgueren entrar en eixa via d'investigació i s'anà a jutjar estrictament l'autoria de la ganivetada. S'esforçaren molt a despolititzar el crim del meu fill. El reconeixement del seu assassinat per la seua militància nacionalista era traure a la llum les misèries de la transició valenciana, l'opressió del fet identitari amb els pactes de Manuel Broseta i Emili Attard que ens abocaren a un estatut de segona, i al conflicte no resolt de l'anomenada Batalla de València que ha servit d'aliment al manteniment de l'entramat feixista.»
–Considera que l'actual degoteig d'assalts a les seus d'entitats culturals i partits nacionalistes valencians tenen arrels comunes amb la violència que va posar fi a la vida del seu fill?
–«Té un fil absolutament directe. El blaverisme, el GAV, Espanya 2000, Alianza Nacional, Democracia Nacional, etcètera... són el mateix. La connexió és clara. Tots arranquen de la teoria del falangisme: la unitat d'Espanya és fonamental, per damunt de les regions, i els qui vulguen trencar-la i no facen seus els símbols espanyols, són els seus enemics.»
–Acusa la delegació del govern d'evitar donar resposta policial a eixe tipus de crim, que anomena de baixa intensitat?
–«Les víctimes de crims feixistes només tenim el suport dels més pròxims i algunes organitzacions d'esquerra, però no de les institucions. La sensació d'impunitat és total. La llei de partits polítics, per exemple, s'aplica només a l'esquerra abertzale, però també hauria de servir per il·legalitzar els partits de l'extrema dreta que tampoc no condemnen la violència i fan apologia del genocidi.»

L'acord que Zapatero i Montilla necessitaven

2009-07-20T19:03:00.001+02:00

A continuació reproduïm un article de Vicent Partal, director de Vilaweb, respecte al finançament de Catalunya.

De tot això que ha passat aquest cap de setmana, una sola cosa resta fora de discussió: és el triomfalisme que s'ha difós tant pel PSC com pel PSOE. Zapatero necessitava un acord i el té. Montilla necessitava un acord i el té. La legislatura s'acabarà al Principat, més o menys, amb normalitat i Zapatero segurament que ara recuperarà els vots d'Esquerra i d'Iniciativa. Ja és fet. Això a banda, hi ha ben poques coses clares i moltes ombres que taparà, si pot, la propaganda.

Un acord es fa entre dos. Si més no, perquè en aquest cas són més. I assistim, aquestes darreres hores, a una cerimònia francament confusa. El PSC, de primer, i el govern de la Generalitat, després, afirmen en públic que hi ha un acord i que aquest acord implica unes quantitats determinades de diners. Esquerra encara diu una quantitat més alta. Però el govern català no ha dit encara oficialment que la xifra d'Esquerra siga la bona i, cosa més sospitosa, el govern espanyol no diu ni tan sols que haja acordat la xifra que el PSC diu que s'ha acordat. Emparant-se en el fet que la negociació és a moltes bandes, la ministra Salgado s'ha negat repetidament a confirmar les xifres que dóna el president Montilla. Sorprenent? A mi, em sorprèn i em preocupa, vista la poca lleialtat institucional demostrada pel president Zapatero.

Caldrà esperar veure com es concreta tot plegat, però hi ha un segon detall, més inquietant. Tots ens parlen dels diners de l'any 2012. Però i els del 2009 i del 2010 i del 2011, què? Tothom especula amb una xifra que tardarà quatre anys a arribar i que ja veurem si arriba. Perquè la ministra ha dit ben clar que 'dependria de la recaptació', perquè tres mil milions d'euros d'avui no són pas els mateixos tres mil milions d'euros d'ací a quatre anys. La xifra és la mateixa, però no pas el valor, que minvarà d'acord amb la inflació.

I malgrat tot, l'ambigüitat de les xifres no és sinó una part de la preocupació. Perquè hi ha més. El document del pacte no recull ni una sola de les variables que la Generalitat exigia per a poder canviar d'una manera favorable el deficient finançament actual. No parla enlloc ni d'esforç fiscal, ni de costos diferencials, ni d'emigració. I això significa, per tant, que el model teòric no deixarà treballar amb xifres favorables quan aquestes s'hauran de concretar.

Finalment, hi ha un factor especialment greu en aquest acord, que és que el govern de Catalunya accepta que l'articulat de l'estatut no té valor jurídic, car l’acord vulnera les disposicions finals relatives al títol de finançament. Pitjor: hi ha articles de l'estatut, la majoria, que poden ser subjectes d'interpretacions vàries, però n'hi ha que són literals, articles sense confusió possible. I el títol del finançament, i sobretot les disposicions finals que hi fan referència, són literals. No diuen que el model s'aprovarà o fixarà un dia qualsevol. Diuen que, a tot tardar, funcionarà el 9 d'agost de 2010. Acceptar qualsevol cosa que vaja més enllà és, per tant, assentar un precedent greu.

I ben greu, perquè tots sabem que l'agost vinent segurament que arribarà una important retallada jurídica de l'estatut. Per tant, després del pacte del finançament, com podrà argumentar el govern català que l'estatut és una llei que ha de ser respectada com es va aprovar? Si el govern de Catalunya mateix no considera necessari de respectar articles que són literals, com podrà exigir respecte als articles que seran interpretats?

Dit tot això, Zapatero necessitava un acord i el té. Montilla necessitava un acord i el té.

Comissió 11 de Setembre en marxa!

2009-07-15T16:36:00.003+02:00

Enguany lo col·lectiu "Lo Casal Aixumara" participarà en la Marxa de Torxes que s'organitzarà a Tortosa en motiu de la commemoració de la Diada Nacional de Catalunya. A part de la data, dijous 10 de Setembre a partir de les 20:30h des del Castell de la Suda poc més es pot avançar fins al moment.

Per a estar-ne informats podeu passar-vos pel web de la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l'Ebre. On a més podreu trobar imatges i vídeos dels actes organitzats l'any passat.

La banca ètica, una altra manera de fer banca

2009-07-09T16:33:00.002+02:00

La crisi fa créixer l'interès per aquest model d'entitat financera · Les inversions prioritzen criteris socials

L'economia global ha sofert una sotragada que ha repercutit en el sistema financer, empresarial i, de retruc, en tota la societat. Per això moltes veus lligades a moviments socials proposen una altra manera de fer economia, que no es basi en l'especulació. A més, d'iniciatives que treballen en aquesta direcció, ja n’hi ha una colla. La més coneguda: la banca ètica. En aquest reportatge de VilaWeb TV n'expliquem les característiques principals.

Triodos, el primer banc ètic europeu

El primer banc sostenible d'Europa és Triodos Bank, que té seu al nostre país. Nat als Països Baixos, durant la Conferència Internacional de Banca Sostenible de Londres fou distingit amb el guardó de Banc Ètic de l'Any. El director territorial, Joan Melé, explica a VilaWeb que l'expansió al nostre país és 'molt bona' i que cada dia tenen més clients. Després de treballar trenta anys per una entitat financera convencional, ara té el privilegi de 'treballar tal com viu, sense haver de renunciar als seus principis personals'. Defensa el paper dels bancs en la societat com a 'agents socials que poden col·locar els diners allà on calgui per a transformar la societat', però 'les paraules s'han desvirtuat' i ara un ecologista 'pot finançar un projecte sobre transgèncis sense saber-ho, i un pacifista, una empresa d'armament'. Per això, la principal característica de la banca ètica és la transparència: 'tothom sap on van a parar els seus diners i d'on vénen els que rep en un crèdit'.

Una iniciativa singular

La mateixa línia d'inversió ètica segueix la cooperativa Coop 57, però té un funcionament molt diferent del d'un banc: actua assembleàriament i, com que no figura inscrita al Banc d'Espanya, són els cooperativistes que determinen l'índex de remuneració dels estalvis. A més, els projectes que financen no surten del país perquè, diu el coordinador de Coop 57, Ramon Pasqual, 'conèixer el territori és fonamental' per a desenvolupar projectes a fons. D'aquí ve que un dels objectius més immediats de la cooperativa sigui ara d'obrir seccions territorials d'àmbit local o regional per tenir un contacte més directe amb les gent i amb el territori.

Triodos Bank i Coop57 tenen en comú els principis que n'orienten les accions i apliquen el criteri bàsic de la transparència, tant a l'hora de concedir préstecs com de fer inversions. La finalitat és de fer compatible els rendiments financer i social, car l'ús dels diners, tot i trobar-se subjecte a risc, no es proposa el màxim rendiment empresarial en detriment del rendiment social. Un dels lemes és que els diners han de servir les persones, no les persones els diners.

Ebre Lan Party 2009

2009-07-01T20:10:00.003+02:00

A partir del proper divendres el Casal Aixumara col·laborarà en la organització de l'EbreLanParty

Notícia extreta del diari El Punt

L'associació Atictes, amb el suport de la URV, el casal Aixumara i l'Ajuntament d'Alcanar, ha organitzat la tercera edició de l'Ebre LAN Party, que enguany tindrà lloc al centre cívic d'Alcanar. L'esdeveniment reunirà afeccionats a la informàtica i les noves tecnologies, molts dels quals hi portaran els seus propis ordinadors per gaudir de tres dies de competicions en xarxa, tallers i xerrades al voltant de temes com el programari lliure, els videojocs, els codis bidimensionals, la robòtica, la fotografia o el tuning. L'accés a l'Ebre LAN Party serà gratuït, tant per als que vulguen instal·lar-hi el seu ordinador com per als que només vulguen veure l'ambient. Els que vulguin instal·lar-s'hi amb el seu ordinador només hauran d'inscriure-s'hi i notificar la seua arribada i sortida de la festa. L'organització ha remarcat que, a més, no és necessari assistir-hi els tres dies de manera continuada, ja que cadascú pot decidir els dies i horaris.

EL QUE NO ENS EXPLIQUEN D'IRAN

2009-07-01T18:32:00.003+02:00

Què passa a l'Iran? Qui representa Ahmadinejad? I Mussaví? A continuació reproduïm l'interessant article de Jordi Llaonat "El que no ens expliquen d'Iran", publicat a l'Avui el passat 23 de juny, p. 25:

Què hi passa a l'Iran? Per què els opositors carreguen contra el procés electoral i titllen el president de dictador, però en canvi no critiquen el règim que li dóna cobertura? Ha començat el compte enrere de la República Islàmica? O bé un grup de persones molt poderoses ha encès la metxa d'un país sempre a punt d'esclatar amb interessos partidistes i no pas amb desig real de canvi?

ENTENDRE QUÈ PASSA AVUI als carrers de l'Iran és fàcil: el poble clama llibertat. En canvi, no estan tan clars els motius dels instigadors de la revolta. D'entrada, la premsa internacional va errar en plantejar la recent escomesa electoral entre el president Mahmud Ahmadinejad i Hussein Mussaví en termes d'enfrontament entre ultraconservadors i aperturistes. Quan en realitat es tracta del xoc de dos grups de poder i dos models de dictadura.

DE VEGADES, DES D'OCCIDENT analitzem la realitat de països llunyans partint del que a nosaltres ens agradaria que hi passés. Potser per això, en les recents eleccions iranianes, la premsa i l'opinió pública de casa nostra han pres partit per un dels candidats en uns comicis opacs i una crisi política i social de les quals no n'acabem de treure l'entrellat.

AHMADINEJAD ÉS LA VEU de la gent humil que creu en la revolució islàmica. És un ultraconservador, un enemic d'Occident, un element desestabilitzador per a tot el Pròxim Orient i un mal gestor dels assumptes polítics i econòmics interns. Però té al seu favor la seva sinceritat i que viu i ordena segons li dicta la seva consciència. Les seves polítiques i el seu discurs generen rebuig a l'estranger, però al seu país li han fet guanyar dues eleccions.

L'ACTUAL PRESIDENT REP el suport del sector més religiós i purista del règim, que està enfrontat al grup de mul·làs i polítics pragmàtics que els darrers trenta anys han governat i saquejant les arques de l'Estat i que ara estan molt preocupats perquè les males relacions del president amb el món els perjudiquen els negocis. El candidat Hussein Mussaví és la cara visible d'aquest grup, que està decidit a recuperar el poder que no han assolit a les urnes a través d'una campanya de desestabilització.

MUSSAVÍ HA ESTAT QUALIFICAT frívolament d'aperturista per la premsa internacional, tot i ser un dels principals responsables de la dictadura islàmica. Va ocupar el càrrec de primer ministre en època de l'aiatol·là Khomeini, un temps fosc, de guerra, execucions massives i partida a l'exili de milers de persones. La confusió és resultat de l'impressionant aparell propagandístic del seu actual valedor, Haixemi Rafsandjani, l'home més ric, poderós i lladre de l'Iran, que fa quatre anys també va fracassar estrepitosament a les urnes, i que ara ens vol fer creure que Hussein Mussaví és l'única alternativa al govern d'Ahmadinejad. Precisament la filla de Rafsandjani és una de les caps de l'equip que ha forjat la imatge de modernitat de Mussaví que ha atret les classes urbanes.

PEL QUE FA A LES manifestacions, l'equip de Mussaví va posar les primeres persones al carrer l'endemà dels comicis i, de seguida, se'ls va sumar la gent contrària al règim islàmic. En aquest moment, entra en escena l'autèntica oposició, que reapareix als carrers, les fàbriques i les universitats després d'anys de silenci. Amb tot, la seva influència és feble en un país eminentment rural, poc format, conservador i islamista. A més, tenint en compte que els mateixos promotors de la revolta són partidaris del sistema, no permetran que els grups contraris al règim islàmic prenguin el protagonisme de la crisi.

L'IRAN AVUI ESTÀ REVOLTAT, però Mussaví no és el líder del canvi ni la persona que ens volen fer creure. L'exprimer ministre dóna suport actiu al règim islàmic i les injustes lleis que veten les candidatures dels veritables opositors. Per això centra les seves crítiques en un possible frau en el recompte de vots. Un reformista, en canvi, atacaria l'arrel dels problemes de l'Iran, que no és altra cosa que el règim dictatorial dels mul·làs que ha omplert de fortunes les butxaques de l'elit religiosa, les presons d'opositors i els diaris estrangers de titulars impactants.

JORDI LLAONART / ARABISTA I PERIODISTA. HA ESTAT CORRESPONSAL DURANT VUIT ANYS A LA REGIÓ DEL PRÒXIM ORIENT

Apaguem les nuclears, ara és el moment!

2009-06-17T22:27:00.002+02:00

Les nuclears d’Ascó i Vandellòs han hipotecat per a moltes generacions la comunitat ebrenca, amb repercussions sobre la nostra salut que ningú vol fer públiques, amb el rebuig dels productes de la nostra pagesia quan hi ha hagut notícies d’algun incident important (cas de la fuita d’Ascó de 2007), amb una de les últimes posicions en la llista de renda familiar disponible a la comarca que té la central d’Ascó, amb la primera posició d’aquesta comarca en percentatge de pobres oficials, amb ensurts (per parlar eufemisticament) com el de l’accident de Vandellòs el 1989…

La mateixa patronal elèctrica (UNESA) reconeix que a l’Estat espanyol hi ha un 25% d’excés de potència instal·lada per als màxims històrics de demanda elèctrica. I fa més de quatre anys que l’Estat espanyol és exportador net (i en quantitat substancial) d’energia elèctrica.

Hi ha alternatives a la producció elèctrica nuclear, alternatives factibles ja, que passen per la creació d’una xarxa de producció i distribució basada en energies renovables (i transitòriament en petites centrals de cicles combinat) combinant les fonts segons les possibilitats i les necessitats locals, apropant els centres de producció a les àrees de consum (ara es perd en el transport entre el 15 i el 30% de l’electricitat), amb la participació activa dels ens locals (a veure si s’espavilen els polítics ebrencs), les associacions de petits productors i els usuaris.

El 2010 venç la llicència d’activitat de Vandellòs II i el 2011 les d’Ascó I i II. El president Zapatero va prometre un calendari de tancament progressiu de les nuclears i recentment la Fundación IDEAS (la FAES del PSOE) ha elaborat un informe que recomana aquest tancament.

Si realment aquesta promesa i aquesta recomanació no són un brindis al sol o enganyifes, hem d’ajudar-los a complir-les i a posar-les en pràctica.

Posa el teu granet de sorra per a apagar les nuclears

Ara és l’hora, ara podem apagar-les, apaguem-les!

[+info: www.apaguemlesnuclears.cat]

Mario Benedetti a la memòria

2009-06-09T12:26:00.004+02:00

El passat 17 de maig va traspassar el poeta i novel·lista uruguaià Mario Benedetti. Benedetti va poder morir en una de les ciutats que més estimava, Montevideo, una ciutat que havia hagut de vore des de l'exili, un exili que el va portar a Buenos Aires, els Països Catalans, Castella... L'obra de Mario Benedetti serà recordada sobretot pel que fa referència al camp de la poesia, en el que ell sempre va dir que més identificat estava, la seua ideologia d'esquerres marcava la tendència dels seus poemes. Aquí deixem un poema, que com a jóvens ens hauria de fer pensar...

¿Qué les queda a los jóvenes?

¿Qué les queda por probar a los jóvenes
en este mundo de paciencia y asco?
¿sólo grafitti? ¿rock? ¿escepticismo?
también les queda no decir amén
no dejar que les maten el amor
recuperar el habla y la utopía
ser jóvenes sin prisa y con memoria
situarse en una historia que es la suya
no convertirse en viejos prematuros

¿qué les queda por probar a los jóvenes
en este mundo de rutina y ruina?
¿cocaína? ¿cerveza? ¿barras bravas?
les queda respirar / abrir los ojos
descubrir las raíces del horror
inventar paz así sea a ponchazos
entenderse con la naturaleza
y con la lluvia y los relámpagos
y con el sentimiento y con la muerte
esa loca de atar y desatar

¿qué les queda por probar a los jóvenes
en este mundo de consumo y humo?
¿vértigo? ¿asaltos? ¿discotecas?
también les queda discutir con dios
tanto si existe como si no existe
tender manos que ayudan / abrir puertas
entre el corazón propio y el ajeno /
sobre todo les queda hacer futuro
a pesar de los ruines de pasado
y los sabios granujas del presente.

Crònica Taula Rodona Pla Bolonya

2009-05-22T18:30:00.001+02:00

Lo Casal Aixumara organitza un acte informatiu i deliberatiu sobre el Pla Bolonya

Una taula rodona amb la participació de tres col·lectius ben diversos és el centre del debat sobre la reforma a les universitats

“Bolonya, parlem-ne” és el lema de la taula rodona organitzada el passat dissabte 16 de maig, i en el marc de les festes, pel Casal Aixumara. L’acte va consistir en un debat entre els col·lectius implicats en el procés i amb la participació del públic assistent. I va servir per intercanviar punts de vista i resoldre dubtes sobre la imminent reforma a les universitats, coneguda com a Pla Bolonya, que tanta controvèrsia ha generat.
L’acte va comptar amb la presència de representants de dos sindicats: Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC); i de professorat de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que van aportar i contrastar les seves opinions respecte els canvis que s’estan generant a les universitats i que tant rebuig han causat entre els estudiants. La conveniència d’aquesta directiva europea, en principi focalitzada a homogeneïtzar l’ensenyament a nivell europeu, va ser-ne el tema protagonista.
Per una banda, la SEPC, sindicat majoritari i contrari a l’aplicació, considera que la solució passa per una renovació profunda del sistema de la universitat pública i no per la privatització i la mercantilització de l’educació, com evidencia el Pla Bolonya deixant a les empreses participar en la nova formació basada en graus. Mentre que la FNEC i la URV creuen que aquesta és la via per globalitzar els títols universitaris i així aconseguir l’equiparació amb la formació de la resta de països de la UE.
Tot i això, és cert que l’Estat espanyol no pot fer front al capital necessari que requereix la implantació d’aquesta reforma i que, en conseqüència, es necessita capital privat que tindrà com a contrapartida que la formació en el segon grau s’adeqüi a les necessitats del món laboral, és a dir, de les empreses. De la mateixa manera, no concorda amb la finalitat d’aquest procés que cada estat apliqui la directiva en una llei feta a la seva mida i, per tant, aquí la distribució dels graus serà de quatre anys el primer i un el segon, mentre que a la resta de la UE serà de tres i dos, respectivament.
El Pla Bolonya també ha estat protagonista de nombroses mobilitzacions (ocupacions d’universitats, empreses i altres institucions; vagues de fam; manifestacions...) per part dels estudiants, així com d’una forta repressió per part de les forces de seguretat que demostra la poca voluntat que es té des de l’Administració per arribar a una posició de consens.
Com a conclusió de l'acte es podria dir que una de les idees més generalitzades a les quals es va arribar sobretot entre l'assistència va ser la necessitat d'exigir de manera incondicional una moratòria a l'aplicació del Pla Bolonya. Tots els ponents van coincidir a qüestionar el model econòmic i de finançament per al desenvolupament d'aquest Pla, sobretot pel que fa referència a la creació dels estudiants "full time", un concepte que hauria de ser íntegrament finançat pel capital públic.

La xiulada els descol·loca

2009-05-19T11:44:00.003+02:00

L'espectacular xiulada que aficionats catalans i bascos van dedicar a l'himne i al rei espanyol a la darrera final de copa a Mestalla, a València, els ha descol·locat. Als espanyols i als seus mitjans, vull dir. A una gran majoria d'ells els va agafar per sorpresa; s'acabaven d'adonar, literalment, de l'existència d'un sentiment que no s'identifica amb l'espanyolisme ni amb la nació espanyola. No és que ho fessin veure, és que realment no entenien la desafecció. El xoc amb la realitat va ser notable; és el que té nodrir-se exclusivament de premsa espanyol(ist)a, aquella premsa i aquells mitjans que consideren que el sentiment independentista és marginal a Euskal Herria i al nostre país.
[Font: Racó Català]
La televisió pública espanyola va maldar per intentar amagar la xiulada [vídeo], però això en plena explosió de la societat de la informació, no només és absurd, sinó contraproduent, i amb la seva acció va donar a la xiulada una repercussió molt més gran de la que hauria tingut. La gran majoria de mitjans i aficionats espanyols van reaccionar amb ira en aquesta topada amb la realitat. La notícia sobre la xiulada va ser comentada pels lectors dels mitjans espanyols esportius (Marca o AS) més del triple de vegades que la notícia que feia referència al mateix partit, i la majoria de comentaris anaven de l'estupor més absolut a la indignació més radical, amb peticions d'expulsió de la competició del Barça i de l'Athlètic de Bilbao per a futures temporades. A la Cadena COPE van afirmar que s'havia humiliat l'himne "nacional", i a la Ser afirmaven que era la versió de l'himne "més xiulada".
Una consigna molt repetida era que, amb la xiulada, el públic assistent havia barrejat política i esport. Ja el tenim ací, el famós argumentari espanyol segons el qual no es pot barrejar política i esport ... si no ets espanyol(ista). En canvi si juga la "selección de todos" o l'Alonso, no passa res. Es pot barrejar alegrement, tal i com ja hem evidenciat en altres ocasions. I encara més, què hi pinta l'himne espanyol en una competició entre clubs? No és barrejar política i esport, això? I perquè xiular un himne és barrejar política i esport, i aplaudir-lo no? Estar-hi en contra és política i estar-hi a favor no ho és? No té massa sentit. Les mateixes seleccions nacionals, ja ho hem dit en alguna ocasió, són l'exemple perfecte de com barrejar política i esport. Els Jocs Olímpics en són un bon paradigma.
La crítica espanyola s'ha enfocat també a criticar el fet en sí de xiular un himne. S'ha considerat una "manca de respecte" molt greu, una veritable ofensa que "no s'ha de fer" contra cap himne, encara que s'hi estigui en contra. Segurament tota aquesta gent deu tenir amnèsia, perquè en el darrer partit entre les seleccions d'Espanya i Turquia, els espectadors espanyols van dedicar una important xiulada a l'himne turc. Si fa no fa el mateix que van fer amb l'himne anglès fa alguns mesos, en un Espanya-Anglaterra. La coherència per davant de tot.
Una altra pregunta molt repetida era també la de perquè Barça i Athlètic participen a la copa espanyola si no senten com a propi l'himne espanyol. I ho han dit sense ni plantejar-se que és Espanya qui impedeix a catalans i bascos tenir seleccions nacionals oficials, i que precisament per això uns i altres es veuen abocats a competir als tornejos espanyols.
Al final, però, cap mitjà espanyol s'ha preguntat el perquè d'aquesta reacció del públic basc i català. S'han centrat, com sempre, a criticar de manera furibunda l'esbroncada a l'himne, insinuant fins i tot que s'hauria d'haver aturat el partit, tal i com afirmen incontables missatges dels lectors. Però no s'han parat a pensar el perquè d'aquesta desafecció. Submergits dins la seva bombolla mediàtica que apunta directament cap a qualsevol tema que se surti del nacionalisme espanyol, i que minimitza qualsevol altra opció, no s'han arribat ni a plantejar que el problema de fons tingui una base sòlida.
El director del diari espanyol El Mundo, Pedro J. Ramírez, ho comentava (vegeu-ne el vídeo), entre cites i moment llagrimeta. I la seva única explicació era que els xiulets eren conseqüència del "rentat de cervell" que es porta a terme a les escoles del Principat i d'Euskadi. Conseqüència d'uns polítics tancats i excloents que manipulen la seva població, es podia llegir també en altres editorials. En definitiva, es va titllar d'analfabets víctimes de la manipulació tots aquells que van xiular i que no senten com a seu l'himne espanyol.
Com si el fet de no sentir-se espanyol fos per un tema d'analfabetisme o d'alienació mental. Incapaços d'entendre la desafecció nacional d'uns pobles dels quals també en neguen l'existència, es van tirar als braços del recurs fàcil, la ridiculització de l' "enemic", analfabet i marginable, víctima de conspiracions gairebé judeomaçòniques i mereixedor dels pitjors insults. Tot plegat una bona mostra de la tolerància espanyola envers els altres pobles de la península.
El que sorprèn més de tot plegat és constatar que, un cop analitzat el comportament i l'actitud dels espanyols i dels seus mitjans envers catalans i bascos, els sobti tant el creixement d'aquest sentiment de desafecció cap a Espanya i cap als seus símbols. Sembla una conseqüència bastant evident d'aquell qui t'odia i et recorda a diari aquest sentiment. O et tracta d'analfabet per pensar diferent d'ell. Enlloc de mirar d'atraure els "desafectes" al sentiment espanyol, facilitant-ne la seva adhesió, els insulten i així els allunyen encara més.
Certament una tàctica sorprenent, però molt habitual en la història castellanoespanyola. El conegut "fent amics", versió espanyola. Doncs per una vegada i sense que serveixi de precedent, esperem que se surtin amb la seva i portin aquesta tàctica fins al final. Els aplaudirem des d'ací. Com aplaudirem el seu himne quan siguem independents i ens visitin en partit oficial. Ep, o no!

Alcanar 20 anys de Maulets

2009-05-12T17:49:00.005+02:00

El proper divendres 22 de Maig a Alcanar tindrà lloc el passi de vídeo "20 anys Maulets". Esta organització independentista juvenil va commemorar amb l'edició d'este documental els seus 20 anys d'activisme (1988-2008).
Així divendres 22 de Maig als Serveis Agraris d'Alcanar a partir de les 20:00h es passarà el documental, i posteriorment hi intervindran diversos membres de l'Assamblea de Maulets a les Terres de l'Ebre. Vos esperem allà, no hi falteu!
Organitza: Lo Casal Aixumara Col·labora: Maulets

Vos podeu descarregar lo cartell des d'este enllaç.

L'assassinat del jove Carlos Palomino

2009-05-11T16:09:00.003+02:00

Farà gairebé dos anys de l'assassinat a sang freda del jove madrileny Carlos Palomino. Este cap de setmana passat el diari "El País" ha tret les imatges enregistrades per les càmeres de seguretat del Metro de Madrid, en la seqüència sencera s'aprecia com l'assassí de Carlos ja es prepara l'arma abans que els altres jóvens pugen al Metro, el que fa d'este assassinat sense cap mena de dubte un assassinat a sang freda i amb premeditació. Amb un moviment ràpid l'assassí, militar de professió, li clava la navalla al cor al jove Carlos deixant-lo greument ferit. Alguns mitjans intenten disfressar aquest assassinat amb una baralla entre bandes tot just per a amagar l'increment d'agressions de caire xenòfob i feixista que s'estan produint a l'Estat Espanyol, Carlos sempre restarà present.

Carlos en la memòria.

Taula rodona Pla Bolonya a Alcanar

2009-05-05T22:39:00.008+02:00

El Pla Bolonya ja és ben present en el debat quotidià. Per això des del col·lectiu Aixumara hem organitzat una taula rodona amb una representació ben diversa. Comptarem amb la participació de sindicats d'estudiants, d'una banda, el SEPC [Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans] segurament el sindicat amb una major presència en les protestes contra el Pla Bolonya. També comptarem amb la presència del sindicat FNEC [Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya]. I finalment podrem gaudir de la participació de part del professorat representat per la URV [Universitat Rovira i Virgili].
Esta taula rodona tindrà lloc a l'entresòl dels Serveis Socials, al carrer Miquel Figueres nº12. Serà el proper dissabte 16 de Maig a les 17:30h, i estarà emmarcat dintre de les Festes de Maig de la nostra població.

Us podeu descarregar el cartell des d'aquí.

La Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia estableix una quota de socis per recollir fons

2009-04-28T09:38:00.001+02:00

En l'assemblea de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia de divendres passat, es va decidir establir una quota de socis de deu euros per tal de recaptar un fons econòmic que permeti a l'entitat fer front a la despesa que li representa personar-se com a part interessada en el recurs contenciós que l'empresa Río Cénia S.L., dedicada al conreu de cítrics, va presentar contra el projecte Castor, i que el Tribunal Suprem va admetre a final de l'any passat. Segons Joan Ferrando, portaveu de la plataforma, la resposta d'aquesta crida a la participació econòmica de les 200 persones que van assistir a l'assemblea va ser «molt positiva». Durant l'assemblea també es van anunciar altres iniciatives, com el pròxim aplec musical que la plataforma ha organitzat per al 13 de juny. L'acte tindrà la participació de gent del territori, com ara el grup Pepet i Marieta i també Quico el Cèlio. «Serà un acte de començament d'un estiu que creiem que serà decisiu, ja que si durant aquest any no s'aprova la sol·licitud de l'empresa que vol dur a terme el projecte, tindrem molt de guanyat, ja que es complicaria l'aprovació», va assenyalar Ferrando. No obstant això, el portaveu va assegurar que estan preparant més mobilitzacions.

[+info: Diari El Punt]

300 anys sense full de ruta

2009-04-23T09:13:00.001+02:00

Sí, han passat tres segles d'ençà que ens posaren els grillons castellans i borbònics "por justo derecho de conquista". Tres segles d'embotir-nos nacionalisme espanyol pels sets forats dels cos. Per tots els set. Compteu-los. Tres segles de dir-li "solidaridad" a allò que tothom sap que és vulgar extorsió i robatori. Tres segles d'obligar-nos a parlar "cristiano". Tres segles d'ingomínia.

Però… tres segles de resistència?

Sí, hem resistit. D'aquella manera. No gaire col·lectivament. No pas com un sol poble que sap on té l'enemic i el combat i no se'n refia. Hem resistit a rogles, des de les trinxeres, en desbandada, amb múltiples i escampades excepcions que han confirmat la regla. La regla que diu que som un país sense política. Perquè la política és, al capdavall, la que dissenya els fulls de ruta. I què és per nosaltres un full de ruta sinó el trajecte planificat, conscient i conseqüent (sobretot conseqüent) cap a un horitzó de llibertat…

No hem tingut full de ruta ni consciència de poble sotmès que ha d'alliberar-se. Vull dir: en general i col·lectivament, cohesionadament, no hem tingut aqueixa consicència. Hem defugit, secularment, el conflicte. Aquest és el tret que millor ens defineix, dissortadament, com a catalans. Catalans del nord, del sud, de l'est i de l'oest: catalans pactistes. Pactar estatuts de pa sucat amb oli, pactar i estimar les banderes dels enemics, pactar la desmembració del català, pactar quants dels nostres diners ens tornaran els arrogants senyorets espanyols… Tot és susceptible de ser pactat. I no solament l'imaginari simbòlic, la llengua o la integritat del territori nacional, fins i tot es pot posar a pacte la pròpia supervivència, i assumir, definitivament, la derrota irreversible. Els espanyols ens tenen molt i molt ben apamats. Saben per quin clavill cal abocar el raig d'aigua perquè esdevinga badall, forat, avenc, abisme. Al contrari de nosaltres tenen perfectament dissenyat, de fa segles, el full de ruta que cal seguir per a diluir-nos en el no-res de les nacions. Poc se'n van ells del camí traçat. Saben, per exemple, que sempre defugim el conflicte. I ells en saben un fum, de moure conflictes. Els creen i els gestionen a la perfecció per al seu benefici. Davant els seus conflictes, els nostres polítics oficials i els seus intel·lectuals orgànics ofereixen de seguida el pacte. I el pacte imposa unes renúncies. Un cop aconseguit aquest pacte, els espanyols organitzen un altre conflicte, i tot seguit els nostres polítics oficials i seus intel·lectuals orgànics proposen un altre pacte i unes altres renúncies. Tot es renunciable. Així portem tres-cents anys: de pacte en pacte, de renúncia en renúncia, fins l'esvaïment irreparable.

Això hauria de canviar si volem tenir cap oportunitat. Caldria bandejar definitivament del nostre tarannà polític l'enganyifa del pactisme. No hem de pactar res amb els espanyols. Perquè, fet i fet, com ens advertia Joan Fuster, ara tan abominat per la mediocritat creixent, "pactar és perdre". I la sort, a l'igual que la independència, cap buscar-la, cal arriscar-se a guanyar-la. Per a guanyar, cap apostar i jugar. Jugar a guanyar, és clar. O, com a mínim, jugar per a ficar la por al cos dels nostres enemics, sempre tan prepotents. De cap manera jugar a perdre. Jugar a perdre és acomodar-se a ser gestor d'autonomies espanyoles, i dir, com la rabosa deia al raïm aparentment tan alt, que la independència encara és verda i no paga la pena l'esforç d'intentar collir-la.

Aquest hauria de ser el missatge: el pactisme ha mort com a tret polític català. Ara fem política contra el nacionalisme espanyol supremacista i exterminacionista, contra els qui arranquen crostes catalanistes i tanquen televisions en català, contra els qui denominen solidaritat a l'extorsió, contra els corruptes que ofrenen "nuevas glorias a España", contra els qui malmeten el nostre territori per a omplir-se impunement les butxaques, contra els qui ens volen espanyols "por justo derecho de conquista", és a dir, contra els qui ens volen cornuts i pagant-los el beure.

Agranem per fi només cap a casa nostra. Planifiquem el nostre full de ruta. Encara que no siga un camí gens còmode, encara que tots els raïms ens semblen verds. El camí l'hem de fer nosaltres i de més verdes n'han madurat. Així doncs, el 25 d'abril a València amb l'esquerra que no oblida. Per la memòria. Per la dignitat. Per la llibertat dels Països Catalans.

Publicat el Dimarts, 21 d'abril de 2009 al periòdic l'Accent

Actors i escriptors denuncien les agressions al català

2009-04-21T23:45:00.000+02:00

Actors, escriptors i d’altres persones públiques han llegit aquest migdia, als Jardinets de Gràcia de Barcelona, poemes i textos satírics per recordar les agressions a la llengua sofertes els darrers setanta anys, des de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Han recordat els edictes, normes i lleis franquistes promulgades contra la llengua i la cultura catalanes en un acte emotiu en què hi ha assistit mig miler de persones.

L'acte, organitzat per la Comissió de la Dignitat, l'Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i l'Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, ha criticat la llei de la memòria històrica perquè gairebé ni tan sols s'anomena la persecució lingüística vers el català. A més, també s'hi ha reclamat el retorn dels documents confiscats per les tropes franquistes i que encara són a l'Arxiu de Salamanca, tot i que molts ja s'haurien d'haver lliurat als propietaris legítims.

'El català no ha arribat a la plena normalitat' ha assenyalat Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió. L'acte, que han conduït Carme Sansa, Carles Arquimbau i Enric Rodríguez, ha tingut com a moment àlgid l'enlairada d'un estel amb la forma de l'estàtua de la victòria franquista, que és als peus del monòlit situat en l'encreuament del Passeig de Gràcia i la Diagonal. Per commemorar la victòria a la guerra, els franquistes van posar-la a canvi de la que feia homenatge al polític i escriptor Francesc Pi i Margall, que ara és a la plaça de Llucmajor, a Nou Barris. 'Volem restablir aquella estàtua, que estava en el monument que originàriament retia homenatge' ha explicat Cruanyes.

Els organitzadors han escollit els Jardinets de Gràcia com a escenari de l'esdeveniment per la proximitat al Palau Robert, que havia acollit la conselleria de cultura durant l'etapa republicana i on els franquistes van instal•lar el centre de les forces d'ocupació liderat pel general Álvarez Arenas.

Enric Cassasses, Jordi Coca, Josep Maria Murià, Jordi Llavina, Gemma Llienas, Ignasi Riera i Isabel-Clara Simó són alguns dels autors que hi han participat. A més però, també s'han llegit textos d'Espriu, Joan Brossa, Manuel de Pedrolo i Joan Oliver, entre molts més.

[+info: Sobiraniaiprogres.cat]

El 25 d'Abril a València!

2009-04-16T16:29:00.003+02:00

El proper dissabte 25 d'Abril se celebra la diada nacional del País Valencià, que commemora l'inici de l'ocupació dels Països Catalans, amb la derrota a Almansa el 1707, de les tropes austracistes davant de Felip V. 302 anys desprès la situació d'opressió nacional encara continua i els borbons hereus directes de Felip V, continuen ocupant-mos.
Enguany la data del 25 d'Abril ha caigut en dissabte, en principi una dia idoni per tal de convocar una gran manifestació a nivell nacional. Però la sorpresa ha estat major quan Acció Cultural del País Valencià, que sol ser la convocant més significant, ha decidit per sorpresa fer la manifestació el dia 9 de Maig. Evidentment d'avant d'este fet insòlit i inexplicable, moltes col·lectius han decidit convocar una manifestació per al mateix dia 25 d'Abril a València.

Des de Maulets Terres de l'Ebre s'organitza un bus per a baixar a València, la data màxima per a contractar-lo és el proper dilluns 20 d'Abril.
Sortida des de Tortosa a les 14:00h
Tornada des de València a les 03:00h [desprès dels concerts]
Preu: 25€
Reserves: 695 81 04 02
Contacte: ebre@maulets.org

[+info: www.300anys.cat]

Ajuria Enea té un preu

2009-04-05T13:54:00.002+02:00

La nit electoral el líder del PSE-PSOE, Patxi López, anunciava que, tot i que el PNB acabava de guanyar les eleccions, ell se sentia legitimat per ser el nou inquilí d'Ajuria Enea.

El de Portugalete només necessitava els vots del PP per sumar majoria a la cambra i convertir-se en lehendakari. Per tant, des de l'1 de març a Euskadi tothom s'ha fet la mateixa pregunta: què es cobraran els populars pel suport a López? PSE i PP han trigat un mes a respondre la qüestió. Els populars ho faran pagar.

Una de les contrapartides per investir López a principis de maig té nom i cognoms: la conservadora Arantza Quiroga, que des de divendres presideix el Parlament basc.

[Font:l'Avui]

Però la cambra de Vitòria no és l'única institució que anirà a parar a mans del PP. Abans de l'estiu -així ho apunten fonts del partit que lidera Antonio Basagoiti-, el PNB deixarà de governar en minoria a la Diputació d'Àlaba i a l'Ajuntament de Getxo (Biscaia). Els populars passaran a controlar les dues institucions amb el suport del PSE-PSOE.

El PP també volia un pacte de legislatura ple de compromisos en temes que considera claus. El PSE ha cedit, i dimecres totes dues formacions van rubricar un document d'onze folis titulat Bases per al canvi democràtic al servei de la societat basca.

López es compromet a complir tots els punts de l'acord i a mantenir una "relació preferent" amb el PP durant la legislatura. A canvi, els populars aprovaran els pressupostos del govern socialista i no avalaran ni presentaran cap moció de censura, llevat que el de Portugalete no compleixi el pacte. Per controlar-ho, es crearà una comissió de seguiment, amb representats dels dos partits. I a què s'ha compromès el PSE?

Ni López ni la nova presidenta del Parlament basc dominen l'euskera. Panorama desolador que fa témer per una llengua mil·lenària que està en risc d'extinció segons la Unesco.

El govern de López es compromet a garantir "la lliure elecció de la llengua vehicular en l'ensenyament", és a dir, a deixar-ho tot gairebé tal com està, amb els alumnes podent escollir entre tres models lingüístics diferents: A, en castellà; B, en bilingüe, i D, en euskera. Per tant, es mantindrà l'opció de poder estudiar en castellà, a pesar que el 95% dels alumnes es matriculen en els models B i D.

La conselleria d'Educació, en mans d'EA, ha intentat canviar durant els últims anys el model d'aules separades i establir l'euskera com a idioma vehicular en un 60% de les classes, però ha topat amb les reticències del PNB.

Amb la legislatura gairebé esgotada, el tripartit va aprovar diversos decrets que elevaven les exigències d'euskera a infantil i batxillerat, però Patxi López els derogarà "immediatament". També hi haurà canvis en l'administració pública: a l'hora de buscar feina al govern basc, parlar euskera atorgarà menys punts que fins ara.

Reforma de ràdios i televisions
El document signat per PSE i PP anuncia una "reforma profunda" de les ràdios i les televisions públiques del País Basc. Euskal Herria -tant el concepte, com la imatge d'Euskadi Sud, Navarra i Euskadi Nord juntes- desapareixeran. És a dir, que als mapes del temps només hi sortiran Biscaia, Guipúscoa i Àlaba.

Se "simplificarà" l'elecció del director dels mitjans de comunicació públics, disminuirà el pressupost i l'esquerra abertzale il·legalitzada no podrà aparèixer ni a ETB ni a Radio Euskadi. Prohibit entrevistar per exemple Arnaldo Otegi.
En contra del que va prometre en campanya electoral, el PSE es plega a les exigències del PP i es compromet a no modificar l'Estatut de Gernika. Reclamaran a l'Estat alguna de les 36 competències pendents, i poc més. Es "normalitzaran" les relacions amb l'executiu de Zapatero.

Si el PSE vol comptar amb el suport del PP tota la legislatura, haurà de dotar de més mitjans l'Ertzaintza, impedir "homenatges a persones o grups vinculats a ETA", eliminar els símbols etarres que hi ha als carrers i no ajudar els familiars de presos.

[Projecte Castor] ESCAL UGS - Estudi d'Integració Paisagística

2009-03-31T16:15:00.002+02:00

A continuació trobareu l'enquesta que fa referència al pla de participació ciutadana de l'estudi d'integració paisatgística que tenen a l'oficina d'ESCAL a Vinaròs, per que pugueu enviar-la el més aviat possible.

Us enviem l'enllaç de la web de l'Ajuntament de Vinaròs on hi ha la documentació de consulta:

http://www.vinaros.es/templates/ficha01.php?idsec=70&idkey=54

Aquí diu que el termini finalitza l'11 d'abril de 2009:

PLANTA D'OPERACIONS TERRESTRE DEL PROJECTE CASTOR (Termini de participació pública: fins a l'11 d'abril de 2009).

Els interessats en participar poden acudir a l'oficina d'informació del Projecte Castor (C.Varadero, 2 - enfront Club Nàutic-).

Enquesta planta terrestre Projecte Castor

Annex 1. Localització de l'actuació

Annex 2. Plànol d'instal·lacions

Annex 3. Àmbit d'estudi

Annex 5. Fitxes d'unitats de paisatge

Annex 6. Plànol de recursos del paisatge

Annex 7. Fitxes de recursos del paisatge

Milers de persones contra Bolonya

2009-03-27T22:38:00.003+01:00

Més de 25.000 persones han assistit aquest vespre a la manifestació de Barcelona contra la repressió del moviment estudiantil i a favor de la universitat pública. La manifestació ha estat encapçalada per la pancarta "Bolonya s'aplica a cops de porra" portada per professors i estudiants. A començat a les 20:30h a plaça Universitat en direcció Ronda Sant Antoni i passant pels carrers Aribau, Calàbria, Diputació, Roma, Sants per acabar a plaça d'Osca.

Segons el SEPC els objectius d'aquestes noves mobilització són remarcar que l'única solució al conflicte que es viu a les universitats és la paralització de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior i l'inici d'un procés de debat profund de transformació de la universitat pública; i també exigir la fi de la criminalització i persecució que pateixen els estudiants crítics amb el procés de Bolonya.

lenindelbagesDurant el recorregut s'ha llegit un manifest davant la seu d'Esquerra (c/Calàbria, 166) s'ha tirat pintura i s'ha penjat la pancarta "Huguet Culpable, Huguet dimissió". En arribar a plaça d'Osca s'han encès focs artificials entre els aplaudiments dels manifestants. En tot moment s'ha viscut un ambient festiu i s'han repetit les mostres d'alegria entre els manifestants per l'èxit que ha tingut la manifestació. A més, s'han vist nombroses mostres de suport dels veïns que des dels balcons feien repicar olles i atuells.

Els manifestants han anat força dispersats i hi havia molts periodistes acreditats. Hi havia, també, moltes pancartes i s'han escoltat molts crits contra Bolonya i demanant la dimissió de Saura i d'Huguet. Els organitzadors havien demanat que no es portessin pals amb banderes i que els manifestants anessin a cara descoberta , això ha estat garantit pel servei d'ordre que ha vetllat en tot moment pel bon funcionament de la manifestació. Tot i així, ha estat seguida per darrera per uns vint furgons de Mossos, un helicòpter i la Guàrdia Urbana que ha anat tallant el trànsit.

La manifestació s'ha desconvocat en una plaça d'Osca plena de gom a gom i entre crits de "Fora Mossos de la Universitat", "Som estudiants, no delinqüents", "Saura Dimissió" o "No som una minoria". Els manifestos s'han llegit sobre un escenari i els han llegit dos representants d'associacions de Sants (veure comunicat), el professor de filosofia de la UB Santiago López Petit, una representant dels estudiants i un representant del Sindicato de Obreros del Campo (SOC).

[Font: Llibertat.cat]

Vaga de fam per la universitat pública

2009-03-24T09:22:00.003+01:00

Tomàs Sayés, un mes sense menjar per protestar contra el pla Bolonya

Tomàs Sayés, estudiant de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i militant del SEPC, es nega a menjar des del 23 de febrer passat com a protesta contra l'aplicació del pla Bolonya. Avui, un mes després d'haver començat la protesta, és previst que ingressi a l'Hospital de Terrassa. Així li ho han recomanat els metges que l'atenen, preocupats per la seva salut. 'La vaga de fam és indefinida', ha dit Sayés en declaracions a VilaWeb.

'Davant de la situació que es va viure la setmana passada amb el desallotjament del rectorat de la UB i les agressions policíaques, així com davant el silenci amb què les institucions han tractat la vaga de fam i la negativa a escoltar les qüestions que estem plantejant, hem decidit anar més enllà'. Ara Tomàs Sayés ha decidit que tampoc no ingerirà sucres. 'Continuo convençut del que estic fent i estic disposat a continuar, tot i que físicament em trobo cada cop més cansat.'
Sota control mèdic
Tomàs Sayés ha tingut assistència mèdica des del principi. Josep Maria Sans Escolà és un dels metges que l'atén des del començament de la protesta: 'Cada dia ha rebut una visita mèdica. Ha tingut al seu abast els nostres telèfons per qualsevol incidència'. En declaracions a VilaWeb ha dit que l'estat de salut de Tomàs havia empitjorat molt des de feia uns quants dies ençà. Si bé des del principi de la vaga ingeria diàriament 'líquids isotònics', és a dir, 'aigua amb sals i una mica de glucosa', ara no vol ingerir glucosa. 'Estem molt preocupats', ha dit Sans Escolà.
'Ens hem reunit l'equip mèdic i hem decidit que mantenir-lo a les instal·lacions de la Universitat no és el millor'. És per això que és previst que avui, a quarts de deu, una ambulància es desplaci fins a la UAB i porti Tomàs Sayés fins a l'Hospital de Terrassa, 'on li podran fer les anàlisis i les proves que calguin per determinar-ne l'estat de salut'.
De fet, Sans Escolà ha dit que Tomàs Sayés es trobava en un estat de 'deteriorament important'. 'Ha perdut uns deu quilos, gairebé el vint per cent del seu pes corporal. A més', afegeix, 'té la pressió arterial molt baixa'. 'Mentalment està molt segur del que està fent. Cada dia li demanem si està convençut del que està fent i sempre, amb una fermesa absoluta, ens diu que sí, convençut i animat.'
Continuarà sense menjar de manera indefinida
'No reclamem que acceptin totes les nostres exigències tot d'una. Volem que hi hagi algun gest per part de les institucions.' 'En funció d'aquest gest', ha dit, 'valorem si aturem la vaga de fam. Però de moment no hem obtingut cap resposta per part de les institucions. I, mentre no hi hagi cap resposta, la nostra reivindicació continuarà sobre la taula.'
L'estudiant també reclama 'que s'acabi la criminalització, la coacció i la persecució del moviment estudiantil'. 'Demanem la retirada de les sancions als vint-i-dos estudiants i la readmissió dels sis expulsats'. Demanen, a més, 'un diàleg' i 'un debat profund sobre el futur de la universitat. Un debat amb garanties que requereix que hi hagi una moratòria pel que fa a l'aplicació de l'Espai Europeu d'Educació Superior'.
Font: [Vilaweb]

Han tornat els grisos...

2009-03-21T21:54:00.001+01:00

Tres dies han estat suficients per a portar la calma de nou a Barcelona, durant el dia de dimecres Barcelona es va assemblar més a una ciutat de l'època dels grisos, que passa que esta vegada els que van fer de grisos van ser aquells que ara van de blau, i volen ser la nostra policia, aquells que a cops de porra han esbatussat a qui fes falta. La jornada començava amb el desallotjament sense previ avís dels estudiants que estaven ocupant l'edifici central de la UB des de feia quatre mesos. Durant la concentració del matí van començar els cops els detinguts i els contusionats. Aquí però no es va acabar la cosa i a la concentració nocturna on s'hi van aplegar uns milers de persones la repressió va ser encara més contundent, esta vegada no se'n van lliurar ni periodistes, ni vianants, ni turistes... La cacera va continuar per l'interior del Barri del Born, on les detencions van ser unes desenes. Mentre restem a l'espera d'obrir un procés per debatre el perquè i la necessitat del procés de Bolonya. Esperem poder sentar-mos i discutir-ho.
A continuació teniu un recull de vídeos de VilawebTV.

Recordar des d'aquí al company Tomàs que resta en vaga de fam a la UAB des de ja fa 26 dies.

II Jornades de Lluita Ebrenca a Barcelona

2009-03-15T22:24:00.002+01:00

La capacitat de mobilització social ebrenca s'ha vist molt accentuada en la última dècada, portant més enllà de la reivindicació territorial qüestions com el model energètic, econòmic i social. En aquest context, vam aparèixer Jóvens de les Terres de l'Ebre.

Per al pròxim dia 19 de març hem organitzat les Segones jornades de lluita ebrenca. Veient en perspectiva el que ha passat durant l'últim any, ens adonem que la situació a les nostres terres continua sent crítica, però que al mateix temps la nostra faena ha estat intensa i productiva.

La veu del jovent és una veu de futur, plena d'il·lusions, i pretén canviar les dinàmiques actuals, promovent lo debat, la reflexió i la denúncia.

Per això es l'hora de demanar la vostra participació, el dia 19 vos esperem a Can Vies! Endavant les atxes.

A partir de les 19:30h hi haurà una taula rodona a càrrec de diversos membres de Jóvens de les Terres de l'Ebre, en els que es debatran temes com l'actual transvasament de l'Ebre, el Xerta-Sénia. També es parlarà sobre la problemàtica de la massificació eòlica a la Terra Alta o del Projecte Castor al Sénia. Finalment es presentarà la campanya Apaguem les Nuclears i la Bicicletada que Jóvens està organitzant de cara al proper mes d'abril.
A continuació al voltant de les 21:30h es farà un sopar popular amb productes de la terreta, baldanes, vi de la Terra Alta, cítrics del Montsià...
Finalment per a concloure la jornada a partir de les 22:00h hi haurà xalera del Sénia amb la innestimable col·laboració de Pepet i Marieta en format acústic.

Celebració dia de la dona a Alcanar

2009-03-10T23:22:00.001+01:00

Per a commemorar el dia de la dona treballadora, el 8 de Març, des del col·lectiu “Lo Casal Aixumara” vàrem organitzar durant este passat cap de setmana una sèries d'activitats. Entre les quals hi destacava la pintada d'un mural a l'I.E.S Sòl-de-Riu i que degut a les condicions meteorològiques no es va poder realitzar. Durant la tarde els actes es van centrar a la Cisterna del Vall, on van tenir lloc les xarrades de dos alumnes canareves de segon de Batxillerat, que van exposar d'una manera molt clara i gratificant los seus treballs de recerca, La dona en l'obra de la Mercè Rodoreda, i La dona la gran oblidada de la Guerra Civil. Aquestes xarrades van tenir un èxit notable de participació. Finalment desprès del sopar popular es va concloure la jornada amb un concert de la cantautora lleidatana Meritxell Gené.

La lluita contra el patriarcat continua!

Alcanar celebra el dia de la Dona

2009-02-27T16:24:00.003+01:00

Com ja venim anunciant lo dia 7, vespra del dia de la Dona, lo col·lectiu Aixumara ha organitzat una jornada commemorativa. Amb aquesta diada es reivindicarà la igualtat, la lluita contra el sexisme i també contra el patriarcat.

US HI ESPEREM!

11:00h I.E.S "Sòl-de-Riu". Pintada d'un mural commemoratiu.
19:00h Cisterna del Vall. Xarrades:
- Dones, les oblidades de la Guerra Civil. Ponent: Irene Gombau
- La dona a les obres de la Mercè Rodoreda. Ponent: Amanda Ulldemolins
22:00h Cisterna del Vall. Sopar Popular i concert de la Meritxell Gené.

Organitza: Casal Aixumara. Col·labora: Ajuntament d'Alcanar i Distribucions Garcia Moreno

Meritxell Gené a Alcanar

2009-02-24T17:46:00.003+01:00

Com ja hem anat comentant, estem ultimant un cartell molt treballat per a commemorar lo dia de la dona.

Així per acabar amb un dia ple d'activitats hem organitzat un concert a la Cisterna del Vall amb la cantautora lleidatana Meritxell Gené, a continuació podreu gaudir d'un dels seus videoclips La ciutat llunyana.

A més a més també podeu passar-vos pel seu myspace i pel seu bloc personal.

ENCARA HI HA ESCLAUS A GUINEA

2009-02-23T15:52:00.005+01:00

Avui reproduim l'interessant article publicat per Àlex Masllorens a El Periòdico el passat dilluns 23 de febrer, p. 11.

Encara hi ha esclaus a Guinea

Com és possible que grups armats de mercenaris ataquin de tant en tant, com va passar fa uns dies, Guinea Equatorial per fer-se milionaris? Pot semblar sorprenent si tenim en compte que és un dels països amb l'índex de desenvolupament més baix del planeta, amb una esperança de vida de 43 anys i sense sanitat pública. Però és comprensible si mirem l'altra cara de la moneda: Guinea Equatorial s'ha convertit en un dels principals productors de petroli i exportadors de fusta tropical de l'Àfrica, i la seva renda per càpita és superior a la de Kuwait o l'Aràbia Saudita. El problema, una vegada més, és que la riquesa del país s'ha convertit en la desgràcia de la immensa majoria dels seus habitants.

Des que Espanya va despreocupar-se dels guineans, en una descolonització vergonyant, han hagut de patir dos dictadors sanguinaris. Teodoro Obiang fa 29 anys que és al poder després que assassinés el seu propi oncle. Avui, la població viu en un dels països més corruptes i pateix una de les tiranies més cruels. Els Obiang controlen tots els ressorts del poder i practiquen la tortura, els assassinats i les violacions sistemàtiques, fins al punt d'haver eliminat el 10% de la població. Es queden, a més, amb els ingressos del petroli, però no en tenen prou amb això: s'han apoderat de gairebé la meitat dels terrenys edificables del país, obliguen molts treballadors a donar-los una part dels seus miserables salaris i han desposseït dels seus negocis milers de persones per quedar-se'ls ells. Amb total impunitat, ja que la justícia és inexistent. Però el més greu, des de la perspectiva del dret internacional, és que tot això compta amb el silenci còmplice dels estats i de l'ONU, i la cobertura de grans empreses petroleres i fusteres, en especial de la Xina, els EUA i França. Espanya va perdre fa anys la seva capacitat de negoci i influència política i moral al pa- ís. Una vegada més, comprovem els diferents tractes de l'anomenada comunitat internacional als països i els dictadors. Si són rics, submisos i accepten les condicions de negoci de les potències, els dictadors poden continuar saquejant el seu país i el seu poble sense que ningú els persegueixi.