Tortosa, 20 de febrer del 2010Enguany fa 10 anys que va nàixer el moviment ciutadà més important que ha existit a les Terres de l’Ebre en els últims temps, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE). Un moviment que va sorgir a partir d’una decisió política que tots nosaltres vam percebre com un atac directe al nucli de la nostra identitat, al riu Ebre, que és el vincle més fort que existeix entre aquestes quatre comarques i ens dóna el nom i la personalitat.
Amb aquella decisió política i econòmica, la gent del sud de Catalunya ens vam sentir menyspreats: tornàvem a percebre que aquestes terres només se’ns té en compte a l’hora de produir l’energia que els altres territoris utilitzen per desenvolupar-se econòmica i demogràficament, o bé quan es necessita un abocador per als residus que aquelles mateixes terres produeixen però que sembla que no poden ni guardar ni transformar.
A grans trets, i anomenant tan sols les propostes o actuacions d’agressió al territori més importants que s’han dut a terme en aquests últims anys, podríem parlar de:
* El cementiri de residus radioactius que volen instal·lar a Ascó. Encara no tenim prou radioactivitat a les Terres de l’Ebre amb les 4 centrals nuclears que a més haurem de guardar durant uns milers d’anys tots els residus produïts per totes les centrals nuclears de l’Estat Espanyol?
* El projecte de dipòsit submarí de gas natural davant la costa d’Alcanar i Vinaròs. També hem de guardar el gas que gastaran al nord i al sud del Sénia? Encara hi ha alguna persona que creu que aquest projecte no afectarà negativament la pesca i l’aqüicultura de la nostra costa?
* La massificació eòlica de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Aquestes dues comarques continuen abocades a produir més energia, això sí, teòricament “no contaminant”, per després exportar-la a centenars de quilòmetres, que és on la utilitzaran sense tindre en compte si malmeten el nostre paisatge i el futur de la nostra agricultura i turisme rural.
* L’abocador de Tivissa. No sabríem com definir-lo si no és d’engany premeditat, perquè actualment ja s’hi acumulen els residus sòlids de gran part de Catalunya, quan deien que només havia de servir per recollir les escombraries de les Terres de l’Ebre.
* La vergonya de la mina de bauxita a Horta de Sant Joan dins del parc natural dels Ports. És increïble que dins d’un parc natural es puga dur a terme una extracció minera, per molt que es diga que és de baixa intensitat.
* Pel que sembla, l’únic abocador tòxic que tenen previst netejar a les nostres comarques són els residus de l’embassament de Flix, però de moment només porten quatre anys de retard i pel que sembla no tenen cap pressa a començar.
La gent de la PDE ens hem de sentir orgullosos d’haver aturat un transvasament de l’Ebre, però estem lluny d’haver guanyat la guerra, en aquests moments ens amenacen moltes petites batalles difícils de combatre. Nosaltres tenim tot el dret de viure a la nostra terra amb respecte pel medi que ens envolta i per tant volem que les Terres de l’Ebre es desenvolupen amb la perspectiva del segle XXI i no del segle XIX. Ho volem per nosaltres i per les generacions futures.
El tram final del riu Ebre i el seu Delta és la segona zona humida més important de la Mediterrània per la seva biodiversitat i el seu valor ecològic. Un cabal ambiental del riu i uns sediments suficients són l’única manera de mantenir aquest Delta i tota la seva producció econòmica amb l’agricultura, la pesca, l’aqüicultura i el turisme. Per raons econòmiques òbvies, la gent d’aquestes comarques no podem consentir que es malmeta la font principal de la nostra riquesa, un lloc privilegiat entre dos parcs naturals i un riu ple de vida.
Ens agradaria que els nostres representants polítics tinguessen la valentia de defensar el tipus de desenvolupament que reivindiquem, ben diferent, pel que sembla, del que ens han assignat en el repartiment de papers. I els exigim, com a representants nostres, que tinguen visió de territori i de futur i no es dobleguen ni a la voluntat del govern de la Generalitat ni a la del govern de l’estat. Ells haurien de ser els primers a defensar el patrimoni de tots, començant per exigir unànimement allò que va aprovar el Parlament de Catalunya: un cabal ambiental suficient per al riu Ebre.
VISCA LES TERRES DE L’EBRE!
LO RIU ÉS VIDA, NO ALS TRANSVASAMENTS!
