Milers de persones clamen a favor del territori a Palma

Un any més, la Diada de Mallorca va reunir ahir milers de persones en una manifestació a favor dels Països Catalans. En aquesta ocasió també hi ha hagut el típic ball de xifres, ja que 4.000 persones segons l'organització (un miler segons la policia local) van desfilar pels carrers de Palma convocats per la Plataforma 31D, en el marc de la Festa de l'Estendard. Com l'any passat, i malgrat que la convocatòria era unitària (a la Plataforma 31D hi era tothom), s'hi van veure dos grans blocs. El primer el formaven partits polítics i coalicions del progressisme nacionalista illenc, com el Bloc per Mallorca, el PSM o ERC-Illes, així com les joventuts del PSM (JEN) i les d'ERC (JERC-Illes); hi havia, entre d'altres, polítics com el líder del Bloc, Biel Barceló o el president d'ERC, Joan Puigcercós. El segon format per l'Esquerra Independentista de Mallorca, amb el lema "Des de Mallorca cap a la unitat popular". La jornada, reivindicativa i cívica, va acabar amb la lectura d'un manifest per part del periodista basc del Diari de Balears, Ander Zurimendi, i escrit per Biel Florit.

'Els Segadors' i 'La Balanguera' van clausurar una celebració que va comptar amb un públic molt divers i amb un ampli dispositiu de control policial. 'L'única lluita que es perd és la que s'abandona', 'Per un país lliure' o 'Sense autodeterminació no hi ha democràcia' són alguns dels lemes que s'han exhibit a la vegada que es cridaven consignes com 'Boti, boti, boti, espanyol el qui no boti', com a clara revindicació de la independència dels Països Catalans.

El manifest que es va llegir el final va exigir el dret a l'autodeterminació, i va declarar que no es tolera cap campanya anticatalana ni antimallorquina per part dels sectors espanyolistes illencs. La crítica als casos de corrupció a les Illes també va tenir el seu "minut de glòria" entre el reguitzell de crítiques a la situació actual que s'ha anomenat en el manifest.

La Plataforma 31D la integren multitud de col·lectius, entitats, partits i sindicats, des d'ERC fins a Joves de Mallorca per la Llengua, passant per Maulets, l'OCB, el Lobby per la Independència, el SEPC, el PSM, Gent Activa, el Grup Blanquerna, Es Pinzell i un llarg etcètera. Hi va haver també representants de Convergència Democràtica de Catalunya i del partit basc Aralar.

Catalunya-Argentina: UN EXITÀS

La Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes vol felicitar primer de tot a la Federació Catalana de Futbol i a tota la seva junta directiva per la gran feina realitzada aquests últims mesos i culminada ahir amb el partit entre la selecció catalana i l'argentina al Camp Nou. En pocs dies s''ha passat de descartar el partit de Nadal, perquè calia acabar amb aquell model, a aconseguir celebrar el I Torneig Catalunya Internacional amb Cruyff de seleccionador i contra la doble campiona del món, Argentina.

Hem de ser conscients de la dificultat que comporta organitzar partits com aquest als quals la Federació Espanyola de Futbol hi posa traves de tot tipus perquè no tinguin repercussió i si s'escau, fins i tot perquè Maradona no aparegui per enlloc. Ahir, però, no van poder: 52 televisions de tot el món van conèixer la nostra voluntat de competir oficialment i molts espectadors van poder llegir en 7 idiomes diferents el nostre l'eslògan Una nació Una selecció! Per si la notícia de Cruyff assumint la selecció no va ser prou, ahir, la sola celebració del partit i la victòria assolida, segur que va servir perquè molts més situessin Catalunya al mapa del món.

53.000 persones, 10.620 més que en l'últim partit davant l'albiceleste, aquell jugat en època primaveral, fan del partit i de l'organització un èxit. I si ho acompanyem amb les dades d'audiència, encara més: prop d'un milió d'espectadors, 958.000 per ser més exactes, van seguir el partit per TV3 a Catalunya. Això equival al 32'1 % de share, quan el share mitjà de TV3 és del 15%. Ahir doncs, el Catalunya-Argentina va tenir el doble d'audiència de l'habitual a Televisió de Catalunya i 609.000 telespectadors més que l’últim Catalunya-Argentina del 2008. És evident que seguim sumant i que la progressió és positiva. La Plataforma es felicita també pel bon joc de la nostra selecció, fidel al model de Cruyff, així com pels gestos de solidaritat en el qual va estar emmarcat el partit gràcies a l’acord entre la Federació Catalana de Futbol i la Fundació Johan Cruyff .

En la línia de l’èxit global, ens satisfà enormement la nombrosa presència de públic a l’estadi. Els que hi vam ser, sabem de l’ambientàs que s’hi va viure i del poc que hi va ajudar la climatologia, no només d’aquell mateix dia a Barcelona, sinó de tota la setmana anterior, la més freda de l’any. I tot i això, 53.000 persones, suficients per emplenar la gran majoria d’estadis de tota Europa van decidir ser-hi. Cal estar-ne més que orgullosos del nombre d’espectadors i felicitar i agraïr la seva presència a cadascun d’ells. Recordem-ho: era un dia laboral, de nit, amb retransmissió televisiva i, malgrat el Trofeu Catalunya Internacional, era un partit amistós. Quants no serem el dia que Catalunya jugui un partit oficial de classificació per un mundial? Gràcies. En definitiva felicitem a tots els que dia a dia ens doneu suport per una causa difícil, complicada però on es demostra que avancem.

Felicitats a tothom, públic i jugadors; jugadors que van fer història tot derrotant 4 a 2 a Argentina, fita més que destacada per a qualsevol altre selecció del món.

Visca les Seleccions Catalanes i Visca Catalunya!

Una Nació Una Selecció

[Font: Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes]

Camí del 13-D...

S'aproxima el 13 de desembre, una nova data molt significativa per a la nació catalana. Este diumenge més de 160 poblacions catalanes podran votar per la independència del país, això representa més de 700.000 persones. A continuació fem un recull dels vídeos que s'han preparat des de Vilaweb, tot esperant que en les pròximes votacions, ja sigue el 28 de febrer o el 25 d'abril els canareus i canareves i per extensió la gent de tot el nostre territori també puguem decidir.


Especial 13-D (1): Els immigrats voten
Especial 13-D (2): El referèndum més gran... i el més petit
Especial 13-D (3): Osona, la comarca amb més referèndums

Victor Jara

[Font: Vilaweb]

Víctor Jara rep avui el funeral, trenta-sis anys després del seu assassinat

Avui dia encara no s'han trobat tots els responsables del crim

El cantautor xilè Víctor Jara rep avui el funeral massiu que no va poder tenir quan va ser assassinat pel règim d'Augusto Pinochet un dia després del cop d'estat de 1973 que va derrocar el president Salvador Allende. Des de dijous, centenars de milers de persones han fet llargues cues per acomiadar-se del cantautor al vetllatori que s'ha instal·lat a la Fundació Víctor Jara a la capital de Xile. Les restes de Jara, una de les figures més emblemàtiques de la cultura xilena del darrer segle, han estat entregades a la família després que fossin exhumades el passat juny amb l'objectiu d'investigar el crim. A l'examen de pèrits s'han trobat més de trenta ferides de bales i senyals de tortures als ossos del cantautor.

Avui les restes de Víctor Jara sortiran des de la fundació que duu el seu nom, fins al cementiri general de Santiago on tornaran per segona vegada. La viuda de Jara, la britànica Joan Turner, ja el va soterrar en el cementiri de la capital xilena de forma clandestina amb l'ajuda de dues persones el 18 de setembre de 1973 després de trobar-lo mort.

'El nostre país s'ha retardat trenta-sis anys a tornar-li a Xile i a la seva família aquest Víctor que és nostre, és de tots nosaltres', va dir la portaveu del govern xilè, Carolina Tohá. 'Finalment, després de trenta-sis anys, Víctor pot descansar en pau', va destacar la presidenta de Xile, Michelle Bachelet, que va recordar que 'hi ha moltes altres famílies que no volen poder descansar en pau'.

Homenatge massiu a Jara

Durant aquests dies el vetllatori s'ha convertit així, a petició de diverses organitzacions que reclamaven un funeral massiu per Jara, en un gran esdeveniment cultural en què diversos grups musicals han interpretat algunes de les cançons de Jara com 'Te recuerdo Amanda', 'El derecho de vivir en paz' i 'El cigarrito'. A més, qualsevol ciutadà també ha pogut pujar a l'escenari a interpretar les cançons del cantautor. 'Víctor pertany al poble, a tots aquells que han seguit i admirat la seva obra', va afirmar Gloria Köning, directora executiva de la Fundació Víctor Jara. A més de cantant i compositor, Jara també va ser director teatral i poeta.

El cantautor, conegut militant del Partit Comunista de Xile, va ser detingut fa trenta-sis anys, el 15 de setembre de 1973 a la Universitat Tècnica de l'Estat on impartia classes i on es va quedar juntament amb sis-cents estudiants i professors per defensar el govern d'Allende. Un dia després el van traslladar al centre de tortures instal·lat a l'Estadi Xile, actualment anomenat Estadi Víctor Jara. Després de ser brutalment torturat, va ser assassinat a trets i el seu cos, amb els canells trencats, es va trobar pocs dies després a prop d'un cementiri de Santiago de Xile. Reconegut pels veïns del lloc, va ser traslladat a un servei mèdic amb centenars d'altres cossos, fins que un treballador va avisar la viuda del cantautor.

Encara no s'han trobat tots els responsables de l'assassinat

La investigació judicial no ha trobat encara tots els responsables del crim. José Paredes, que va confessar haver disparat contra Víctor Jara i que després es va retractar, i el coronel Mario Manríquez, que va dirigir el camp de presoners instal·lat a l'Estadi Xile, estan processats per aquest cas.