Massiva participació a la Marxa de Torxes per la Independència de les Terres de l'Ebre

Fotografia de Ramon Vicient, membre de l'ANC de Roquetes.

Més de 800 persones omplen el carrers de Tortosa amb anhels de llibertat dels Països Catalans.

Avui dilluns 10 de setembre i com ve sent una tradició que ha arribat al cinquè any, la Marxa de Torxes per la Independència ha inundat de flames de llibertat els carrers del Casc Antic de Tortosa. Els organitzadors que havien repartit 300 torxes i 100 estelades entre la gent assistent, han vist com centenars de persones es quedaven sense torxa o estelada.

Tot i que les previsions de la Comissió 11 de setembre de les Terres de l'Ebre ja preveien una assistència més gran que la d'altres anys, finalment, la gran afluència de gent demostra la consolidació d'aquest acte organitzat per la societat civil organitzada i que la gent de les Terres de l'Ebre, el Sénia i el Matarranya vol caminar decididament cap a la llibertat dels Països Catalans.

Grups de gralles i dolçaines han iniciat la marxa que encapçalava una estelada portada per diferents participants, seguida d'una pancarta on s'hi llegia el lema de Marxa d'enguany: "Ni pacte fiscal, ni espanyolisme: Independència!". Tot recorrent el Casc Antic sota la mirada sorpresa de ciutadans que s'han trobat amb la marxa, aquesta ha arribat a la Pl. Barcelona on s'hi ha dut a terme l'acte polític. La benvinguda i la conducció de l'acte ha estat a càrrec de Laia, militant d'Arran, el nou col·lectiu de l'Esquerra Independentista dels Països Catalans, fruit de la fusió antre Maulets, la CAJEI i altres col·lectius del país. S'ha donat pas al parlament a càrrec del fatarellenc, Pep Suñé, membre de la Unió de Pagesos i de l'ANC. Suñé ha fet un parlament enèrgic i emotiu. Ha fet esment als atacs a la llengua a la comarca veïna del Matarranya i arreu dels Països Catalans. Ha demanat un país, però no us país qualsevol sinó un de "reequilibrat territorialment, socialment just, econòmicament pròsper i naciolament lliure!". Per això, ha recordat que projectes com els d'Eurovegas o els de Barcelona World l'únic que fan és "tornar a les polítiques que ens han dut fins aquí" . Suñé ha demanat a la classe política que deixa de ser covarda i faça un pas endavant i s'ha preguntat que "com pot ser que el President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, no vulga rebre a la manifestació de l'11 de setembre?". Pep Suñé ha acabat fent una crida "a no defallir i a seguir lluitant perquè demà 11 de setembre serà un gran dia, però després de l'11 s'ha de construir un país sense caure en els errors fets fins ara.

Acte seguit s'ha llegit el manifest de la 5a MArxa de Torxes per la Independència a càrrec de Curt Wittlin, suís i filòleg. En el manifest s'ha fet èmfasi en la situació de crisi actual causa per un sistema econòmic injust i per uns polítics que estan als interessos bancaris. S'ha denunciat els atacs a la llengua arreu del país i la repressió a totes aquelles persones i col·lectius que alcen la veu per una societat millor i lliure nacionalment, fent esment al membre de la Comissió organitzadora de l'acte, Andreu Curto.

Totes les perosnes que han parlat han fet una crida a participar massivament a les manifestacions de demà a Barcelona, tenint la consciència que a les Terres de l'Ebre com a la resta del país hi ha una clara voluntat de llibertat.

Per acabar l'acte, el grup de dolçaina i tabal de Vinaròs ha interpretat La Muixeranga i els grallers de l'Aguilot, Els Segadors.

5a Marxa de torxes per a independència a les Terres de l'Ebre

5a Marxa de Torxes per la independència!

Sortida a les 21:00h des del Castell de la Suda (Tortosa)

Gralles, dolçaines, animació...

Amb la intervenció de Carme Forcadell, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana i lectura del manifest a càrrec de Curt Wittlin, filòleg, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i Creu de Sant Jordi.

Caravanes de cotxes des de la Ribera d’Ebre, el Sénia, Montsià, Matarranya, Terra Alta i Baix Ebre!

Entrada de Gandesa 19:30h / Mas de la Coixa, Móra d’Ebre, 19:30h / Arrossera d’Amposta 19:30h / Esplanada del Pescador, l’Aldea, 19:30h

I el dia 11 de Setembre...

vine a la manifestació de Barcelona amb bus!

Informació sobre autobusos de les Terres de l’Ebre a la web i a les assemblees locals de l’ANC

Esdeveniment a facebook

Divendres 10 de juliol de 1992: Es crea la Plataforma de Solidaritat amb els Detinguts a Alcanar

L'Operació Garzón o Garzonada fou una operació policíaca que consistí en la detenció de 45 persones vinculades al moviment independentista català per presumpta pertinença a l'organització armada Terra Lliure. L'operació, duita a terme principalment entre el 29 de juny i el 14 de juliol de 1992 (encara que amb algunes detencions posteriors, el 25 de setembre i el 8 de desembre d'aquell mateix any), fou dirigida principalment pel titular del jutjat central d'Instrucció núm. 5, Baltasar Garzón. Fou una operació que es preparava des de feia dos anys i que suposà el final de l'organització armada Terra Lliure, malgrat que aquesta ja havia anunciat la seva dissolució. Es precipità pel temor dels responsables policials de l'Estat Espanyol a un possible atemptat a causa imminència de l'inici dels Jocs Olímpics de 1992 de Barcelona. El 1995, 25 dels detinguts foren jutjats i, d'aquests, 18 foren condemnats per pertinença a l'organització armada. L'eco dels fets, però, s'allargà en el temps a causa de les denúncies de tortures de 17 dels detinguts. Arrel d'aquestes denúncies, s'engegà un procés judicial que acabà al Tribunal Europeu dels Drets Humans el 2004 i que condemnà l'Estat Espanyol per haver-se negat a investigar les denúncies de tortures. 

Arran de la ràtzia d'empresonament es van crear diferents comitès de solidaritat amb els detinguts arreu del país, a Alcanar, on llavors l'Esquerra Independentista hi tenia certa presència, es va crear, també, una Plataforma de Solidaritat amb els Detinguts en l'Operació Garzón. 

[+info: Viquipèdia i Operació Garzón]

Constitució ANC - Alcanar per la Independència

Dissabte 5 de maig a les 19:00h als Serveis Agraris d'Alcanar. Presentació i constitució de la secció local de la Assemblea Nacional Catalana - Alcanar per la independència. Hi parlaran entre altres: - Manel Alves, coordinador d'Amposta per la Independència i membre del secretariat nacional de l'ANC - Guillem Argelich, secretari de Terres de l'Ebre per la Independència- ANC

Les Terres de l'Ebre comencen a caminar cap a la independència

[Font: www.llibertat.cat]

L'Assemblea Nacional Catalana ha constituït una assemblea territorial a l'Ebre

Xerta, el primer municipi de les Terres de l'Ebre on es va celebrar la consulta popular per la independència, ha estat ara l'escenari de la creació de l'assemblea territorial de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).

L'Ebre comença a caminar cap a la independència des d'aquest passat dissabte 17 de desembre. Més de seixanta persones de diferents sectors de la societat civil van omplir dissabte la sala polivalent de l'Ajuntament de Xerta en l'acte de constitució de l'assemblea territorial a les Terres de l'Ebre. Tot i que les assemblees estan més orientades als municipis, per l'extensió geogràfica s'ha apostat per la creació d'una assemblea territorial que agrupés i potenciés les locals.

En l’elecció dels càrrecs, es va escollir l'ampostí Ramon Bel com a coordinador territorial, Guillem Argelich com a secretari i Joan Maria Torres com a tresorer. A aquests, els acompanyen més d'una vintena de vocals que donen representació a diferents municipis de les quatre comarques i del Matarranya.

L'acte va comptar amb la intervenció de Carme Forcadell, membre del Secretariat de l'Assemblea, que va explicar el full de ruta a seguir durant els propers mesos fins la constitució definitiva de l'Assemblea Nacional Catalana. Forcadell va remarcar la importància de treballar tots plegats per aconseguir l'objectiu comú d'assolir un estat propi.

Un dels punts d'aquest full de ruta exposa que les assemblees locals han d'instar els seus respectius ajuntaments a aprovar la moció de Municipis per la Independència. D'entre els més de 150 què ja ho han fet hi ha Tortosa, Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Alcanar i Deltebre; i s'espera que properament ho facin Roquetes, Miravet i Xerta.

Es mor l'activista independentista Josep de Calassanç Serra 'Cala'

[Font: Vilaweb] [+info: Ara.cat]

President del Casal Jaume I de Perpinyà, activista independentista i històric de Terra Lliure

Josep de Calassanç Serra, més conegut com a 'Cala', s'ha mort aquest matí a Montpeller després d'una operació de cor. Era president del Casal Jaume I de Perpinyà i un activista cultural, polític i social vinculat a l'independentisme.

Va ser un dels membres fundadors de Terra Lliure, organització de la qual fou expulsat el 1982. El 2002 va rebre el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla per la seva aportació a la lluita per la catalanitat de Catalunya Nord.

També va estar vinculat molt activament a l'associació cultural Aire Nou de Bao, a la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL), i a l'equip Criteri, per l'autocentrament dels catalans.

Professionalment, Josep de Calassanç Serra era editor i llibreter, i va iniciar autors i editors que només publicaven en francès a fer-ho en català. També va coordinar l'elaboració del llibre 'Qui sem els catalans del nord'.

Presentació de la 4a Marxa de Torxes per la independència

La Comissió 11 de Setembre de les Terres de l’Ebre organitza la 4a Marxa de Torxes per la independència

El lema d’enguany serà “Prou retallades... Ara, Independència! S’ha acabat lo temps de la temor”



Per quart any consecutiu, la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l’Ebre - que aplega diferents entitats culturals i socials del territori - ha organitzat per al proper 10 de setembre la Marxa de Torxes per la Independència. Aquesta iniciativa, que se celebra la vespra de la diada, durant els darrers anys s’ha estès arreu de les comarques catalanes.

La Marxa de Torxes, començarà puntualment a les 20:30h al Castell de la Suda i transcorrerà pels carrers del centre i nucli històric de Tortosa fins la Plaça de Barcelona (davant del Mercat del Peix). En finalitzar l’acte hi haurà els parlaments d’Antoni Gisbert (Acció Cultural del País Valencià) i Rosa Cañadell (USTEC i SomEscola.cat), la lectura del manifest anirà a càrrec de l'escriptora ebrenca Cinta Arasa. Durant la Marxa de Torxes, participaran diverses colles de cultura popular del territori.

L’encarregada d’escriure el manifest ha estat l’escriptora ebrenca Cinta Arasa i porta per lema: “Prou retallades... Ara, Independència! S’ha acabat lo temps de la temor”, d’aquesta manera es vol sintetitzar la situació que està patint el nostre país. Per les retallades a la llibertat d’expressió (tancament de mitjans de comunicació com TV3 i Gandia TV al País Valencià i Radiotelevisió de Mallorca a les Illes Balears, a més dels atacs a entitats com Acció cultural del País Valencià o Escola Valenciana). Les retallades lingüístiques, que s’han intensificat de la mà de les sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem, així com les polítiques lingüístiques que es duen a terme al País Valencià, a les Illes i a la Franja de Ponent. Les retallades socials, que estan sent una realitat amb el desmantellament de l’estat del benestar. Les retallades nacionals es continuen duent a terme mitjançant la reinterpretació de tots els Estatuts d’autonomia per part dels tribunals espanyols. O, per últim, l’espoli fiscal a que ens sotmet l’Estat espanyol, que agreuja encara més la situació social i política que vivim als Països Catalans.

Tanmateix, el lema també és una crida a la lluita i la fermesa. És per això que la segona part del lema parla de la necessitat de construir la independència dels Països Catalans i a fer-ho sense por. Amb la frase “S’ha acabat lo temps de la temor” ha volgut ressaltar la maduresa de la societat catalana per a assumir nous reptes i desprendre’ns de velles pors. Així mateix, també ha volgut fer un paral·lelisme amb el propi territori, que es troba a l’època de la sega de l’arròs i de la verema, i el país, que és hora que s’arremangui per a recollir els fruits que durant anys ha anat conreant.

Enguany, com a novetat, s’ha organitzat un concurs de fotografia, per tal de tenir un recull visual de la Marxa de Torxes, hi haurà dues categories: fotografia ràpida amb telèfon mòbil i fotografia amb càmera. El dia 17 de setembre, en el marc de la Festa Estellés es farà l’entrega de premis. Les bases del concurs podran trobar-se a la web de la Comissió, la inscripció serà gratuïta i les persones participants hauran d’enviar les imatges a l’adreça omniumebre@gmail.com, abans del dia 13 de setembre.

A la web de la comissió s’informarà dels diferents actes organitzats al territori, entre els quals hi ha la presentació del llibre “Espanya, capital París” de Germà Bel, el divendres 2 de setembre a Tivenys. D’altra banda, Òmnium Cultural ha organitzat diferents actes arreu del territori.

Passat l’11 de Setembre, les entitats de la Comissió han organitzat una Festa Estellés per tal d’homenatjar i reivindicar el poeta valencià Vicent Andrés Estellés. Seguint la proposta de l’escriptor valencià Josep Lozano, tal com es fa a altres territoris dels Països Catalans on, durant el mes de setembre – mes en què va nàixer el poeta –, es realitzen sopars-recitals amb poesia d’Estellés. Des de la Comissió es convida tothom a participar en la que tindrà lloc el proper 17 de setembre al restaurant l’Ardiaca, de Campredó.

A la Comissió hi participen: Òmnium Cultural, l'Associació Cultural Soldevila (Campredó), Maulets de les Terres de l'Ebre, el Casal Popular Panxampla (Tortosa), l’Associació Cultural “Camí de Sirga” (Tivenys), el Casal Popular del Sénia (Vinaròs), la Coordinadora Obrera Sindical – COS, el Casal Aixumara (Alcanar), cal recordar que a Comissió queda oberta al teixit social de les nostres terres.

Des de la Comissió, fem una crida la participació i a continuar consolidant aquest acte com a expressió popular i reivindicativa de la nostra Diada Nacional al territori.

Comissió 11 de Setembre de les Terres de l’Ebre

Terres de l’Ebre, 31 d’agost de 2011

Mobilització a Barcelona el 12 de juny pel Dret de Decidir

Per Plataforma pel Dret de Decidir

El determini de decidir sobre el nostre futur com a país és cada cop més patent i ho estem demostrant organitzant-nos i votant en les consultes populars sobre la independència de la nació catalana.

La voluntat d’independència i de construir la nació trencant els lligams de dependència i submissió amb els estats espanyol i francès està essent portada a l’escenari i a l’agenda de l’acció política d’una manera clara i indefugible: cap força política dins o fora dels parlaments dels Països Catalans podrà defugir d’ara en endavant el fet que la via autonomista estatutària és morta i que el procés d’autodeterminació del poble català en el seu camí cap a la independència ja ha començat. Constatem, doncs, que l’aspiració de l’Assemblea de Catalunya de recuperar “les llibertats de l’Estatut de 1932 com a via per arribar al ple exercici del dret d’autodeterminació” —punt que va unir la majoria de les forces polítiques, sindicals, veïnals, culturals i socials d’aleshores— no s’ha realitzat, fet que explica l’actual fracàs de l’autonomia.

L’exercici del dret d’autodeterminació és la via radicalment democràtica que ens és indispensable per tenir eines suficients per abordar des de les nostres necessitats i amb les nostres pròpies solucions els principals reptes que tenim:

Aturar d’una vegada l’espoliació fiscal que patim: sense sobirania fiscal estem condemnats a un robatori permanent i a haver de pidolar a l’estat que ens espolia. Més de 22.000 milions d’€ l’any —60 milions d’€ diaris, 3.000 € per habitant i any només al Principat— surten de la butxaca de cada català, sigui quin sigui el seu origen, i ja no torna en forma d’inversions socials, inversions en infrastructures, prosperitat per als treballadors i les empreses. Sense sobirania fiscal qualsevol política seriosa per encarar la crisi, donar suport i no caritat als treballadors, incentivar les empreses i millorar les infraestructures del país, és impossible. Només al Principat de Catalunya (sense comptar la resta de Països Catalans) gairebé 700.000 persones s’han quedat sense feina i la xifra no para de créixer: més d’un 17% (gairebé un 40% entre els joves). L’economia catalana està escanyada pel dèficit fiscal i per la manca d’instruments econòmics, legals i laborals propis. La submissió a l’Estat espanyol és un negoci ruïnós insostenible.

Dur a terme una política justa per a les classes treballadores i sobre jubilacions, pensions, beques d’estudi i dret a la feina; en definitiva, dotar-se d’un marc laboral i de benestar social propi. Poder decidir, també, sobre les polítiques d’immigració que més ens convinguin a tots. Només així podrem ser autènticament solidaris sense que la paraula solidaritat signifiqui una perversa versió de l’espoliació.

Dissenyar una política energètica i d’infraestructures portuàries, connexions ferroviàries, aèries i viàries. També els episodis d’Ascó, de la MAT, del parany del fals traspàs del servei de rodalia de RENFE i de la negativa estatal a deixar-nos decidir sobre aeroports com el del Prat demostren aquesta subordinació que limita una evolució econòmica sostenible, perjudica els serveis socials i ens condemna a ser un país de segona, sense veu pròpia.

Promoure decididament la llengua i la cultura catalana a fi que sigui una eina de cohesió social i l’instrument comú de comunicació dels vells i nous catalans, sense amenaces empresarials ni boicots al mercat cultural i audiovisual dels Països Catalans. En definitiva, hem de garantir el dret de poder viure plenament en català.

Tenir una veu pròpia al món en el terreny polític, lingüístic, cultural (inclòs l’espiritual i religiós), sindical i esportiu que ens permeti comportar-nos com un poble adult, orgullós del nostre passat, amb autoestima pel nostre present, decidit i lluitador pel nostre futur.

Treballar per un aprofundiment de la democràcia que obri vies de participació popular i de control i punició de les conductes corruptes.

L’EXERCICI DEL DRET A L’AUTODETERMINACIÓ ÉS UN DRET RADICALMENT DEMOCRÀTIC I UNA NECESSITAT INAJORNABLE PER GARANTIR TOTS AQUESTS DRETS I DEURES

OMPLIM BARCELONA EL 12 DE JUNY!!

1376 persones criden a Alcanar: Independència

Extret d'Alcanar, Decideix!

Moltes gràcies a tots per haver participat en esta jornada històrica, de moment actualitzem amb els resultats, al llarg de la jornada farem arribar la nota de premsa i els resultats detallats. Moltes gràcies de nou.

Vots emesos: 1546 (17,03%) [Padró] | 1435 (21,35%) [Cens electoral]

Sí: 1376 (89,12%)

No: 110 (7,12%)

Blanc: 53 (3,76%)

Nul: 2 (0,13%)

Manifest d’Alcanar per la celebració de la consulta sobre el dret a decidir

Tot i les reiterades declaracions de les Nacions Unides defensant el dret a l’autodeterminació dels pobles, aquest és un dret que als catalans ens ha estat sistemàticament negat. Si afegim a la legitimitat d’aquesta reclamació, la limitació amb què aquests darrers anys ha topat la via estatutària, apareix amb urgència la necessitat d’exercir aquest dret.

Arran de la consulta popular celebrada a Arenys de Munt el passat 13 de setembre, que va obtenir un gran ressò i va obrir expectatives arreu de Catalunya, es va formar la Coordinadora Nacional de Consultes per la Independència per a la celebració de consultes, perquè així la Nació Catalana pugui exercir el dret a l’autodeterminació.

A Alcanar, un grup de persones a títol individual, implicades en diferents aspectes de la vida associativa del poble i amb el suport de diferents entitats canareves i casenques, redactem aquest manifest amb l’objectiu d’engegar un procés participatiu al nostre poble que avanci en el reconeixement i la pràctica d’aquest dret.

A diferència de la legislació vigent, que relega aquestes consultes a un estat ‘no vinculant’, nosaltres

creiem fermament que sempre és vinculant el fet de consultar democràticament la nostra voluntat. Amb aquest convenciment hem decidit treballar amb la Coordinadora Nacional per fer servir el seu protocol organitzatiu, tot assumint la data de 25 d’abril de 2010 per plantejar en consulta popular la següent pregunta:
Està vostè d’acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social?

Des d’Alcanar Decideix és precisament això el que volem aconseguir: senzillament tenir el dret a decidir com volem que sigui el nostre país.

Estem convençuts que aquesta consulta rep el suport de la majoria dels canareus, canareves, casencs i casenques i, a la vegada, creiem que no admet plantejaments partidistes o interessats. És per això, que convoquem a participar en la seua organització tant a persones particulars com a representants d’entitats i càrrecs electes del municipi.

Comencem a decidir per començar a caminar.

Trobareu tota la informació aquí.

Camí del 13-D...

S'aproxima el 13 de desembre, una nova data molt significativa per a la nació catalana. Este diumenge més de 160 poblacions catalanes podran votar per la independència del país, això representa més de 700.000 persones. A continuació fem un recull dels vídeos que s'han preparat des de Vilaweb, tot esperant que en les pròximes votacions, ja sigue el 28 de febrer o el 25 d'abril els canareus i canareves i per extensió la gent de tot el nostre territori també puguem decidir.


Especial 13-D (1): Els immigrats voten
Especial 13-D (2): El referèndum més gran... i el més petit
Especial 13-D (3): Osona, la comarca amb més referèndums

Crònica Xarrada PSAN a Alcanar

Quan es parla d'independentisme modern no es pot deixar de banda l'activa participació que hi va tenir el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (el PSAN). La dècada dels seixanta és plena de moviments d'Alliberament Nacional arreu del món com Vietnam, Algèria, Cuba i també per la forta presència de moltes rebel·lions estudiantils arreu d'Europa, amb el seu punt àlgid amb el maig francès. Just en tot aquest context un grup de jóvens escindits del Front Nacional de Catalunya fundà el PSAN a finals del 1968. El partit neix amb uns pilars fonamentals, el marxisme, un marxisme crític amb el comunisme soviètic leninista, amb la independència i amb la unitat dels Països Catalans.
Aquest va ser el fil que va seguir l'històric dirigent del PSAN, Pep Guia, lo passat dissabte 14 de novembre a Alcanar, sota l'atenta mirada d'una cinquantena d'assistents d'arreu del territori. Històrics militants del partit de Vinaròs, Roquetes, Alcanar... hi van ser presents. A més de la gent que ja havia participat activament en l'última visita de Pep Guia a Alcanar, farà vora d'uns 20 anys, també hi havia molts jóvens independentistes del territori fet que demostra la verticalitat del moviment independentista.
Durant el torn de paraula presa per part del públic es parlà sobre el tema dels imminents referèndums que es celebraran al nostre país, Pep Guia va ser clar, la independència s'assoleix a tota la nació, per això criticà l'actitud d'Osona decideix on sols es fa referència al Principat de Catalunya. A banda d'això, animà a la gent del territori a treballar per futurs referèndums al nostre territori.
També recordem que l'exposició "40 anys del PSAN" estarà disponible per ser visitada fins al proper dilluns, així que aprofiteu!

Podeu vore la resta de fotos aquí.

Xarrada PSAN

[Vídeo] Marxa de Torxes per l'Autodeterminació. Tortosa. 10 Setembre '09

A continuació vos deixem un vídeo de la manifestació del passat 10 de Setembre a Tortosa.

La xiulada els descol·loca

L'espectacular xiulada que aficionats catalans i bascos van dedicar a l'himne i al rei espanyol a la darrera final de copa a Mestalla, a València, els ha descol·locat. Als espanyols i als seus mitjans, vull dir. A una gran majoria d'ells els va agafar per sorpresa; s'acabaven d'adonar, literalment, de l'existència d'un sentiment que no s'identifica amb l'espanyolisme ni amb la nació espanyola. No és que ho fessin veure, és que realment no entenien la desafecció. El xoc amb la realitat va ser notable; és el que té nodrir-se exclusivament de premsa espanyol(ist)a, aquella premsa i aquells mitjans que consideren que el sentiment independentista és marginal a Euskal Herria i al nostre país.
[Font: Racó Català]
La televisió pública espanyola va maldar per intentar amagar la xiulada [vídeo], però això en plena explosió de la societat de la informació, no només és absurd, sinó contraproduent, i amb la seva acció va donar a la xiulada una repercussió molt més gran de la que hauria tingut. La gran majoria de mitjans i aficionats espanyols van reaccionar amb ira en aquesta topada amb la realitat. La notícia sobre la xiulada va ser comentada pels lectors dels mitjans espanyols esportius (Marca o AS) més del triple de vegades que la notícia que feia referència al mateix partit, i la majoria de comentaris anaven de l'estupor més absolut a la indignació més radical, amb peticions d'expulsió de la competició del Barça i de l'Athlètic de Bilbao per a futures temporades. A la Cadena COPE van afirmar que s'havia humiliat l'himne "nacional", i a la Ser afirmaven que era la versió de l'himne "més xiulada".
Una consigna molt repetida era que, amb la xiulada, el públic assistent havia barrejat política i esport. Ja el tenim ací, el famós argumentari espanyol segons el qual no es pot barrejar política i esport ... si no ets espanyol(ista). En canvi si juga la "selección de todos" o l'Alonso, no passa res. Es pot barrejar alegrement, tal i com ja hem evidenciat en altres ocasions. I encara més, què hi pinta l'himne espanyol en una competició entre clubs? No és barrejar política i esport, això? I perquè xiular un himne és barrejar política i esport, i aplaudir-lo no? Estar-hi en contra és política i estar-hi a favor no ho és? No té massa sentit. Les mateixes seleccions nacionals, ja ho hem dit en alguna ocasió, són l'exemple perfecte de com barrejar política i esport. Els Jocs Olímpics en són un bon paradigma.
La crítica espanyola s'ha enfocat també a criticar el fet en sí de xiular un himne. S'ha considerat una "manca de respecte" molt greu, una veritable ofensa que "no s'ha de fer" contra cap himne, encara que s'hi estigui en contra. Segurament tota aquesta gent deu tenir amnèsia, perquè en el darrer partit entre les seleccions d'Espanya i Turquia, els espectadors espanyols van dedicar una important xiulada a l'himne turc. Si fa no fa el mateix que van fer amb l'himne anglès fa alguns mesos, en un Espanya-Anglaterra. La coherència per davant de tot.
Una altra pregunta molt repetida era també la de perquè Barça i Athlètic participen a la copa espanyola si no senten com a propi l'himne espanyol. I ho han dit sense ni plantejar-se que és Espanya qui impedeix a catalans i bascos tenir seleccions nacionals oficials, i que precisament per això uns i altres es veuen abocats a competir als tornejos espanyols.
Al final, però, cap mitjà espanyol s'ha preguntat el perquè d'aquesta reacció del públic basc i català. S'han centrat, com sempre, a criticar de manera furibunda l'esbroncada a l'himne, insinuant fins i tot que s'hauria d'haver aturat el partit, tal i com afirmen incontables missatges dels lectors. Però no s'han parat a pensar el perquè d'aquesta desafecció. Submergits dins la seva bombolla mediàtica que apunta directament cap a qualsevol tema que se surti del nacionalisme espanyol, i que minimitza qualsevol altra opció, no s'han arribat ni a plantejar que el problema de fons tingui una base sòlida.
El director del diari espanyol El Mundo, Pedro J. Ramírez, ho comentava (vegeu-ne el vídeo), entre cites i moment llagrimeta. I la seva única explicació era que els xiulets eren conseqüència del "rentat de cervell" que es porta a terme a les escoles del Principat i d'Euskadi. Conseqüència d'uns polítics tancats i excloents que manipulen la seva població, es podia llegir també en altres editorials. En definitiva, es va titllar d'analfabets víctimes de la manipulació tots aquells que van xiular i que no senten com a seu l'himne espanyol.
Com si el fet de no sentir-se espanyol fos per un tema d'analfabetisme o d'alienació mental. Incapaços d'entendre la desafecció nacional d'uns pobles dels quals també en neguen l'existència, es van tirar als braços del recurs fàcil, la ridiculització de l' "enemic", analfabet i marginable, víctima de conspiracions gairebé judeomaçòniques i mereixedor dels pitjors insults. Tot plegat una bona mostra de la tolerància espanyola envers els altres pobles de la península.
El que sorprèn més de tot plegat és constatar que, un cop analitzat el comportament i l'actitud dels espanyols i dels seus mitjans envers catalans i bascos, els sobti tant el creixement d'aquest sentiment de desafecció cap a Espanya i cap als seus símbols. Sembla una conseqüència bastant evident d'aquell qui t'odia i et recorda a diari aquest sentiment. O et tracta d'analfabet per pensar diferent d'ell. Enlloc de mirar d'atraure els "desafectes" al sentiment espanyol, facilitant-ne la seva adhesió, els insulten i així els allunyen encara més.
Certament una tàctica sorprenent, però molt habitual en la història castellanoespanyola. El conegut "fent amics", versió espanyola. Doncs per una vegada i sense que serveixi de precedent, esperem que se surtin amb la seva i portin aquesta tàctica fins al final. Els aplaudirem des d'ací. Com aplaudirem el seu himne quan siguem independents i ens visitin en partit oficial. Ep, o no!

Alcanar 20 anys de Maulets

El proper divendres 22 de Maig a Alcanar tindrà lloc el passi de vídeo "20 anys Maulets". Esta organització independentista juvenil va commemorar amb l'edició d'este documental els seus 20 anys d'activisme (1988-2008).
Així divendres 22 de Maig als Serveis Agraris d'Alcanar a partir de les 20:00h es passarà el documental, i posteriorment hi intervindran diversos membres de l'Assamblea de Maulets a les Terres de l'Ebre. Vos esperem allà, no hi falteu!
Organitza: Lo Casal Aixumara Col·labora: Maulets

Vos podeu descarregar lo cartell des d'este enllaç.

300 anys sense full de ruta

Sí, han passat tres segles d'ençà que ens posaren els grillons castellans i borbònics "por justo derecho de conquista". Tres segles d'embotir-nos nacionalisme espanyol pels sets forats dels cos. Per tots els set. Compteu-los. Tres segles de dir-li "solidaridad" a allò que tothom sap que és vulgar extorsió i robatori. Tres segles d'obligar-nos a parlar "cristiano". Tres segles d'ingomínia.

Però… tres segles de resistència?

Sí, hem resistit. D'aquella manera. No gaire col·lectivament. No pas com un sol poble que sap on té l'enemic i el combat i no se'n refia. Hem resistit a rogles, des de les trinxeres, en desbandada, amb múltiples i escampades excepcions que han confirmat la regla. La regla que diu que som un país sense política. Perquè la política és, al capdavall, la que dissenya els fulls de ruta. I què és per nosaltres un full de ruta sinó el trajecte planificat, conscient i conseqüent (sobretot conseqüent) cap a un horitzó de llibertat…

No hem tingut full de ruta ni consciència de poble sotmès que ha d'alliberar-se. Vull dir: en general i col·lectivament, cohesionadament, no hem tingut aqueixa consicència. Hem defugit, secularment, el conflicte. Aquest és el tret que millor ens defineix, dissortadament, com a catalans. Catalans del nord, del sud, de l'est i de l'oest: catalans pactistes. Pactar estatuts de pa sucat amb oli, pactar i estimar les banderes dels enemics, pactar la desmembració del català, pactar quants dels nostres diners ens tornaran els arrogants senyorets espanyols… Tot és susceptible de ser pactat. I no solament l'imaginari simbòlic, la llengua o la integritat del territori nacional, fins i tot es pot posar a pacte la pròpia supervivència, i assumir, definitivament, la derrota irreversible. Els espanyols ens tenen molt i molt ben apamats. Saben per quin clavill cal abocar el raig d'aigua perquè esdevinga badall, forat, avenc, abisme. Al contrari de nosaltres tenen perfectament dissenyat, de fa segles, el full de ruta que cal seguir per a diluir-nos en el no-res de les nacions. Poc se'n van ells del camí traçat. Saben, per exemple, que sempre defugim el conflicte. I ells en saben un fum, de moure conflictes. Els creen i els gestionen a la perfecció per al seu benefici. Davant els seus conflictes, els nostres polítics oficials i els seus intel·lectuals orgànics ofereixen de seguida el pacte. I el pacte imposa unes renúncies. Un cop aconseguit aquest pacte, els espanyols organitzen un altre conflicte, i tot seguit els nostres polítics oficials i seus intel·lectuals orgànics proposen un altre pacte i unes altres renúncies. Tot es renunciable. Així portem tres-cents anys: de pacte en pacte, de renúncia en renúncia, fins l'esvaïment irreparable.

Això hauria de canviar si volem tenir cap oportunitat. Caldria bandejar definitivament del nostre tarannà polític l'enganyifa del pactisme. No hem de pactar res amb els espanyols. Perquè, fet i fet, com ens advertia Joan Fuster, ara tan abominat per la mediocritat creixent, "pactar és perdre". I la sort, a l'igual que la independència, cap buscar-la, cal arriscar-se a guanyar-la. Per a guanyar, cap apostar i jugar. Jugar a guanyar, és clar. O, com a mínim, jugar per a ficar la por al cos dels nostres enemics, sempre tan prepotents. De cap manera jugar a perdre. Jugar a perdre és acomodar-se a ser gestor d'autonomies espanyoles, i dir, com la rabosa deia al raïm aparentment tan alt, que la independència encara és verda i no paga la pena l'esforç d'intentar collir-la.

Aquest hauria de ser el missatge: el pactisme ha mort com a tret polític català. Ara fem política contra el nacionalisme espanyol supremacista i exterminacionista, contra els qui arranquen crostes catalanistes i tanquen televisions en català, contra els qui denominen solidaritat a l'extorsió, contra els corruptes que ofrenen "nuevas glorias a España", contra els qui malmeten el nostre territori per a omplir-se impunement les butxaques, contra els qui ens volen espanyols "por justo derecho de conquista", és a dir, contra els qui ens volen cornuts i pagant-los el beure.

Agranem per fi només cap a casa nostra. Planifiquem el nostre full de ruta. Encara que no siga un camí gens còmode, encara que tots els raïms ens semblen verds. El camí l'hem de fer nosaltres i de més verdes n'han madurat. Així doncs, el 25 d'abril a València amb l'esquerra que no oblida. Per la memòria. Per la dignitat. Per la llibertat dels Països Catalans.


Publicat el Dimarts, 21 d'abril de 2009 al periòdic l'Accent

El 25 d'Abril a València!

El proper dissabte 25 d'Abril se celebra la diada nacional del País Valencià, que commemora l'inici de l'ocupació dels Països Catalans, amb la derrota a Almansa el 1707, de les tropes austracistes davant de Felip V. 302 anys desprès la situació d'opressió nacional encara continua i els borbons hereus directes de Felip V, continuen ocupant-mos.
Enguany la data del 25 d'Abril ha caigut en dissabte, en principi una dia idoni per tal de convocar una gran manifestació a nivell nacional. Però la sorpresa ha estat major quan Acció Cultural del País Valencià, que sol ser la convocant més significant, ha decidit per sorpresa fer la manifestació el dia 9 de Maig. Evidentment d'avant d'este fet insòlit i inexplicable, moltes col·lectius han decidit convocar una manifestació per al mateix dia 25 d'Abril a València.

Des de Maulets Terres de l'Ebre s'organitza un bus per a baixar a València, la data màxima per a contractar-lo és el proper dilluns 20 d'Abril.
Sortida des de Tortosa a les 14:00h
Tornada des de València a les 03:00h [desprès dels concerts]
Preu: 25€
Reserves: 695 81 04 02
Contacte: ebre@maulets.org

[+info: www.300anys.cat]

Malgrat la prohibició, l'esquerra abertzale crida a votar D3M

L'Estat espanyol vol excloure una part de la societat basca de les eleccions que se celebraran el proper 1 de març i per això ha decidit impedir que es presenti la candidatura D3M.

Però l'esquerra abertzale va reunir ahir dissabte 14 milers de persones a Bilbao que, vigilades molt de prop per desenes d'agents de l'ertzaintza, van assegurar que no els silenciaran i que votaran amb les paperetes il·legalitzades de Democràcia 3 Milions.

L'esquerra abertzale va cridar a desobeir, una vegada més, a les prohibicions espanyoles i va animar a omplir les urnes de la Comunitat Autònoma Basca l'1 de març de les paperetes que ells mateixos han imprès de D3M.

El diari basc Gara relata que Itziar Aizpurua, històrica militant abertzale, es va adreçar als manifestants: "L'1 de març anirem a votar. I és el vot que més mal farà a Rubalcaba, que està ficat de ple a Ajuria Enea i al Parlament de Gasteiz. És, de fet, qui mana. I nosaltres votarem D3M. I aquests són els vots que més comptaran a Madrid i a Ajuria Enea. I són els que, en definitiva, ajudaran aquest poble a sortir del col·lapse i d'aquest cicle antidemocràtic que els està conduint a una situació sense sortida".

Aizpurua també va criticar els partits bascos que es podran presentar legalment. I és que la representant de l'esquerra abertzale considera que participar en uns comicis que va qualificar d'antidemocràtics és sostentar la decisió d'il·legalització de D3M.

Font: Publicació quinzenal La Directa