divendres, 19 d’octubre del 2012

Itinerari Trinitari Fabregat al Montsià

Montsià nevat
Fou un 15 de novembre de 1998, coincidint amb la reedició de la novel·la Jardins Ignorats, que uns intrèpids excursionistes -al voltant de 40- varen participar en l’excursió inaugural de l’Itinerari Literari “Trinitari Fabregat”. Ara, aprofitant l’avinentesa de la commemoració del centenari naixement de l’escriptor Trinitari Fabregat, podrem reviure i recorrer de nou, gràcies a la iniciativa de lo Casal Aixumara, aquella ruta literària basada en el capítol XXXIX de Jardins Ignorats.

La ruta s’inicia al racó del Llop, precisament a la finca de garrofers que anys enrere havia estat propietat de la família Fabregat. Des d’ací, tenint a la nostra dreta l’imponent cingle del Pic Blanc, emprendrem la pujada tot passant per la bassa de l’Argiler i l’abeurador de la font del Recreo fins arribar a la font del Fumat. La font del Fumat, paratge encantador i acollidor envoltat de matisa, juncs, margallons i menudes atzavares, és parada obligada per a l’avesat excursionista. L’excursió segueix fins al replà de l’Ereta des d'on, reculant un tros, trescarem de manera decidida per l’aixaragall de la Cova Bonica. La cova ens espera delerosa de mostrar-nos el seu interior (no tan bonic). Havent passat el cingle de la cova, només cal un darrer esforç per aplegar al cim de la serra de Montsià, la Torreta (765 m.). És el moment, si la meteorologia ens ho permet, de xalar, gaudir de la magnífica atalaia montsianenca amb els “jardins ignorats” als nostres peus i fer un mosset per dinar. La font del Teix, la més alta de la serra, la trobem en una ombria de la cara nord de la serra, a pocs metres de la Torreta. És el punt final de l’excursió i de la ruta literària. 

Tal vegada, siga aquesta la ruta amb més duresa de totes les que pugen al cim de la serra, però també és ben cert que és la pujada més ferèstega, preciosa, engrescadora, encantadora... a la serra de Montsià. El Montsià és una serra agraïda, i l’itinerari literari “Trinitari Fabregat” esdevé, de bon tros, la ruta on l’excursionista experimenta millor aquesta sensació.