Crònica Taula Rodona Pla Bolonya

Lo Casal Aixumara organitza un acte informatiu i deliberatiu sobre el Pla Bolonya

Una taula rodona amb la participació de tres col·lectius ben diversos és el centre del debat sobre la reforma a les universitats

“Bolonya, parlem-ne” és el lema de la taula rodona organitzada el passat dissabte 16 de maig, i en el marc de les festes, pel Casal Aixumara. L’acte va consistir en un debat entre els col·lectius implicats en el procés i amb la participació del públic assistent. I va servir per intercanviar punts de vista i resoldre dubtes sobre la imminent reforma a les universitats, coneguda com a Pla Bolonya, que tanta controvèrsia ha generat.
L’acte va comptar amb la presència de representants de dos sindicats: Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC); i de professorat de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que van aportar i contrastar les seves opinions respecte els canvis que s’estan generant a les universitats i que tant rebuig han causat entre els estudiants. La conveniència d’aquesta directiva europea, en principi focalitzada a homogeneïtzar l’ensenyament a nivell europeu, va ser-ne el tema protagonista.
Per una banda, la SEPC, sindicat majoritari i contrari a l’aplicació, considera que la solució passa per una renovació profunda del sistema de la universitat pública i no per la privatització i la mercantilització de l’educació, com evidencia el Pla Bolonya deixant a les empreses participar en la nova formació basada en graus. Mentre que la FNEC i la URV creuen que aquesta és la via per globalitzar els títols universitaris i així aconseguir l’equiparació amb la formació de la resta de països de la UE.
Tot i això, és cert que l’Estat espanyol no pot fer front al capital necessari que requereix la implantació d’aquesta reforma i que, en conseqüència, es necessita capital privat que tindrà com a contrapartida que la formació en el segon grau s’adeqüi a les necessitats del món laboral, és a dir, de les empreses. De la mateixa manera, no concorda amb la finalitat d’aquest procés que cada estat apliqui la directiva en una llei feta a la seva mida i, per tant, aquí la distribució dels graus serà de quatre anys el primer i un el segon, mentre que a la resta de la UE serà de tres i dos, respectivament.
El Pla Bolonya també ha estat protagonista de nombroses mobilitzacions (ocupacions d’universitats, empreses i altres institucions; vagues de fam; manifestacions...) per part dels estudiants, així com d’una forta repressió per part de les forces de seguretat que demostra la poca voluntat que es té des de l’Administració per arribar a una posició de consens.
Com a conclusió de l'acte es podria dir que una de les idees més generalitzades a les quals es va arribar sobretot entre l'assistència va ser la necessitat d'exigir de manera incondicional una moratòria a l'aplicació del Pla Bolonya. Tots els ponents van coincidir a qüestionar el model econòmic i de finançament per al desenvolupament d'aquest Pla, sobretot pel que fa referència a la creació dels estudiants "full time", un concepte que hauria de ser íntegrament finançat pel capital públic.

Taula rodona Pla Bolonya a Alcanar

El Pla Bolonya ja és ben present en el debat quotidià. Per això des del col·lectiu Aixumara hem organitzat una taula rodona amb una representació ben diversa. Comptarem amb la participació de sindicats d'estudiants, d'una banda, el SEPC [Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans] segurament el sindicat amb una major presència en les protestes contra el Pla Bolonya. També comptarem amb la presència del sindicat FNEC [Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya]. I finalment podrem gaudir de la participació de part del professorat representat per la URV [Universitat Rovira i Virgili].
Esta taula rodona tindrà lloc a l'entresòl dels Serveis Socials, al carrer Miquel Figueres nº12. Serà el proper dissabte 16 de Maig a les 17:30h, i estarà emmarcat dintre de les Festes de Maig de la nostra població.

Us podeu descarregar el cartell des d'aquí.

Milers de persones contra Bolonya

Més de 25.000 persones han assistit aquest vespre a la manifestació de Barcelona contra la repressió del moviment estudiantil i a favor de la universitat pública. La manifestació ha estat encapçalada per la pancarta "Bolonya s'aplica a cops de porra" portada per professors i estudiants. A començat a les 20:30h a plaça Universitat en direcció Ronda Sant Antoni i passant pels carrers Aribau, Calàbria, Diputació, Roma, Sants per acabar a plaça d'Osca.

Segons el SEPC els objectius d'aquestes noves mobilització són remarcar que l'única solució al conflicte que es viu a les universitats és la paralització de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior i l'inici d'un procés de debat profund de transformació de la universitat pública; i també exigir la fi de la criminalització i persecució que pateixen els estudiants crítics amb el procés de Bolonya.

lenindelbagesDurant el recorregut s'ha llegit un manifest davant la seu d'Esquerra (c/Calàbria, 166) s'ha tirat pintura i s'ha penjat la pancarta "Huguet Culpable, Huguet dimissió". En arribar a plaça d'Osca s'han encès focs artificials entre els aplaudiments dels manifestants. En tot moment s'ha viscut un ambient festiu i s'han repetit les mostres d'alegria entre els manifestants per l'èxit que ha tingut la manifestació. A més, s'han vist nombroses mostres de suport dels veïns que des dels balcons feien repicar olles i atuells.

Els manifestants han anat força dispersats i hi havia molts periodistes acreditats. Hi havia, també, moltes pancartes i s'han escoltat molts crits contra Bolonya i demanant la dimissió de Saura i d'Huguet. Els organitzadors havien demanat que no es portessin pals amb banderes i que els manifestants anessin a cara descoberta , això ha estat garantit pel servei d'ordre que ha vetllat en tot moment pel bon funcionament de la manifestació. Tot i així, ha estat seguida per darrera per uns vint furgons de Mossos, un helicòpter i la Guàrdia Urbana que ha anat tallant el trànsit.

La manifestació s'ha desconvocat en una plaça d'Osca plena de gom a gom i entre crits de "Fora Mossos de la Universitat", "Som estudiants, no delinqüents", "Saura Dimissió" o "No som una minoria". Els manifestos s'han llegit sobre un escenari i els han llegit dos representants d'associacions de Sants (veure comunicat), el professor de filosofia de la UB Santiago López Petit, una representant dels estudiants i un representant del Sindicato de Obreros del Campo (SOC).

[Font: Llibertat.cat]

Vaga de fam per la universitat pública

Tomàs Sayés, un mes sense menjar per protestar contra el pla Bolonya

Tomàs Sayés, estudiant de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i militant del SEPC, es nega a menjar des del 23 de febrer passat com a protesta contra l'aplicació del pla Bolonya. Avui, un mes després d'haver començat la protesta, és previst que ingressi a l'Hospital de Terrassa. Així li ho han recomanat els metges que l'atenen, preocupats per la seva salut. 'La vaga de fam és indefinida', ha dit Sayés en declaracions a VilaWeb.

'Davant de la situació que es va viure la setmana passada amb el desallotjament del rectorat de la UB i les agressions policíaques, així com davant el silenci amb què les institucions han tractat la vaga de fam i la negativa a escoltar les qüestions que estem plantejant, hem decidit anar més enllà'. Ara Tomàs Sayés ha decidit que tampoc no ingerirà sucres. 'Continuo convençut del que estic fent i estic disposat a continuar, tot i que físicament em trobo cada cop més cansat.'
Sota control mèdic
Tomàs Sayés ha tingut assistència mèdica des del principi. Josep Maria Sans Escolà és un dels metges que l'atén des del començament de la protesta: 'Cada dia ha rebut una visita mèdica. Ha tingut al seu abast els nostres telèfons per qualsevol incidència'. En declaracions a VilaWeb ha dit que l'estat de salut de Tomàs havia empitjorat molt des de feia uns quants dies ençà. Si bé des del principi de la vaga ingeria diàriament 'líquids isotònics', és a dir, 'aigua amb sals i una mica de glucosa', ara no vol ingerir glucosa. 'Estem molt preocupats', ha dit Sans Escolà.
'Ens hem reunit l'equip mèdic i hem decidit que mantenir-lo a les instal·lacions de la Universitat no és el millor'. És per això que és previst que avui, a quarts de deu, una ambulància es desplaci fins a la UAB i porti Tomàs Sayés fins a l'Hospital de Terrassa, 'on li podran fer les anàlisis i les proves que calguin per determinar-ne l'estat de salut'.
De fet, Sans Escolà ha dit que Tomàs Sayés es trobava en un estat de 'deteriorament important'. 'Ha perdut uns deu quilos, gairebé el vint per cent del seu pes corporal. A més', afegeix, 'té la pressió arterial molt baixa'. 'Mentalment està molt segur del que està fent. Cada dia li demanem si està convençut del que està fent i sempre, amb una fermesa absoluta, ens diu que sí, convençut i animat.'
Continuarà sense menjar de manera indefinida
'No reclamem que acceptin totes les nostres exigències tot d'una. Volem que hi hagi algun gest per part de les institucions.' 'En funció d'aquest gest', ha dit, 'valorem si aturem la vaga de fam. Però de moment no hem obtingut cap resposta per part de les institucions. I, mentre no hi hagi cap resposta, la nostra reivindicació continuarà sobre la taula.'
L'estudiant també reclama 'que s'acabi la criminalització, la coacció i la persecució del moviment estudiantil'. 'Demanem la retirada de les sancions als vint-i-dos estudiants i la readmissió dels sis expulsats'. Demanen, a més, 'un diàleg' i 'un debat profund sobre el futur de la universitat. Un debat amb garanties que requereix que hi hagi una moratòria pel que fa a l'aplicació de l'Espai Europeu d'Educació Superior'.
Font: [Vilaweb]

Han tornat els grisos...

Tres dies han estat suficients per a portar la calma de nou a Barcelona, durant el dia de dimecres Barcelona es va assemblar més a una ciutat de l'època dels grisos, que passa que esta vegada els que van fer de grisos van ser aquells que ara van de blau, i volen ser la nostra policia, aquells que a cops de porra han esbatussat a qui fes falta. La jornada començava amb el desallotjament sense previ avís dels estudiants que estaven ocupant l'edifici central de la UB des de feia quatre mesos. Durant la concentració del matí van començar els cops els detinguts i els contusionats. Aquí però no es va acabar la cosa i a la concentració nocturna on s'hi van aplegar uns milers de persones la repressió va ser encara més contundent, esta vegada no se'n van lliurar ni periodistes, ni vianants, ni turistes... La cacera va continuar per l'interior del Barri del Born, on les detencions van ser unes desenes. Mentre restem a l'espera d'obrir un procés per debatre el perquè i la necessitat del procés de Bolonya. Esperem poder sentar-mos i discutir-ho.
A continuació teniu un recull de vídeos de VilawebTV.

Recordar des d'aquí al company Tomàs que resta en vaga de fam a la UAB des de ja fa 26 dies.

El "No" a Bolonya

Avui publiquem un nou article crític amb el Pla de Bolonya, d'Isidoro Moreno catedràtic d'Antropologia de la Universitat de Sevilla. Este article explica detalladament la mercantilització de la universitat pública amb este procés, seguint amb la cultura neoliberal que ens porta cap a esta situació tan tensa econòmicament i socialment parlant. El procés universitari ha de continuar sent un mètode pedagògic cap a la formació de l'ésser, i no un procés de formació cap a certs interessos privats.

[Article El No a Bolonya, Isidoro Moreno]

"Les persones som simples dents de l'engranatge capitalista". George Orwell; Homenatge a Catalunya.

La descomposició de la Universitat pública

A continuació trobareu un article publicat al diari "El País (veí)" lo passat 10/11/2008 on el catedràtic en filosofia de la Universitat Complutense de Madrid exposa diversos motius sobre el perquè NO al Pla Bolonya, el títol de l'article és prou significatiu "La descomposición de la Universidad pública"

[Font: El País (veí)]

Como sucede a menudo en política, la manera más segura de acallar toda resistencia contra un proceso regresivo y empobrecedor es exhibirlo ante la opinión pública de acuerdo con la demagógica estrategia que consiste en decirle a la gente, a propósito de tal proceso, exclusivamente lo que le agradará escuchar. Así, en el caso que nos ocupa, las autoridades encargadas de gestionar la reforma de las universidades que se está culminando en nuestro país -sea cual sea su lugar en el espectro político parlamentario- han presentado sistemáticamente este asunto como una saludable evolución al final de la cual se habrá conseguido que la práctica totalidad de los titulados superiores encuentren un empleo cualificado al acabar sus estudios, que los estudiantes puedan moverse libremente de una universidad europea a otra y que los diplomas expedidos por estas instituciones tengan la misma validez en todo el territorio de la Unión.
Una vez establecido propagandísticamente que el llamado "proceso de Bolonia" consiste en esto y solamente en esto, nada resulta más sencillo que estigmatizar a quienes tenemos reservas críticas contra ese proceso como una caterva de locos irresponsables que, ya sea por defender anacrónicos privilegios corporativistas o por pertenecer a las huestes antisistema del Doctor Maligno, quieren que siga aumentando el paro entre los licenciados y rechazan la homologación de títulos y las becas en el extranjero por pura perfidia burocrática. Vaya, pues, por adelantado que el autor de estas líneas también encuentra deseables esos objetivos así proclamados, y que si se tratase de ellos nada tendría que oponer a la presente transformación de los estudios superiores.

Sin embargo, lo que las autoridades políticas no dicen -y, seguramente, tampoco la opinión pública se muere por saberlo- es que bajo ese nombre pomposo se desarrolla en España una operación a la vez más simple y más compleja de reconversión cultural destinada a reducir drásticamente el tamaño de las universidades -y ello no por razones científicas, lo que acaso estuviera plenamente justificado, sino únicamente por motivos contables- y a someter enteramente su régimen de funcionamiento a las necesidades del mercado y a las exigencias de las empresas, futuras empleadoras de sus titulados; una operación que, por lo demás, se encuadra en el contexto generalizado de descomposición de las instituciones características del Estado social de derecho y que concuerda con otros ejemplos financieramente sangrantes de subordinación de las arcas públicas al beneficio privado a que estamos asistiendo últimamente.

Habrá muchos para quienes estas tres cosas (la disminución del espacio universitario, la desaparición de la autonomía académica frente al mercado y la liquidación del Estado social) resulten harto convenientes, pero es preferible llamar a las cosas por su nombre y no presentar como una "revolución pedagógica" o un radical y beneficioso "cambio de paradigma" lo que sólo es un ajuste duro y un zarpazo mortal para las estructuras de la enseñanza pública, así como tomar plena conciencia de las consecuencias que implican las decisiones que en este sentido se están tomando. De estas consecuencias querría destacar al menos las tres que siguen.

1. La "sociedad del conocimiento". Este sintagma, casi convertido en una marca publicitaria que designa el puerto en el que han de desembarcar las actuales reformas, esconde en su interior, por una parte, la sustitución de los contenidos cognoscitivos por sus contenedores, ya que se confunde -en un ejercicio de papanatismo simpar- la instalación de dispositivos tecnológicos de informática aplicada en todas las instituciones educativas con el progreso mismo de la ciencia, como si los ordenadores generasen espontáneamente sabiduría y no fuesen perfectamente compatibles con la estupidez, la falsedad y la mendacidad; y, por otra parte, el "conocimiento" así invocado, que ha perdido todo apellido que pudiera cualificarlo o concretarlo -como lo perdieron en su día las artes, oficios y profesiones para convertirse en lo que Marx llamaba "una gelatina de trabajo humano totalmente indiferenciado", calculable en dinero por unidad de tiempo-, es el dramático resultado de la destrucción de las articulaciones teóricas y doctrinales de la investigación científica para convertirlas en habilidades y destrezas cotizables en el mercado empresarial. La reciente adscripción de las universidades al ministerio de las empresas tecnológicas no anuncia únicamente la sustitución de la lógica del saber científico por la del beneficio empresarial en la distribución de conocimientos, sino la renuncia de los poderes públicos a dar prioridad a una enseñanza de calidad capaz de contrarrestar las consecuencias políticas de las desigualdades socioeconómicas.

2. El nuevo mercado del saber. Cuando los defensores de la "sociedad del conocimiento" (con Anthony Giddens a la cabeza) afirman que el mercado laboral del futuro requerirá una mayoría de trabajadores con educación superior, no están refiriéndose a un aumento de cualificación científica sino más bien a lo contrario, a la necesidad de rebajar la cualificación de la enseñanza superior para adaptarla a las cambiantes necesidades mercantiles; que se exija la descomposición de los saberes científicos que antes configuraban la enseñanza superior y su reducción a las competencias requeridas en cada caso por el mercado de trabajo, y que además se destine a los individuos a proseguir esta "educación superior" a lo largo de toda su vida laboral es algo ya de por sí suficientemente expresivo: solamente una mano de obra (o de "conocimiento") completamente descualificada necesita una permanente recualificación, y sólo ella es apta -es decir, lo suficientemente inepta- para recibirla. Acaso por ello la nueva enseñanza universitaria empieza ya a denominarse "educación postsecundaria", es decir, una continuación indefinida de la enseñanza media (cosa especialmente preocupante en este país, en donde la reforma universitaria está siguiendo los mismos principios seudopedagógicos que han hecho de la educación secundaria el conocido desastre en que hoy está convertida): como confiesa el propio Giddens, la enseñanza superior va perdiendo, como profesión, el atractivo que en otro tiempo tuvo para algunos jóvenes de su generación, frente a otros empleos en la industria o la banca; y lo va perdiendo en la medida en que el profesorado universitario se va convirtiendo en un subsector de la "producción de conocimientos" para la industria y la banca.

3. El ocaso de los estudios superiores. No es de extrañar, por ello, que el "proceso" -de un modo genuinamente autóctono que ya no puede escudarse en instancias "europeas"- culmine en el atentado contra la profesión de profesor de bachillerato que denunciaba el pasado 3 de noviembre el Manifiesto publicado en este mismo periódico: reconociendo implícitamente el fracaso antes incluso de su implantación, la administración educativa admite que los nuevos títulos no capacitan a los egresados para la docencia, salida profesional casi exclusiva de los estudiantes de humanidades; pero, en lugar de complementarlos mediante unos conocimientos avanzados que paliarían el déficit de los contenidos científicos recortados, sustituye estos por un curso de orientación psicopedagógica que condena a los profesores y alumnos de secundaria a la indigencia intelectual y supone la desaparición a medio plazo de los estudios universitarios superiores en humanidades, ya que quienes necesitarían cursarlos se verán empujados por la necesidad a renunciar a ellos a favor del cursillo pedagógico.

Todos los que trabajamos en ella sabemos que la universidad española necesita urgentemente una reforma que ataje sus muchos males, pero no es eso lo que ahora estamos haciendo, entre otras cosas porque nadie se ha molestado en hacer de ellos un verdadero diagnóstico. Lo único que por ahora estamos haciendo, bajo una vaga e incontrastable promesa de competitividad futura, es destruir, abaratar y desmontar lo que había, introducir en la universidad el mismo malestar y desánimo que reinan en los institutos de secundaria, y ello sin ninguna idea rectora de cuál pueda ser el modelo al que nos estamos desplazando, porque seguramente no hay tal cosa, a menos que la pobreza cultural y la degradación del conocimiento en mercancía sean para alguien un modelo a imitar.