Presentació Sindicat COS a Alcanar. 1 d'octubre

Demà divendres 1 d'octubre es presentarà a Alcanar la Coordinadora Obrera Sindical (COS). L'acte tindrà lloc a les 20:00h i serà a l'edifici dels Serveis Agraris.

En defensa dels nostres drets laborals i socials, no pagarem la crisi

29 de setembre: VAGA GENERAL!

Pels nostres drets laborals i socials, no pagarem la crisi!

Convoquen: USTEC, CATAC, COS, Casal Popular Panxampla, Maulets i PCPC.

Fa uns anys que sabem que el model econòmic capitalista està en crisi, i ho sabem perquè la gent treballadora d'aquest país la patim cada dia: al nostre lloc de treball, en el nostre nivell de vida, als nostres pobles i ciutats. Les deslocalitzacions, la ruïna del camp, l’increment de la precarietat i de l’explotació a les poques feines que queden, afavoreixen... la reducció del miserable estat del benestar i són fenòmens clars de com pretenen fer-nos pagar els plats trencats d'aquesta crisi.

Però aquesta crisi no ha arribat a l'atzar, sinó que té uns culpables ben clars: la minoria propietària de gran part del capital, que gràcies a la permissivitat dels polítics de torn, han impulsat polítiques d'acumulació de riquesa a costa del treball de tots nosaltres. Aquesta crisi és el producte d'un model econòmic injust i insostenible, que augmenta cada dia la diferència entre la gent que guanya més i qui guanya menys.

Després de la “crisi financera” de fa un parell d'anys, els governs europeus, i molt especialment l'espanyol, van donar desenes de milers de milions d'euros als grans capitalistes del sector financer, als mateixos que ens havien portat a la crisi. Un govern “socialista” va regalar diners públics pagats amb el nostre treball a Botin i companyia. I un any després, pretenen aplicar una Reforma Laboral per fer-nos pagar l'endeutament de les arques públiques. La disminució dels drets laborals de la gent treballadora d'aquest país és la conseqüència directa del regal que Zapatero va fer al gran capital.

Davant d'aquesta situació, ni les cúpules dels partits polítics actuals ni les cúpules dels sindicats UGT, CCOO i USOC han fet res per denunciar aquesta situació. Ells també són culpables d'aquesta crisi per omissió. Mentre les polítiques d'especulació i explotació permetien l'acumulació de riqueses callaven. I ara, quan aquestes polítiques s'han fet insostenibles pretenen que nosaltres assumim les irresponsabilitats d'aquest model, i per rentar-se la cara convoquen una vaga general, tres mesos després de l’anunci de la reforma laboral.

I a les Terres de l’Ebre ja fa temps que patim les polítiques agressives del capitalisme. Les deslocalitzacions i tancaments empresarials, els ERO's (abusius i sempre acceptats per l’administració), els preus cada dia més baixos per als productes del camp, l’atur, el preu de l’habitatge... I davant de la nostra precarietat i disminució de drets socials i laborals... què ens proposen les cúpules dels partits i sindicats com UGT i CCOO? Precarietat per la gent jove, energia nuclear, la mort del camp... El futur que ens espera com a territori si seguim amb aquest model és el de la dependència i subordinació a les necessitats energètiques del capital ubicat a les grans ciutats. El futur que ens espera com a gent treballadora és més atur o precarietat, inseguretat i misèria als nostres llocs de treball.

Aquesta situació no la resoldrem amb mobilitzacions i denúncies puntuals sinó amb la lluita constant i diària per canviar el model econòmic. Aquesta Vaga General no ha de ser el final de res sinó l'inici d'una nova demanda popular, que a partir dels nostres interessos com a gent treballadora, basteixi propostes i models més d'acord amb les nostres necessitats. Aquesta Vaga General ha de ser una resposta ferma i contundent per dir-nos ben clar i ben alt que no pensem renunciar als drets laborals adquirits durant anys de lluita i que volem unes pensions, unes prestacions socials i uns serveis públics dignes i per tothom. Que la crisi té uns culpables i no som nosaltres.

concentració a Tortosa:

12:00h a la Plaça del Mercat

Esdeveniment a Feisbuc

afegeix-t'hi i convida-hi les teues amigues i amics!

11 de setembre a Alcanar

‎12.00 Concentració a l’Ajuntament i Inici de cercavila per la població amb la presència de les pubilles i autoritats acompanyats per la Banda Municipal de Música d’Alcanar.

12.30 Ofrena floral a Rafel de Casanova al carrer que porta el seu nom, i lectura del manifest de l'11 de setembre.

16:30 Campionat de Guinyot . Verger de la Mestra GualOrganitza Casal Aixumara 1

20.30 Actuació del grup de folc de les Terres de l’Ebre “Riu en So ”. Verger de la Mestra Gual. Organitza Ajuntament d’Alcanar, Col·labora Casal Aixumara

21.30 Sopar popular a base d’embotits de la terra. Verger de la Mesta Gual. Organitza Casal Aixumara

22.30. Actuació del jove cantautor Jordi Montañez . Verger de la Mestra Gual. Organitza Ajuntament d’Alcanar, Col·labora Casal Aixumara

La 3a Marxa de Torxes de les Terres de l’Ebre reivindica la independència dels Països Catalans.

La Comissió 11 de Setembre de les Terres de l'Ebre fa una crida a participar de manera unitària en la commemoració de la Diada Nacional de Catalunya.

El proper 10 de setembre, vespra de la Diada, la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l’Ebre ha organitzat per tercer any una Marxa de Torxes per a commemorar de manera unitària la Diada. Enguany el lema de la marxa ha estat: les Terres de l’Ebre decidim SÍ als Països Catalans. Amb aquest lema, la Comissió ha volgut connectar les diferents consultes sobiranistes que s’han fet enguany al territori, alhora que reivindica la unitat dels Països Catalans i el paper central que tenen les Terres de l’Ebre. Com demostra el fet que dins de la Comissió i als actes organitzats hi participen persones i col·lectius de banda i banda del riu Sénia. A més a més, aquest lema en positiu vol representar una crida a fer passos endavant en la construcció dels Països Catalans com a nació lliure, superant les barreres antidemocràtiques que imposen els estats espanyol i francès.

Des de la Comissió fem una crida als diferents agents polítics i socials a donar-hi suport i a participar per tal de donar continuïtat a les diferents mobilitzacions que la societat civil ha protagonitzat al llarg de l’any. L’organització de consultes populars (Alcanar, Móra la Nova, Ulldecona, Xerta i Garcia), les mobilitzacions contra la sentència del Tribunal Constitucional i les diferents iniciatives que s’estan generant són una mostra de l’avenç que està tenint d’independentisme, cal que aprofitem aquesta embranzida històrica per tal de teixir xarxes on la societat civil prengui el protagonisme i avançar cap a la independència.

Les marxes de torxes no són un fet aïllat del nostre territori, si no que durant els darrers anys s'han extés arreu del territori català i ja s'hi han adherit ciutats com Mataró, Manresa, Vilafranca del Penedès, Berga o Barcelona entre d'altres. (www.marxadetorxes.cat)

A les Terres de l'Ebre, la marxa sortirà puntualment del Castell de la Suda, de Tortosa, a les 20:00h i finalitzarà a la Plaça d'Alfons, on hi ha preparats diversos actes i parlaments. L’encarregada de llegir el manifest de la Comissió serà Glòria Ferrús, veïna d’Ascó i activista anticementiri nuclear, en reconeixement a les persones d’Ascó i de la Ribera per la seua tasca en defensa del territori. També hi intervindrà el pagès de Roquetes Joan Montesó, coordinador territorial de les Terres de l’Ebre d’Unió de Pagesos, que farà un parlament amb les reivindicacions de la pagesia com a eix central.

La nota musical la donaran la Rondalla de la Jota a la Plaça amb diferents cantadores i cantadors del territori. També hi participaran colles de gralles, dolçaines i tabals de Vinaròs, Roquetes, Tortosa i Jesús.

A la comissió hi participen: Òmnium Cultural, l'Associació Cultural Soldevila (Campredó), Maulets de les Terres de l'Ebre, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (Terres de l'Ebre), el Casal Popular Panxampla (Tortosa), La Sirga (Tivenys), el Casal Popular del Sénia (Vinaròs), la Coordinadora Obrera Sindical – COS, el Casal Aixumara (Alcanar) i la Federació d’Associacions per la Llengua Catalana (FOLC), cal recordar que a Comissió queda oberta al teixit social de les nostres terres.

Catalonia is not… Scotland

En els darrers temps, la causa de la independència de Catalunya ha tingut els seus millors aliats al cor del poder madrileny. Des d’aquella premsa que en ple segle XXI encara opera amb paràmetres mentals de l’època en què l’esclavisme era vist com una activitat comercial més, fins als jutges d’un Tribunal Constitucional que ha convertit la sentència de l’Estatut en un sainet llarg, pesat i amb un final previsible però no per això menys lamentable. I enmig d’això una oposició política que vol arrambar els vots del graner castellà a base d’atiar l’odi contra els catalans i un partit en el govern que –amb més mesura i un pèl més de bona educació– ens ofereix una recepta que difereix ben poc de la dels rivals ideològics.

Malgrat la poca perícia dels nostres polítics, aquests factors externs han aconseguit el que fa uns anys semblava impossible: que un alt nombre de catalans del Principat vegin avui ben clara la impossibilitat d’encaix en aquesta Espanya tan poc preparada per esdevenir una veritable democràcia plural i de qualitat. I com a mostra, la impressionant manifestació de dissabte passat, en la qual, per més que vaig parar l’orella, no vaig sentir cap crit de suport a l’estatutet retallat, sinó un clam alt, clar i desacomplexat en favor de la independència. I això encara té més mèrit si tenim en compte que, segons la ment clara d’Alícia Sánchez-Camacho, aquella gernació era la Catalunya irreal, en contraposició amb la seva, la veritable i moderna, la que celebra els èxits de la roja, mitifica Manolo el del Bombo i deixa lliscar alguna llàgrima d’emoció mentre sent el Viva Espanya en la veu del poeta Manolo Escobar.

Els dos principals partits espanyols, amb matisos, coincideixen amb l’esperit del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut i els límits que pot tenir l’Estat segons ses senyories. Perquè no em negaran que repetir fins a dotze vegades en el text de la sentència “la indisoluble unidad de la nación española” no amaga una obsessió gairebé malaltissa. O com allò que el dret a l’autogovern dels catalans no neix dels drets històrics, sinó de la Constitució del 1978. I abans? Res de res. Abans del 1978 no havien existit mai ni l’abat Oliba ni les Assemblees de Pau i Treva. Ni els braços de les Corts Generals de Catalunya ni la Generalitat. Ni Jaume I el Conqueridor ni Pere III el Cerimoniós. Abans del 1978 mai s’havia sentit parlar ni dels Usatges ni de les Constitucions Catalanes. Ni de Pau Claris ni del general Josep Moragues. Ni de la Mancomunitat, de Prat de la Riba o dels presidents Macià i Companys.

Caldria recordar que el nostre país no és Escòcia, el Parlament de la qual, l’any 1707, va aprovar la seva incorporació a la Gran Bretanya. A banda dels avantatges econòmics –que a la llarga van possibilitar una potent industrialització i una florent il·lustració–, els escocesos van aconseguir representació a la Cambra dels Comuns i dels Lords i van mantenir el sistema educatiu i el seus tribunals de justícia. En aquella mateixa data, València –i posteriorment Catalunya i les Illes– van patir un procés sensiblement diferent, enmig d’un conflicte bèl·lic –la Guerra de Successió–, la derrota al qual va comportar l’anorreament de les seves institucions amb els Decrets de Nova Planta. Aquesta és la diferència: pacte enfront d’unitarisme i militarització. La Unions Act britànica enfront del dret de conquesta castellà. Però, és clar, res d’això ha existit, i la unitat entre Catalunya i Espanya es va produir per la gràcia de Déu. Amén.

Article publicat al diari Avui el dia 14 de juliol de 2010 per Jordi Creus (director de Sàpiens)

UN PAÍS DEMPEUS

- Reproducció del Documental "Un País Dempeus", de Mariela Acjia i Jordi Oriola.

" Mitjançant aquest audiovisual
volem proposar un debat social
al voltant d'una nova cultura democràtica.
Una forma de fer política que, partint
dels valors, potenciï la participació
dels ciutadans i del teixit social
en la definició de les polítiques
territorials".

- Xerrada sobre el documental i taula rodona amb:· Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE).
· Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia (PDTS).
· Mariela Acjia i Jordi Oriola, directors del documental.

Dia i hora: 3 de juliol, a les 19:00h.
Lloc: Serveis Agraris, Alcanar.
Organitza: lo Casal Aixumara.