Güssing és un poble de 4.000 habitants, capital de la comarca del mateix nom, on viuen prop de 30.000 persones. Situat a l'oest d'Àustria, a tocar de la frontera hongaresa, en els darrers vint anys ha passat de ser una zona subdesenvolupada a esdevenir el model de referència europeu per a la producció local d'energia i el creixement econòmic que se'n deriva.
L'any 1988, Güssing era una de les àrees més pobres d'Àustria. No tenia cap tipus d'indústria ni activitat comercial que proporcionés feina estable, més enllà d'una agricultura bàsica de blat de moro, gira-sols i fusta. La majoria de la població anava a treballar a altres ciutats (a Viena, sobretot), i les taxes d'emigració eren molt elevades. Tampoc no hi havia cap infrastructura que facilités les comunicacions: ni tren, ni autovia. Amb aquestes condicions, la regió tenia greus problemes per pagar els vora sis milions d'euros anuals de combustible que utilitzaven per tenir electricitat i calefacció.
Però a principis dels anys noranta, van decidir posar fi a aquesta situació. Calia deixar de banda els combustibles fòssils, que venien de fora, i començar a generar energia amb els recursos propis, i renovables. D'aquesta manera, a més d'estalviar i reduir emissions, els diners es reinvertien a casa i activaven l'economia de la comarca. D'entrada, es van revisar tots els edificis públics per optimitzar l'ús d'energia, i van aconseguir reduir el consum un 50%. Després, van prohibir l'ús d'energia provinent del gas i del petroli d'importació. Actualment, i des de l'any 2001, generen tota l'energia que necessiten, allà mateix i amb fonts renovables. I encara els en sobra per vendre-la a les regions veïnes.
Generació d'energia localActualment a Güssing hi ha 35 plantes de producció energètica, que creen una xarxa coordinada pel ökoEnergieland i el Centre Europeu d'Energies Renovables, finançats per la Unió Europea. Güssing va ser la primera zona europea en deixar de dependre de l'energia exterior, i ha esdevingut l'espai d'experimentació de referència en la generació d'energia local, per tal de trobar els models més adients que es puguin aplicar a d'altres indrets europeus.
En una primera etapa, a la dècada dels 90, es van centrar en la producció de calefacció per districtes -la primera planta generadora abastia només 27 habitatges- a partir de la biomassa, i també en fer biodièsel de colza. A partir de l'any 2000, es va començar a produir electricitat a partir de la biomassa, i a investigar les possibilitats de la gasificació. També es van expandir les estacions d'energia eòlica i la solar, tant amb finalitat tèrmica com també, darrerament, fotovoltaica.
Amb tot això, no només han deixat de dependre de les importacions de combustibles, amb l'estalvi directe que això representa, sinó que actualment tenen uns excedents de producció que generen beneficis milionaris, que es tornen a invertir per continuar investigant les possibilitats de les energies renovables.
Els combustibles sintètics: l'energia del futur?
La Unió Europea, com sabem, està buscant solucions per tal de reduir la dependència que tenim del gas natural i del petroli d'importació. Tot i l'increment recent de fonts energètiques alternatives, es calcula que l'any 2020 hi haurà gairebé el doble de vehicles que ara al continent, i es previsible que continuïn necessitant combustibles líquids. Els dubtes sobre l'eficiència en la producció i la qualitat del biodièsel i el bioetanol -i la controvèrsia sobre el seu efecte en els preus dels aliments- ha portat a investigar noves alternatives.
I és a Güssing on s'està treballant en una nova línia: els combustibles sintètics a partir de la gasificació. Es tracta d'aconseguir productes semblants als derivats del carbó, el petroli i el gas natural mitjançant la gasificació de la biomassa. El resultat és gas que es pot distribuir per la xarxa de gas natural, o que es pot fer servir per generar calor i electricitat. Fins i tot es pot fer combustible líquid, dièsel. Les proves que s'estan fent, en les quals es gasifiquen plantes senceres o només les restes vegetals agrícoles i forestals, indiquen que són quatre vegades més eficients que els biocombustibles.
Grans companyies com ara Shell, Volkswagen i Mercedes també estan investigant en aquesta línia, amb la construcció de centrals de grans dimensions, on han aconseguit una eficiència del 40%. A Güssing, però, l'experiència es fa a escala local, per cobrir les necessitats pròpies, i han arribat a una eficiència del 85%. I els experts estan convençuts que a mitjans de la propera dècada, aquests combustibles sintètics desplaçaran els 'bio'.
Creixement econòmic
Des del naixement d'aquesta 'revolució energètica', a Güssing s'han instal·lat diversos instituts de recerca, que poden experimentar i participar en les plantes pilot -però en ple funcionament- que s'han anat creant a la comarca, i també empreses privades d'aquest sector.
Les plantes energètiques, a més, ofereixen visites guiades i explicatives, a les quals acudeixen tècnics de tot Europa per mirar de trobar les solucions energètiques més adients a les seves comarques o regions. Això ha generat una mena de 'turisme ecològic de negocis', i la regió rep més de 50.000 visites l'any, amb beneficis directes per l'economia local.
A més a més, tota aquesta energia de producció local és més barata que la d'altres zones del país, i això ha atret a indústries d'alt consum energètic, com ara fabricants de parquet i tractaments de fusta, que s'han traslladat a la comarca de Güssing. Tot plegat, ha afavorit l'arribada d'una cinquantena d'empreses, i la creació de més d'un miler de llocs de treball per una població total que no arriba als trenta mil.
Amb tot això, la regió ha passat de no tenir, aparentment, recursos per afrontar un panorama de pobresa i despoblació creixent, a ser un punt d'atracció de nous professionals i emprenedors, amb un alt nivell d'ingressos i una qualitat de vida excel·lent, reconeguda amb diversos premis.
Font: Sostenible.cat
L'any 1988, Güssing era una de les àrees més pobres d'Àustria. No tenia cap tipus d'indústria ni activitat comercial que proporcionés feina estable, més enllà d'una agricultura bàsica de blat de moro, gira-sols i fusta. La majoria de la població anava a treballar a altres ciutats (a Viena, sobretot), i les taxes d'emigració eren molt elevades. Tampoc no hi havia cap infrastructura que facilités les comunicacions: ni tren, ni autovia. Amb aquestes condicions, la regió tenia greus problemes per pagar els vora sis milions d'euros anuals de combustible que utilitzaven per tenir electricitat i calefacció.
Però a principis dels anys noranta, van decidir posar fi a aquesta situació. Calia deixar de banda els combustibles fòssils, que venien de fora, i començar a generar energia amb els recursos propis, i renovables. D'aquesta manera, a més d'estalviar i reduir emissions, els diners es reinvertien a casa i activaven l'economia de la comarca. D'entrada, es van revisar tots els edificis públics per optimitzar l'ús d'energia, i van aconseguir reduir el consum un 50%. Després, van prohibir l'ús d'energia provinent del gas i del petroli d'importació. Actualment, i des de l'any 2001, generen tota l'energia que necessiten, allà mateix i amb fonts renovables. I encara els en sobra per vendre-la a les regions veïnes.
Generació d'energia localActualment a Güssing hi ha 35 plantes de producció energètica, que creen una xarxa coordinada pel ökoEnergieland i el Centre Europeu d'Energies Renovables, finançats per la Unió Europea. Güssing va ser la primera zona europea en deixar de dependre de l'energia exterior, i ha esdevingut l'espai d'experimentació de referència en la generació d'energia local, per tal de trobar els models més adients que es puguin aplicar a d'altres indrets europeus.
En una primera etapa, a la dècada dels 90, es van centrar en la producció de calefacció per districtes -la primera planta generadora abastia només 27 habitatges- a partir de la biomassa, i també en fer biodièsel de colza. A partir de l'any 2000, es va començar a produir electricitat a partir de la biomassa, i a investigar les possibilitats de la gasificació. També es van expandir les estacions d'energia eòlica i la solar, tant amb finalitat tèrmica com també, darrerament, fotovoltaica.
Amb tot això, no només han deixat de dependre de les importacions de combustibles, amb l'estalvi directe que això representa, sinó que actualment tenen uns excedents de producció que generen beneficis milionaris, que es tornen a invertir per continuar investigant les possibilitats de les energies renovables.
Els combustibles sintètics: l'energia del futur?
La Unió Europea, com sabem, està buscant solucions per tal de reduir la dependència que tenim del gas natural i del petroli d'importació. Tot i l'increment recent de fonts energètiques alternatives, es calcula que l'any 2020 hi haurà gairebé el doble de vehicles que ara al continent, i es previsible que continuïn necessitant combustibles líquids. Els dubtes sobre l'eficiència en la producció i la qualitat del biodièsel i el bioetanol -i la controvèrsia sobre el seu efecte en els preus dels aliments- ha portat a investigar noves alternatives.
I és a Güssing on s'està treballant en una nova línia: els combustibles sintètics a partir de la gasificació. Es tracta d'aconseguir productes semblants als derivats del carbó, el petroli i el gas natural mitjançant la gasificació de la biomassa. El resultat és gas que es pot distribuir per la xarxa de gas natural, o que es pot fer servir per generar calor i electricitat. Fins i tot es pot fer combustible líquid, dièsel. Les proves que s'estan fent, en les quals es gasifiquen plantes senceres o només les restes vegetals agrícoles i forestals, indiquen que són quatre vegades més eficients que els biocombustibles.
Grans companyies com ara Shell, Volkswagen i Mercedes també estan investigant en aquesta línia, amb la construcció de centrals de grans dimensions, on han aconseguit una eficiència del 40%. A Güssing, però, l'experiència es fa a escala local, per cobrir les necessitats pròpies, i han arribat a una eficiència del 85%. I els experts estan convençuts que a mitjans de la propera dècada, aquests combustibles sintètics desplaçaran els 'bio'.
Creixement econòmic
Des del naixement d'aquesta 'revolució energètica', a Güssing s'han instal·lat diversos instituts de recerca, que poden experimentar i participar en les plantes pilot -però en ple funcionament- que s'han anat creant a la comarca, i també empreses privades d'aquest sector.
Les plantes energètiques, a més, ofereixen visites guiades i explicatives, a les quals acudeixen tècnics de tot Europa per mirar de trobar les solucions energètiques més adients a les seves comarques o regions. Això ha generat una mena de 'turisme ecològic de negocis', i la regió rep més de 50.000 visites l'any, amb beneficis directes per l'economia local.
A més a més, tota aquesta energia de producció local és més barata que la d'altres zones del país, i això ha atret a indústries d'alt consum energètic, com ara fabricants de parquet i tractaments de fusta, que s'han traslladat a la comarca de Güssing. Tot plegat, ha afavorit l'arribada d'una cinquantena d'empreses, i la creació de més d'un miler de llocs de treball per una població total que no arriba als trenta mil.
Amb tot això, la regió ha passat de no tenir, aparentment, recursos per afrontar un panorama de pobresa i despoblació creixent, a ser un punt d'atracció de nous professionals i emprenedors, amb un alt nivell d'ingressos i una qualitat de vida excel·lent, reconeguda amb diversos premis.
Font: Sostenible.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada