Güssing: producció d'energia local per consumir... i vendre'n!

Güssing és un poble de 4.000 habitants, capital de la comarca del mateix nom, on viuen prop de 30.000 persones. Situat a l'oest d'Àustria, a tocar de la frontera hongaresa, en els darrers vint anys ha passat de ser una zona subdesenvolupada a esdevenir el model de referència europeu per a la producció local d'energia i el creixement econòmic que se'n deriva.

L'any 1988, Güssing era una de les àrees més pobres d'Àustria. No tenia cap tipus d'indústria ni activitat comercial que proporcionés feina estable, més enllà d'una agricultura bàsica de blat de moro, gira-sols i fusta. La majoria de la població anava a treballar a altres ciutats (a Viena, sobretot), i les taxes d'emigració eren molt elevades. Tampoc no hi havia cap infrastructura que facilités les comunicacions: ni tren, ni autovia. Amb aquestes condicions, la regió tenia greus problemes per pagar els vora sis milions d'euros anuals de combustible que utilitzaven per tenir electricitat i calefacció.

Però a principis dels anys noranta, van decidir posar fi a aquesta situació. Calia deixar de banda els combustibles fòssils, que venien de fora, i començar a generar energia amb els recursos propis, i renovables. D'aquesta manera, a més d'estalviar i reduir emissions, els diners es reinvertien a casa i activaven l'economia de la comarca. D'entrada, es van revisar tots els edificis públics per optimitzar l'ús d'energia, i van aconseguir reduir el consum un 50%. Després, van prohibir l'ús d'energia provinent del gas i del petroli d'importació. Actualment, i des de l'any 2001, generen tota l'energia que necessiten, allà mateix i amb fonts renovables. I encara els en sobra per vendre-la a les regions veïnes.

Generació d'energia localActualment a Güssing hi ha 35 plantes de producció energètica, que creen una xarxa coordinada pel ökoEnergieland i el Centre Europeu d'Energies Renovables, finançats per la Unió Europea. Güssing va ser la primera zona europea en deixar de dependre de l'energia exterior, i ha esdevingut l'espai d'experimentació de referència en la generació d'energia local, per tal de trobar els models més adients que es puguin aplicar a d'altres indrets europeus.
En una primera etapa, a la dècada dels 90, es van centrar en la producció de calefacció per districtes -la primera planta generadora abastia només 27 habitatges- a partir de la biomassa, i també en fer biodièsel de colza. A partir de l'any 2000, es va començar a produir electricitat a partir de la biomassa, i a investigar les possibilitats de la gasificació. També es van expandir les estacions d'energia eòlica i la solar, tant amb finalitat tèrmica com també, darrerament, fotovoltaica.
Amb tot això, no només han deixat de dependre de les importacions de combustibles, amb l'estalvi directe que això representa, sinó que actualment tenen uns excedents de producció que generen beneficis milionaris, que es tornen a invertir per continuar investigant les possibilitats de les energies renovables.
Els combustibles sintètics: l'energia del futur?
La Unió Europea, com sabem, està buscant solucions per tal de reduir la dependència que tenim del gas natural i del petroli d'importació. Tot i l'increment recent de fonts energètiques alternatives, es calcula que l'any 2020 hi haurà gairebé el doble de vehicles que ara al continent, i es previsible que continuïn necessitant combustibles líquids. Els dubtes sobre l'eficiència en la producció i la qualitat del biodièsel i el bioetanol -i la controvèrsia sobre el seu efecte en els preus dels aliments- ha portat a investigar noves alternatives.
I és a Güssing on s'està treballant en una nova línia: els combustibles sintètics a partir de la gasificació. Es tracta d'aconseguir productes semblants als derivats del carbó, el petroli i el gas natural mitjançant la gasificació de la biomassa. El resultat és gas que es pot distribuir per la xarxa de gas natural, o que es pot fer servir per generar calor i electricitat. Fins i tot es pot fer combustible líquid, dièsel. Les proves que s'estan fent, en les quals es gasifiquen plantes senceres o només les restes vegetals agrícoles i forestals, indiquen que són quatre vegades més eficients que els biocombustibles.
Grans companyies com ara Shell, Volkswagen i Mercedes també estan investigant en aquesta línia, amb la construcció de centrals de grans dimensions, on han aconseguit una eficiència del 40%. A Güssing, però, l'experiència es fa a escala local, per cobrir les necessitats pròpies, i han arribat a una eficiència del 85%. I els experts estan convençuts que a mitjans de la propera dècada, aquests combustibles sintètics desplaçaran els 'bio'.

Creixement econòmic
Des del naixement d'aquesta 'revolució energètica', a Güssing s'han instal·lat diversos instituts de recerca, que poden experimentar i participar en les plantes pilot -però en ple funcionament- que s'han anat creant a la comarca, i també empreses privades d'aquest sector.
Les plantes energètiques, a més, ofereixen visites guiades i explicatives, a les quals acudeixen tècnics de tot Europa per mirar de trobar les solucions energètiques més adients a les seves comarques o regions. Això ha generat una mena de 'turisme ecològic de negocis', i la regió rep més de 50.000 visites l'any, amb beneficis directes per l'economia local.
A més a més, tota aquesta energia de producció local és més barata que la d'altres zones del país, i això ha atret a indústries d'alt consum energètic, com ara fabricants de parquet i tractaments de fusta, que s'han traslladat a la comarca de Güssing. Tot plegat, ha afavorit l'arribada d'una cinquantena d'empreses, i la creació de més d'un miler de llocs de treball per una població total que no arriba als trenta mil.
Amb tot això, la regió ha passat de no tenir, aparentment, recursos per afrontar un panorama de pobresa i despoblació creixent, a ser un punt d'atracció de nous professionals i emprenedors, amb un alt nivell d'ingressos i una qualitat de vida excel·lent, reconeguda amb diversos premis.

Font: Sostenible.cat

Gaza i el seu gas natural

NAZANIN AMIRIAN

Controlar els pous de gas natural de la franja de Gaza forma part de l'agenda d'Israel des que el 1990 l'empresa British Gas (BG) va localitzar importants bosses de gas i una mica de petroli en aquelles terres aleshores sota el control d'OAP, dirigida per Iàsser Arafat, els drets d'explotació de les quals pertanyien, segons les lleis internacionals, als palestins. Somiant un futur pròsper per al seu poble, Arafat, home hàbil tot i que assetjat i debilitat pels opositors i els enemics, va firmar un acord l'any 2000 amb BG per repartir els beneficis dels 1,4 bilions de peus cúbics de gas estimats, de la següent manera: el 60% se l'enduria BG, el seu soci grecolibanès Consolidated Contractors es quedava el 30% i els palestins en rebrien tan sols el 10%, que, a sobre, en comptes de rebre'l, es dipositava en un compte internacional. Tot i així, Israel, amb l'afany de ser l'únic amo dels pous, va paralitzar les obres de BG i va firmar un acord amb Egipte per comprar-li el gas natural. Hosni Mubàrak es fregava les mans veient el paisatge.

L'ascens de Hamàs al poder el 2006 va tranquil·litzar definitivament els jueus, conscients que cap petroliera podria firmar contractes amb una organització considerada terrorista. Una Palestina sense govern deixava clar la següent fase del pla israelià: posar fi a les operacions militars, instal·lar una força internacional "amiga" a la franja, i començar a explotar els jaciments. Tota semblança amb el guió de la invasió a l'Iraq és pura casualitat.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 25. Dimecres, 21 de gener del 2009

Biocombustibles amb futur

JOAQUIM ELCACHO

El passat dia 30 un avió de la companyia Air New Zeland va realitzar el primer vol amb combustible produït a partir de pinyó de l'Índia (Jatropha curcas),un arbust d'origen americà força difós a l'Àsia. Aquesta mateixa setmana, una aeronau de Continental Airlines va fer una prova similar carregant un dels seus dipòsits amb biodièsel produït a partir d'algues.

El pinyó de l'Índia i les algues són dues de les matèries primeres per produir els denominats biocombustibles de segona generació, és a dir, aquells combustibles d'origen vegetal que no fan servir plantes o llavors que tinguin utilitat alimentaria. Cal recordar que durant l'última crisi del petroli, l'aposta de produir grans quantitats de combustible a partir de blat de moro va provocar un fort augment en el preu d'aquest aliment i crítiques generalitzades, per l'intent d'omplir els dipòsits dels vehicles en detriment de la fam dels països pobres i la conservació del medi ambient.

Els centres de recerca més avançats i les empreses més innovadores en el camp de l'energia treballen des de fa anys en la determinació dels productes més adequats i rendibles per completar aquesta segona generació de biocombustibles. El president electe dels Estats Units, Barack Obama, sembla que està d'acord amb aquesta tendència, perquè de fet ha anunciat que nomenarà secretari d'Energia el professor i premi Nobel de física Seteven Chu, un dels investigadors més compromesos amb els nous biocombustibles.

Primers passos a Catalunya

El recentment creat Institut de Recerca de l'Energia de Catalunya (IREC) ha anunciat que una de les seves cinc línies d'investigació es dedicarà a biocombustibles de segona generació. De fet, a partir del mes de febrer l'IREC incorporarà com a director de l'àrea de bioenergies l'investigador Joan Salvadó, professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

"La base dels nous biocombustibles és que no han de ser una competència amb els productes d'alimentació i, en aquest sentit, s'estan aconseguint els primers resultats esperançadors amb microalgues i pinyó de l'Índia per produir biodièsel o residus cel·lulòsics per a la producció d'etanol", explica Antoni Martínez, director de l'IREC. La base científica i tecnològica per a aquest tipus de biocombustibles ja està en marxa, "ara, un dels problemes principals és aconseguir bons rendiments i rendibilitat econòmica", detalla Martínez. Per aconseguir-ho, si més no a Catalunya, és evident que caldrà un esforç important dels centres públics de recerca i les institucions públiques. "Estem en una fase inicial en què és necessari el suport oficial per fer el pas des de la recerca fins a les aplicacions industrials, sobretot per posar en marxa plantes pilot on es pugui demostrar l'eficiència de la tecnologia", explica el director de l'IREC.

El camí per recórrer en aquest camp des de Catalunya és immens, en especial perquè el nombre d'investigadors especialitzats encara és molt petit i la llista d'empreses que treballen en els nous biocombustibles està pràcticament buida.

A prop de Catalunya, per contra, destaquen projectes com els de l'empresa BFS (a Mutxamel, a l'Alacantí), que pretén fer servir el cultiu d'algues per fer funcionar una planta elèctrica de 30 megawatts. A les Balears, Algasol Renewables (una empresa de capital danès), treballa per posar en funcionament l'any 2010 una planta pilot per a la producció de microalgues utilitzables com a combustible.

Alternatives molt originals

Les algues són uns dels organismes més eficients en la transformació de llum solar en biomasa. Entre els principals usos energètics de la biomasa d'algues es troben la combustió directa, l'obtenció de metà (per digestió anaeròbica), biodièsel (a partir de l'oli que se'n pot extreure) i fins i tot la producció d'hidrogen, segons van explicar els participants en la jornada tècnica internacional sobre aprofitament energètic de microalgues celebrat el novembre passat a Madrid sota el patrocini del ministeri d'Indústria.

L'altra gran esperança en aquest camp és el pinyó de l'Índia o Jatropha curcas, una planta oleaginosa verinosa per als humans que creix en forma d'arbust. La planta de Jatropha i, sobretot, els seus fruits, semblants a les nespres, tenen un alt contingut en olis. Una de les característiques destacades d'aquest arbust de la família de les euforbiàcies és que pot créixer amb facilitat en terres pobres i amb un consum d'aigua relativament baix. La Jatropha és coneguda des de fa segles en països com l'Índia, que ara es pot convertir en el principal promotor en l'aplicació de la planta com a biocombustible.

Joaquim ELCACHO, "Biocombustibles amb futur", a l'Avui, 09-01-2009, p. 32.

Per un sistema energètic eficient: La generació distribuïda

Avui publiquem un article del professor i geògraf de la URV Sergi Saladiè, publicat al diari l'Accent en la seva edició del passat 18 de novembre. L'article es titula "Per un sistema energètic eficient: La generació distribuïda" i parla sobre el que significa la generació distribuïda i quines aplicacions pràctiques tindria sobre la nostra societat a més de parlar també del resultats cap als quals ens portaria.
[Font: L'Accent]
La societat catalana, com la mundial, actualment té plantejats una sèrie de reptes importants, entre els quals hi ha els energètics. Es poden resumir en: disminuir la despesa energètica i ser més eficients, aconseguir una reducció de les emissions de CO2, trencar la dependència envers els combustibles fòssils, desterrar l´energia nuclear, aconseguir un model elèctric adequat, assegurar els serveis energètics (tant a les llars com a la indústria, el comerç i els serveis), tenir un subministrament fiable, i potenciar la utilització de les fonts energètiques renovables.
Per contra, ni el nostre actual model energètic en general i elèctric en particular, ni el planejament previst per als propers anys, aconsegueix fer front a aquests reptes acomplint els requisits assenyalats. Es tracta d´un model que es basa fonamentalment en els combustibles fòssils i en l´energia nuclear (en el cas de Catalunya, aquestes dues fonts representen el 80% de la potència elèctrica instal·lada), és centralitzat en grans instal·lacions generadores i grans línies de transport, està fonamentat en l´economia d´escala amb impactes ambientals, econòmics i socials, genera una important dependència envers les multinacionals elèctriques, és molt ineficient en perdre dos terços de l´energia primària (només en les línies de transport a molta alta tensió es perd entre un 10 i un 30% de l´energia transportada).
Per tal de fer front a aquesta situació, la generació distribuïda representa una evidència ignorada. Segons l´Institute of Electrical and Electronic Engineers (IEEE), la Generació Elèctrica Distribuïda (DEG): "és la generació d´electricitat mitjançant instal·lacions que són suficientment petites en relació a les grans centrals de generació, de forma que es poden connectar en qualsevol punt d´un sistema elèctric". Per tant, per generació distribuïda s´entén tota la gamma de tecnologies de generació elèctrica que no precisen de la xarxa de transport elèctric D´alta tensió, a més de tots aquells sistemes de calefacció que produeixen - consumeixen en un mateix indret.
Les tecnologies de generació distribuïda abracen un ampli ventall de possibilitats, tot i que les que se´ns presenten més útils per fer front als reptes esmentats, són les que utilitzen fonts renovables (solar, eòlica i biomassa), les que prioritzen la instal·lació d´aquestes tecnologies en sòl urbà i industrial, i que per tant aproximen els centres productors als nodes de distribució i consum ja existents, i les que es basen en la participació de la ciutadania en la concepció i gestió dels projectes.
Així doncs, la generació distribuïda presenta una sèrie d´avantatges com ara són: la redistribució dels beneficis en un ampli espectre de la societat en incrementar el nombre de productors d´energia i de proveïdors dels servei de subministrament; la configuració d´un mercat basat en la competència real amb tots els avantatges que comportaria per al consumidor (tarifes més econòmiques i serveis més acurats); fer possible l´accés a la generació a associacions de veïns, cooperatives, ajuntaments, empreses, particulars...; la millora de l´eficiència en minimitzar les pèrdues per transport; l´augment de fiabilitat i resistència de la xarxa de subministrament en no dependre d´uns pocs centres productors i unes poques línies de transport; la integració en àrees industrials i urbanes evitant nous consum de sòl; la proximitat a la demanda que contribueix a l´equilibri territorial; la major adaptabilitat als avenços tecnològics; una millor modulació a les necessitats energètiques de cada territori; i la creació d´unes noves dinàmiques socioculturals en contribuir un canvi d´actituds que també repercutiria en un augment de l´estalvi i en un ús més eficient de l´energia.
Amb la universalització de la generació distribuïda, l´energia passaria de ser un hostatge en mans de les grans empreses del sector elèctric a esdevenir un bé de lliure accés que obriria les portes a una revolució econòmica i qui sap si també social. La proximitat i el coneixement popular del que és la generació i distribució energètica acceleraria l´adquisició d´una nova cultura de l´energia com un dels elements essencials del model energètic del futur. A més, la generació distribuïda ens acostaria a la l´autosuficiència energètica, que permetria disminuir els moviments geoestratègics pel control de les fonts energètiques i del seu transport, a més de possibilitar el desenvolupament dels països pobres.
Però el bo del cas, és que no estem parlant d´una utopia sinó d´un model que alguns territoris ja han emprès. A Dinamarca per exemple, des de 1976 la legislació obliga a la construcció de plantes generadores per barris, i des de 1979 està prohibit l´ús d´electricitat per a calefacció, amb el resultat que en l´actualitat el 60% de les llars reben el subministrament de calefacció a través de sistemes comunitaris. A Holanda, l´ús de microgeneració abasta el 52% de l´electricitat generada a tot el país. A Alemanya hi ha set milions de metres quadrats de plaques solars tèrmiques (només un milió a l´Estat espanyol), i gairebé 4.000 MW en solar fotovoltaica (només 1.000 MW a l´Estat espanyol), amb un promig de 140m2 de plaques solars per habitant (per només 16 m2 a l´Estat espanyol), i un 90% de les plaques solars ubicades en teulades d´habitatges, naus industrials, i equipaments i espais públics urbans.
Tot i això, a casa nostra hi ha algunes barreres que cal superar, com són l´absència d´informació; les dificultats imposades per les companyies de distribució elèctrica per possibilitar la connexió; la feixuga tramitació administrativa; la insuficiència i dificultat per accedir als ajuts; o la manca d´una actitud governamental ferma per defensar els interessos de la ciutadania per damunt dels de les grans multinacionals elèctriques.
Malgrat tot, quedem-nos amb el que diu Jim Hansen, de l´Institut Goddard d´Estudis Espacials de la NASA: "L´amenaça que representa l´escalfament global del planeta és clara i inequívoca. Per fortuna, també ho són les solucions. Malgrat allò que sostenen les veus pessimistes -que els hàbits i esquemes relatius a l´ús de l´energia no poden modificar-se substancialment-, el canvi és possible sempre i quan hi hagi la voluntat política de posar-lo en pràctica. (…) Sobretot en un context polític dominat per governs habituats a la concessió de subsidis a determinats grups empresarials (…)."