Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Economia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Economia. Mostrar tots els missatges
dimarts, 6 de novembre del 2012
Jornada sobre la Banca Ètica
JORNADA SOBRE LA BANCA ÈTICA
Alcanar, dissabte 10 de novembre
Edifici dels Serveis Agraris "Joan Gil"
Avinguda Catalunya, 64
11:00h Per què la banca ètica?
Albert Sales
www.setem.cat
12:00h Taula Redona: Les opcions de la banca ètica.
Triodos Bank
Miriam Sáez, comercial Triodos Bank Barcelona.
Coop57
David Fernàndez, Responsable de comunicació.
FIARE
Clara Soler, Àrea de socis.
Organitza: Casal Aixumara
Recull de premsa:
Aprén el funcionament de la banca ètica a Alcanar a Canalsolidari.org
Banca ètica. Un altre món és possible a Surtdecasa
dilluns, 20 de juliol del 2009
L'acord que Zapatero i Montilla necessitaven
A continuació reproduïm un article de Vicent Partal, director de Vilaweb, respecte al finançament de Catalunya.
De tot això que ha passat aquest cap de setmana, una sola cosa resta fora de discussió: és el triomfalisme que s'ha difós tant pel PSC com pel PSOE. Zapatero necessitava un acord i el té. Montilla necessitava un acord i el té. La legislatura s'acabarà al Principat, més o menys, amb normalitat i Zapatero segurament que ara recuperarà els vots d'Esquerra i d'Iniciativa. Ja és fet. Això a banda, hi ha ben poques coses clares i moltes ombres que taparà, si pot, la propaganda.
Un acord es fa entre dos. Si més no, perquè en aquest cas són més. I assistim, aquestes darreres hores, a una cerimònia francament confusa. El PSC, de primer, i el govern de la Generalitat, després, afirmen en públic que hi ha un acord i que aquest acord implica unes quantitats determinades de diners. Esquerra encara diu una quantitat més alta. Però el govern català no ha dit encara oficialment que la xifra d'Esquerra siga la bona i, cosa més sospitosa, el govern espanyol no diu ni tan sols que haja acordat la xifra que el PSC diu que s'ha acordat. Emparant-se en el fet que la negociació és a moltes bandes, la ministra Salgado s'ha negat repetidament a confirmar les xifres que dóna el president Montilla. Sorprenent? A mi, em sorprèn i em preocupa, vista la poca lleialtat institucional demostrada pel president Zapatero.
Caldrà esperar veure com es concreta tot plegat, però hi ha un segon detall, més inquietant. Tots ens parlen dels diners de l'any 2012. Però i els del 2009 i del 2010 i del 2011, què? Tothom especula amb una xifra que tardarà quatre anys a arribar i que ja veurem si arriba. Perquè la ministra ha dit ben clar que 'dependria de la recaptació', perquè tres mil milions d'euros d'avui no són pas els mateixos tres mil milions d'euros d'ací a quatre anys. La xifra és la mateixa, però no pas el valor, que minvarà d'acord amb la inflació.
I malgrat tot, l'ambigüitat de les xifres no és sinó una part de la preocupació. Perquè hi ha més. El document del pacte no recull ni una sola de les variables que la Generalitat exigia per a poder canviar d'una manera favorable el deficient finançament actual. No parla enlloc ni d'esforç fiscal, ni de costos diferencials, ni d'emigració. I això significa, per tant, que el model teòric no deixarà treballar amb xifres favorables quan aquestes s'hauran de concretar.
Finalment, hi ha un factor especialment greu en aquest acord, que és que el govern de Catalunya accepta que l'articulat de l'estatut no té valor jurídic, car l’acord vulnera les disposicions finals relatives al títol de finançament. Pitjor: hi ha articles de l'estatut, la majoria, que poden ser subjectes d'interpretacions vàries, però n'hi ha que són literals, articles sense confusió possible. I el títol del finançament, i sobretot les disposicions finals que hi fan referència, són literals. No diuen que el model s'aprovarà o fixarà un dia qualsevol. Diuen que, a tot tardar, funcionarà el 9 d'agost de 2010. Acceptar qualsevol cosa que vaja més enllà és, per tant, assentar un precedent greu.
I ben greu, perquè tots sabem que l'agost vinent segurament que arribarà una important retallada jurídica de l'estatut. Per tant, després del pacte del finançament, com podrà argumentar el govern català que l'estatut és una llei que ha de ser respectada com es va aprovar? Si el govern de Catalunya mateix no considera necessari de respectar articles que són literals, com podrà exigir respecte als articles que seran interpretats?
Dit tot això, Zapatero necessitava un acord i el té. Montilla necessitava un acord i el té.
De tot això que ha passat aquest cap de setmana, una sola cosa resta fora de discussió: és el triomfalisme que s'ha difós tant pel PSC com pel PSOE. Zapatero necessitava un acord i el té. Montilla necessitava un acord i el té. La legislatura s'acabarà al Principat, més o menys, amb normalitat i Zapatero segurament que ara recuperarà els vots d'Esquerra i d'Iniciativa. Ja és fet. Això a banda, hi ha ben poques coses clares i moltes ombres que taparà, si pot, la propaganda.
Un acord es fa entre dos. Si més no, perquè en aquest cas són més. I assistim, aquestes darreres hores, a una cerimònia francament confusa. El PSC, de primer, i el govern de la Generalitat, després, afirmen en públic que hi ha un acord i que aquest acord implica unes quantitats determinades de diners. Esquerra encara diu una quantitat més alta. Però el govern català no ha dit encara oficialment que la xifra d'Esquerra siga la bona i, cosa més sospitosa, el govern espanyol no diu ni tan sols que haja acordat la xifra que el PSC diu que s'ha acordat. Emparant-se en el fet que la negociació és a moltes bandes, la ministra Salgado s'ha negat repetidament a confirmar les xifres que dóna el president Montilla. Sorprenent? A mi, em sorprèn i em preocupa, vista la poca lleialtat institucional demostrada pel president Zapatero.
Caldrà esperar veure com es concreta tot plegat, però hi ha un segon detall, més inquietant. Tots ens parlen dels diners de l'any 2012. Però i els del 2009 i del 2010 i del 2011, què? Tothom especula amb una xifra que tardarà quatre anys a arribar i que ja veurem si arriba. Perquè la ministra ha dit ben clar que 'dependria de la recaptació', perquè tres mil milions d'euros d'avui no són pas els mateixos tres mil milions d'euros d'ací a quatre anys. La xifra és la mateixa, però no pas el valor, que minvarà d'acord amb la inflació.
I malgrat tot, l'ambigüitat de les xifres no és sinó una part de la preocupació. Perquè hi ha més. El document del pacte no recull ni una sola de les variables que la Generalitat exigia per a poder canviar d'una manera favorable el deficient finançament actual. No parla enlloc ni d'esforç fiscal, ni de costos diferencials, ni d'emigració. I això significa, per tant, que el model teòric no deixarà treballar amb xifres favorables quan aquestes s'hauran de concretar.
Finalment, hi ha un factor especialment greu en aquest acord, que és que el govern de Catalunya accepta que l'articulat de l'estatut no té valor jurídic, car l’acord vulnera les disposicions finals relatives al títol de finançament. Pitjor: hi ha articles de l'estatut, la majoria, que poden ser subjectes d'interpretacions vàries, però n'hi ha que són literals, articles sense confusió possible. I el títol del finançament, i sobretot les disposicions finals que hi fan referència, són literals. No diuen que el model s'aprovarà o fixarà un dia qualsevol. Diuen que, a tot tardar, funcionarà el 9 d'agost de 2010. Acceptar qualsevol cosa que vaja més enllà és, per tant, assentar un precedent greu.
I ben greu, perquè tots sabem que l'agost vinent segurament que arribarà una important retallada jurídica de l'estatut. Per tant, després del pacte del finançament, com podrà argumentar el govern català que l'estatut és una llei que ha de ser respectada com es va aprovar? Si el govern de Catalunya mateix no considera necessari de respectar articles que són literals, com podrà exigir respecte als articles que seran interpretats?
Dit tot això, Zapatero necessitava un acord i el té. Montilla necessitava un acord i el té.
dijous, 9 de juliol del 2009
La banca ètica, una altra manera de fer banca
La crisi fa créixer l'interès per aquest model d'entitat financera · Les inversions prioritzen criteris socials
L'economia global ha sofert una sotragada que ha repercutit en el sistema financer, empresarial i, de retruc, en tota la societat. Per això moltes veus lligades a moviments socials proposen una altra manera de fer economia, que no es basi en l'especulació. A més, d'iniciatives que treballen en aquesta direcció, ja n’hi ha una colla. La més coneguda: la banca ètica. En aquest reportatge de VilaWeb TV n'expliquem les característiques principals.
Triodos, el primer banc ètic europeu
El primer banc sostenible d'Europa és Triodos Bank, que té seu al nostre país. Nat als Països Baixos, durant la Conferència Internacional de Banca Sostenible de Londres fou distingit amb el guardó de Banc Ètic de l'Any. El director territorial, Joan Melé, explica a VilaWeb que l'expansió al nostre país és 'molt bona' i que cada dia tenen més clients. Després de treballar trenta anys per una entitat financera convencional, ara té el privilegi de 'treballar tal com viu, sense haver de renunciar als seus principis personals'. Defensa el paper dels bancs en la societat com a 'agents socials que poden col·locar els diners allà on calgui per a transformar la societat', però 'les paraules s'han desvirtuat' i ara un ecologista 'pot finançar un projecte sobre transgèncis sense saber-ho, i un pacifista, una empresa d'armament'. Per això, la principal característica de la banca ètica és la transparència: 'tothom sap on van a parar els seus diners i d'on vénen els que rep en un crèdit'.
Una iniciativa singular
La mateixa línia d'inversió ètica segueix la cooperativa Coop 57, però té un funcionament molt diferent del d'un banc: actua assembleàriament i, com que no figura inscrita al Banc d'Espanya, són els cooperativistes que determinen l'índex de remuneració dels estalvis. A més, els projectes que financen no surten del país perquè, diu el coordinador de Coop 57, Ramon Pasqual, 'conèixer el territori és fonamental' per a desenvolupar projectes a fons. D'aquí ve que un dels objectius més immediats de la cooperativa sigui ara d'obrir seccions territorials d'àmbit local o regional per tenir un contacte més directe amb les gent i amb el territori.
Triodos Bank i Coop57 tenen en comú els principis que n'orienten les accions i apliquen el criteri bàsic de la transparència, tant a l'hora de concedir préstecs com de fer inversions. La finalitat és de fer compatible els rendiments financer i social, car l'ús dels diners, tot i trobar-se subjecte a risc, no es proposa el màxim rendiment empresarial en detriment del rendiment social. Un dels lemes és que els diners han de servir les persones, no les persones els diners.
L'economia global ha sofert una sotragada que ha repercutit en el sistema financer, empresarial i, de retruc, en tota la societat. Per això moltes veus lligades a moviments socials proposen una altra manera de fer economia, que no es basi en l'especulació. A més, d'iniciatives que treballen en aquesta direcció, ja n’hi ha una colla. La més coneguda: la banca ètica. En aquest reportatge de VilaWeb TV n'expliquem les característiques principals.
Triodos, el primer banc ètic europeu
El primer banc sostenible d'Europa és Triodos Bank, que té seu al nostre país. Nat als Països Baixos, durant la Conferència Internacional de Banca Sostenible de Londres fou distingit amb el guardó de Banc Ètic de l'Any. El director territorial, Joan Melé, explica a VilaWeb que l'expansió al nostre país és 'molt bona' i que cada dia tenen més clients. Després de treballar trenta anys per una entitat financera convencional, ara té el privilegi de 'treballar tal com viu, sense haver de renunciar als seus principis personals'. Defensa el paper dels bancs en la societat com a 'agents socials que poden col·locar els diners allà on calgui per a transformar la societat', però 'les paraules s'han desvirtuat' i ara un ecologista 'pot finançar un projecte sobre transgèncis sense saber-ho, i un pacifista, una empresa d'armament'. Per això, la principal característica de la banca ètica és la transparència: 'tothom sap on van a parar els seus diners i d'on vénen els que rep en un crèdit'.
Una iniciativa singular
La mateixa línia d'inversió ètica segueix la cooperativa Coop 57, però té un funcionament molt diferent del d'un banc: actua assembleàriament i, com que no figura inscrita al Banc d'Espanya, són els cooperativistes que determinen l'índex de remuneració dels estalvis. A més, els projectes que financen no surten del país perquè, diu el coordinador de Coop 57, Ramon Pasqual, 'conèixer el territori és fonamental' per a desenvolupar projectes a fons. D'aquí ve que un dels objectius més immediats de la cooperativa sigui ara d'obrir seccions territorials d'àmbit local o regional per tenir un contacte més directe amb les gent i amb el territori.
Triodos Bank i Coop57 tenen en comú els principis que n'orienten les accions i apliquen el criteri bàsic de la transparència, tant a l'hora de concedir préstecs com de fer inversions. La finalitat és de fer compatible els rendiments financer i social, car l'ús dels diners, tot i trobar-se subjecte a risc, no es proposa el màxim rendiment empresarial en detriment del rendiment social. Un dels lemes és que els diners han de servir les persones, no les persones els diners.
dissabte, 14 de febrer del 2009
El govern espanyol elimina les subvencions a ONG catalanes
Semblava un tema superat, però la realitat torna a posar bastons a les rodes del teixit associatiu català: el govern espanyol planteja ara que les subvencions derivades del 0,7% de l’IRPF, és a dir, de posar la creueta de la declaració de la renda a fins socials, es limiti a les entitats d’àmbit estatal. Si no hi ha marxa enrere, per tant, les entitats que només tenen el seu camp d’actuació a Catalunya no es beneficiaran de les subvencions que estan en mans del ministeri d’Educació i Política Social. En números, això voldria dir que deixarien de rebre l’any vinent més de 30 milions d’euros.
El president de la Taula del Tercer Sector Social, que aplega més de 3.000 organitzacions no lucratives catalanes, Carles Barba, es va mostrar ahir preocupat: “Es torna a repetir l’episodi de fa tres anys amb un nou intent d’estatalitzar del tot la gestió del 0,7% de l’IRPF”. A més, va assenyalar que la maniobra és especialment greu per la situació de crisi que es viu. “Estem en un moment de fortes necessitats socials i el que cal fer és reforçar les entitats”.
És per això que Barba reclama a la Generalitat i als partits polítics catalans que utilitzin totes les estratègies possibles per aturar les intencions del govern Zapatero i per fer valdre les competències en polítiques socials.
En el rerefons hi ha precisament una disputa de competències, perquè Catalunya té interposat un contenciós administratiu davant l’Audiència Nacional i un recurs al Tribunal Constitucional contra la convocatòria de concessió de subvencions a càrrec de l’IRPF. Totes dues accions es basen en la invasió de competències que fa l’Estat.
Ara l’estratègia de limitar aquestes subvencions a les associacions d’àmbit estatal s’interpreta des de Catalunya com un blindatge a possibles sentències que reconeguin la invasió competencial. Ja fa uns dies que la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, negocia amb el ministeri de Política Social per fer-los entendre la importància de la tasca que fan entitats petites als diferents municipis de Catalunya. “És inadmissible que no puguin accedir a les subvencions”, va indicar la consellera, que va recordar que s’incomplirien diversos articles de l’Estatut i, a més, una moció aprovada pel Congrés de Diputats.
Capdevila va subratllar que Catalunya és la comunitat on més persones marquen l’opció “altres fins d’interès social” a la declaració de la renda. L’any passat, 342 entitats van presentar projectes des de Catalunya per rebre subvencions de l’IRPF.
Està previst que dimarts la ministra Mercedes Cabrera informi de la modificació de les bases d’accés a les subvencions a les comunitats autònomes. El canvi, però, no serà vigent fins que es firmi l’ordre.
La història es repeteix: a principis del 2005, el llavors ministeri de Treball i Afers Socials ja va intentar excloure les entitats catalanes, però la mobilització de les entitats, la Generalitat i el partits catalans van aconseguir aturar-ho. Tres anys després, els diputats Carles Campuzano (CiU) i Joan Tardà (ERC) tornen a encapçalar el moviment de denúncia. “Respon a una concepció jacobina, centralista i preconstitucional de la política social de suport al tercer sector”, va lamentar Campuzano. “Intenen imposar un model –va dir Tardà– en què les entitats catalanes acabin perdent la seva independència”.
D'altra banda, L’Església catòlica ha recaptat 241 milions d’euros a través de les aportacions dels contribuents a la declaració de la renda de l’any passat. Això suposa, segons va informar ahir la Conferència Episcopal Espanyola, un increment de les recaptacions de gairebé el 40%, és a dir uns 67,5 milions d’euros, en comparació amb el 2007. En termes absoluts, a tot l’Estat hi va haver gairebé 475.000 persones més que van marcar la creueta corresponent a l’Església catòlica.
Font: Diari Avui
El president de la Taula del Tercer Sector Social, que aplega més de 3.000 organitzacions no lucratives catalanes, Carles Barba, es va mostrar ahir preocupat: “Es torna a repetir l’episodi de fa tres anys amb un nou intent d’estatalitzar del tot la gestió del 0,7% de l’IRPF”. A més, va assenyalar que la maniobra és especialment greu per la situació de crisi que es viu. “Estem en un moment de fortes necessitats socials i el que cal fer és reforçar les entitats”.
És per això que Barba reclama a la Generalitat i als partits polítics catalans que utilitzin totes les estratègies possibles per aturar les intencions del govern Zapatero i per fer valdre les competències en polítiques socials.
En el rerefons hi ha precisament una disputa de competències, perquè Catalunya té interposat un contenciós administratiu davant l’Audiència Nacional i un recurs al Tribunal Constitucional contra la convocatòria de concessió de subvencions a càrrec de l’IRPF. Totes dues accions es basen en la invasió de competències que fa l’Estat.
Ara l’estratègia de limitar aquestes subvencions a les associacions d’àmbit estatal s’interpreta des de Catalunya com un blindatge a possibles sentències que reconeguin la invasió competencial. Ja fa uns dies que la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, negocia amb el ministeri de Política Social per fer-los entendre la importància de la tasca que fan entitats petites als diferents municipis de Catalunya. “És inadmissible que no puguin accedir a les subvencions”, va indicar la consellera, que va recordar que s’incomplirien diversos articles de l’Estatut i, a més, una moció aprovada pel Congrés de Diputats.
Capdevila va subratllar que Catalunya és la comunitat on més persones marquen l’opció “altres fins d’interès social” a la declaració de la renda. L’any passat, 342 entitats van presentar projectes des de Catalunya per rebre subvencions de l’IRPF.
Està previst que dimarts la ministra Mercedes Cabrera informi de la modificació de les bases d’accés a les subvencions a les comunitats autònomes. El canvi, però, no serà vigent fins que es firmi l’ordre.
La història es repeteix: a principis del 2005, el llavors ministeri de Treball i Afers Socials ja va intentar excloure les entitats catalanes, però la mobilització de les entitats, la Generalitat i el partits catalans van aconseguir aturar-ho. Tres anys després, els diputats Carles Campuzano (CiU) i Joan Tardà (ERC) tornen a encapçalar el moviment de denúncia. “Respon a una concepció jacobina, centralista i preconstitucional de la política social de suport al tercer sector”, va lamentar Campuzano. “Intenen imposar un model –va dir Tardà– en què les entitats catalanes acabin perdent la seva independència”.
D'altra banda, L’Església catòlica ha recaptat 241 milions d’euros a través de les aportacions dels contribuents a la declaració de la renda de l’any passat. Això suposa, segons va informar ahir la Conferència Episcopal Espanyola, un increment de les recaptacions de gairebé el 40%, és a dir uns 67,5 milions d’euros, en comparació amb el 2007. En termes absoluts, a tot l’Estat hi va haver gairebé 475.000 persones més que van marcar la creueta corresponent a l’Església catòlica.
Font: Diari Avui
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
