Recordem: 75 anys de l'alçament feixista

L'any 1936, una part de l'exèrcit espanyol s'aixecava en armes contra els governs democràtics de la República i de la Generalitat. El fracàs del cop d'Estat, però també del contracop governamental, portà a una cruenta guerra civil de tres anys que acabà amb a victòria franquista, gràcies al decidit i imprescindible ajut de l'Itlàlia feixista i de l'Alemanya nazi. S'iniciava en aquells anys una dictadura que es basà en el control social i en la repressió política, i que tingué un bon exemple en la liquidació del govern de Catalunya i en l'assassinat del President de la Generaliat Lluís Companys.

Tots aquests fets van deixar petjada al territori. Ho podem vore a través de diversos testimonis materials, com les fortificacions militars de la guerra civil que trobem a la nostra costa o en el paper moneda generat durant el conflicte bèl·lic.

Per recordar tots aquests fets, des del Casal Aixumara hem organitzat uns actes commemoratius, juntament amb el Centre d'Estudis Lo Codolar, i amb la col·laboració de Lo Rafal i l'Ajuntament d'Alcanar.

Dissabte dia 8 d'octubre:

A les 15:30h a la Plaça de l'Església de Les Cases
Visita guiada als búnquers.

A les 19h a la sala polivalent de la Biblioteca Trinitari Fabregat d'Alcanar
Xerrada: "El paper moneda al Montsià durant la Guerra Civil", a càrrec de Joan B. Beltran.

Si esteu interessats en la visita, preguem confirmació d'assistència a casalaixumara@gmail.com. Us hi esperem!

I escriuré els noms....

Avui publiquem l'article del director de Vilaweb, Vicent Partal, publicat a data de divendres 12 de desembre.

Conste que he passat mig dia pensant que no faria aquest article, de tip que n'estic, d’aquest Fraga Iribarne. Ja n’estava quan jo era jove i ell signava sentències de mort o matava gent al carrer, que deia que era seu. I n'he estat tots aquests anys, en veient que un personatge amb un passat tan abominable podia viure en democràcia sense que ningú no li fera pagar les culpes. I n’estic d'aguantar les seues provocacions. Però he decidit que, aquest article, l'havia de fer solament per escriure el nom de les seues víctimes.

I l’escriuré, el nom d’aquestes víctimes, perquè amb monstres com Fraga no tenim el dret d’abaixar mai la guàrdia. No podem deixar-li’n passar ni una sense recordar-li que és un criminal que fa dècades que hauria de podrir-se en una presó..., per a vergonya nostra, que no ho hem aconseguit.

Per això, perquè la memòria el perseguesca, escriuré el nom de Pedro María Martínez Ocio, de vint-i-set anys; de Francisco Aznar, de disset; de Romualdo Barrosa, de dinou; de José Castillo, de trenta-dos, i de Bienvenido Pereda, de trenta. Tots van morir a Vitòria el 3 de març de 1976, assassinats a trets per la policia, que depenia de Fraga. I el nom d'Oriol Solé, mort després de la fugida de Segòvia a mans dels seus sicaris. I els noms de Ricardo Garcia Pellejero i d’Aniano Jiménez Santos, morts a Montejurra, també sota el seu mandat. I voldria escriure, però no el recorde, el nom d'un obrer assassinat a Elda per la policia aquell febrer del 1976, quan pintàvem parets per fer-ho saber. I escriuré amb lletra gruixuda el nom de Julián Grimau, mort de vint-i-set trets el 20 d'abril de 1963, a les sis del matí. Mort per una sentència del consell de ministres de Franco, en què aquest va demanar a tots els qui en formaven part que s’hi comprometeren. Dos van dubtar, però cap no era Fraga. Fraga va demanar la mort del cap del Partit Comunista.

A tots ells el meu record, respecte i homenatge. A Fraga el meu menyspreu i, de nou, la demanda d'un judici que li faça pagar els seus crims.


(P.D: des de primera hora del matí m'han arribat tot de correus de lectors recordant-me el nom de l'obrer molt a Elda, que era Teófilo del Valle. Gràcies. La memòria, quan és col·lectiva, significa molt.)

[Font: Vilaweb]