dilluns, 20 de juliol del 2009

L'acord que Zapatero i Montilla necessitaven

A continuació reproduïm un article de Vicent Partal, director de Vilaweb, respecte al finançament de Catalunya.

De tot això que ha passat aquest cap de setmana, una sola cosa resta fora de discussió: és el triomfalisme que s'ha difós tant pel PSC com pel PSOE. Zapatero necessitava un acord i el té. Montilla necessitava un acord i el té. La legislatura s'acabarà al Principat, més o menys, amb normalitat i Zapatero segurament que ara recuperarà els vots d'Esquerra i d'Iniciativa. Ja és fet. Això a banda, hi ha ben poques coses clares i moltes ombres que taparà, si pot, la propaganda.

Un acord es fa entre dos. Si més no, perquè en aquest cas són més. I assistim, aquestes darreres hores, a una cerimònia francament confusa. El PSC, de primer, i el govern de la Generalitat, després, afirmen en públic que hi ha un acord i que aquest acord implica unes quantitats determinades de diners. Esquerra encara diu una quantitat més alta. Però el govern català no ha dit encara oficialment que la xifra d'Esquerra siga la bona i, cosa més sospitosa, el govern espanyol no diu ni tan sols que haja acordat la xifra que el PSC diu que s'ha acordat. Emparant-se en el fet que la negociació és a moltes bandes, la ministra Salgado s'ha negat repetidament a confirmar les xifres que dóna el president Montilla. Sorprenent? A mi, em sorprèn i em preocupa, vista la poca lleialtat institucional demostrada pel president Zapatero.

Caldrà esperar veure com es concreta tot plegat, però hi ha un segon detall, més inquietant. Tots ens parlen dels diners de l'any 2012. Però i els del 2009 i del 2010 i del 2011, què? Tothom especula amb una xifra que tardarà quatre anys a arribar i que ja veurem si arriba. Perquè la ministra ha dit ben clar que 'dependria de la recaptació', perquè tres mil milions d'euros d'avui no són pas els mateixos tres mil milions d'euros d'ací a quatre anys. La xifra és la mateixa, però no pas el valor, que minvarà d'acord amb la inflació.

I malgrat tot, l'ambigüitat de les xifres no és sinó una part de la preocupació. Perquè hi ha més. El document del pacte no recull ni una sola de les variables que la Generalitat exigia per a poder canviar d'una manera favorable el deficient finançament actual. No parla enlloc ni d'esforç fiscal, ni de costos diferencials, ni d'emigració. I això significa, per tant, que el model teòric no deixarà treballar amb xifres favorables quan aquestes s'hauran de concretar.

Finalment, hi ha un factor especialment greu en aquest acord, que és que el govern de Catalunya accepta que l'articulat de l'estatut no té valor jurídic, car l’acord vulnera les disposicions finals relatives al títol de finançament. Pitjor: hi ha articles de l'estatut, la majoria, que poden ser subjectes d'interpretacions vàries, però n'hi ha que són literals, articles sense confusió possible. I el títol del finançament, i sobretot les disposicions finals que hi fan referència, són literals. No diuen que el model s'aprovarà o fixarà un dia qualsevol. Diuen que, a tot tardar, funcionarà el 9 d'agost de 2010. Acceptar qualsevol cosa que vaja més enllà és, per tant, assentar un precedent greu.

I ben greu, perquè tots sabem que l'agost vinent segurament que arribarà una important retallada jurídica de l'estatut. Per tant, després del pacte del finançament, com podrà argumentar el govern català que l'estatut és una llei que ha de ser respectada com es va aprovar? Si el govern de Catalunya mateix no considera necessari de respectar articles que són literals, com podrà exigir respecte als articles que seran interpretats?

Dit tot això, Zapatero necessitava un acord i el té. Montilla necessitava un acord i el té.

dimecres, 15 de juliol del 2009

Comissió 11 de Setembre en marxa!


Enguany lo col·lectiu "Lo Casal Aixumara" participarà en la Marxa de Torxes que s'organitzarà a Tortosa en motiu de la commemoració de la Diada Nacional de Catalunya. A part de la data, dijous 10 de Setembre a partir de les 20:30h des del Castell de la Suda poc més es pot avançar fins al moment.

Per a estar-ne informats podeu passar-vos pel web de la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l'Ebre. On a més podreu trobar imatges i vídeos dels actes organitzats l'any passat.

dijous, 9 de juliol del 2009

La banca ètica, una altra manera de fer banca

La crisi fa créixer l'interès per aquest model d'entitat financera · Les inversions prioritzen criteris socials

L'economia global ha sofert una sotragada que ha repercutit en el sistema financer, empresarial i, de retruc, en tota la societat. Per això moltes veus lligades a moviments socials proposen una altra manera de fer economia, que no es basi en l'especulació. A més, d'iniciatives que treballen en aquesta direcció, ja n’hi ha una colla. La més coneguda: la banca ètica. En aquest reportatge de VilaWeb TV n'expliquem les característiques principals.

Triodos, el primer banc ètic europeu

El primer banc sostenible d'Europa és Triodos Bank, que té seu al nostre país. Nat als Països Baixos, durant la Conferència Internacional de Banca Sostenible de Londres fou distingit amb el guardó de Banc Ètic de l'Any. El director territorial, Joan Melé, explica a VilaWeb que l'expansió al nostre país és 'molt bona' i que cada dia tenen més clients. Després de treballar trenta anys per una entitat financera convencional, ara té el privilegi de 'treballar tal com viu, sense haver de renunciar als seus principis personals'. Defensa el paper dels bancs en la societat com a 'agents socials que poden col·locar els diners allà on calgui per a transformar la societat', però 'les paraules s'han desvirtuat' i ara un ecologista 'pot finançar un projecte sobre transgèncis sense saber-ho, i un pacifista, una empresa d'armament'. Per això, la principal característica de la banca ètica és la transparència: 'tothom sap on van a parar els seus diners i d'on vénen els que rep en un crèdit'.

Una iniciativa singular

La mateixa línia d'inversió ètica segueix la cooperativa Coop 57, però té un funcionament molt diferent del d'un banc: actua assembleàriament i, com que no figura inscrita al Banc d'Espanya, són els cooperativistes que determinen l'índex de remuneració dels estalvis. A més, els projectes que financen no surten del país perquè, diu el coordinador de Coop 57, Ramon Pasqual, 'conèixer el territori és fonamental' per a desenvolupar projectes a fons. D'aquí ve que un dels objectius més immediats de la cooperativa sigui ara d'obrir seccions territorials d'àmbit local o regional per tenir un contacte més directe amb les gent i amb el territori.

Triodos Bank i Coop57 tenen en comú els principis que n'orienten les accions i apliquen el criteri bàsic de la transparència, tant a l'hora de concedir préstecs com de fer inversions. La finalitat és de fer compatible els rendiments financer i social, car l'ús dels diners, tot i trobar-se subjecte a risc, no es proposa el màxim rendiment empresarial en detriment del rendiment social. Un dels lemes és que els diners han de servir les persones, no les persones els diners.

dimecres, 1 de juliol del 2009

Ebre Lan Party 2009


A partir del proper divendres el Casal Aixumara col·laborarà en la organització de l'EbreLanParty

Notícia extreta del diari El Punt

L'associació Atictes, amb el suport de la URV, el casal Aixumara i l'Ajuntament d'Alcanar, ha organitzat la tercera edició de l'Ebre LAN Party, que enguany tindrà lloc al centre cívic d'Alcanar. L'esdeveniment reunirà afeccionats a la informàtica i les noves tecnologies, molts dels quals hi portaran els seus propis ordinadors per gaudir de tres dies de competicions en xarxa, tallers i xerrades al voltant de temes com el programari lliure, els videojocs, els codis bidimensionals, la robòtica, la fotografia o el tuning. L'accés a l'Ebre LAN Party serà gratuït, tant per als que vulguen instal·lar-hi el seu ordinador com per als que només vulguen veure l'ambient. Els que vulguin instal·lar-s'hi amb el seu ordinador només hauran d'inscriure-s'hi i notificar la seua arribada i sortida de la festa. L'organització ha remarcat que, a més, no és necessari assistir-hi els tres dies de manera continuada, ja que cadascú pot decidir els dies i horaris.

EL QUE NO ENS EXPLIQUEN D'IRAN

Què passa a l'Iran? Qui representa Ahmadinejad? I Mussaví? A continuació reproduïm l'interessant article de Jordi Llaonat "El que no ens expliquen d'Iran", publicat a l'Avui el passat 23 de juny, p. 25:

Què hi passa a l'Iran? Per què els opositors carreguen contra el procés electoral i titllen el president de dictador, però en canvi no critiquen el règim que li dóna cobertura? Ha començat el compte enrere de la República Islàmica? O bé un grup de persones molt poderoses ha encès la metxa d'un país sempre a punt d'esclatar amb interessos partidistes i no pas amb desig real de canvi?

ENTENDRE QUÈ PASSA AVUI als carrers de l'Iran és fàcil: el poble clama llibertat. En canvi, no estan tan clars els motius dels instigadors de la revolta. D'entrada, la premsa internacional va errar en plantejar la recent escomesa electoral entre el president Mahmud Ahmadinejad i Hussein Mussaví en termes d'enfrontament entre ultraconservadors i aperturistes. Quan en realitat es tracta del xoc de dos grups de poder i dos models de dictadura.

DE VEGADES, DES D'OCCIDENT analitzem la realitat de països llunyans partint del que a nosaltres ens agradaria que hi passés. Potser per això, en les recents eleccions iranianes, la premsa i l'opinió pública de casa nostra han pres partit per un dels candidats en uns comicis opacs i una crisi política i social de les quals no n'acabem de treure l'entrellat.

AHMADINEJAD ÉS LA VEU de la gent humil que creu en la revolució islàmica. És un ultraconservador, un enemic d'Occident, un element desestabilitzador per a tot el Pròxim Orient i un mal gestor dels assumptes polítics i econòmics interns. Però té al seu favor la seva sinceritat i que viu i ordena segons li dicta la seva consciència. Les seves polítiques i el seu discurs generen rebuig a l'estranger, però al seu país li han fet guanyar dues eleccions.

L'ACTUAL PRESIDENT REP el suport del sector més religiós i purista del règim, que està enfrontat al grup de mul·làs i polítics pragmàtics que els darrers trenta anys han governat i saquejant les arques de l'Estat i que ara estan molt preocupats perquè les males relacions del president amb el món els perjudiquen els negocis. El candidat Hussein Mussaví és la cara visible d'aquest grup, que està decidit a recuperar el poder que no han assolit a les urnes a través d'una campanya de desestabilització.

MUSSAVÍ HA ESTAT QUALIFICAT frívolament d'aperturista per la premsa internacional, tot i ser un dels principals responsables de la dictadura islàmica. Va ocupar el càrrec de primer ministre en època de l'aiatol·là Khomeini, un temps fosc, de guerra, execucions massives i partida a l'exili de milers de persones. La confusió és resultat de l'impressionant aparell propagandístic del seu actual valedor, Haixemi Rafsandjani, l'home més ric, poderós i lladre de l'Iran, que fa quatre anys també va fracassar estrepitosament a les urnes, i que ara ens vol fer creure que Hussein Mussaví és l'única alternativa al govern d'Ahmadinejad. Precisament la filla de Rafsandjani és una de les caps de l'equip que ha forjat la imatge de modernitat de Mussaví que ha atret les classes urbanes.

PEL QUE FA A LES manifestacions, l'equip de Mussaví va posar les primeres persones al carrer l'endemà dels comicis i, de seguida, se'ls va sumar la gent contrària al règim islàmic. En aquest moment, entra en escena l'autèntica oposició, que reapareix als carrers, les fàbriques i les universitats després d'anys de silenci. Amb tot, la seva influència és feble en un país eminentment rural, poc format, conservador i islamista. A més, tenint en compte que els mateixos promotors de la revolta són partidaris del sistema, no permetran que els grups contraris al règim islàmic prenguin el protagonisme de la crisi.

L'IRAN AVUI ESTÀ REVOLTAT, però Mussaví no és el líder del canvi ni la persona que ens volen fer creure. L'exprimer ministre dóna suport actiu al règim islàmic i les injustes lleis que veten les candidatures dels veritables opositors. Per això centra les seves crítiques en un possible frau en el recompte de vots. Un reformista, en canvi, atacaria l'arrel dels problemes de l'Iran, que no és altra cosa que el règim dictatorial dels mul·làs que ha omplert de fortunes les butxaques de l'elit religiosa, les presons d'opositors i els diaris estrangers de titulars impactants.

JORDI LLAONART / ARABISTA I PERIODISTA. HA ESTAT CORRESPONSAL DURANT VUIT ANYS A LA REGIÓ DEL PRÒXIM ORIENT



dimecres, 17 de juny del 2009

Apaguem les nuclears, ara és el moment!

Les nuclears d’Ascó i Vandellòs han hipotecat per a moltes generacions la comunitat ebrenca, amb repercussions sobre la nostra salut que ningú vol fer públiques, amb el rebuig dels productes de la nostra pagesia quan hi ha hagut notícies d’algun incident important (cas de la fuita d’Ascó de 2007), amb una de les últimes posicions en la llista de renda familiar disponible a la comarca que té la central d’Ascó, amb la primera posició d’aquesta comarca en percentatge de pobres oficials, amb ensurts (per parlar eufemisticament) com el de l’accident de Vandellòs el 1989…

La mateixa patronal elèctrica (UNESA) reconeix que a l’Estat espanyol hi ha un 25% d’excés de potència instal·lada per als màxims històrics de demanda elèctrica. I fa més de quatre anys que l’Estat espanyol és exportador net (i en quantitat substancial) d’energia elèctrica.

Hi ha alternatives a la producció elèctrica nuclear, alternatives factibles ja, que passen per la creació d’una xarxa de producció i distribució basada en energies renovables (i transitòriament en petites centrals de cicles combinat) combinant les fonts segons les possibilitats i les necessitats locals, apropant els centres de producció a les àrees de consum (ara es perd en el transport entre el 15 i el 30% de l’electricitat), amb la participació activa dels ens locals (a veure si s’espavilen els polítics ebrencs), les associacions de petits productors i els usuaris.

El 2010 venç la llicència d’activitat de Vandellòs II i el 2011 les d’Ascó I i II. El president Zapatero va prometre un calendari de tancament progressiu de les nuclears i recentment la Fundación IDEAS (la FAES del PSOE) ha elaborat un informe que recomana aquest tancament.

Si realment aquesta promesa i aquesta recomanació no són un brindis al sol o enganyifes, hem d’ajudar-los a complir-les i a posar-les en pràctica.

Posa el teu granet de sorra per a apagar les nuclears

Ara és l’hora, ara podem apagar-les, apaguem-les!

[+info: www.apaguemlesnuclears.cat]