dilluns, 31 d’agost del 2009

11 de Setembre a Alcanar


Com ja venim anunciant durant enguany l'11 de Setembre serà festa grossa a Alcanar, els actes que s'han organitzat conjuntament entre 'Lo Casal Aixumara' i l'Ajuntament d'Alcanar els trobareu a continuació, a més també podeu descarregar-vos lo cartell des d'aquí.

17:00h II Torneig de Guinyot '11 de Setembre'.
Inscripcions a: Cafeteria Catalunya, La Volta, Bar Moreno, Forn de Marià, Bar La Ràdio i Bar Pepet. 5€ per parella. Hi haurà un lot de productes de la terra per a la parella guanyadora.
Lloc: Plaça del Centre Cívic

20:00h Cercavila per diversos carrers del poble amb els Gegant i dolçainers d'Alcanar.
Lloc: Plaça del Centre Cívic

21:00h Sopar popular. 1€
Lloc: Plaça del Centre Cívic

23:ooh Cercabirres. 5 birres x 5€.
El recorregut serà: Bar Moreno, Cafeteria Catalunya, La Volta, Bar Pepet i Centre Cívic

00:00h Correfoc amb els dimonis d'Alcanar 'Fot-li foc!'.
Lloc: Plaça del Centre Cívic

00:00h Concerts amb La Màfia del Rock i Contracop. Hi haurà música fins a la matinada
Lloc: Centre Cívic

dimecres, 26 d’agost del 2009

II Torneig de Guinyot '11 de Setembre'


Ja fa gairebé un any que el col·lectiu "Lo Casal Aixumara" començava la seua aventura organitzativa, la primera activitat va ser la organització i potenciació d'una festa tan nostrada com és l'11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, i en autèntica decadència al nostre poble.
Enguany la nostra fita és dinamitzar molt més esta festa i aconseguir que la gent hi participe de forma activa. Igual que l'any passat, enguany tornem amb el 'Torneig de Guinyot' que se celebrarà lo mateix divendres 11 de Setembre a partir de les 17:00h a la Plaça del Centre Cívic. La inscripció (5€ per parella) es podrà realitzar als següents llocs: 'Bar Paella', 'Bar Moreno', 'Cafeteria Catalunya', 'Cafeteria La Volta' i algun altre lloc per concretar. També podeu fer-mos saber la vostra confirmació a través d'un correu electrònic.

Properament vos farem arribar tota la informació referent a la resta d'actes, Cercavila amb dolçaines i gegants, Cercabirres, Sopar Popular, Classes de Rock per als més xicotets, Bitlles Catalanes, Correfocs, Concerts, Música del país...

dilluns, 24 d’agost del 2009

Ànims Cesk!

Durant les dos últimes setmanes, el cantautor català, Cesk Freixas, ha rebut dos intents de censura per part de dos partits polítics de caire espanyolista, Ciudadanos i el Partit Popular han volgut censurar la seua actuació al festival Acústica de Figueres. Cesk Freixas va visitar la nostra població durant les passades festes d'Octubre, aviat en farà un any. Des d'aquí mostrem tot el nostre suport cap a una de les veus més reconegudes del panorama de cantautors del país, i un treballador per a la consciència de classe i país. Endavant les atxes Cesk. A continuació hi trobareu el seu comunicat.

Aquests dies sento impotència. És trist veure com funciona la política. Més trist és veure com i perquè menteixen els qui la fan. Quan ho veus de fora és diferent: penses que al món hi ha molt poca sort, t'animes a solidaritzar-te i et quedes tranquil. Més o menys és això, però és el que té la normalització del mal funcionament de la democràcia. Quan ho tastes en la pròpia carn, us asseguro que se sent impotència i tristesa. Lluny de fer-me rectificar, com pregona el comunicat del PP (per cert, rectificar? el què?), sóc molt conscient que aquest joc brut de tergiversacions i falses acusacions és una pràctica habitual utilitzada per moltes formacions polítiques, mitjans de comunicació i bona part de l'estructura judicial.

No vull entrar en aquest joc que proposen els Ciutadans i el Partit Popular. Un joc que es basa en la demagògia, distorsionar la realitat, simplificar el vertader conflicte i crear, sense parar, dogmes i veritats maximitzades. No hi vull entrar, però necessito dir el que penso, donar el meu punt de vista i denunciar públicament aquesta campanya de despropòsits.


* Davant de la mentida que han escampat aquests partits polítics, hem rebut centenars de correus electrònics, trucades i mostres de suport, des de diverses poblacions del País Valencià, de Mallorca i de molts indrets del Principat. Ho agraïm i ho valorem moltíssim. Una prova més que aquest projecte musical és també un projecte col·lectiu, que defensa una manera de veure i d'entendre el món que compartim un determinat sector de la societat catalana.

* En un context plenament democràtic, condemno tot tipus de violència que s'utilitzi amb finalitats polítiques. Tot i així, no em sento amb la obligació, per a res en absolut, de condemnar res. No sóc cap líder polític i no se m'ha d'exigir actuar com a tal. De la mateixa manera, si creuen que tenen el dret de recriminar-m'ho, demanaria als responsables del PP i Ciutadans que exigissin el mateix a tothom.

* Tampoc puc acceptar aquest xantatge, ja que la utilització de la condemna de la violència per obtenir-ne rendiment polític és partidista i no soluciona, per a res, el vertader conflicte. Jo no sóc basc. I és precisament el poble basc qui ha de decidir com solucionar el problema. Tanmateix, puc posicionar-me vers el conflicte a Palestina, per exemple, però és només el poble palestí qui decideix com buscar les respostes necessàries per arribar a una situació de pau.

* Una pregunta: quina autoritat moral té el Partit Popular per demanar que algú condemni quelcom, quan ells encara no han condemnat la dictadura franquista?

* Encara que pesi, sóc català i em sento dels Països Catalans. És una realitat en la que ens hi sentim identificades milers de persones arreu del país. Realitat que, en un context plenament democràtic, seria respectada.

* De la mateixa manera que se m'ha relacionat amb un moviment independentista que no és el meu, demanaria que obrissin les ments i que també se'm relacionés amb la resta d'independentismes d'arreu del món; pobles que lluiten per la seva llibertat, amb coherència i total legitimitat.

* Assenyalar-me com a violent és una simplificació del que realment els hi preocupa: que, sense violència, s'utilitzi la música i la cultura com a element per ajudar al canvi de consciències. A més, m'assenyalen com a violent sense presentar proves ni arguments. Perquè no n'hi han. Els i les qui em coneixeu sabeu perfectament com penso. És per això que no em fa falta justificar la meva militància i el meu activisme polític fora d'aquest projecte musical, perquè cadascú pensa i té les idees que vol. I les meves, així com les de tantes altres persones, són idees que parteixen del respecte, del cooperativisme, de la justícia, la igualtat i la llibertat.

* Quan es refereixen a organitzacions de l'Esquerra Independentista es refereixen a "organitzacions radicals i violentes", intentant deslegitimar un moviment popular prou ampli, en ple creixement qualitatiu i quantitatiu, que cada cop està demostrant tenir una presència més gran arreu de les nostres comarques. Que jo sàpiga, l'Esquerra Independentista és un moviment social legal, que participa, fins i tot, a les eleccions municipals del Principat de Catalunya, a través de la marca electoral CUP (Candidatures d'Unitat Popular). Senyors del PP i de Ciutadans: si això és ser violent, potser que tanquem la paradeta.

* Ambdós comunicats esmentaven Terra Lliure. En l'acte que vaig participar a Vic, es parlava dels 30 anys de l'estratègia independentista. Es tractava d'un acte commemoratiu del naixement de l'independentisme modern, tal i com l'entenem avui dia. Agradi o no, Terra Lliure hi va tenir un paper transcendental. Perquè va marcar un abans i un després, i perquè va significar un inici, un punt de partida a nivell organitzatiu, per estructurar l'independentisme extraparlamentari. I no podem oblidar que, a banda de l'Esquerra Independentista, altres formacions polítiques com ERC també se n'han beneficiat. Relacionar la meva actuació (de dues cançons) en aquest acte amb la meva defensa cap a Terra Lliure és com intentar buscar les semblances entre un camp d'arròs i una cadira. És una relació simplista, amb l'únic objectiu de criminalitzar aquest projecte musical. També he actuat en poblacions governades pel PP, i això no significa, en absolut, que faci proselitisme de la dreta espanyolista.

* Cal recordar, també, que Iniciativa Internacionalista, candidatura que es va presentar a les últimes eleccions europees i en la qual hi vaig treballar des del grup de suport dels Països Catalans, va ser una candidatura legal, que recollia les lluites dels diversos pobles sense estat de l'Estat espanyol, i que va ser acceptada per la justícia espanyola, després que quedés demostrat que no hi havia cap lligam amb el “terrorisme” que buscaven.

* En un context plenament democràtic, la divergència d'opinions també seria respectada. Malauradament, aquestes formacions polítiques que han llençat tals acusacions, demostren no tenir cap mena de consideració cap aquelles propostes polítiques que qüestionen i posen en dubte Espanya, la seva unitat i el model d'Estat. No podem ser crítics, tampoc?

* Per tant, ens trobem davant d'un nou cas de criminalització política, motivat, essencialment, per diferències evidents en posicionaments ideològics. Per a ells, la llibertat d'expressió només serveix si és unidireccional: quan es diuen coses que no volen sentir, de seguida els hi calen les tisores. Això és el pensament únic. I haurien de començar a entendre que és innegable el creixement de l'independentisme en els últims anys.

Després de tot això, només volia agrair el suport de tantíssimes persones que ens han mostrat la seva solidaritat. I deixar clar que el proper dijous tenim una reunió amb el nostre advocat per mirar de denunciar el conjunt de mentides i acusacions que s'han fet des de les formacions polítiques de Ciutadans i el Partit Popular.

El dissabte 29 d'agost, us necessitem a Figueres. Prou criminalització: a les 19.00 hores del vespre, a la Plaça de l'Ajuntament.

No ens faran callar.
Visca la música i la cançó compromesa.

dilluns, 3 d’agost del 2009

Alcanar reclama el tancament de les nuclears

A continuació reproduïm la notícia del diari castellà, El País.
El diari El Punt també se'n fa ressò.

Cerrojazo a las tres nucleares de Tarragona en un plazo de dos años. Es la reclamación expresada el jueves por el Ayuntamiento de Alcanar (Montsià), la primera alcaldía de Tarragona en realizar una petición de esta magnitud. El pleno municipal de la localidad aprobó una moción en la que pide al Ministerio de Industria que no renueve la licencia de explotación de las centrales nucleares Ascó I, Ascó II (Ribera d'Ebre) y Vandellòs II (Baix Camp), propiedad de Endesa e Iberdrola.

La votación reflejó bloques políticos que casan poco con lo que propugnan las direcciones de esas mismas formaciones: el PSC y el PP se abstuvieron en la moción, que salió adelante gracias al apoyo de ERC y CiU. La dirección convergente mantiene una postura próxima a las tesis pronucleares y la posibilidad de cerrar reactores ha generado serias controversias en el seno del partido socialista.

Las plantas tienen un permiso de explotación vigente hasta julio de 2010 (Vandellòs II) y octubre de 2011 (Ascó I y II). El Consistorio de Alcanar solicita formalmente que ambas dejen de operar cuando este permiso caduque, lo que ocurrirá dentro de 30 meses. La petición desvela que ha empezado la batalla entre ecologistas y pronucleares frente a la inminente renovación de la licencia de Vandellòs, cuyos preparativos ya está ultimando el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN). La máxima autoridad en materia atómica deberá evaluar el funcionamiento de la central para notificar a Industria si debe o no permitir que siga operando. El ministerio tendrá la última palabra y por ello Alcanar le solicita que no extienda su periodo de actividad. Lo mismo cuando llegue el turno de Ascó. Para entonces las plantas tendrán 29 y 23 años de antigüedad, bastante menos que los 40 años de vida útil para los que fueron diseñadas.
Récord de incidentes

Alcanar justifica este desfase por la cascada de incidentes y averías que acumulan los tres reactores. Ambos suman cerca de la mitad de incidencias que las nucleares han notificado al CSN este año y seis de cada 10 de las que se notificaron en 2008. Además en estas centrales han ocurrido los incidentes más graves de la industria nuclear española. Vandellòs recibió la multa más elevada impuesta a una central nuclear en 2005: 1,6 millones por quebrantar los procedimientos de seguridad. Ascó I superó ese techo este mismo año: 15,4 millones de sanción por la fuga radiactiva que ocultó al CSN.

dimarts, 28 de juliol del 2009

II Diada pels sediments al Delta


Poble Nou acollirà aquest diumenge la II Diada pels sediments al Delta

L'associació de jóvens "Tots al munt" del Poble Nou organitza aquest diumenge dia dos d'agost la II Diada pels sediments que se presenta com una jornada plena d'activitats al bell mig del Delta. Segons els organitzadors "se tracta d'apropar-nos a la naturalesa que ens envolta per a defensar-la i alhora gaudir-la, per això les activitats que preparem tenen a veure amb conèixer millor el nostre entorn i reflexionar sobre la situació en que se troba a la vegada que ens ho passem bé". La Diada començarà a les nou del matí, hora en que estan convocades, als sequers del Poble Nou, les persones que vulguin participar d'aquesta jornada lúdico-reivindicativa. Des d'allà s'aproparan a la Bahia dels Alfacs on navegaran fins a les Salines situades entre la Barra del Trabucador i la Punta de la Banya. Allà dinaran. L'organització ven tiquets per a la piraguada i el dinar al preu de vint euros. Els tiquets se poden adquirir a la Terrasseta de Saur situada al carrer Major s/n del Poble Nou o a l'establiment Natura i aventura situat a la Plaça del Cóc de Sant Carles de La Ràpita.

A les sis de la tarda a la pista poliesportiva del Poble Nou hi haurà una xerrada a càrrec de l'hidròleg Rafa Sánchez que versarà sobre el cabal mínim de l'Ebre per als propers sis anys, cabal que s'ha de decidir en els propers mesos en el que serà l'aprovació del pla de conca de l'Ebre. La xerrada anirà seguida d'un debat obert. A partir de les vuit de la tarda hi haurà un sopar popular i concerts amb diferents grups musicals destacats: Pepet i marieta, Joan Rovira Acustik, Lark About, Stop i Jóvens cantadors de rondalla. Segons l'organització "amb aquest tipus de diades les persones que treballem per la defensa del medi ambient enfortim els nostres vincles i ens donem a conèixer a la resta dels nostres conciutadans oferint-los la possibilitat d'unir-se a la defensa de la natura". La Diada va destinada a persones de totes les edats i té com a objectiu estendre's pels diferents pobles del Delta de l'Ebre a partir de que el teixit associatiu dels diferents municipis se la facin seua i li donin noves formes.

Al mateix temps la II Diada pels sediments és la jornada que inaugura el camp de treball Preservació de la Barra del Trabucador II organitzat per les associacions Jóvens per la Cultura i la Sostenibilitat a les Terres de l'Ebre i Obre't'ebre. I els beneficis d'aquesta II Diada pels sediments al Delta se destinaran a un altre projecte que organitzen els Jóvens per la Cultura i la Sostenibilitat: els Cartells pel medi ambient. Els cartells informaran objectivament sobre la situació mediambiental del Delta de l'Ebre. El contingut, tant de text com de material gràfic està sent realitzat pel reconegut hidròleg Rafa Sánchez. Els cartells seran imprimits en fusta seguint els paràmetres de disseny del Parc Natural i cobriran els principals llocs de pas turístic del litoral deltaic així com pretenen cobrir el que els organitzadors creuen que és un buit d'informació existent sobretot en les persones que venen de visita al Delta de l'Ebre. El projecte dels Cartells pel medi ambient l'organitzen els Jóvens per la Cultura i la Sostenibilitat coordinats amb la Plataforma en Defensa de l'Ebre.

dilluns, 27 de juliol del 2009

Gibraltar i Catalunya

Avui publiquem un article del diari Avui de l'Alfons López Tena:

A la península Ibèrica hi ha quatre Estats, que per ordre d’importància demogràfica i econòmica són el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, el Regne d’Espanya, la República de Portugal i el Principat d’Andorra. Fa tres-cents anys, però, que el segon no accepta l’existència del primer, i pretén ocupar el seu territori i imposar la seva sobirania sobre gibraltarenys, que ni són espanyols ni tenen la més mínima intenció d’esdevenir-ne. Els successius governants espanyols ho han intentat tot, inclosos atacs militars, bloquejos i aïllaments per fer-los patir, però els gibraltarenys s’han mantingut sempre ferms com la Roca on viuen i han gaudit sempre de llibertats i democràcia, a diferència dels espanyols. Aquest deliri d’ocupació l’han mantingut a Espanya monarquies i repúbliques, dictadures i democràcies, tots i cadascun dels règims espanyols fins als nostres dies, basant-se en un breu període de 242 anys de domini castellà/espanyol, després de 751 anys de domini àrab i abans dels darrers 305 anys de sobirania britànica, decidida pels gibraltarenys pel 99% dels vots en referèndums (1967, 2002) que els governs espanyols han refusat per “il·legals”, encara que no han explicat mai quina és la llei britànica vulnerada.Els darrers anys, i per efecte de la pertinença dels dos Estats a la Unió Europea, Espanya s’ha vist forçada a permetre les comunicacions terrestres, aèries i telefòniques, i a respectar el dret dels gibraltarenys a votar en les eleccions europees, després d’haver perdut tots els vetos il·legals que imposava per sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Semblava que la visita per primera vegada a la història d’un ministre espanyol serviria per anar esvaint les seves fantasies imperials, però les paraules de reivindicació perpètua de la sobirania i les reaccions de la Jihad Hispànica mostren clarament que no n’han après res. Tant és, porten tres segles bramant, poden seguir tres segles més amb els mateixos nuls resultats, ara són inofensius per efecte de la Unió Europea i no poden ni atacar ni boicotejar els gibraltarenys. Continuarem tenint episodis deliciosos, com quan Espanya va retirar la seva pretensió d’incloure en els Tractats constitucional i de Lisboa la norma d’intangibilitat de les fronteres a la UE, amb el propòsit d’impedir les independències catalana i basca. Un glacial representant britànic va observar que això implicava renunciar a reivindicar Gibraltar, i els espanyols recularen quan tothom rigué en sentir-los defensar que entre Espanya i Gibraltar no hi ha una frontera sinó una tanca.
Com a catalans, és interessant constatar el caràcter ètnic del projecte nacional espanyol, i la seva correlativa manca d’atractiu per als que no comparteixen els seus trets. Espanya simplement projecta la seva nació a tot l’Estat (en l’imaginari, a tota la península) per fer-se’n seves les minories nacionals, però no les integra simbòlicament. L’imaginari espanyol no inclou elements catalans, ni històrics, ni culturals, ni identitaris: a diferència de la invenció de la britishness, que projecta una identitat inclusiva de les nacions celtes del Regne Unit, evidentment subordinades a la dominant englishness, els espanyols no s’han fet seus cap dels trets de les nacions minoritàries, que refusen en la seva integritat. La centralitat de Gibraltar en el discurs i la política exterior de tots els governs espanyols, autoritaris i democràtics, dretans i esquerrans, és una clara manifestació de l’etnicisme del seu Estat, de la seva exclusiva preocupació per la seva nació, que en el seu inconscient no inclou Catalunya.
En poc més de cinquanta anys, a cavall dels segles XVII i XVIII, i per efecte de guerres i tractats, l’Estat espanyol va perdre, a més de molts altres països, la Catalunya Nord i Gibraltar. La pèrdua del primer, incomparablement més extens i poblat que el segon, als espanyols i al seu Estat no els ha fet mai recança, ni s’han preocupat pel seu destí ni maldat per recuperar-lo, ni tan sols en moments favorables, com quan Hitler el va oferir a Franco i aquest s’hi refusà tot dient: “¡Ya tenemos bastantes catalanes!”. Pel que fa a Gibraltar, país des de llavors d’identitat britànica que ja ha viscut més temps amb govern britànic que els que visqué sota govern castellà/espanyol, la constància i insistència de la reivindicació espanyola, enfront d’una població que ni és espanyola ni se’n sent, ni vol dependre de cap manera de l’Estat espanyol, fóra simplement ridícula si no fos pels sofriments que infligeix als gibraltarenys, que es mereixen uns veïns amb una mica de decència, i que per començar reconeguessin llur existència i llur dret a governar-se i decidir el seu futur, com tots els pobles lliures del món. Cap Estat a Europa reivindica el territori d’un altre sense el consentiment i contra la voluntat expressa i reiterada de la població afectada, l’espanyol amb Gibraltar és l’únic cas.
Per què Gibraltar sí, i tan intensament, i la Catalunya Nord no? No cap una altra explicació que l’ètnica, perquè per als espanyols allò que va ser castellà/espanyol s’ha de recuperar, perquè forma part de llur nació, però allò que va ser català/espanyol no s’ha de recuperar perquè no en forma part. És, per un nacionalisme ètnic com l’espanyol, una estranya contorsió la que els permet reivindicar com a espanyola una part de Catalunya, i no l’altra. Era espanyola la Catalunya Nord, com Gibraltar, abans de les respectives conquestes francesa i anglesa? Si ho era, com és que, a diferència de Gibraltar, no l’han volguda recuperar mai? Potser és que la Catalunya Nord no era espanyola? Si aquesta és la raó, i no se n’albira una altra que expliqui comportaments tan dissemblants, què fa que la Catalunya Nord no sigui espanyola, en l’imaginari espanyol, i la Catalunya Sud sí? No cal sinó anar a les fonts espanyoles per trobar la raó: “el justo derecho de conquista”. Mala peça al teler tenen, doncs, quan són una democràcia integrada a la Unió Europea: no podent fer servir la repressió armada, només el consentiment o la resignació dels catalans permet als espanyols junyir-nos al seu Estat. Quan decidim la independència no podran impedir-la, diguin el que diguin i facin el que facin. Si volem, i quan vulguem, serem tan lliures com els gibraltarenys, els portuguesos, els andorrans i els espanyols, i s’unirà als quatre Estats de la península ibèrica un cinquè: l’Estat independent de Catalunya.