Les Terres de l'Ebre comencen a caminar cap a la independència

[Font: www.llibertat.cat]

L'Assemblea Nacional Catalana ha constituït una assemblea territorial a l'Ebre

Xerta, el primer municipi de les Terres de l'Ebre on es va celebrar la consulta popular per la independència, ha estat ara l'escenari de la creació de l'assemblea territorial de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).

L'Ebre comença a caminar cap a la independència des d'aquest passat dissabte 17 de desembre. Més de seixanta persones de diferents sectors de la societat civil van omplir dissabte la sala polivalent de l'Ajuntament de Xerta en l'acte de constitució de l'assemblea territorial a les Terres de l'Ebre. Tot i que les assemblees estan més orientades als municipis, per l'extensió geogràfica s'ha apostat per la creació d'una assemblea territorial que agrupés i potenciés les locals.

En l’elecció dels càrrecs, es va escollir l'ampostí Ramon Bel com a coordinador territorial, Guillem Argelich com a secretari i Joan Maria Torres com a tresorer. A aquests, els acompanyen més d'una vintena de vocals que donen representació a diferents municipis de les quatre comarques i del Matarranya.

L'acte va comptar amb la intervenció de Carme Forcadell, membre del Secretariat de l'Assemblea, que va explicar el full de ruta a seguir durant els propers mesos fins la constitució definitiva de l'Assemblea Nacional Catalana. Forcadell va remarcar la importància de treballar tots plegats per aconseguir l'objectiu comú d'assolir un estat propi.

Un dels punts d'aquest full de ruta exposa que les assemblees locals han d'instar els seus respectius ajuntaments a aprovar la moció de Municipis per la Independència. D'entre els més de 150 què ja ho han fet hi ha Tortosa, Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Alcanar i Deltebre; i s'espera que properament ho facin Roquetes, Miravet i Xerta.

Es mor l'activista independentista Josep de Calassanç Serra 'Cala'

[Font: Vilaweb] [+info: Ara.cat]

President del Casal Jaume I de Perpinyà, activista independentista i històric de Terra Lliure

Josep de Calassanç Serra, més conegut com a 'Cala', s'ha mort aquest matí a Montpeller després d'una operació de cor. Era president del Casal Jaume I de Perpinyà i un activista cultural, polític i social vinculat a l'independentisme.

Va ser un dels membres fundadors de Terra Lliure, organització de la qual fou expulsat el 1982. El 2002 va rebre el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla per la seva aportació a la lluita per la catalanitat de Catalunya Nord.

També va estar vinculat molt activament a l'associació cultural Aire Nou de Bao, a la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL), i a l'equip Criteri, per l'autocentrament dels catalans.

Professionalment, Josep de Calassanç Serra era editor i llibreter, i va iniciar autors i editors que només publicaven en francès a fer-ho en català. També va coordinar l'elaboració del llibre 'Qui sem els catalans del nord'.

Correllengua 2011 Alcanar

Un any més des del Casal volem fer arribar el Correllengua al nostre municipi, un acte celebrat de manera molt diversa a centenars de pobles dels diferents territoris de parla catalana, però tots amb un mateix objectiu, reivindicar el foment de l'ús social de la llengua, i difondre la riquesa de la nostra cultura per enfortir la nostra personalitat i autoestima com a poble.

Enguany contem a la col·laboració de l'Esplai Picaparets amb els més jovenets, i també amb diferents professors i alumnes de l'institut, on entre tots farem llengua i homenatjarem el poeta i escriptor Joan Oliver "Pere Quart", figura d'un gran compromís polític, ètic i social, i com no, un dels màxims exponents de la literatura catalana, on fins i tot alguns dels seus poemes han estat musicalitzats per cantautors com ara, Lluís Llach.

DISSABTE 12 DE NOVEMBRE al Casal Jove (antiga caserna)

16:00 Gimcana infantil "Fem llengua" (Esplai Picaparets)

19:00 Xerrada "Vida i obra del poeta Joan Oliver i Sellarès (Pere Quart) a càrrec de Lluís Agudo [professor de Llengua Catalana a l'Institut "Sòl de Riu"]

... a continuació: Recital de poemes de Joan Oliver i Sellarès (Pere Quart) a càrrec d'alumnes de l'Institut "Sòl de Riu"

"La democràcia sols

funciona sense trampes

en els pobles on abans

de votar-la i engegar-la

ja l'exercien, de fer,

per costum i per criança."

(Pere IV)

Recordem: 75 anys de l'alçament feixista

L'any 1936, una part de l'exèrcit espanyol s'aixecava en armes contra els governs democràtics de la República i de la Generalitat. El fracàs del cop d'Estat, però també del contracop governamental, portà a una cruenta guerra civil de tres anys que acabà amb a victòria franquista, gràcies al decidit i imprescindible ajut de l'Itlàlia feixista i de l'Alemanya nazi. S'iniciava en aquells anys una dictadura que es basà en el control social i en la repressió política, i que tingué un bon exemple en la liquidació del govern de Catalunya i en l'assassinat del President de la Generaliat Lluís Companys.

Tots aquests fets van deixar petjada al territori. Ho podem vore a través de diversos testimonis materials, com les fortificacions militars de la guerra civil que trobem a la nostra costa o en el paper moneda generat durant el conflicte bèl·lic.

Per recordar tots aquests fets, des del Casal Aixumara hem organitzat uns actes commemoratius, juntament amb el Centre d'Estudis Lo Codolar, i amb la col·laboració de Lo Rafal i l'Ajuntament d'Alcanar.

Dissabte dia 8 d'octubre:

A les 15:30h a la Plaça de l'Església de Les Cases
Visita guiada als búnquers.

A les 19h a la sala polivalent de la Biblioteca Trinitari Fabregat d'Alcanar
Xerrada: "El paper moneda al Montsià durant la Guerra Civil", a càrrec de Joan B. Beltran.

Si esteu interessats en la visita, preguem confirmació d'assistència a casalaixumara@gmail.com. Us hi esperem!

Presentació de la 4a Marxa de Torxes per la independència

La Comissió 11 de Setembre de les Terres de l’Ebre organitza la 4a Marxa de Torxes per la independència

El lema d’enguany serà “Prou retallades... Ara, Independència! S’ha acabat lo temps de la temor”



Per quart any consecutiu, la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l’Ebre - que aplega diferents entitats culturals i socials del territori - ha organitzat per al proper 10 de setembre la Marxa de Torxes per la Independència. Aquesta iniciativa, que se celebra la vespra de la diada, durant els darrers anys s’ha estès arreu de les comarques catalanes.

La Marxa de Torxes, començarà puntualment a les 20:30h al Castell de la Suda i transcorrerà pels carrers del centre i nucli històric de Tortosa fins la Plaça de Barcelona (davant del Mercat del Peix). En finalitzar l’acte hi haurà els parlaments d’Antoni Gisbert (Acció Cultural del País Valencià) i Rosa Cañadell (USTEC i SomEscola.cat), la lectura del manifest anirà a càrrec de l'escriptora ebrenca Cinta Arasa. Durant la Marxa de Torxes, participaran diverses colles de cultura popular del territori.

L’encarregada d’escriure el manifest ha estat l’escriptora ebrenca Cinta Arasa i porta per lema: “Prou retallades... Ara, Independència! S’ha acabat lo temps de la temor”, d’aquesta manera es vol sintetitzar la situació que està patint el nostre país. Per les retallades a la llibertat d’expressió (tancament de mitjans de comunicació com TV3 i Gandia TV al País Valencià i Radiotelevisió de Mallorca a les Illes Balears, a més dels atacs a entitats com Acció cultural del País Valencià o Escola Valenciana). Les retallades lingüístiques, que s’han intensificat de la mà de les sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem, així com les polítiques lingüístiques que es duen a terme al País Valencià, a les Illes i a la Franja de Ponent. Les retallades socials, que estan sent una realitat amb el desmantellament de l’estat del benestar. Les retallades nacionals es continuen duent a terme mitjançant la reinterpretació de tots els Estatuts d’autonomia per part dels tribunals espanyols. O, per últim, l’espoli fiscal a que ens sotmet l’Estat espanyol, que agreuja encara més la situació social i política que vivim als Països Catalans.

Tanmateix, el lema també és una crida a la lluita i la fermesa. És per això que la segona part del lema parla de la necessitat de construir la independència dels Països Catalans i a fer-ho sense por. Amb la frase “S’ha acabat lo temps de la temor” ha volgut ressaltar la maduresa de la societat catalana per a assumir nous reptes i desprendre’ns de velles pors. Així mateix, també ha volgut fer un paral·lelisme amb el propi territori, que es troba a l’època de la sega de l’arròs i de la verema, i el país, que és hora que s’arremangui per a recollir els fruits que durant anys ha anat conreant.

Enguany, com a novetat, s’ha organitzat un concurs de fotografia, per tal de tenir un recull visual de la Marxa de Torxes, hi haurà dues categories: fotografia ràpida amb telèfon mòbil i fotografia amb càmera. El dia 17 de setembre, en el marc de la Festa Estellés es farà l’entrega de premis. Les bases del concurs podran trobar-se a la web de la Comissió, la inscripció serà gratuïta i les persones participants hauran d’enviar les imatges a l’adreça omniumebre@gmail.com, abans del dia 13 de setembre.

A la web de la comissió s’informarà dels diferents actes organitzats al territori, entre els quals hi ha la presentació del llibre “Espanya, capital París” de Germà Bel, el divendres 2 de setembre a Tivenys. D’altra banda, Òmnium Cultural ha organitzat diferents actes arreu del territori.

Passat l’11 de Setembre, les entitats de la Comissió han organitzat una Festa Estellés per tal d’homenatjar i reivindicar el poeta valencià Vicent Andrés Estellés. Seguint la proposta de l’escriptor valencià Josep Lozano, tal com es fa a altres territoris dels Països Catalans on, durant el mes de setembre – mes en què va nàixer el poeta –, es realitzen sopars-recitals amb poesia d’Estellés. Des de la Comissió es convida tothom a participar en la que tindrà lloc el proper 17 de setembre al restaurant l’Ardiaca, de Campredó.

A la Comissió hi participen: Òmnium Cultural, l'Associació Cultural Soldevila (Campredó), Maulets de les Terres de l'Ebre, el Casal Popular Panxampla (Tortosa), l’Associació Cultural “Camí de Sirga” (Tivenys), el Casal Popular del Sénia (Vinaròs), la Coordinadora Obrera Sindical – COS, el Casal Aixumara (Alcanar), cal recordar que a Comissió queda oberta al teixit social de les nostres terres.

Des de la Comissió, fem una crida la participació i a continuar consolidant aquest acte com a expressió popular i reivindicativa de la nostra Diada Nacional al territori.

Comissió 11 de Setembre de les Terres de l’Ebre

Terres de l’Ebre, 31 d’agost de 2011

Lo cau de la bandolera censurat

Des del Casal Popular Panxampla volem explicar el procés pel qual ha estat denegada la nostra participació a la Festa del Renaixement amb la taverna del Cau de la Bandolera a les Avançades de Sant Joan com havíem fet els darrers tres anys. I manifestem el nostre convenciment que és una decisió política i no tècnica.

El passat 25 de maig com tots els anys, vam presentar la sol·licitud per instal·lar la taverna dintre del termini establert per l’anunci “licitació per a l’atorgament d’autoritzacions temporals per a la utilització privativa del domini públic mitjançant la instal·lació de tavernes de la Ruta de la Saboga de la Festa del Renaixement en la seva XV edició” i vam esperar fins el dia 2 de juny, la data en què es farien públiques, segons l’anunci, les avaluacions tècniques i les propostes d’ubicació. A la reunió on es van convocar totes les tavernes no se’ns va suggerir cap novetat rellevant. Dies més tard, en una reunió bilateral ens van comentar que estaven estudiant la possibilitat de convertir l’espai on des de fa tres anys muntàvem la nostra taverna en una zona d’espectacle, i que potser no podríem fer allà la taverna. Davant la nostra sorpresa i la insitència que una cosa no havia de ser incomptible amb l’altra, vam quedar que en continuaríem parlant. Sense tindre possibilitat de contrastar, valorar o negociar, se’ns va comunicar per escrit en data 29 de juny que se’ns ha adjudicat l’espai de la plaça del Paiolet.

En aquell moment, des del Casal, vam sol·licitar una reunió amb el regidor Domingo Tomàs, amb l’ànim, i l’esperança, de buscar i trobar una solució raonada i compatible entre els nous interessos i plantejaments de la Festa i la possibilitat de mantindre la presència de la nostra taverna a les Avançades de Sant Joan. No aconseguim poder tindre la reunió fins el dia 6 de juny, i el resultat de la qual és decebedor. Novament, el regidor de festes Domingo Tomàs, només ens ofereix l’opció de fer taverna a la plaça del Paiolet. El mateix regidor reconeix que fins i tot ell pot entendre que considerem incorrecte el procediment, però que ell el considera correcte i ens insta a respondre-li al dia següent si acceptem l’espai del Paiolet, perquè s’han d’imprimir cartells, díptics...

És a dir, a tres setmanes del començament de la festa del Renaixement i després de més d’un mes d’haver presentat la sol·licitud, el regidor Domingo Tomàs ens comunica que tenim un dia per decidir si fem la taverna al Paiolet. Després de 7 anys participant i col·laborant en la festa, el seu màxim responsable ens ofereix un dia per estudiar el seu emplaçament i les seues possibilitats. Un dia per calcular els costos d’adaptar o canviar la infraestructura i el material. I conscientment ens ofereix la plaça del Paiolet, on cap taverna s’ha afiançat perquè és un espai amb sol durant tot el dia, mosca negra a la posta del sol i fora d’ambient a la nit.

A la mateixa reunió, el senyor Domingo Tomàs ens va explicar que la nostra taverna ha estat desplaçada de la seua ubicació tradicional perquè han cedit la gestió de l’espai a una associació, que muntarà un campament i punt de venda (eufemisme de taverna). I ens explica que el canvi és legal perquè aquest espai, des d’aquest any, queda fora de la ruta de la Saboga (feta la llei feta la trampa).

Des del Casal Popular Panxampla entenem que aquest és un mal precedent per la festa del Renaixement, perquè el senyor Domingo Tomàs ha menystingut una entitat de la ciutat i ha decidit sense negociar. I volem recordar que les entitats i associacions som part fonamental de la festa i no actors secundaris sense veu.

També afirmem que aquesta decisió no té un caràcter tècnic sinó polític. Des de la campanya per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa, l’ajuntament de Tortosa ens ha posat obstacles per organitzar activitats i ara ens expulsa de la festa del Renaixement, perquè enviar-nos a la plaça del Paiolet és expulsar-nos. El mateix regidor, tot i ser conscient de com havia anat el procés, es va negar a fer cap gestió per autoritzar la nostra taverna al carrer Gil de Frederic, on s’ubica el Casal Popular Panxampla.

Des del casal Panxampla lamentem que l’alcalde de Tortosa i el seu equip de govern no contemplen la crítica política com un valor positiu, democràtic i constructiu per la ciutat. I preferiríem que se centraren a solucionar els greus problemes de la ciutat com les retallades que afecten al nostre hospital i altres serveis socials bàsics.

També volem transmetre un missatge positiu i d’agraïment a les persones que ens han donat suport i els garantim que aquestes maniobres ens cohesionen com a col·lectiu i ens animen a seguir lluitant per una societat més justa davant el caciquisme que es pensa que té dret a controlar-ho tot.

Finalment desitgem una festa reeixida tant per l’organització com per les entitats que tindran la sort de poder participar.

Tortosa, Terres de l'Ebre

19 de Juliol de 2011

Casal Popular Panxampla