dimecres, 17 de juny de 2009

Apaguem les nuclears, ara és el moment!

Les nuclears d’Ascó i Vandellòs han hipotecat per a moltes generacions la comunitat ebrenca, amb repercussions sobre la nostra salut que ningú vol fer públiques, amb el rebuig dels productes de la nostra pagesia quan hi ha hagut notícies d’algun incident important (cas de la fuita d’Ascó de 2007), amb una de les últimes posicions en la llista de renda familiar disponible a la comarca que té la central d’Ascó, amb la primera posició d’aquesta comarca en percentatge de pobres oficials, amb ensurts (per parlar eufemisticament) com el de l’accident de Vandellòs el 1989…

La mateixa patronal elèctrica (UNESA) reconeix que a l’Estat espanyol hi ha un 25% d’excés de potència instal·lada per als màxims històrics de demanda elèctrica. I fa més de quatre anys que l’Estat espanyol és exportador net (i en quantitat substancial) d’energia elèctrica.

Hi ha alternatives a la producció elèctrica nuclear, alternatives factibles ja, que passen per la creació d’una xarxa de producció i distribució basada en energies renovables (i transitòriament en petites centrals de cicles combinat) combinant les fonts segons les possibilitats i les necessitats locals, apropant els centres de producció a les àrees de consum (ara es perd en el transport entre el 15 i el 30% de l’electricitat), amb la participació activa dels ens locals (a veure si s’espavilen els polítics ebrencs), les associacions de petits productors i els usuaris.

El 2010 venç la llicència d’activitat de Vandellòs II i el 2011 les d’Ascó I i II. El president Zapatero va prometre un calendari de tancament progressiu de les nuclears i recentment la Fundación IDEAS (la FAES del PSOE) ha elaborat un informe que recomana aquest tancament.

Si realment aquesta promesa i aquesta recomanació no són un brindis al sol o enganyifes, hem d’ajudar-los a complir-les i a posar-les en pràctica.

Posa el teu granet de sorra per a apagar les nuclears

Ara és l’hora, ara podem apagar-les, apaguem-les!

[+info: www.apaguemlesnuclears.cat]

dimarts, 9 de juny de 2009

Mario Benedetti a la memòria

El passat 17 de maig va traspassar el poeta i novel·lista uruguaià Mario Benedetti. Benedetti va poder morir en una de les ciutats que més estimava, Montevideo, una ciutat que havia hagut de vore des de l'exili, un exili que el va portar a Buenos Aires, els Països Catalans, Castella... L'obra de Mario Benedetti serà recordada sobretot pel que fa referència al camp de la poesia, en el que ell sempre va dir que més identificat estava, la seua ideologia d'esquerres marcava la tendència dels seus poemes. Aquí deixem un poema, que com a jóvens ens hauria de fer pensar...

¿Qué les queda a los jóvenes?

¿Qué les queda por probar a los jóvenes
en este mundo de paciencia y asco?
¿sólo grafitti? ¿rock? ¿escepticismo?
también les queda no decir amén
no dejar que les maten el amor
recuperar el habla y la utopía
ser jóvenes sin prisa y con memoria
situarse en una historia que es la suya
no convertirse en viejos prematuros

¿qué les queda por probar a los jóvenes
en este mundo de rutina y ruina?
¿cocaína? ¿cerveza? ¿barras bravas?
les queda respirar / abrir los ojos
descubrir las raíces del horror
inventar paz así sea a ponchazos
entenderse con la naturaleza
y con la lluvia y los relámpagos
y con el sentimiento y con la muerte
esa loca de atar y desatar

¿qué les queda por probar a los jóvenes
en este mundo de consumo y humo?
¿vértigo? ¿asaltos? ¿discotecas?
también les queda discutir con dios
tanto si existe como si no existe
tender manos que ayudan / abrir puertas
entre el corazón propio y el ajeno /
sobre todo les queda hacer futuro
a pesar de los ruines de pasado
y los sabios granujas del presente.