dimecres, 6 de març de 2013

'Els somnis de Chávez, els nostres somnis'


Avui que Chávez ha mort, i ha mort en pau, cal fer memòria del seus somnis. Somnis que són els nostres. Els dels que vam perdre les batalles a la nostra terra, des del 1707 fins al 1939. Als que van perdre les batalles des del 1492 fins fa ben poc. Els somnis de Basset, de Bolívar, de Companys i Macià, els somnis d'Allende, els somnis de Guillem. Avui germinen i estan vius. Caminant per Amèrica, terra dels lliures.

Recordem. Amèrica Llatina al anys vuitanta. Les nacions supervivents de les brutals dictadures imposades a sang i foc estan sota la doctrina del shock. Privatitzacions, acomiadaments, emigració, violència i pobresa a tot arreu. Veneçuela es considerada l'oasis: rica, democràtica i pacífica. El mirall esclata dramàticament al 1989 quan es produeix el Caracazo, la rebel·lió espontània i massiva contra les polítiques neoliberals del Fons Monetari Internacional. Les masses de les faveles, els barris, baixen a la ciutat a prendre per la força tot el que els han furtat durant segles. El govern de Carlos Andrés Pérez envia l'exèrcit a controlar les revoltes. Al menys tres mil veneçolans són assassinats en un bany de sang avalat pels governs de Bush pare i de Felipe González. És el detonant pel moviment bolivarià. Chávez, els militars nacionalistes i l'esquerra es juren passar a l'acció contra el Sistema. 

Després de dues fracassades insurreccions i tres anys a les presons, l'aliança entre els militars patriotes i l'esquerra disposa d'una popularitat sense precedents. Els analistes coincideixen en que els bolivarians han obtingut l'hegemonia als cors i les ments del poble veneçolà. Amnistiats per la pressió popular i sense mitjans econòmics obtenen un extraordinari 56,2% de vots a les eleccions presidencials de 1998. El bipartidisme es desmorona. Els grans poders nacionals i internacionals es sacsegen, però estan segurs que Chávez és només un altre populista fàcilment controlable. Discursos i paraules boniques. Fum pensa el Poder. A València un xicotet grup d'amics comencem l'enamorament amb Veneçuela. Des del primer moment i contra tots, confiem plenament en la sinceritat del moviment. Durant anys es riuen de nosaltres. Que riguen doncs.

La primera mesura és iniciar la consulta al poble en un procés constituent per construir entre tots la nova república. Una nova constitució que es declara profundament independentista, llatinoamericanista, democràtica i en favor de la justícia social. Paper mullat pensen els de sempre. 71,78% d'aprovació en referèndum.

Conta Chávez que a les primeres recepcions del nou govern amb les forces econòmiques va viure una experiència del que és veritablement el Poder. Conta que es va reunir amb l'home més ric de Veneçuela i que aquest el va felicitar per la nova presidència i li va oferir tot el suport del seu imperi empresarial mediàtic i polític. Al despedir-se li va entregar una noteta. Quan Chávez la va llegir va veure un llistat de noms. El llistat de ministres que el Poder volia. Aquesta nota va acabar a la paperera. La guerra començava.

Començava la guerra pels recursos, per la distribució de la riquesa 
Llei de terres, llei d'hidrocarburs. Control als latifundistes, control a les multinacionals. El canvi era real. No tardaria molt en esclatar la reacció del Poder. Demonització als mitjans, sabotatge a tots els nivells de l'Estat. I l'onze d'abril del 2002 franctiradors de la CIA assassinen xavistes i antixavistes que manifestaven al carrer. L'alta jerarquia militar, econòmica, eclesial i els governs de Bush fill i José María Aznar executen un cop d'Estat. Chávez és detingut pels colpistes i el seu govern entra en la clandestinitat. Es deroga la constitució, el poder executiu, el poder legislatiu i el poder judicial. Es tanca la televisió pública. S'autojuramenta com a nou president el president dels empresaris Pedro Carmona. És la fi de la democràcia. El pla ha eixit millor que l'esperat. En 24 hores tot el govern ha sigut desmantellat. Com al 1989, les masses pobres dels barris, sense líders, ixen al carrer en massa. Es dirigeixen cap a les bases militars. Exigeixen, indignats, el retorn del president i la democràcia. I es produeix el miracle. Els militars no utilitzen les seues armes contra el poble. Contra tot pronòstic els oficials mitjans i les tropes s'uneixen a les masses i giren la seua força contra els generals colpistes. En només 48 hores el Cop d'Estat ha sigut neutralitzat, el president rescatat i es torna al fil constitucional i a l'Estat de Dret. Salvador Allende i Lluís Companys, des d'enllà en la Història s'admiren i enorgulleixen del poble veneçolà. Els seus somnis germinen a llunyanes terres. A València amb el company Vicent rebem la notícia per ma mare. No ens ho podem creure. Veneçuela és una terra de miracles. Algun dia la nostra terra també ho serà somniem desperts.

La Història continua. Al 2003 una vaga empresarial destrossa l'economia. El poble i el govern resisteixen i es recupera la producció petroliera de les mans de les elits. La primera reserva mundial d'hidrocarburs passa a les mans de la nació veneçolana. Al 2004 l'oposició utilitza el nou mecanisme constitucional: el referèndum revocatori. Chávez el guanya amb el 59,1% de vots. Després de sis anys de resistència, per primer cop pot començar a governar. Els primers plans són Barrio Adentro i Misión Robinson per erradicar l'analfabetisme i estendre la sanitat pública als sectors majoritaris. Així començarà el govern bolivarià a governar. Comencem a viatjar a Veneçuela per conèixer-la de primera mà.

L'Aliança Bolivariana de les Amèriques, Unasur, CELAC, una nova Amèrica Llatina
Al 2013, quinze anys després de l'arribada del moviment bolivarià al govern, Amèrica Llatina i Veneçuela mostren un rostre completament diferent. Lluny queden les dictadures, l'emigració massiva, les privatitzacions, les revoltes i el caos. Ha nascut Telesur per equilibrar a CNN i TVE. Han sorgit l'Aliança Bolivariana per les Amèriques, UNASUR i la CELAC com alternatives a l'OEA i l'ALCA. L'ONU felicita a Veneçuela per acomplir les metes del mil·leni. El creixement econòmic per aquest any es preveu del 6%. El Producte Interior s'ha triplicat en aquests deu anys. La pobresa s'ha reduït a menys de la meitat. MERCOSUR que agrupa Brasil, Argentina i Uruguai és ja la cinquena economia mundial. Sí, la cinquena economia mundial. Lluny queden les repúbliques bananeres, el populisme i l'emigrant sudaca. Amèrica Llatina és avui una l'únic pol al planeta que uneix sobirania, justícia social, democràcia, pau i prosperitat creixent. Però tot això no és res al costat del dret de ser éssers humans lliures. I és ací on un parell de valencians fa anys que visquem compartint els destins, els patiments i els anhels del poble de Veneçuela.

Aquesta Amèrica Llatina ha viscut una llarga nit de 500 anys. Una nit de foc, tenebres i barbàrie iniciada al 1492. Cinc segles de foscor, esclavitud, guerra i humiliació, en els quals la resistència dels pobles americans mai ha cessat. Hi ha en aquesta part del món, però, una nació doblement miraculosa. No és per atzar que les dues independències d'Amèrica, la del segle XIX i la del segle XXI van naixer a Veneçuela. Bolívar va alliberar fa dos segles el continent del jou del Regne d'Espanya. Però és Chávez qui ha pogut veure acomplir-se i materialitzar-se els somnis d'independència i justícia social en una Amèrica Llatina lliure.

Els somnis de Guicaipuro, de Bolívar, de Martí, del Ché, d'Allende, de Basset, de Macià, de Companys i de Guillem avui estan vius a l'Amèrica Llatina. Aquests somnis nostres, els dels avantpassats nostres, els dels perdedors de sempre. Els somnis que somniem per la nostra terra els hem pogut viure a Veneçuela. Li devem això a Chávez. Li ho devem això especialment al poble més humil de Veneçuela. Ens ha mostrat el camí. I hem aprés que als que moren per la vida no els podem dir morts.

Escrit en la nit del cinc de març de 2013 al barri de El Guarataro, Caracas. Sentint el piano de Carles Santos i les dolçaines i gaites de Vinaròs que ploren a la mort. Mentre, fora al carrer milers de veus clamen al cel i la terra. La vida segueix.