dilluns, 21 de juny de 2010

UN PAÍS DEMPEUS


- Reproducció del Documental "Un País Dempeus", de Mariela Acjia i Jordi Oriola.
" Mitjançant aquest audiovisual
volem proposar un debat social
al voltant d'una nova cultura democràtica.
Una forma de fer política que, partint
dels valors, potenciï la participació
dels ciutadans i del teixit social
en la definició de les polítiques
territorials".

- Xerrada sobre el documental i taula rodona amb:· Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE).
· Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia (PDTS).
· Mariela Acjia i Jordi Oriola, directors del documental.

Dia i hora: 3 de juliol, a les 19:00h.
Lloc: Serveis Agraris, Alcanar.
Organitza: lo Casal Aixumara.

dimarts, 15 de juny de 2010

Tancada de mestres a Alcanar

Carta dels mestres [Font: La Tancada]

L'escola pública d'aquest país es troba en estat de xoc. Tot va començar amb la imposició de la sisena hora, una mesura electoralista que de moment no està donant els resultats esperats. Ara resulta que s'ha tornat insostenible econòmicament parlant i, és clar, ningú no s' atreveix a fer marxa enrere. Com ho estan compensant? Doncs fent retallades de personal i de recursos en general, i tot això afecta la qualitat de l'educació.

Les dades, les estadístiques i els números es donen a conèixer sempre des del punt de vista del Departament d'Educació. Les últimes vagues en contra de la LEC i per una educació amb dignitat i de qualitat, han estat poc seguides perquè una elevada representació d'aquest col·lectiu hem perdut la confiança en la classe política i en els mateixos representants sindicals.

Volem expressar el nostre malestar i la nostra disconformitat amb la política educativa del senyor Maragall. No estem només reclamant i lluitant per les nostres condicions laborals, no ens queixem de les retallades de sou. Estem lluitant per la dignitat i la qualitat de la nostra escola pública, i de l'educació en general.

Considerem que l'educació és la base del país i si no s'hi inverteix de forma adequada, les conseqüències per a Catalunya poden ser molt greus. Volem que els pares i mares coneguin la realitat i s'uneixin a les nostres reclamacions. En joc hi ha l'educació, i com a conseqüència, el futur dels seus fills i filles.
A més a més van sorgint canvis que modifiquen el calendari i els horaris de manera, podríem dir, antinatural.

Tots aquests canvis es fan sense tenir en compte la opinió dels que estem en contacte directe amb la realitat educativa.

El mes de febrer, no necessita cap setmana blanca, es pot dir que és un d’aquells mesos de major rendiment i ritme acadèmic, per moltes raons que poc importen al Conseller Maragall.

La supressió de l’horari intensiu de setembre i juny és, almenys a Alcanar, la imposició de la pedagogia de l’ambient carregat, el full amb gotes de suor, el llapis que llisca i la proliferació exponencial d’actituds no acadèmiques a un aula. En altres paraules, fa una calor que bada les pedres.

Per això ens hem tancat i estem orgullosos de dir-vos que de moment està sent una jornada amb una repercussió mediàtica que supera les nostres espectatives, ja han passat per aquí TV3, l’Agència Catalana de Comunicació, diari de tarragona, el punt, ebre digital, la cadena ser, alcanar ràdio i els nomenem perquè els hi estem agraïts, perquè una iniciativa com aquesta no arriba lluny si no comptes amb suport mediàtic. La fi d’aquesta acció, que era fer arribar la nostra veu al despatx de Maragall, esperem acabar de complir-la amb aquesta trobada en la que ens sentim molt recolzats.

- L’educació és la base del futur.
- En aquesta guerra obligada, famílies i mestres lluitem en el mateix bàndol.
- No som una empresa, som una escola.
- Què volem: quantitat o qualitat? una escola que eduque o una guarderia que guarde els xiquets?
- Comprenem la dificultat de les famílies en compaginar treball i vida familiar, però és l’escola l’encarregada de solucionar aquest problema social?
-L’educació inclou molt més que l’estada dins d’un centre escolar: valors, normes, drets, actituts, pensaments...ens han de deixar fer la nostra feina!
- Un mestre no és aquell que ha estudiat magisteri. Ser mestre és alguna cosa més.

Pares, mares, xiquets, xiquetes i mestres... tots lluitem pel mateix! Volem una escola pública de qualitat.

Gràcies per venir!

divendres, 11 de juny de 2010

Mobilització a Barcelona el 12 de juny pel Dret de Decidir


Per Plataforma pel Dret de Decidir

El determini de decidir sobre el nostre futur com a país és cada cop més patent i ho estem demostrant organitzant-nos i votant en les consultes populars sobre la independència de la nació catalana.

La voluntat d’independència i de construir la nació trencant els lligams de dependència i submissió amb els estats espanyol i francès està essent portada a l’escenari i a l’agenda de l’acció política d’una manera clara i indefugible: cap força política dins o fora dels parlaments dels Països Catalans podrà defugir d’ara en endavant el fet que la via autonomista estatutària és morta i que el procés d’autodeterminació del poble català en el seu camí cap a la independència ja ha començat. Constatem, doncs, que l’aspiració de l’Assemblea de Catalunya de recuperar “les llibertats de l’Estatut de 1932 com a via per arribar al ple exercici del dret d’autodeterminació” —punt que va unir la majoria de les forces polítiques, sindicals, veïnals, culturals i socials d’aleshores— no s’ha realitzat, fet que explica l’actual fracàs de l’autonomia.

L’exercici del dret d’autodeterminació és la via radicalment democràtica que ens és indispensable per tenir eines suficients per abordar des de les nostres necessitats i amb les nostres pròpies solucions els principals reptes que tenim:

Aturar d’una vegada l’espoliació fiscal que patim: sense sobirania fiscal estem condemnats a un robatori permanent i a haver de pidolar a l’estat que ens espolia. Més de 22.000 milions d’€ l’any —60 milions d’€ diaris, 3.000 € per habitant i any només al Principat— surten de la butxaca de cada català, sigui quin sigui el seu origen, i ja no torna en forma d’inversions socials, inversions en infrastructures, prosperitat per als treballadors i les empreses. Sense sobirania fiscal qualsevol política seriosa per encarar la crisi, donar suport i no caritat als treballadors, incentivar les empreses i millorar les infraestructures del país, és impossible. Només al Principat de Catalunya (sense comptar la resta de Països Catalans) gairebé 700.000 persones s’han quedat sense feina i la xifra no para de créixer: més d’un 17% (gairebé un 40% entre els joves). L’economia catalana està escanyada pel dèficit fiscal i per la manca d’instruments econòmics, legals i laborals propis. La submissió a l’Estat espanyol és un negoci ruïnós insostenible.

Dur a terme una política justa per a les classes treballadores i sobre jubilacions, pensions, beques d’estudi i dret a la feina; en definitiva, dotar-se d’un marc laboral i de benestar social propi. Poder decidir, també, sobre les polítiques d’immigració que més ens convinguin a tots. Només així podrem ser autènticament solidaris sense que la paraula solidaritat signifiqui una perversa versió de l’espoliació.

Dissenyar una política energètica i d’infraestructures portuàries, connexions ferroviàries, aèries i viàries. També els episodis d’Ascó, de la MAT, del parany del fals traspàs del servei de rodalia de RENFE i de la negativa estatal a deixar-nos decidir sobre aeroports com el del Prat demostren aquesta subordinació que limita una evolució econòmica sostenible, perjudica els serveis socials i ens condemna a ser un país de segona, sense veu pròpia.

Promoure decididament la llengua i la cultura catalana a fi que sigui una eina de cohesió social i l’instrument comú de comunicació dels vells i nous catalans, sense amenaces empresarials ni boicots al mercat cultural i audiovisual dels Països Catalans. En definitiva, hem de garantir el dret de poder viure plenament en català.

Tenir una veu pròpia al món en el terreny polític, lingüístic, cultural (inclòs l’espiritual i religiós), sindical i esportiu que ens permeti comportar-nos com un poble adult, orgullós del nostre passat, amb autoestima pel nostre present, decidit i lluitador pel nostre futur.

Treballar per un aprofundiment de la democràcia que obri vies de participació popular i de control i punició de les conductes corruptes.

L’EXERCICI DEL DRET A L’AUTODETERMINACIÓ ÉS UN DRET RADICALMENT DEMOCRÀTIC I UNA NECESSITAT INAJORNABLE PER GARANTIR TOTS AQUESTS DRETS I DEURES

OMPLIM BARCELONA EL 12 DE JUNY!!

divendres, 4 de juny de 2010

Morella es mobilitza contra el tancament del senyal de TV3


Ximo Puig qualifica l'ordre del Consell d'autoritària i incomprensible'

La societat morellana ha començat a mobilitzar-se contra l'obligació de desconnectar el repetidor que permet les emissions de TV3, que la Generalitat Valenciana ha fet arribar per carta a l'Ajuntament de Morella. L'associació Centre d'Estudis dels Ports ha fet públic un comunicat en què expressa 'la més enèrgica condemna, repulsa i fàstic per l’ordre de la Generalitat' i anuncia suport incondicional a l'ajuntament i mobilitzacions, si acaba consumant-se el tancament.

El batlle de Morella, Ximo Puig, en unes declaracions a VilaWeb, considera l'ordre del Consell 'insòlita, autoritària i incomprensible en temps de globalització de la informació'. Més encara: 'Estudiarem solucions de caràcter legal i, si no podem fer-hi res, haurem d'acatar eixa ordre impresentable.' De fet, si l'ajuntament no tanca el repetidor abans de dilluns, el consistori haurà de pagar una multa que pot ser de mig milió d'euros a un milió. Puig ho considera 'un atemptat molt greu', però entén que l'ajuntament no pot arriscar-se a haver de pagar la multa.

Puig també va recordar ahir que el ple municipal de Morella havia aprovat per unanimitat el mes d'octubre passat una moció de suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió Sense Fronteres impulsada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), 'perquè volem que hi haja reciprocitat entre canals autonòmics i que siga el ciutadà qui trie'.

Finalment, va recordar que els dies 12 i 13 de juny es feia la festa de la Taula del Sènia, que esdevindrà també un espai de reivindicació contra aquesta decisió del govern de Camps i en la qual espera que encara es pugui continuar veient TV3 a Morella.

Per tot plegat moltes entitats i associacions han començat a fer crides a mobilitzacions aquest cap de setmana per a impedir el tancament del repetidor.