dijous, 31 de desembre de 2009

Milers de persones clamen a favor del territori a Palma

Un any més, la Diada de Mallorca va reunir ahir milers de persones en una manifestació a favor dels Països Catalans. En aquesta ocasió també hi ha hagut el típic ball de xifres, ja que 4.000 persones segons l'organització (un miler segons la policia local) van desfilar pels carrers de Palma convocats per la Plataforma 31D, en el marc de la Festa de l'Estendard. Com l'any passat, i malgrat que la convocatòria era unitària (a la Plataforma 31D hi era tothom), s'hi van veure dos grans blocs. El primer el formaven partits polítics i coalicions del progressisme nacionalista illenc, com el Bloc per Mallorca, el PSM o ERC-Illes, així com les joventuts del PSM (JEN) i les d'ERC (JERC-Illes); hi havia, entre d'altres, polítics com el líder del Bloc, Biel Barceló o el president d'ERC, Joan Puigcercós. El segon format per l'Esquerra Independentista de Mallorca, amb el lema "Des de Mallorca cap a la unitat popular". La jornada, reivindicativa i cívica, va acabar amb la lectura d'un manifest per part del periodista basc del Diari de Balears, Ander Zurimendi, i escrit per Biel Florit.

'Els Segadors' i 'La Balanguera' van clausurar una celebració que va comptar amb un públic molt divers i amb un ampli dispositiu de control policial. 'L'única lluita que es perd és la que s'abandona', 'Per un país lliure' o 'Sense autodeterminació no hi ha democràcia' són alguns dels lemes que s'han exhibit a la vegada que es cridaven consignes com 'Boti, boti, boti, espanyol el qui no boti', com a clara revindicació de la independència dels Països Catalans.

El manifest que es va llegir el final va exigir el dret a l'autodeterminació, i va declarar que no es tolera cap campanya anticatalana ni antimallorquina per part dels sectors espanyolistes illencs. La crítica als casos de corrupció a les Illes també va tenir el seu "minut de glòria" entre el reguitzell de crítiques a la situació actual que s'ha anomenat en el manifest.

La Plataforma 31D la integren multitud de col·lectius, entitats, partits i sindicats, des d'ERC fins a Joves de Mallorca per la Llengua, passant per Maulets, l'OCB, el Lobby per la Independència, el SEPC, el PSM, Gent Activa, el Grup Blanquerna, Es Pinzell i un llarg etcètera. Hi va haver també representants de Convergència Democràtica de Catalunya i del partit basc Aralar.

dilluns, 28 de desembre de 2009

Catalunya-Argentina: UN EXITÀS

La Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes vol felicitar primer de tot a la Federació Catalana de Futbol i a tota la seva junta directiva per la gran feina realitzada aquests últims mesos i culminada ahir amb el partit entre la selecció catalana i l'argentina al Camp Nou. En pocs dies s''ha passat de descartar el partit de Nadal, perquè calia acabar amb aquell model, a aconseguir celebrar el I Torneig Catalunya Internacional amb Cruyff de seleccionador i contra la doble campiona del món, Argentina.

Hem de ser conscients de la dificultat que comporta organitzar partits com aquest als quals la Federació Espanyola de Futbol hi posa traves de tot tipus perquè no tinguin repercussió i si s'escau, fins i tot perquè Maradona no aparegui per enlloc. Ahir, però, no van poder: 52 televisions de tot el món van conèixer la nostra voluntat de competir oficialment i molts espectadors van poder llegir en 7 idiomes diferents el nostre l'eslògan Una nació Una selecció! Per si la notícia de Cruyff assumint la selecció no va ser prou, ahir, la sola celebració del partit i la victòria assolida, segur que va servir perquè molts més situessin Catalunya al mapa del món.

53.000 persones, 10.620 més que en l'últim partit davant l'albiceleste, aquell jugat en època primaveral, fan del partit i de l'organització un èxit. I si ho acompanyem amb les dades d'audiència, encara més: prop d'un milió d'espectadors, 958.000 per ser més exactes, van seguir el partit per TV3 a Catalunya. Això equival al 32'1 % de share, quan el share mitjà de TV3 és del 15%. Ahir doncs, el Catalunya-Argentina va tenir el doble d'audiència de l'habitual a Televisió de Catalunya i 609.000 telespectadors més que l’últim Catalunya-Argentina del 2008. És evident que seguim sumant i que la progressió és positiva. La Plataforma es felicita també pel bon joc de la nostra selecció, fidel al model de Cruyff, així com pels gestos de solidaritat en el qual va estar emmarcat el partit gràcies a l’acord entre la Federació Catalana de Futbol i la Fundació Johan Cruyff .

En la línia de l’èxit global, ens satisfà enormement la nombrosa presència de públic a l’estadi. Els que hi vam ser, sabem de l’ambientàs que s’hi va viure i del poc que hi va ajudar la climatologia, no només d’aquell mateix dia a Barcelona, sinó de tota la setmana anterior, la més freda de l’any. I tot i això, 53.000 persones, suficients per emplenar la gran majoria d’estadis de tota Europa van decidir ser-hi. Cal estar-ne més que orgullosos del nombre d’espectadors i felicitar i agraïr la seva presència a cadascun d’ells. Recordem-ho: era un dia laboral, de nit, amb retransmissió televisiva i, malgrat el Trofeu Catalunya Internacional, era un partit amistós. Quants no serem el dia que Catalunya jugui un partit oficial de classificació per un mundial? Gràcies. En definitiva felicitem a tots els que dia a dia ens doneu suport per una causa difícil, complicada però on es demostra que avancem.

Felicitats a tothom, públic i jugadors; jugadors que van fer història tot derrotant 4 a 2 a Argentina, fita més que destacada per a qualsevol altre selecció del món.

Visca les Seleccions Catalanes i Visca Catalunya!

Una Nació Una Selecció

[Font: Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes]

divendres, 11 de desembre de 2009

Camí del 13-D...

S'aproxima el 13 de desembre, una nova data molt significativa per a la nació catalana. Este diumenge més de 160 poblacions catalanes podran votar per la independència del país, això representa més de 700.000 persones. A continuació fem un recull dels vídeos que s'han preparat des de Vilaweb, tot esperant que en les pròximes votacions, ja sigue el 28 de febrer o el 25 d'abril els canareus i canareves i per extensió la gent de tot el nostre territori també puguem decidir.


Especial 13-D (1): Els immigrats voten

Especial 13-D (2): El referèndum més gran... i el més petit
Especial 13-D (3): Osona, la comarca amb més referèndums

dissabte, 5 de desembre de 2009

Victor Jara

[Font: Vilaweb]

Víctor Jara rep avui el funeral, trenta-sis anys després del seu assassinat

Avui dia encara no s'han trobat tots els responsables del crim

El cantautor xilè Víctor Jara rep avui el funeral massiu que no va poder tenir quan va ser assassinat pel règim d'Augusto Pinochet un dia després del cop d'estat de 1973 que va derrocar el president Salvador Allende. Des de dijous, centenars de milers de persones han fet llargues cues per acomiadar-se del cantautor al vetllatori que s'ha instal·lat a la Fundació Víctor Jara a la capital de Xile. Les restes de Jara, una de les figures més emblemàtiques de la cultura xilena del darrer segle, han estat entregades a la família després que fossin exhumades el passat juny amb l'objectiu d'investigar el crim. A l'examen de pèrits s'han trobat més de trenta ferides de bales i senyals de tortures als ossos del cantautor.

Avui les restes de Víctor Jara sortiran des de la fundació que duu el seu nom, fins al cementiri general de Santiago on tornaran per segona vegada. La viuda de Jara, la britànica Joan Turner, ja el va soterrar en el cementiri de la capital xilena de forma clandestina amb l'ajuda de dues persones el 18 de setembre de 1973 després de trobar-lo mort.

'El nostre país s'ha retardat trenta-sis anys a tornar-li a Xile i a la seva família aquest Víctor que és nostre, és de tots nosaltres', va dir la portaveu del govern xilè, Carolina Tohá. 'Finalment, després de trenta-sis anys, Víctor pot descansar en pau', va destacar la presidenta de Xile, Michelle Bachelet, que va recordar que 'hi ha moltes altres famílies que no volen poder descansar en pau'.

Homenatge massiu a Jara


Durant aquests dies el vetllatori s'ha convertit així, a petició de diverses organitzacions que reclamaven un funeral massiu per Jara, en un gran esdeveniment cultural en què diversos grups musicals han interpretat algunes de les cançons de Jara com 'Te recuerdo Amanda', 'El derecho de vivir en paz' i 'El cigarrito'. A més, qualsevol ciutadà també ha pogut pujar a l'escenari a interpretar les cançons del cantautor. 'Víctor pertany al poble, a tots aquells que han seguit i admirat la seva obra', va afirmar Gloria Köning, directora executiva de la Fundació Víctor Jara. A més de cantant i compositor, Jara també va ser director teatral i poeta.

El cantautor, conegut militant del Partit Comunista de Xile, va ser detingut fa trenta-sis anys, el 15 de setembre de 1973 a la Universitat Tècnica de l'Estat on impartia classes i on es va quedar juntament amb sis-cents estudiants i professors per defensar el govern d'Allende. Un dia després el van traslladar al centre de tortures instal·lat a l'Estadi Xile, actualment anomenat Estadi Víctor Jara. Després de ser brutalment torturat, va ser assassinat a trets i el seu cos, amb els canells trencats, es va trobar pocs dies després a prop d'un cementiri de Santiago de Xile. Reconegut pels veïns del lloc, va ser traslladat a un servei mèdic amb centenars d'altres cossos, fins que un treballador va avisar la viuda del cantautor.

Encara no s'han trobat tots els responsables de l'assassinat

La investigació judicial no ha trobat encara tots els responsables del crim. José Paredes, que va confessar haver disparat contra Víctor Jara i que després es va retractar, i el coronel Mario Manríquez, que va dirigir el camp de presoners instal·lat a l'Estadi Xile, estan processats per aquest cas.

dilluns, 30 de novembre de 2009

Barrejant política i esport

Ja hem parlat diverses vegades de les barreges constants entre política i esport a què ens tenen acostumats tant la premsa -esportiva o no esportiva- espanyola, com polítics, institucions i administracions espanyoles. Tant uns com altres, especialment pel que fa a la premsa, mostren igualment una curiosa obsessió a veure que som els catalans qui mesclem esport i política, mentre que la seva barreja, lluny de ser "ideològica", es tracta de "normalitat". Tot plegat ve al cas per una resolució aprovada al Parlament basc amb els vots del PSOE, PP i UPyD, on es demana que la selecció espanyola de futbol jugui a Euskadi. I davant aquesta barreja de política i esport, què n'ha dit la premsa espanyol(ist)a? Ho ha vist com a un gest de "normalitat", i ha aplaudit amb les orelles. És el cas del director del diari AS, Alfredo Relaño, que com en altres ocasions ens ha fet fruir amb les seves reflexions en un articles publicat la setmana passada.

[Font: Racó Català]
L'article en qüestió es titula "Hacia el entendimiento por el deporte" ("Cap a l'entesa per la via esportiva"), i cal parar atenció al tercer paràgraf. És allà on Relaño parla de la "normalitat" (citada dues vegades). Es allà on assegura que és "natural" és barrejar política i esport, que la petició del Parlament basc demanant la presència de la selecció espanyola i de la Vuelta Ciclista a España a Euskadi és "conseqüència natural" de la "nova majoria" al govern basc.
Tot plegat ho troba com a "un pas més cap a la normalitat", cap a "la recuperació de quelcom que tenia el País Basc i que va perdre, que va formar part de les seves tradicions, i que respon al desig de molta gent". Que una cambra política demani la presència d'una selecció esportiva en un territori és, per Relaño, "normalitat" i "conseqüència natural". I considera que la petició compta amb el suport i els desitjos "de molta gent". Que bàsicament és el contrari del que diu el periodisme espanyol (esportiu o no) quan una cambra política aprova mocions a favor d'una selecció que no sigui l'espanyola. Aleshores ja no és "natural" sinó que estem parlant de la "imposició" de les opinions d'una suposada minoria antiespanyola cap a la majoria que se sent espanyola (però amb naturalitat eh?).
Perquè per Relaño la proposta del Parlament basc cerca "l'entesa des de l'esport" i vol fer "un pas més cap a la normalitat". És l'estratègia típica del periodisme espanyol, embolcallar tot el que té a veure amb Espanya i amb l'espanyolisme amb la "normalitat" i la "naturalitat", i tot el que té a veure amb altres nacions de la Península Ibèrica amb la radicalitat i l' egoïsme, amb els curts de mires i les societats tancades i endogàmiques.
I és que quan la premsa espanyola parla de no barrejar política i esport, el que vol dir és que són ells i només ells qui poden fer-ho, perquè, recordem-ho, tot plegat forma part de la "normalitat". Sentir-se només espanyol és "natural", però sentir-se només basc o només català és radical i excloent. I mesclar, per tant, política i esport només és "natural" i lícit de fer si es fa des de l'espanyolisme. Ho poden fer ells i tots els qui disposen d'un Estat propi. Els Jocs Olímpics són el perfecte exemple de com barrejar política i esport. O les competicions de seleccions de futbol (Mundial, Eurocopa...). L'exercici de cinisme és important.
Si s'animen els equips espanyols com si ens hi anés la vida, si s'exhibeixen milers de banderes espanyoles, i si hom es pinta la cara amb els colors de la rojigualda, llavors és que estem al davant d'una tempesta de naturalitat, d'onades d'espanyolisme natural que envaeixen els mitjans de comunicació. Però si la barreja política-esport la fa algun no-espanyolista, la tempesta de naturalitat es converteix en una espiral de radicalitat excloent (la famosa "deriva soberanista"). La mescla políticosesportiva es planteja doncs com a lícita només si la fa l'espanyolisme. La resta, tot el que no és espanyolisme, no és digne ni d'accedir a la cuina de les mescles. És territori reservat de l'espanyolisme "natural". Per això el proper cop que sentim a dir que no s'ha de barrejar política i esport, ja sabrem d'antuvi que va per algun indigne no-espanyol, que ha gosat trepitjar el territori de la "naturalitat".
Un exemple: la senyera que duu el Barça de futbol a la samarreta, és barrejar política i esport, segons el periodisme espanyol. En canvi que el Madrid o el Sevilla portin la bandera espanyola, és naturalitat. Brillant.
Si fa no fa com el tema del Consejo Superior de Deportes (CSD) i el nyap del futvolei. Barrejar política i esport es pot fer a tots els nivells per mirar d'impedir l'oficialitat internacional de les seleccions catalanes, o per impedir partits Catalunya-Espanya. En definitiva, la normalitat espanyola. És el que té ser així de "natural", com els iogurts.

divendres, 20 de novembre de 2009

Crònica Xarrada PSAN a Alcanar


Quan es parla d'independentisme modern no es pot deixar de banda l'activa participació que hi va tenir el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (el PSAN). La dècada dels seixanta és plena de moviments d'Alliberament Nacional arreu del món com Vietnam, Algèria, Cuba i també per la forta presència de moltes rebel·lions estudiantils arreu d'Europa, amb el seu punt àlgid amb el maig francès. Just en tot aquest context un grup de jóvens escindits del Front Nacional de Catalunya fundà el PSAN a finals del 1968. El partit neix amb uns pilars fonamentals, el marxisme, un marxisme crític amb el comunisme soviètic leninista, amb la independència i amb la unitat dels Països Catalans.
Aquest va ser el fil que va seguir l'històric dirigent del PSAN, Pep Guia, lo passat dissabte 14 de novembre a Alcanar, sota l'atenta mirada d'una cinquantena d'assistents d'arreu del territori. Històrics militants del partit de Vinaròs, Roquetes, Alcanar... hi van ser presents. A més de la gent que ja havia participat activament en l'última visita de Pep Guia a Alcanar, farà vora d'uns 20 anys, també hi havia molts jóvens independentistes del territori fet que demostra la verticalitat del moviment independentista.
Durant el torn de paraula presa per part del públic es parlà sobre el tema dels imminents referèndums que es celebraran al nostre país, Pep Guia va ser clar, la independència s'assoleix a tota la nació, per això criticà l'actitud d'Osona decideix on sols es fa referència al Principat de Catalunya. A banda d'això, animà a la gent del territori a treballar per futurs referèndums al nostre territori.
També recordem que l'exposició "40 anys del PSAN" estarà disponible per ser visitada fins al proper dilluns, així que aprofiteu!

Podeu vore la resta de fotos aquí.
Xarrada PSAN


dimarts, 10 de novembre de 2009

Vint anys després de la caiguda del mur de Berlín, al món n'hi ha més que mai

[Font: Vilaweb]

A tots els continents s'aixequen barreres per a separar enemics o impedir la lliure circulació

Hi ha l'històric mur que separa de fa dècades les dues Corees. Però també un mur nou a Ceuta i Melilla. Hi ha encara murs al nord d'Irlanda que separen dues comunitats oposades. Però també n'hi ha un que separa Botswana i Zimbabwe. I un altre a Xipre. I un entre els Estats Units i Mèxic. I un a Palestina. Vint anys justos després de la caiguda del mur de Berlín al món hi ha més barreres de separació que mai i el nombre continua creixent.

El 13 d'agost de 1961, en un intent desesperat per a aturar el pas deberlinesos de l'est al sector occidental (uns mil cinc-cents diaris), les autoritats de la República Democràtica d'Alemanya van activar una operació llampec per a aixecar un mur que va esdevenir el símbol de la guerra freda i del teló d'acer. Vint anys després de la desaparició del mur, el 9 de novembre de 1989, a tot el món encara n'hi ha uns quants d'aixecats.


Desaparició del mur

Van caldre gairebé quatre dècades, fins el 9 de novembre de 1989, perquè els 150 quilòmetres de separació militaritzada entre les dues Alemanyes s'esquerdessin. I vint anys després, amb la reunificació del país inclosa, la terra de ningú on s'aixecava el gris mur s'ha convertit en terreny adobat de grans projectes arquitectònics que dificulten, sovint, de trobar i de reconèixer els trams que en resten (mapa).

Mentre a Berlín se celebren vint anys de la desaparició i destrucció del mur, a tot el món encara en resten uns quants de drets. I se'n continuen aixecant. Els repassem tot seguit.

Nord d'Irlanda

En resposta a l'augment de la violència entre republicans i unionistes al nord d'Irlanda, des de la dècada de 1970 l'exèrcit britànic va potenciar l'aixecament de les dites Peace Lines per a separar barris de totes dues comunitats a Belfast, Derry i en algunes altres ciutats dels comtats del nord de l'illa. Malgrat el procés de pau incoat fa més d'una dècada, molts d'aquests murs continuen drets i, de fet, el nombre s'havia doblat entre 1995 i 2005.

Xipre

Arran de l'ocupació turca del nord-est de l'illa de Xipre, el 1974 es va establir una Línia Verda, de 180 quilòmetres de filferro punxent, que separa des d'aleshores la República de Xipre i la dita República Turca de Xipre del Nord. El 2007 les autoritats del sud van començar a desmantellaraquesta línia, tot i que continua fortament minada i que les patrulles turques del sector nord no s'han suprimit. Ara, l'any passat es va obrirsimbòlicament el pas pel carrer de Ledras, al nucli antic de la capital, Nicòsia, considerat un dels símbols de la divisió de Xipre.

Les dues Corees

Amb la separació de Corea del Nord i Corea del Sud posterior a la Segona Guerra Mundial, el 1953, el paral·lel 38 va marcar la frontera méscontrolada i militaritzada del planeta. L'àrea anomenada paradoxalmentZona Desmilitaritzada (DMZ), de 248 quilòmetres de llargada i 4 quilòmetres d'amplada, es va reforçar entre 1977 i 1979 amb una barrerade ciment a la part sud de la DMZ.

Sàhara Occidental

El 1981 el govern del Marroc va començar a aixecar en ple desert una colossal estructura defensiva i de separació de la zona controlada pel Front Polisario. El mur, de 2.700 quilòmetres de llargada (mapa), continua dret actualment i notablement minat, i oficialment es justifica per la necessitat de defensar-se de possibles atacs de la guerrilla.

El Caixmir

El conflicte entre l'Índia i el Paquistan per controlar el Caixmir també té un reflex en forma de mur. Les autoritats índies van començar, la dècada del 1990, a establir l'anomenada Line of Control (o d'alto-el-foc) del 1972, formada per filferro punxent i una xarxa electrificada que s'estén per 550 quilòmetres dels 740 quilòmetres de frontera disputats entre tots dos països.

Palestina

Molt més recent és el mur de separació entre Israel i Cisjordània, que quan s'acabi tindrà 680 quilòmetres i fins a vuit metres d'alçària. Impulsat per ordre del primer ministre israelià Ariel Sharon (en coma des del 4 de gener de 2006) l'any 2002, la construcció també es justifica per la necessitat de protegir la població israeliana de possibles atacs armats palestins. Set anys després, i malgrat les protestes, el 'mur de la vergonya' continua avançant pels territoris de Cisjordània ocupats per Israel.

Frontera EUA-Mèxic

El projecte de mur fronterer més ambiciós i costós és, alhora, el més recent de tots: el reforçament de la frontera entre els EUA i Mèxic (de 3.141 quilòmetres de llargada), amb la construcció de molts trams de murs notablement equipats amb tecnologia de detecció de gent que prova de travessar la frontera il·legalment. Impulsat a partir del 2005, al final s'estendrà pels estats d'Arizona, Califòrnia, Nou Mèxic i Texas.

Ceuta i Melilla

El govern espanyol, amb el suport de la Unió Europea, ha construït un dels murs més recents i més tecnificats: el que separa els enclavaments de Ceuta i Melilla de la resta de l'Àfrica. La barrera consisteix en dues tanques altes separades per una carretera de tres metres plena de sensors que avisa un centre de control de tot intent de travessar-la. L'any 2.005 un gran nombre d'emigrants van provar d'assaltar-la tant a Ceuta com a Melilla. Els guàrdies espanyols i marroquins van obrir foc i van matar un nombre indeterminat d'assaltants (potser una vintena). A Melilla, la pressió ha fet que algunes parts de la tanca s'hagin reforçat amb una tercera línia.

Més murs

Però aquests no són pas els únics murs existents. En algunes regions de l'Àsia i de l'Àfrica hi ha estats que han aixecat grans murs. És el cas de l'Aràbia Saudita, que pretén envoltar tot l'estat amb una gran tanca enmig del desert. A l'Àfrica s'ha instal·lat una tanca metàl·lica entre Zimbabwe i Botswana, oficialment per a impedir el pas dels animals. Fins i tot hi ha tanques dins algunes ciutats. A Rio de Janeiro el govern ha començat a construir una polèmica tanca que ha de separar la ciutat dels barris de 'favelas'.

dilluns, 9 de novembre de 2009

Més de cinc mil persones es manifesten a Perpinyà amb el lema 'Esborrem el tractat dels Pirineus'


[Article de Vilaweb]
[Trobareu més informació a 350anys.cat]

Antonio de Pimentel i el cardenal Mazzarino van signar a París el 1659, un tractat entre la monarquia hispànica i la francesa que va rebre l'aprovació reial a l'illa dels Faisans (entre Hendaia i Irun) el 7 de novembre d'aquell mateix any. Era el tractat dels Pirineus (alguns capítols traduïts, en pdf), que establia la partició del territori nord-català. Tres-cents cinquanta anys després d'aquells fets, ahir més de cinc mil manifestants van demanar a Perpinyà la derogació del tractat.

La Comissió 350 anys ('Els catalans no tenim fronteres'), organitzadora de la mobilització, es va crear per a l'ocasió amb la voluntat de commemorar-ne l'aniversari i d'aplegar les entitats cíviques en la convocatòria dels actes. Formen part de la comissió la Federació d'Entitats, el Casal Jaume I de Perpinyà, el Col·lectiu de Professors de Català per Adults, Aire Nou, CatNord, la Plataforma per la Dignitat, l'Assemblea Nord-Catalana, VilaWeb Catalunya Nord, Maulets, Comissió 11 de Setembre del Penedès, la Coordinadora Obrera Sindical i 10 Mil en xarxa.

'Hi ha un salt qualitatiu i quantitatiu de gent més que evident', va assenyalar el president de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), Pep Ribas. 'No sabem si a rebuf de les consultes populars d'autodeterminació o per aquest 350è aniversari del Tractat dels Pirineus però aquest any hem fet més autocars que mai des de tots els racons de Catalunya i el País Valencià', va continuar Ribas, que va assegurar que la societat civil continua movent-se per la defensa de la identitat catalana.

'Aquí hi ha gent que parla de les consultes populars, que reclama una regeneració política o que demana un salt endavant amb la llengua a la Catalunya del Nord', va enumerar el president de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua, que també va voler fer una valoració molt positiva del Correllengua 2009.

'Tenim constància que hi ha participat molta més gent. En comarques i poblacions on històricament era una celebració bastant fluixa enguany s'ha consolidat enormement', va afirmar Ribas, que parla d'una clara superació dels 450 municipis i 300.000 persones de participació de l'any 2008.

Tramuntana, castellers i bastoners

La manifestació d'ahir va sortir a un quart de cinc de la tarda de la plaça Catalunya, sota una intensa tramuntana i una acusada sensació de fred. Darrera una pancarta amb el lema 'Esborrem el Tractat dels Pirineus', la concentració va recorrer els carrers més cèntrics de Perpinyà enmig d'un ambient festiu i amenitzat pel soroll dels tambors, les gralles i les actuacions castelleres i de bastoners. ERC va ser un dels partits polítics més ben representats, amb Joan Puigcercós i Joan Ridao al capdavant, aprofitant que ahir es va celebrar el Consell Nacional de la formació a la capital de la Catalunya del Nord.

Davant del Castellet, es va llegir el manifest '350 anys de resistència', que va recordar amb recança com el 7 de novembre de 1659 quan la Catalunya del Nord (el Rosselló, el Conflent, el Capcir, el Vallespir i l'Alta Cerdanya) va passar a mans franceses i integrades dintre l'anomenat Departament dels Pirineus Orientals. El manifest també va parlar de la resistència popular, representada a través de la Revolta dels Angelets de la Terra i el seu cap en Joan de Trinxeria. 'Cal no oblidar aquesta resistència popular, motiu pel qual França s'ha dedicat a convertir la Catalunya del Nord en el sud pobre de l'hexàgon', va recalcar el manifest.

'Buidant de teixit productiu al territori, mantenint un atur crònic que afecta al voltant d'un vint per cent de la població i empobrint i menystenint la producció agrària obligant a l'emigració de nombrosos nordcatalans', van enumerar. 'Ara, més que mai cal intensificar els vincles i les xarxes a banda i banda per tal de construir junts un futur en llibertat en un sol país. Esborrem el Tractat dels Pirineus!', va finalitzar el manifest.

dijous, 5 de novembre de 2009

Exposició i Xarrada del PSAN

A partir del proper dilluns 9 de novembre, es podrà visitar a l'edifici dels Serveis Agraris d'Alcanar, l'exposició itinerant pels Països Catalans "40 anys del PSAN".
Esta exposició s'inaugurà durant l'any passat a Barcelona commemorant el 40è aniversari del partit polític independentista PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional). Els seus eixos fonamentals són evidentment la independència, el socialisme i els Països Catalans. Se'l considera l'embrió de l'independentisme modern, quan ser independentista era vist com una bogeria, n'és una bona mostra la seua fundació, el 1968 en la clandestinitat franquista.
A part de l'exposició podrem comptar també amb una xarrada, "40 anys d'independentisme modern" que correrà a càrrec de l'històric militant Pep Guia, alhora catedràtic d'àlgebra a la Universitat de València. La xarrada serà també als Serveis Agraris d'Alcanar el dissabte 14 de novembre a partir de les 18:00h.

Esperem comptar amb la vostra companyia.

dilluns, 26 d’octubre de 2009

Crònica Correllengua 2009

Actuació de Laura Navarro i Pau Alabajos a la Cisterna del Vall.

Un dels objectius que ens vam marcar la gent de l'assamblea del Casal Aixumara des del nostre naixement va ser potenciar al nostre poble algunes de les diades més importants del nostre país. Així, quan s'aproxima el mes d'octubre ja som conscients que ve el temps del Correllengua. El Correllengua és una iniciativa a favor de la nostra llengua i cultura, sorgida de la societat civil catalana. És una proposta per la defensa i la promoció del català que té com a objectiu fomentar l'ús social de la nostra llengua en tots els àmbits. El Correllengua naix l'any 1993 a l'illa de Mallorca i el 1995 la iniciativa viatja fins al País Valencià, finalment el 1997 la CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana) pren el compromís de fer-la extensiva a la resta de territoris dels Països Catalans. Des de ja fa un grapat d'anys la cloenda del Correllengua té lloc a Perpinyà durant el 7 de novembre, data commemorativa en què es va signar el Tractat dels Pirineus el 1659. Just enguany se celebren 350 anys de la firma d'este tractat, a partir del qual es començà a escapçar la nostra nació. Així una de les activitats centrals del Correllengua 2009 a Alcanar ha estat la pintada d'un mural fent referència a esta trista data. Les activitats organitzades des del nostre col·lectiu van continuar amb una xarrada sobre el dialecte que parlem aquí, a les Terres del Sénia. La xarrada va córrer a càrrec d'Isabel Obradós, membre del Consorci per la Normalització Lingüística, i va comptar amb una molt bona afluència de públic, una assistència que es va multiplicar durant el sopar popular i finalment amb el concert del cantautor de Torrent (Horta Sud), Pau Alabajos.
Públic assistent al concert de Pau Alabajos.

La setantena d'assistents va poder gaudir del repàs del treball discogràfic ofert pel jove cantautor valencià acompanyat a tothora per la violinista Laura Navarro,. Entre les cançons reivindicant la defensa del territori, les agressions feixistes i xenòfobes i l'amor desenfrenat també va quedar temps per al record d'un dels mestres de la cançó d'autor, Raimon, que va ser recordat amb una versió de “Al Vent!”. El públic assistent va acomiadar el duet format per la Laura i Pau amb una forta ovació.

Mural "350 anys, esborrem el Tractat dels Pirineus" a la carretera de circumval·lació.

dimecres, 21 d’octubre de 2009

El jutge autoritza el tancament del repetidor que emet TV3 a la ciutat de València

S'aproxima el Correllengua d'enguany i tristament avui ens hem assabentat d'una nova agressió cap al català. La censura continua essent un mitjà utilitzat al país del totxo, la pseudo-democràcia continua vigent. El permís de la justícia valenciana per a tancar un nou repetir al País Valencià, esta vegada el que dóna cobertura a València ciutat, 1.300.000 privades de vore TV3. A continuació reproduïm la notícia de Vilaweb i també adjuntem altres fonts informatives. Nosaltres continuem tossuts amb la nostra tasca de lluita amb el català, mos veem dissabte!

[Font: Vilaweb]
[Més informació a la xarxa: El Punt, Avui, Tribuna.cat, directe!cat, El Singular Digital]
El jutge autoritza el tancament del repetidor que emet TV3 a la ciutat de València
Afectarà prop d'un milió i mig d'habitants · La campanya Televisió sense fronteres arriba a Girona
El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha autoritzat la Generalitat a precintar el repetidor que ACPV té a Perenxisa, al municipi de Xiva, i que fa arribar el senyal de TV3 en TDT a la ciutat de València i a les comarques de l'Horta, el Camp de Morvedre, el Camp de Túria, la Foia de Bunyol, la Ribera Alta i la Ribera Baixa. Això afectarà, segons que ha advertit l'entitat, gairebé un milió i mig d'habitants. La sentència del TSJPV respon el recurs d'apel·lació interposat per la Generalitat contra la negativa judicial a tancar el repetidor.

En aquest sentit, ACPV recorda que ja hi ha hagut uns quant pronunciaments favorables de la justícia 'i que, per tant, en aquest afer hi ha sentències discrepants.'
ACPV critica que el tribunal autoritzi el govern a entrar al centre emissor basant-se 'en l'execució d'una disposició administrativa' i 'sense entrar al fons de la qüestió'. Així, Acció Cultural diu que discuteix 'la competència legal de la Generalitat valenciana per a actuar sobre una televisió pública que és emesa per un canal de TDT la titularitat del qual no és autonòmic' i adverteix que 'el tancament d'una televisió implica un exercici de censura, per molt que aquesta decisió fos suposadament revocable per una sentència posterior'.
Cal recordar que romanen obert els expedients administratius contra ACPV i les multes imposades a l'entitat. 'Amb aquesta sentència, el tancament del repetidor que cobreix l'àrea més poblada del País Valencià pot ser imminent, i depèn en exclusiva de l'arbitrarietat política i l'interès partidista de l'actual govern.' En aquest sentit, ACPV fa una crida perquè la gent se sumi a la campanya d'Iniciativa Legislativa Popular Televisió sense fronteres, perquè 'és evident que només per aquesta via aconseguirem aturar aquest intent de censura.' Justament, ahir va començar a Girona la recollida de signatures de la ILP perquè es pugui veure TV3 a tot el país.

dijous, 15 d’octubre de 2009

Correllengua 2009. Alcanar

Correllengua 2009. Alcanar
Dissabte 24 d'octubre

Durant el matí | I.E.S Sòl-de-Riu
Pintada d'un mural.
"Les Terres del Sénia amb la cultura dels Països Catalans"
Vine i participa!

19:30h | Cisterna del Vall

Xarrada sobre dialectologia a càrrec d'Isabel Obradós, membre del Consorci per a la normalització lingüística.
"A les Terres del Sénia també parlem català!"

21:00h | Cisterna del Vall
Sopar popular fred.

22:00h | Cisterna del Vall
Concert amb el cantautor de Torrent, Pau Alabajos.

Podeu descarregar-vos lo cartell des d'aquí.

dimarts, 13 d’octubre de 2009

Correllengua a Alcanar en marxa, Pau Alabajos

Ja vos podem confirmar que entre els actes del proper Correllengua a Alcanar, que se celebrarà lo pròxim dissabte 24 d'octubre comptarem amb la presència de Pau Alabajos, cantautor de Torrent [L'horta]. La seua actuació tindrà lloc a les 22:00h a la Cisterna del Vall.
Tot just abans, a les 19:30h comptarem amb la xarrada de la membre del Consorci per a la Normalització Lingüística Isabel Obradós. I entre estos dos actes hi haurà un sopar popular fred.

L'assistència al concert de Pau Alabajos serà amb un bo d'ajut de 2€, que es podrà adquirir al mateix moment del concert.

Aquí us deixem algunes de les seues cançons:






dilluns, 5 d’octubre de 2009

Bus Terres de l'Ebre-Perpinyà


AUTOBÚS DE LES TERRES DE L'EBRE

Programa d’actes del dia 7 de novembre:
  • 10h Trobada d'entitats (estands a Plaça de Catalunaya)
  • 13h Dinar
  • 14h Animacions infantils
  • 16h Manifestació "Commemorem els 350 anys"
  • 18h Parlaments al Castellet
  • 20h Marxa de torxes (del Castellet a la casa Musical)
  • 21h Concerts (Casa Musical)
Sortida:
8'00 Auditori Felip Pedrell (Tortosa) 8'15 entrada autopista l'Aldea/Tortosa

Preu: Autobús+entrada: 18€ gent estudiant i aturada/28€ preu normal.

Punts de Venda:
Casal Popular Panxampla (Tortosa): Divendres i dissabtes de 19'00 a 01'00
Casa de l'Aigua (Tortosa): dilluns a divendres de 10'00 a 13'00.

O també fent un ingrés al número: 2081- 0268 - 560000026005: Concepte: autobús Perpinyà i posar el nom.

Data límit:
31 D'OCTUBRE

Organitza: Casal Popular Panxampla, Maulets, Òmnium Cultural, Casal Aixumara.
Més informació: www.panxampla.org i www.350anys.cat

dimarts, 22 de setembre de 2009

[Vídeo] Correfocs. Alcanar. 11 Setembre '09

A continuació podreu vore un vídeo amb la figura que tancava l'actuació dels dimonis d'Alcanar durant los actes de la passada Diada organitzats a Alcanar pel Casal Aixumara. L'actuació dels dimonis va ser sense dubte una de les més aclamades pel públic, repetirem!?

dilluns, 21 de setembre de 2009

dimarts, 15 de setembre de 2009

Més de 200 persones participen a la Marxa de Torxes de les Terres de l'Ebre

Més de 200 persones participen a la segona Marxa de Torxes de les Terres de l’Ebre, reivindicant el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans, celebrada el passat 10 de setembre.

La Marxa de Torxes va sortir del Castell de la Suda acompanyada per grups de grallers (de Roquetes i Jesús) i dolçainers (els Gaiters de l’Aguilot, de Tortosa), i encapçalada per una estelada gegant. L’ambient va ser des del principi fins al final festiu i reivindicatiu alhora, amb la participació de gent de totes les edats vinguda d’arreu del territori per reivindicar la llibertat dels Països Catalans.

A la Plaça dels Dolors va actuar el grup de jotes Saragatona, que va començar amb un cant de batre, i va seguir amb diverses jotes i fandangos. Seguidament va haver-hi la intervenció d’un jove amazic, que va explicar la història del seu país i va reivindicar la llibertat dels pobles oprimits. Pere Pérez, sindicalista i treballador d’Antaix va ser l’encarregat de llegir el manifest. L’acte va acabar amb els Segadors i la Muixeranga. La vetllada reivindicativa va continuar amb el grup valencià Naia.

Des de la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l’Ebre valorem molt positivament la Marxa i el creixement d’actes que s’han organitzat al territori, així com el ressò que han tingut. Les entitats que en formem part continuarem treballant dia a dia en defensa de la llengua, el territori i els drets nacionals i socials dels Països Catalans, i esprem, d’any en any, consolidar aquesta convocatòria.

És hora que la societat civil prengui la paraula i, que com a Arenys, decidim el futur dels Països Catalans, per tant, animem tothom a participar i implicar-se en les convocatòries independentistes que hi ha arreu del país. Les traves legals dels estats espanyol i francès no són una raó per a aturar la lluita per l’autodeterminació, sinó un argument per a legitimar-la encara més.

"No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa.

No podran res davant d´un poble unit, alegre i combatiu"
Vicent Andrés Estellés


Hi podeu trobar més informació i moltes més fotos i vídeos al web de la Comissió 11 de Setembre Terres de l'Ebre.

dilluns, 7 de setembre de 2009

Membres de la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l'Ebre pengen una senyera independentista al monument feixista de Tortosa


Membres de la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l'Ebre pengen una senyera independentista al monument feixista de Tortosa

Els activistes reivindiquen el dret a l'autodeterminació dels Països Catalans i denuncien les pressions contra el poble d'Arenys.

Denuncien que 70 anys després de la Batalla de l'Ebre el feixisme continua present tan a nivell simbòlic com legal, amb una Constitució espanyola antidemocràtica que no permet el dret a l'autodeterminació.

Diversos membres de la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l'Ebre han penjat una estelada al monument feixista que hi ha al riu Ebre al seu pas per Tortosa. Amb aquesta acció s'ha volgut denunciar la criminalització que des de fa setmanes els partits espanyolistes estan realitzant contra el poble d'Arenys de Munt (el Maresme) i reivindiquen que sense dret a l'autodeterminació no hi ha democràcia, ja que el dret a decidir sobre la pertinença a un estat, està fins i tot internacionalment reconegut.

Les entitats integrants a la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l'Ebre denuncien que 70 anys després de la Batalla de l'Ebre i de la victòria feixista les conseqüències de 40 anys de dictadura militar són palpables a molts nivells: a nivell simbòlic, amb la presència de monuments com el que hi ha a Tortosa; i també a nivell legal, amb una Constitució antidemocràtica que enlloc de garantir dreta a les ciutadanes i ciutadans de l'Estat espanyol recorda cada dia quins són els límits de les nostres llibertats individuals i col·lectives. D'altra banda també celebren que l'alcalde de Tortosa Ferran Bel, juntament amb altres polítics, hagi subscrit un manifest de suport a la iniciativa popular.

Des de la Comissió es convoca a tota la ciutadania indignada a participar en la Marxa de Torxes del proper 10 de setembre i a prendre la iniciativa, just quan gran part de la classe política té poca valentia per a afrontar reptes.

dimecres, 2 de setembre de 2009

Marxa de Torxes. 10 Setembre. Tortosa



La vespra de la Diada s'ha organitzat una Marxa de Torxes i un acte reivindicatiu a Tortosa, amb jotes, gralles, dolçaines i l'actuació de Saragatona i Naia.

La lectura del manifest anirà a càrrec de Pere Pérez, sindicalista i treballador a l'empresa Antaix.


Amb el lema "ni estatuts ni constitució: autodeterminació", diverses entitats del territori han organitzat per segon any un Onze de Setembre de manera unitària, repetint la Marxa de Torxes a Tortosa i diversos actes coordinats a altres pobles.

Després de l'èxit dels actes organitzats per la Comissió Onze de Setembre de les Terres de l'Ebre l'any passat - commemorant els 300 anys de la caiguda en mans borbòniques de les Terres de l'Ebre - enguany s'ha volgut continuar amb el treball realitzat. La Marxa de Torxes se celebrarà el 10 de setembre al vespre i sortirà del Castell de la Suda fins al Mercat del Peix on hi haurà diversos parlaments i música popular.

La lectura del manifest anirà a càrrec de Pere Pérez, secretari del comitè d'empresa d'Antaix, representat els treballadors afectats per EROs; també hi haurà la intervenció de joves amazics que des de fa anys viuen a les Terres de l'Ebre i se sumen als actes sumant la lluita del seu poble; a nivell musical hi haurà les actuacions de Saragatona i del grup de música tradicional Naia (l'Horta).



Les entitats convocants han volgut posar l'accent sobre les retallades estatutàries, els pactes sobre el finançament i els límits que imposa la Constitució Espanyola, herència d'un règim feixista que fa justament 70 anys que va arribar a l'Ebre i que perdura, no només amb monuments sinó en molts aspectes de les nostres vides: a nivell polític, econòmic i social. El fet que el 2009 s'hagin complert 70 anys de la Batalla de l'Ebre servirà per a fer memòria històrica, denunciar l'herència del feixisme i homenatjar les persones que al llarg de la història han lluitat per les llibertats nacionals i socials dels Països Catalans. I reivindiquen la importància de la societat civil per a defensar el territori, els drets socials i nacionals dels Països Catalans, davant la poca valentia de la classe política.

A la comissió hi participen: Òmnium Cultural, l'Associació Cultural Soldevila (Campredó), Maulets de les Terres de l'Ebre, el Sinicat d'Estudiants dels Països Catalans (Terres de l'Ebre), el Casal Popular Panxampla (Tortosa), La Sirga (Tivenys), el Casal Popular del Sénia (Vinaròs), la Coordinadora Obrera Sindical - COS i el Casal Aixumara (Alcanar), què s'han incorporat enguany, i cal recordar que a Comissió queda oberta al teixit social de les nostres terres.

dilluns, 31 d’agost de 2009

11 de Setembre a Alcanar


Com ja venim anunciant durant enguany l'11 de Setembre serà festa grossa a Alcanar, els actes que s'han organitzat conjuntament entre 'Lo Casal Aixumara' i l'Ajuntament d'Alcanar els trobareu a continuació, a més també podeu descarregar-vos lo cartell des d'aquí.

17:00h II Torneig de Guinyot '11 de Setembre'.
Inscripcions a: Cafeteria Catalunya, La Volta, Bar Moreno, Forn de Marià, Bar La Ràdio i Bar Pepet. 5€ per parella. Hi haurà un lot de productes de la terra per a la parella guanyadora.
Lloc: Plaça del Centre Cívic

20:00h Cercavila per diversos carrers del poble amb els Gegant i dolçainers d'Alcanar.
Lloc: Plaça del Centre Cívic

21:00h Sopar popular. 1€
Lloc: Plaça del Centre Cívic

23:ooh Cercabirres. 5 birres x 5€.
El recorregut serà: Bar Moreno, Cafeteria Catalunya, La Volta, Bar Pepet i Centre Cívic

00:00h Correfoc amb els dimonis d'Alcanar 'Fot-li foc!'.
Lloc: Plaça del Centre Cívic

00:00h Concerts amb La Màfia del Rock i Contracop. Hi haurà música fins a la matinada
Lloc: Centre Cívic

dimecres, 26 d’agost de 2009

II Torneig de Guinyot '11 de Setembre'


Ja fa gairebé un any que el col·lectiu "Lo Casal Aixumara" començava la seua aventura organitzativa, la primera activitat va ser la organització i potenciació d'una festa tan nostrada com és l'11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, i en autèntica decadència al nostre poble.
Enguany la nostra fita és dinamitzar molt més esta festa i aconseguir que la gent hi participe de forma activa. Igual que l'any passat, enguany tornem amb el 'Torneig de Guinyot' que se celebrarà lo mateix divendres 11 de Setembre a partir de les 17:00h a la Plaça del Centre Cívic. La inscripció (5€ per parella) es podrà realitzar als següents llocs: 'Bar Paella', 'Bar Moreno', 'Cafeteria Catalunya', 'Cafeteria La Volta' i algun altre lloc per concretar. També podeu fer-mos saber la vostra confirmació a través d'un correu electrònic.

Properament vos farem arribar tota la informació referent a la resta d'actes, Cercavila amb dolçaines i gegants, Cercabirres, Sopar Popular, Classes de Rock per als més xicotets, Bitlles Catalanes, Correfocs, Concerts, Música del país...

dilluns, 24 d’agost de 2009

Ànims Cesk!

Durant les dos últimes setmanes, el cantautor català, Cesk Freixas, ha rebut dos intents de censura per part de dos partits polítics de caire espanyolista, Ciudadanos i el Partit Popular han volgut censurar la seua actuació al festival Acústica de Figueres. Cesk Freixas va visitar la nostra població durant les passades festes d'Octubre, aviat en farà un any. Des d'aquí mostrem tot el nostre suport cap a una de les veus més reconegudes del panorama de cantautors del país, i un treballador per a la consciència de classe i país. Endavant les atxes Cesk. A continuació hi trobareu el seu comunicat.

Aquests dies sento impotència. És trist veure com funciona la política. Més trist és veure com i perquè menteixen els qui la fan. Quan ho veus de fora és diferent: penses que al món hi ha molt poca sort, t'animes a solidaritzar-te i et quedes tranquil. Més o menys és això, però és el que té la normalització del mal funcionament de la democràcia. Quan ho tastes en la pròpia carn, us asseguro que se sent impotència i tristesa. Lluny de fer-me rectificar, com pregona el comunicat del PP (per cert, rectificar? el què?), sóc molt conscient que aquest joc brut de tergiversacions i falses acusacions és una pràctica habitual utilitzada per moltes formacions polítiques, mitjans de comunicació i bona part de l'estructura judicial.

No vull entrar en aquest joc que proposen els Ciutadans i el Partit Popular. Un joc que es basa en la demagògia, distorsionar la realitat, simplificar el vertader conflicte i crear, sense parar, dogmes i veritats maximitzades. No hi vull entrar, però necessito dir el que penso, donar el meu punt de vista i denunciar públicament aquesta campanya de despropòsits.


* Davant de la mentida que han escampat aquests partits polítics, hem rebut centenars de correus electrònics, trucades i mostres de suport, des de diverses poblacions del País Valencià, de Mallorca i de molts indrets del Principat. Ho agraïm i ho valorem moltíssim. Una prova més que aquest projecte musical és també un projecte col·lectiu, que defensa una manera de veure i d'entendre el món que compartim un determinat sector de la societat catalana.

* En un context plenament democràtic, condemno tot tipus de violència que s'utilitzi amb finalitats polítiques. Tot i així, no em sento amb la obligació, per a res en absolut, de condemnar res. No sóc cap líder polític i no se m'ha d'exigir actuar com a tal. De la mateixa manera, si creuen que tenen el dret de recriminar-m'ho, demanaria als responsables del PP i Ciutadans que exigissin el mateix a tothom.

* Tampoc puc acceptar aquest xantatge, ja que la utilització de la condemna de la violència per obtenir-ne rendiment polític és partidista i no soluciona, per a res, el vertader conflicte. Jo no sóc basc. I és precisament el poble basc qui ha de decidir com solucionar el problema. Tanmateix, puc posicionar-me vers el conflicte a Palestina, per exemple, però és només el poble palestí qui decideix com buscar les respostes necessàries per arribar a una situació de pau.

* Una pregunta: quina autoritat moral té el Partit Popular per demanar que algú condemni quelcom, quan ells encara no han condemnat la dictadura franquista?

* Encara que pesi, sóc català i em sento dels Països Catalans. És una realitat en la que ens hi sentim identificades milers de persones arreu del país. Realitat que, en un context plenament democràtic, seria respectada.

* De la mateixa manera que se m'ha relacionat amb un moviment independentista que no és el meu, demanaria que obrissin les ments i que també se'm relacionés amb la resta d'independentismes d'arreu del món; pobles que lluiten per la seva llibertat, amb coherència i total legitimitat.

* Assenyalar-me com a violent és una simplificació del que realment els hi preocupa: que, sense violència, s'utilitzi la música i la cultura com a element per ajudar al canvi de consciències. A més, m'assenyalen com a violent sense presentar proves ni arguments. Perquè no n'hi han. Els i les qui em coneixeu sabeu perfectament com penso. És per això que no em fa falta justificar la meva militància i el meu activisme polític fora d'aquest projecte musical, perquè cadascú pensa i té les idees que vol. I les meves, així com les de tantes altres persones, són idees que parteixen del respecte, del cooperativisme, de la justícia, la igualtat i la llibertat.

* Quan es refereixen a organitzacions de l'Esquerra Independentista es refereixen a "organitzacions radicals i violentes", intentant deslegitimar un moviment popular prou ampli, en ple creixement qualitatiu i quantitatiu, que cada cop està demostrant tenir una presència més gran arreu de les nostres comarques. Que jo sàpiga, l'Esquerra Independentista és un moviment social legal, que participa, fins i tot, a les eleccions municipals del Principat de Catalunya, a través de la marca electoral CUP (Candidatures d'Unitat Popular). Senyors del PP i de Ciutadans: si això és ser violent, potser que tanquem la paradeta.

* Ambdós comunicats esmentaven Terra Lliure. En l'acte que vaig participar a Vic, es parlava dels 30 anys de l'estratègia independentista. Es tractava d'un acte commemoratiu del naixement de l'independentisme modern, tal i com l'entenem avui dia. Agradi o no, Terra Lliure hi va tenir un paper transcendental. Perquè va marcar un abans i un després, i perquè va significar un inici, un punt de partida a nivell organitzatiu, per estructurar l'independentisme extraparlamentari. I no podem oblidar que, a banda de l'Esquerra Independentista, altres formacions polítiques com ERC també se n'han beneficiat. Relacionar la meva actuació (de dues cançons) en aquest acte amb la meva defensa cap a Terra Lliure és com intentar buscar les semblances entre un camp d'arròs i una cadira. És una relació simplista, amb l'únic objectiu de criminalitzar aquest projecte musical. També he actuat en poblacions governades pel PP, i això no significa, en absolut, que faci proselitisme de la dreta espanyolista.

* Cal recordar, també, que Iniciativa Internacionalista, candidatura que es va presentar a les últimes eleccions europees i en la qual hi vaig treballar des del grup de suport dels Països Catalans, va ser una candidatura legal, que recollia les lluites dels diversos pobles sense estat de l'Estat espanyol, i que va ser acceptada per la justícia espanyola, després que quedés demostrat que no hi havia cap lligam amb el “terrorisme” que buscaven.

* En un context plenament democràtic, la divergència d'opinions també seria respectada. Malauradament, aquestes formacions polítiques que han llençat tals acusacions, demostren no tenir cap mena de consideració cap aquelles propostes polítiques que qüestionen i posen en dubte Espanya, la seva unitat i el model d'Estat. No podem ser crítics, tampoc?

* Per tant, ens trobem davant d'un nou cas de criminalització política, motivat, essencialment, per diferències evidents en posicionaments ideològics. Per a ells, la llibertat d'expressió només serveix si és unidireccional: quan es diuen coses que no volen sentir, de seguida els hi calen les tisores. Això és el pensament únic. I haurien de començar a entendre que és innegable el creixement de l'independentisme en els últims anys.

Després de tot això, només volia agrair el suport de tantíssimes persones que ens han mostrat la seva solidaritat. I deixar clar que el proper dijous tenim una reunió amb el nostre advocat per mirar de denunciar el conjunt de mentides i acusacions que s'han fet des de les formacions polítiques de Ciutadans i el Partit Popular.

El dissabte 29 d'agost, us necessitem a Figueres. Prou criminalització: a les 19.00 hores del vespre, a la Plaça de l'Ajuntament.

No ens faran callar.
Visca la música i la cançó compromesa.

dilluns, 3 d’agost de 2009

Alcanar reclama el tancament de les nuclears

A continuació reproduïm la notícia del diari castellà, El País.
El diari El Punt també se'n fa ressò.

Cerrojazo a las tres nucleares de Tarragona en un plazo de dos años. Es la reclamación expresada el jueves por el Ayuntamiento de Alcanar (Montsià), la primera alcaldía de Tarragona en realizar una petición de esta magnitud. El pleno municipal de la localidad aprobó una moción en la que pide al Ministerio de Industria que no renueve la licencia de explotación de las centrales nucleares Ascó I, Ascó II (Ribera d'Ebre) y Vandellòs II (Baix Camp), propiedad de Endesa e Iberdrola.

La votación reflejó bloques políticos que casan poco con lo que propugnan las direcciones de esas mismas formaciones: el PSC y el PP se abstuvieron en la moción, que salió adelante gracias al apoyo de ERC y CiU. La dirección convergente mantiene una postura próxima a las tesis pronucleares y la posibilidad de cerrar reactores ha generado serias controversias en el seno del partido socialista.

Las plantas tienen un permiso de explotación vigente hasta julio de 2010 (Vandellòs II) y octubre de 2011 (Ascó I y II). El Consistorio de Alcanar solicita formalmente que ambas dejen de operar cuando este permiso caduque, lo que ocurrirá dentro de 30 meses. La petición desvela que ha empezado la batalla entre ecologistas y pronucleares frente a la inminente renovación de la licencia de Vandellòs, cuyos preparativos ya está ultimando el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN). La máxima autoridad en materia atómica deberá evaluar el funcionamiento de la central para notificar a Industria si debe o no permitir que siga operando. El ministerio tendrá la última palabra y por ello Alcanar le solicita que no extienda su periodo de actividad. Lo mismo cuando llegue el turno de Ascó. Para entonces las plantas tendrán 29 y 23 años de antigüedad, bastante menos que los 40 años de vida útil para los que fueron diseñadas.
Récord de incidentes

Alcanar justifica este desfase por la cascada de incidentes y averías que acumulan los tres reactores. Ambos suman cerca de la mitad de incidencias que las nucleares han notificado al CSN este año y seis de cada 10 de las que se notificaron en 2008. Además en estas centrales han ocurrido los incidentes más graves de la industria nuclear española. Vandellòs recibió la multa más elevada impuesta a una central nuclear en 2005: 1,6 millones por quebrantar los procedimientos de seguridad. Ascó I superó ese techo este mismo año: 15,4 millones de sanción por la fuga radiactiva que ocultó al CSN.

dimarts, 28 de juliol de 2009

II Diada pels sediments al Delta


Poble Nou acollirà aquest diumenge la II Diada pels sediments al Delta

L'associació de jóvens "Tots al munt" del Poble Nou organitza aquest diumenge dia dos d'agost la II Diada pels sediments que se presenta com una jornada plena d'activitats al bell mig del Delta. Segons els organitzadors "se tracta d'apropar-nos a la naturalesa que ens envolta per a defensar-la i alhora gaudir-la, per això les activitats que preparem tenen a veure amb conèixer millor el nostre entorn i reflexionar sobre la situació en que se troba a la vegada que ens ho passem bé". La Diada començarà a les nou del matí, hora en que estan convocades, als sequers del Poble Nou, les persones que vulguin participar d'aquesta jornada lúdico-reivindicativa. Des d'allà s'aproparan a la Bahia dels Alfacs on navegaran fins a les Salines situades entre la Barra del Trabucador i la Punta de la Banya. Allà dinaran. L'organització ven tiquets per a la piraguada i el dinar al preu de vint euros. Els tiquets se poden adquirir a la Terrasseta de Saur situada al carrer Major s/n del Poble Nou o a l'establiment Natura i aventura situat a la Plaça del Cóc de Sant Carles de La Ràpita.

A les sis de la tarda a la pista poliesportiva del Poble Nou hi haurà una xerrada a càrrec de l'hidròleg Rafa Sánchez que versarà sobre el cabal mínim de l'Ebre per als propers sis anys, cabal que s'ha de decidir en els propers mesos en el que serà l'aprovació del pla de conca de l'Ebre. La xerrada anirà seguida d'un debat obert. A partir de les vuit de la tarda hi haurà un sopar popular i concerts amb diferents grups musicals destacats: Pepet i marieta, Joan Rovira Acustik, Lark About, Stop i Jóvens cantadors de rondalla. Segons l'organització "amb aquest tipus de diades les persones que treballem per la defensa del medi ambient enfortim els nostres vincles i ens donem a conèixer a la resta dels nostres conciutadans oferint-los la possibilitat d'unir-se a la defensa de la natura". La Diada va destinada a persones de totes les edats i té com a objectiu estendre's pels diferents pobles del Delta de l'Ebre a partir de que el teixit associatiu dels diferents municipis se la facin seua i li donin noves formes.

Al mateix temps la II Diada pels sediments és la jornada que inaugura el camp de treball Preservació de la Barra del Trabucador II organitzat per les associacions Jóvens per la Cultura i la Sostenibilitat a les Terres de l'Ebre i Obre't'ebre. I els beneficis d'aquesta II Diada pels sediments al Delta se destinaran a un altre projecte que organitzen els Jóvens per la Cultura i la Sostenibilitat: els Cartells pel medi ambient. Els cartells informaran objectivament sobre la situació mediambiental del Delta de l'Ebre. El contingut, tant de text com de material gràfic està sent realitzat pel reconegut hidròleg Rafa Sánchez. Els cartells seran imprimits en fusta seguint els paràmetres de disseny del Parc Natural i cobriran els principals llocs de pas turístic del litoral deltaic així com pretenen cobrir el que els organitzadors creuen que és un buit d'informació existent sobretot en les persones que venen de visita al Delta de l'Ebre. El projecte dels Cartells pel medi ambient l'organitzen els Jóvens per la Cultura i la Sostenibilitat coordinats amb la Plataforma en Defensa de l'Ebre.

dilluns, 27 de juliol de 2009

Gibraltar i Catalunya

Avui publiquem un article del diari Avui de l'Alfons López Tena:

A la península Ibèrica hi ha quatre Estats, que per ordre d’importància demogràfica i econòmica són el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, el Regne d’Espanya, la República de Portugal i el Principat d’Andorra. Fa tres-cents anys, però, que el segon no accepta l’existència del primer, i pretén ocupar el seu territori i imposar la seva sobirania sobre gibraltarenys, que ni són espanyols ni tenen la més mínima intenció d’esdevenir-ne. Els successius governants espanyols ho han intentat tot, inclosos atacs militars, bloquejos i aïllaments per fer-los patir, però els gibraltarenys s’han mantingut sempre ferms com la Roca on viuen i han gaudit sempre de llibertats i democràcia, a diferència dels espanyols. Aquest deliri d’ocupació l’han mantingut a Espanya monarquies i repúbliques, dictadures i democràcies, tots i cadascun dels règims espanyols fins als nostres dies, basant-se en un breu període de 242 anys de domini castellà/espanyol, després de 751 anys de domini àrab i abans dels darrers 305 anys de sobirania britànica, decidida pels gibraltarenys pel 99% dels vots en referèndums (1967, 2002) que els governs espanyols han refusat per “il·legals”, encara que no han explicat mai quina és la llei britànica vulnerada.Els darrers anys, i per efecte de la pertinença dels dos Estats a la Unió Europea, Espanya s’ha vist forçada a permetre les comunicacions terrestres, aèries i telefòniques, i a respectar el dret dels gibraltarenys a votar en les eleccions europees, després d’haver perdut tots els vetos il·legals que imposava per sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Semblava que la visita per primera vegada a la història d’un ministre espanyol serviria per anar esvaint les seves fantasies imperials, però les paraules de reivindicació perpètua de la sobirania i les reaccions de la Jihad Hispànica mostren clarament que no n’han après res. Tant és, porten tres segles bramant, poden seguir tres segles més amb els mateixos nuls resultats, ara són inofensius per efecte de la Unió Europea i no poden ni atacar ni boicotejar els gibraltarenys. Continuarem tenint episodis deliciosos, com quan Espanya va retirar la seva pretensió d’incloure en els Tractats constitucional i de Lisboa la norma d’intangibilitat de les fronteres a la UE, amb el propòsit d’impedir les independències catalana i basca. Un glacial representant britànic va observar que això implicava renunciar a reivindicar Gibraltar, i els espanyols recularen quan tothom rigué en sentir-los defensar que entre Espanya i Gibraltar no hi ha una frontera sinó una tanca.
Com a catalans, és interessant constatar el caràcter ètnic del projecte nacional espanyol, i la seva correlativa manca d’atractiu per als que no comparteixen els seus trets. Espanya simplement projecta la seva nació a tot l’Estat (en l’imaginari, a tota la península) per fer-se’n seves les minories nacionals, però no les integra simbòlicament. L’imaginari espanyol no inclou elements catalans, ni històrics, ni culturals, ni identitaris: a diferència de la invenció de la britishness, que projecta una identitat inclusiva de les nacions celtes del Regne Unit, evidentment subordinades a la dominant englishness, els espanyols no s’han fet seus cap dels trets de les nacions minoritàries, que refusen en la seva integritat. La centralitat de Gibraltar en el discurs i la política exterior de tots els governs espanyols, autoritaris i democràtics, dretans i esquerrans, és una clara manifestació de l’etnicisme del seu Estat, de la seva exclusiva preocupació per la seva nació, que en el seu inconscient no inclou Catalunya.
En poc més de cinquanta anys, a cavall dels segles XVII i XVIII, i per efecte de guerres i tractats, l’Estat espanyol va perdre, a més de molts altres països, la Catalunya Nord i Gibraltar. La pèrdua del primer, incomparablement més extens i poblat que el segon, als espanyols i al seu Estat no els ha fet mai recança, ni s’han preocupat pel seu destí ni maldat per recuperar-lo, ni tan sols en moments favorables, com quan Hitler el va oferir a Franco i aquest s’hi refusà tot dient: “¡Ya tenemos bastantes catalanes!”. Pel que fa a Gibraltar, país des de llavors d’identitat britànica que ja ha viscut més temps amb govern britànic que els que visqué sota govern castellà/espanyol, la constància i insistència de la reivindicació espanyola, enfront d’una població que ni és espanyola ni se’n sent, ni vol dependre de cap manera de l’Estat espanyol, fóra simplement ridícula si no fos pels sofriments que infligeix als gibraltarenys, que es mereixen uns veïns amb una mica de decència, i que per començar reconeguessin llur existència i llur dret a governar-se i decidir el seu futur, com tots els pobles lliures del món. Cap Estat a Europa reivindica el territori d’un altre sense el consentiment i contra la voluntat expressa i reiterada de la població afectada, l’espanyol amb Gibraltar és l’únic cas.
Per què Gibraltar sí, i tan intensament, i la Catalunya Nord no? No cap una altra explicació que l’ètnica, perquè per als espanyols allò que va ser castellà/espanyol s’ha de recuperar, perquè forma part de llur nació, però allò que va ser català/espanyol no s’ha de recuperar perquè no en forma part. És, per un nacionalisme ètnic com l’espanyol, una estranya contorsió la que els permet reivindicar com a espanyola una part de Catalunya, i no l’altra. Era espanyola la Catalunya Nord, com Gibraltar, abans de les respectives conquestes francesa i anglesa? Si ho era, com és que, a diferència de Gibraltar, no l’han volguda recuperar mai? Potser és que la Catalunya Nord no era espanyola? Si aquesta és la raó, i no se n’albira una altra que expliqui comportaments tan dissemblants, què fa que la Catalunya Nord no sigui espanyola, en l’imaginari espanyol, i la Catalunya Sud sí? No cal sinó anar a les fonts espanyoles per trobar la raó: “el justo derecho de conquista”. Mala peça al teler tenen, doncs, quan són una democràcia integrada a la Unió Europea: no podent fer servir la repressió armada, només el consentiment o la resignació dels catalans permet als espanyols junyir-nos al seu Estat. Quan decidim la independència no podran impedir-la, diguin el que diguin i facin el que facin. Si volem, i quan vulguem, serem tan lliures com els gibraltarenys, els portuguesos, els andorrans i els espanyols, i s’unirà als quatre Estats de la península ibèrica un cinquè: l’Estat independent de Catalunya.

dimecres, 22 de juliol de 2009

«El mataren per independentista»

A continuació hi podreu trobar l'entrevista publicada al diari El Punt el passat 21 de Juliol a Guillem Agulló, pare del jove Guillem assassinat ja fa més de setze anys a mans del feixisme espanyol. Esta entrevista s'ha publicat ara, tot just quan s'ha presentat a València l'informe Raxen que per desgràcia torna a posar el País Valencià al capdavant de les agressions, xenòfobes i feixistes.

En la recent presentació del darrer informe Raxen, Guillem Agulló va denunciar l'abandó institucional de les víctimes dels grups ultra i la impunitat amb què actuen. L'assassí del seu fill, condemnat a 16 anys de presó, només en va complir 4 i es presenta a les eleccions per Alianza Nacional

–El Moviment contra la Intolerància va convidar-lo a la presentació del darrer Informe Raxen que denuncia l'activitat racista, homòfoba i neonazi, però no va confirmar la seua assistència i aparegué espontàniament. Tenia reticències a unir la seua imatge a aquesta associació?
–«Guillem és un símbol de la lluita antifeixista, però té una vessant que el fa diferent. El van assassinar perquè era independentista. Era de Maulets i tenia relació amb el PSAN. La filosofia del Moviment contra la Intolerància és la de la defensa dels drets humans en el seu concepte més universal. Guillem és altra cosa. És la defensa, radical, de la identitat nacional catalana, sense que això supose deixar de respectar i tolerar els altres. El Moviment contra la Intolerància no aplica eixe sentit. Però coincidim: l'ésser humà està per damunt de tot, cap ideologia no val la mort de ningú. Lamentablement l'informe Raxen constata que la violència de signe ultra continua al dia.»
–Eixe informe torna a situar el País Valencià al front de l'activitat neonazi i feixista. Hi ha algun germen especial que ho explique?

–«Hi ha un gran sediment antidemocràtic, major que en cap altre lloc. Les bombes contra Joan Fuster i la quantitat d'agressions que es produïren en la transició van ser la manifestació d'una violència feixista que encara hui perdura sense que es produïsca cap reacció institucional.»
–En l'època que assassinaren el seu fill considerava perillós que fóra dels Maulets?
–«En plena democràcia costa assumir que els ideals polítics et poden costar la vida. Però entrava dins del possible. Els catalanistes han sigut i continuen sent víctimes ben identificables. A mesura que Guillem augmentava el seu compromís i acció política, més perill hi vèiem, i ens feia patir. Sovint tornava a casa marcat per les topades amb grups de la ultradreta. La violència existent era un fet encara que no eixia a la llum pública. Tot es reduïa a ‘baralles entre grups de joves' o es deia que era cosa de ‘tribus urbanes'.»
–Eixa versió va prevaldre també en el procés judicial per l'assassinat del seu fill malgrat les proves de les connexions dels acusats amb els grups d'ideologia neonazi. Què haguera significat el reconeixement d'eixa relació?
–«Haguera comportat la denúncia explícita, per part d'un tribunal, de l'existència d'organitzacions paramilitars, nazis i feixistes emparades per la policia i les institucions polítiques. Però no volgueren entrar en eixa via d'investigació i s'anà a jutjar estrictament l'autoria de la ganivetada. S'esforçaren molt a despolititzar el crim del meu fill. El reconeixement del seu assassinat per la seua militància nacionalista era traure a la llum les misèries de la transició valenciana, l'opressió del fet identitari amb els pactes de Manuel Broseta i Emili Attard que ens abocaren a un estatut de segona, i al conflicte no resolt de l'anomenada Batalla de València que ha servit d'aliment al manteniment de l'entramat feixista.»
–Considera que l'actual degoteig d'assalts a les seus d'entitats culturals i partits nacionalistes valencians tenen arrels comunes amb la violència que va posar fi a la vida del seu fill?
–«Té un fil absolutament directe. El blaverisme, el GAV, Espanya 2000, Alianza Nacional, Democracia Nacional, etcètera... són el mateix. La connexió és clara. Tots arranquen de la teoria del falangisme: la unitat d'Espanya és fonamental, per damunt de les regions, i els qui vulguen trencar-la i no facen seus els símbols espanyols, són els seus enemics.»
–Acusa la delegació del govern d'evitar donar resposta policial a eixe tipus de crim, que anomena de baixa intensitat?
–«Les víctimes de crims feixistes només tenim el suport dels més pròxims i algunes organitzacions d'esquerra, però no de les institucions. La sensació d'impunitat és total. La llei de partits polítics, per exemple, s'aplica només a l'esquerra abertzale, però també hauria de servir per il·legalitzar els partits de l'extrema dreta que tampoc no condemnen la violència i fan apologia del genocidi.»

dilluns, 20 de juliol de 2009

L'acord que Zapatero i Montilla necessitaven

A continuació reproduïm un article de Vicent Partal, director de Vilaweb, respecte al finançament de Catalunya.

De tot això que ha passat aquest cap de setmana, una sola cosa resta fora de discussió: és el triomfalisme que s'ha difós tant pel PSC com pel PSOE. Zapatero necessitava un acord i el té. Montilla necessitava un acord i el té. La legislatura s'acabarà al Principat, més o menys, amb normalitat i Zapatero segurament que ara recuperarà els vots d'Esquerra i d'Iniciativa. Ja és fet. Això a banda, hi ha ben poques coses clares i moltes ombres que taparà, si pot, la propaganda.

Un acord es fa entre dos. Si més no, perquè en aquest cas són més. I assistim, aquestes darreres hores, a una cerimònia francament confusa. El PSC, de primer, i el govern de la Generalitat, després, afirmen en públic que hi ha un acord i que aquest acord implica unes quantitats determinades de diners. Esquerra encara diu una quantitat més alta. Però el govern català no ha dit encara oficialment que la xifra d'Esquerra siga la bona i, cosa més sospitosa, el govern espanyol no diu ni tan sols que haja acordat la xifra que el PSC diu que s'ha acordat. Emparant-se en el fet que la negociació és a moltes bandes, la ministra Salgado s'ha negat repetidament a confirmar les xifres que dóna el president Montilla. Sorprenent? A mi, em sorprèn i em preocupa, vista la poca lleialtat institucional demostrada pel president Zapatero.

Caldrà esperar veure com es concreta tot plegat, però hi ha un segon detall, més inquietant. Tots ens parlen dels diners de l'any 2012. Però i els del 2009 i del 2010 i del 2011, què? Tothom especula amb una xifra que tardarà quatre anys a arribar i que ja veurem si arriba. Perquè la ministra ha dit ben clar que 'dependria de la recaptació', perquè tres mil milions d'euros d'avui no són pas els mateixos tres mil milions d'euros d'ací a quatre anys. La xifra és la mateixa, però no pas el valor, que minvarà d'acord amb la inflació.

I malgrat tot, l'ambigüitat de les xifres no és sinó una part de la preocupació. Perquè hi ha més. El document del pacte no recull ni una sola de les variables que la Generalitat exigia per a poder canviar d'una manera favorable el deficient finançament actual. No parla enlloc ni d'esforç fiscal, ni de costos diferencials, ni d'emigració. I això significa, per tant, que el model teòric no deixarà treballar amb xifres favorables quan aquestes s'hauran de concretar.

Finalment, hi ha un factor especialment greu en aquest acord, que és que el govern de Catalunya accepta que l'articulat de l'estatut no té valor jurídic, car l’acord vulnera les disposicions finals relatives al títol de finançament. Pitjor: hi ha articles de l'estatut, la majoria, que poden ser subjectes d'interpretacions vàries, però n'hi ha que són literals, articles sense confusió possible. I el títol del finançament, i sobretot les disposicions finals que hi fan referència, són literals. No diuen que el model s'aprovarà o fixarà un dia qualsevol. Diuen que, a tot tardar, funcionarà el 9 d'agost de 2010. Acceptar qualsevol cosa que vaja més enllà és, per tant, assentar un precedent greu.

I ben greu, perquè tots sabem que l'agost vinent segurament que arribarà una important retallada jurídica de l'estatut. Per tant, després del pacte del finançament, com podrà argumentar el govern català que l'estatut és una llei que ha de ser respectada com es va aprovar? Si el govern de Catalunya mateix no considera necessari de respectar articles que són literals, com podrà exigir respecte als articles que seran interpretats?

Dit tot això, Zapatero necessitava un acord i el té. Montilla necessitava un acord i el té.

dimecres, 15 de juliol de 2009

Comissió 11 de Setembre en marxa!


Enguany lo col·lectiu "Lo Casal Aixumara" participarà en la Marxa de Torxes que s'organitzarà a Tortosa en motiu de la commemoració de la Diada Nacional de Catalunya. A part de la data, dijous 10 de Setembre a partir de les 20:30h des del Castell de la Suda poc més es pot avançar fins al moment.

Per a estar-ne informats podeu passar-vos pel web de la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l'Ebre. On a més podreu trobar imatges i vídeos dels actes organitzats l'any passat.

dijous, 9 de juliol de 2009

La banca ètica, una altra manera de fer banca

La crisi fa créixer l'interès per aquest model d'entitat financera · Les inversions prioritzen criteris socials

L'economia global ha sofert una sotragada que ha repercutit en el sistema financer, empresarial i, de retruc, en tota la societat. Per això moltes veus lligades a moviments socials proposen una altra manera de fer economia, que no es basi en l'especulació. A més, d'iniciatives que treballen en aquesta direcció, ja n’hi ha una colla. La més coneguda: la banca ètica. En aquest reportatge de VilaWeb TV n'expliquem les característiques principals.

Triodos, el primer banc ètic europeu

El primer banc sostenible d'Europa és Triodos Bank, que té seu al nostre país. Nat als Països Baixos, durant la Conferència Internacional de Banca Sostenible de Londres fou distingit amb el guardó de Banc Ètic de l'Any. El director territorial, Joan Melé, explica a VilaWeb que l'expansió al nostre país és 'molt bona' i que cada dia tenen més clients. Després de treballar trenta anys per una entitat financera convencional, ara té el privilegi de 'treballar tal com viu, sense haver de renunciar als seus principis personals'. Defensa el paper dels bancs en la societat com a 'agents socials que poden col·locar els diners allà on calgui per a transformar la societat', però 'les paraules s'han desvirtuat' i ara un ecologista 'pot finançar un projecte sobre transgèncis sense saber-ho, i un pacifista, una empresa d'armament'. Per això, la principal característica de la banca ètica és la transparència: 'tothom sap on van a parar els seus diners i d'on vénen els que rep en un crèdit'.

Una iniciativa singular

La mateixa línia d'inversió ètica segueix la cooperativa Coop 57, però té un funcionament molt diferent del d'un banc: actua assembleàriament i, com que no figura inscrita al Banc d'Espanya, són els cooperativistes que determinen l'índex de remuneració dels estalvis. A més, els projectes que financen no surten del país perquè, diu el coordinador de Coop 57, Ramon Pasqual, 'conèixer el territori és fonamental' per a desenvolupar projectes a fons. D'aquí ve que un dels objectius més immediats de la cooperativa sigui ara d'obrir seccions territorials d'àmbit local o regional per tenir un contacte més directe amb les gent i amb el territori.

Triodos Bank i Coop57 tenen en comú els principis que n'orienten les accions i apliquen el criteri bàsic de la transparència, tant a l'hora de concedir préstecs com de fer inversions. La finalitat és de fer compatible els rendiments financer i social, car l'ús dels diners, tot i trobar-se subjecte a risc, no es proposa el màxim rendiment empresarial en detriment del rendiment social. Un dels lemes és que els diners han de servir les persones, no les persones els diners.