dijous, 29 d’abril de 2010

Consultes, o com un procés autogestionat, sense ajuts ni publicitat, pot superar convocatòries electorals oficials


En alguns municipis, com Reus o Girona, els vots pel 'Sí' van superar el nombre de vots que va obtenir-hi l'alcalde · En d'altres com Olost, els vots a la consulta van superar els d'un referèndum oficial com el de la Constitució Europea

Malgrat que des de molts sectors s'intenti minimitzar la importància i l'impacte que ha tingut la consulta per la independència de Catalunya, l'anàlisi dels resultats dóna una visió completament diferent a la que alguns volen vendre. Una breu anàlisi municipal de les dades del 25-A ens detecta per exemple el cas de Reus, on en les eleccions municipals del 2007 el PSC, el partit més votat, va aconseguir 12.091 vots i a la consulta de diumenge es van recollir 13.159 vots, 1.068 més que els que van donar l'alcaldia reusenca als socialistes. Un cas més flagrant el trobem a Girona: l'alcaldessa Anna Pagans l'any 2007 va aconseguir ser alcaldessa amb 11.279 vots mentre que només els vots a favor del 'sí' a la independència en són 16.065, gairebé 5.000 més que Pagans. Tal com ja hem apuntat en diferents ocasions, fins a dia d'avui han votat 487.319 persones de més de 16 anys a les consultes, immigrants inclosos, dels 2,3 milions cridats a les urnes. Si ens centrem però en els majors de 18 anys, per poder-ho equiparar amb el cens de les eleccions oficials, la xifra es "redueix" a 462.531 vots. D'aquests, 449.312 van ser favorables a la independència i suposen el 20% del cens total de la consulta, una dada que supera el 17,7% (sobre el cens total) aconseguit per CiU a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya i el 15,1% del PSC en els mateixos comicis.

A més a més no s'ha de passar per alt que el nombre de vots partidaris de la independència catalana superen també els que van aconseguir ERC (416.355), el PP (316.222) o ICV-EUiA (282.693) a la cambra catalana, sense oblidar-se de Ciudadanos, que només van aconseguir el suport de l'1,68% del cens. Dit d'una altra manera: el PSC va aconseguir la presidència de la Generalitat gràcies, a banda de pactes entre partits, a un 27% dels vots amb el 56% de la participació (el 15,1% del cens total com ja hem dit), el qual és 4,5 punts inferior al suport de l'independentisme al global de les consultes (el qual va aconseguir un 19,6% de suport sobre el cens total).

També val la pena notar que el nombre de vots pel 'sí' a la independència va aconseguir el 93,4%, el 'no' el 4,3% i només el 2,1% va ser per vots en blanc i el 0,3% van ser nuls. A més a més, hi ha hagut una sèrie de municipis on el suport al 'sí' ha estat total. És el cas de Farrera, Navès, Colldejou, Toses o Pardines.

Si comparem les dades de participació a la consulta amb les del referèndum per la Constitució Europea veurem que en alguns municipis la participació en la votació oficial van ser menors. Municipis com Olost, Aiguaviva, Brunyola, Avinyó o Arbolí han registrat una participació major quan s'ha preguntat sobre la independència del nostre país que no pas quan s'ha preguntat per la Constitució Europea. És evident, doncs, que l'anàlisi de la participació a la consulta i el suport al sí s'ha de fer des de moltes òptiques, algunes d'elles ignorades pels partits polítics.

Extret de Racó Català

dimarts, 27 d’abril de 2010

1376 persones criden a Alcanar: Independència

Extret d'Alcanar, Decideix!

Moltes gràcies a tots per haver participat en esta jornada històrica, de moment actualitzem amb els resultats, al llarg de la jornada farem arribar la nota de premsa i els resultats detallats. Moltes gràcies de nou.

Vots emesos: 1546 (17,03%) [Padró] | 1435 (21,35%) [Cens electoral]

Sí: 1376 (89,12%)

No: 110 (7,12%)

Blanc: 53 (3,76%)

Nul: 2 (0,13%)

dissabte, 17 d’abril de 2010

Guillem, un any més

Sí, ja sé que érem molt joves. Però ens sentíem lliures. A la València de principi dels noranta això ho era tot. Sentir-se lliures, somniar, imaginar una altra realitat. Érem pocs, ho sé, i encara recorde aquelles manifestacions del Nou d'Octubre. No sumàvem ni un un miler! La policia espanyola ens encerclava. Te'n recordes? Nosaltres allà cridant ‘Independència!’ pels carrers de València entre una munió de fatxes que ens esperaven a la plaça del Parterre. Sí, ara em sembla perillós. Però aleshores no ens ho semblava. Potser perquè érem massa ingenus, massa valents. O massa innocents.

Ens aplegàvem al barri del Carme. Era el nostre territori. Al Vito Lumbaghi, la Selva, el Forn, el Fet Exprés. La majoria estudiàvem a secundària, a les primeres línies en valencià. Alguns ja éreu maulets. I sí, tots érem uns adolescents esprimatxats, però ens unia una estranya convicció. Ja sé que ara tot això sona com una rucada, però era així. Ens ajuntàvem i ens crèiem forts, invencibles, perquè portàvem un projecte il·lusionador a la motxilla. Fou aleshores quan et vaig conèixer. Anaves amb un grup de xavals de Burjassot. Éreu més majors que nosaltres. Teníeu divuit anys, però us recorde com si tinguéreu la meua edat d’ara.

Anàveu amb la gent del Sharp i amb els del Força Llevant. També us movíeu pel Kasal Popular. Com nosaltres. Escenaris d'un temps que ja no tornarà. Saps, encara m'emocione quan hi pense. Aquelles nits màgiques al Kasal del carrer de Flora. Sota els estels. Sonaven Maniàtica, Negu, Skapa. Brodats a les jaquetes. Texans estripats. Sabatilles. Samarretes dels germans grans. Només teníem setze anys i el món se'ns despertava als ulls. Hereus d'un estatut trampa, d'una transició frustrada, d'un país venut per quatre cèntims. Fills de la traïció. Així ens sentíem. I per això ens moríem de ganes de lluitar, de plantar cara, de construir. Però aviat ens adonàrem que tot allò no era cap joc.

Aquell dia vaig rebre una trucada. I la veu d’una de les meues millors amigues que plorava. I jo vaig tremolar com encara faig ara. Què, què? 'Sí... l'han mort... davant nostre... dos nazis l'han subjectat, un altre l'ha apunyalat'. Plorava i m'ho explicava i encara ara quede immòbil. Callat. No vaig saber què dir. Com reaccionar. No sé si faig bé d'explicar-ho, però si ho faig és perquè allò va ser com un clic, com un despertar brusc d’aquella maleïda innocència. Sí, n'havien assassinat un dels nostres. Allò ens va fer reaccionar. Potser madurar. Aquell mateix any vam crear un grup de música. Ni oblit ni perdó, cridàrem. Ni oblit ni perdó, continuem cridant.

Han passat disset anys d’aquell 11 d’abril. El judici es féu a Castelló. Els antiavalots van carregar contra els qui protestàvem per aquella farsa. De tornada a València, ens van retenir a la comissaria de la Gran Via. L'assassí únicament passà sis anys entre reixes. Van dir que allò havia estat una simple baralla de joves. Quan va eixir de la presó es va presentar a les eleccions per un partit nazi. Ara el jutjaran de nou pel cas Pànzer. Per això avui et torne a escriure. Perquè encara ens cal justícia. Però, sobretot, perquè avui voldria dir-te que les coses comencen a canviar, que onsevulga que vaja trobe milers i milers de joves com tu. Milers i milers de joves que volen sentir-se lliures com volguérem tots nosaltres. Milers i milers de Guillems que ja ningú no ens podrà robar.

Va per a tu, Guillem.

Un any més, no t’oblidem.

[Extret del blog de Xavi Sarrià]

dilluns, 5 d’abril de 2010

190 municipis fan cua per un 25-A superlatiu

[Font: El Punt]

La tanda de consultes amb més localitats, amb més d'un milió de persones cridades a votar, s'estendrà també al Pallars

Una demostració de força és el que preveu l'organització de les consultes sobre la independència de Catalunya per al 25 d'abril, data de la tercera onada. Serà la més gran en xifres: 187 municipis, 15 capitals de comarca, sis comarques noves i més d'un milió de persones cridades a votar. Destaca la participació dels Pallars, que entren de ple en la iniciativa, i del Baix Llobregat, amb municipis com ara Martorell i Castelldefels. Les capitals del Vallès es divideixen: Granollers votarà el 25-A, Sabadell –pel seu compte–, el 30 de maig, mentre que Terrassa encara no ho té decidit, tot i que fonts de la coordinadora asseguren que podria fer coincidir la consulta amb la de Barcelona, la data de la qual es preveu revelar poc abans de la tercera cita dels catalans amb el dret a decidir.

L'experiència de les dues primeres onades indica que fins al darrer moment s'hi poden afegir o retirar municipis. Per exemple, Vilamaniscle, a l'Alt Empordà, va caure de la llista el mateix dia 28 de febrer. Però de moment, a tres setmanes de la convocatòria, són prop de 190 els que s'apunten al 25 d'abril, superant els 166 de la primera tongada. Fàcilment superaran els 200. També la xifra de possibles votants serà rècord. En total, més d'un milió de persones –nombre gairebé equivalent al del 13-D i el 28-F sumats– seran cridades a votar.

El pes específic dels municipis que s'hi presenten també fa especial la tongada. Girona –on se celebrarà el gran acte d'inici de campanya diumenge de la setmana que ve–, Lleida, Reus i Manresa són algunes de les quinze capitals de comarca que preparen, des de fa setmanes, el dispositiu i l'organització dels referèndums. Només quatre comarques restaran encara netes al mapa del Principat: el Barcelonès, la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i la Val d'Aran. Ara, però, se n'hi afegeixen sis: els Pallars, l'Alt Urgell, el Montsià, la Segarra i l'Alt Camp. Entre les novetats significatives hi ha Granollers, la primera de les tres capitals del Vallès que convocaran els ciutadans. D'altra banda, Olot tancarà la llista de municipis d'aquesta comarca que han organitzat la consulta. També ocupen un lloc preeminent Sort, Tremp, Cervera, la Seu d'Urgell i Valls, pel fet que fins ara cap altre municipi de les seves comarques respectives no s'hi havia afegit.

Així, a més de la meitat de les 41 capitals de comarca ja s'haurà consultat els ciutadans. En el cas del Montsià, que també s'estrenarà, els focus d'interès seran a Ulldecona i Alcanar, que emularan Xerta, el primer municipi de les Terres de l'Ebre que ha organitzat una consulta. El 25-A també prendrà el pols a ciutats populoses del Baix Llobregat com ara Martorell, Castelldefels, Sant Just Desvern, Olesa i Esparreguera, que obrirà el foc el dia abans, tal com va fer Sant Jaume de Frontanyà el 12 de desembre.

La següent tongada arribarà el 20 de juny, encara que de moment només s'hi reserven set municipis, capitanejats per Mataró i Sitges. Abans, però, el 30 de maig, Sabadell organitzarà la consulta en solitari. L'altra capital del Vallès, Terrassa, s'esperarà encara més i no es descarta que la faci coincidir amb la de Barcelona. L'altra gran incògnita és quan s'hi afegirà Tarragona.