divendres, 19 de novembre de 2010

Butlletí novembre 2010 de la CAL

La CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana) ha engegat enguany un butlletí electrònic. En el número de novembre, que podreu trobant clicant aquí, hi ha la crònica del Correllengua d'Alcanar. Esperem que el gaudiu tant com natros.

dimarts, 9 de novembre de 2010

Crònica del Correllengua 2010 a Alcanar

Part de la gent assistent escoltant la xarrada de Lluís Agudo.

Ja han passat tres anys des d'aquell octubre del 2008, quan els membres de l'assamblea del Casal Aixumara impulsàvem el primer Correllengua a Alcanar. Des de llavors, les activitats al voltant del Correllengua s'han anat succeint: cercaviles geganteres, concerts amb grups com Mesclat o Contracop, xarrades sobre el nostre català, actuacions amb cantautors, com la del valencià de Torrent, Pau Alabajos. Tot i això, l'edició d'enguany ha deixat de banda aquest component lúdic i l'eix central ha estat el record a la figura d'un dels poetes catalans més importants, Salvador Espriu, tot commemorant el 25è aniversari de la seua mort.

Josep Sancho i Lluís Agudo, presentador i ponent de l'acte respectivament.

La jornada d'enguany va tenir lloc a la Sala Polivalent de la Biblioteca Trinitari Fabregat. Com bé recordava Josep Sancho, presentador de l'acte, difícilment podíem haver trobat un emplaçament més adient per a rememorar la figura del mestre Espriu, envoltats de la seua passió: la literatura. Després de la presentació, Josep-Lluís Agudo Juan, professor de Llengua Catalana de l'IES Sòl-de-Riu, va prendre la paraula i ens va introduir dins del món Espriu, amb un recorregut esplèndid per les seues obres cabdals i els trets que més caracteritzaren la seua obra. A més de recordar el seu llegat, també vam recordar els moments més transcendentals de la seua vida. Es va fer èmfasi en el fet que mai va deixar d'escriure en la seua llengua, tot i no estar exiliat, una tasca gens fàcil i molt meritòria en aquella època tan fosca per a la nostra cultura. Posteriorment, vam tindre l'oportunitat de gaudir de la projecció d'un recull de poemes de Salvador Espriu, musicats per diversos artistes del país com Raimon o Ramon Muntaner, entre d'altres. Finalment, per concloure l'acte, diversos alumnes de l'IES Sòl-de-Riu van recitar de forma esplèndida alguns dels poemes més importants de l'obra d'Espriu, com són: Cementiri a Sinera, Spiritual amb la trompeta de Louis Armstrong o M'han demanat que parli de la meua Europa.

Durant l'acte tampoc van faltar les paraules de record per al recentment malaurat Joan Solà i Cortassa, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes del 2009, lingüista i incansable defensor de la Llengua Catalana. Encara és fresc en la nostra memòria, el cèlebre discurs que va fer al Parlament de Catalunya poc després de rebre el premi, i en el qual demanava clamorosament una implicació directa dels parlamentaris i de tothom per fer que el nostre poble -i la nostra llengua- no se senten subordinats a cap altre.

I no voldríem acabar aquesta crònica sense agrair la col·laboració de tots els alumnes que van participar en el recital poètic, als professors de l'IES Sòl-de-Riu: Tomàs Camacho i Josep-Lluís Agudo, i també a l'Ajuntament d'Alcanar. Fins l'any que ve!

Podeu descarregar-vos la crònica en format .pdf des d'aquí.

dimarts, 2 de novembre de 2010

Correllengua 2010 a Alcanar


Per tercer any consecutiu des del Casal Aixumara organitzem el Correllengua. Una iniciativa que recorre tots els territoris del nostre país, mantenint viva la flama de la nostra llengua.

Enguany a Alcanar recordarem la figura de Salvador Espriu, mort ara fa 25 anys. Així el proper dissabte la Sala Polivalent de la Biblioteca Trinitari Fabregat d'Alcanar comptarà amb els següents actes:

Dissabte 6 de novembre | A partir de les 19:00h | Sala Polivalent de la Biblioteca Trinitari Fabregat d'Alcanar
  • Xarrada "Vida i obra de Salvador Espriu" a càrrec de Lluís Agudo [Professor de Llengua Catalana de l'I.E.S Sòl-de-Riu]
  • Projecció d'un recull de poemes musicats de Salvador Espriu.
  • Recital de poemes de Salvador Espriu a càrrec d'alumnes de l'I.E.S Sòl-de-Riu.
Us animem a tots a participar-hi!

dijous, 28 d’octubre de 2010

Alliberem-nos de la simbologia feixista



I doneu un cop de mà a la campanya enviant-li un correu a Ferran Bel, informeu-vos-en aquí.

A vilaweb també se'n fan ressò!

dimecres, 13 d’octubre de 2010

Tortosa, quina capital?

Els companys del Casal Popular Panxampla de Tortosa van engegar fa temps, una campanya per a eliminar la simbologia feixista que encara es manté dreta a la capital ebrenca. Ara però, la moció popular, arribarà a la premsa i en breu serà debatuda pel ple municipal de l'Ajuntament tortosí, El monument del mig del riu, la nomenclatura del 13 de gener i de Joaquim Bau són al centre del debat.
No hem d'oblidar, però no tal com ho van deixar els feixistes.

Podreu trobar tota la informació al respecte a: Tortosa, quina capital?

dijous, 30 de setembre de 2010

Presentació Sindicat COS a Alcanar. 1 d'octubre


Demà divendres 1 d'octubre es presentarà a Alcanar la Coordinadora Obrera Sindical (COS). L'acte tindrà lloc a les 20:00h i serà a l'edifici dels Serveis Agraris.

dimarts, 28 de setembre de 2010

En defensa dels nostres drets laborals i socials, no pagarem la crisi

29 de setembre: VAGA GENERAL!

Pels nostres drets laborals i socials, no pagarem la crisi!

Convoquen: USTEC, CATAC, COS, Casal Popular Panxampla, Maulets i PCPC.

Fa uns anys que sabem que el model econòmic capitalista està en crisi, i ho sabem perquè la gent treballadora d'aquest país la patim cada dia: al nostre lloc de treball, en el nostre nivell de vida, als nostres pobles i ciutats. Les deslocalitzacions, la ruïna del camp, l’increment de la precarietat i de l’explotació a les poques feines que queden, afavoreixen... la reducció del miserable estat del benestar i són fenòmens clars de com pretenen fer-nos pagar els plats trencats d'aquesta crisi.

Però aquesta crisi no ha arribat a l'atzar, sinó que té uns culpables ben clars: la minoria propietària de gran part del capital, que gràcies a la permissivitat dels polítics de torn, han impulsat polítiques d'acumulació de riquesa a costa del treball de tots nosaltres. Aquesta crisi és el producte d'un model econòmic injust i insostenible, que augmenta cada dia la diferència entre la gent que guanya més i qui guanya menys.

Després de la “crisi financera” de fa un parell d'anys, els governs europeus, i molt especialment l'espanyol, van donar desenes de milers de milions d'euros als grans capitalistes del sector financer, als mateixos que ens havien portat a la crisi. Un govern “socialista” va regalar diners públics pagats amb el nostre treball a Botin i companyia. I un any després, pretenen aplicar una Reforma Laboral per fer-nos pagar l'endeutament de les arques públiques. La disminució dels drets laborals de la gent treballadora d'aquest país és la conseqüència directa del regal que Zapatero va fer al gran capital.

Davant d'aquesta situació, ni les cúpules dels partits polítics actuals ni les cúpules dels sindicats UGT, CCOO i USOC han fet res per denunciar aquesta situació. Ells també són culpables d'aquesta crisi per omissió. Mentre les polítiques d'especulació i explotació permetien l'acumulació de riqueses callaven. I ara, quan aquestes polítiques s'han fet insostenibles pretenen que nosaltres assumim les irresponsabilitats d'aquest model, i per rentar-se la cara convoquen una vaga general, tres mesos després de l’anunci de la reforma laboral.

I a les Terres de l’Ebre ja fa temps que patim les polítiques agressives del capitalisme. Les deslocalitzacions i tancaments empresarials, els ERO's (abusius i sempre acceptats per l’administració), els preus cada dia més baixos per als productes del camp, l’atur, el preu de l’habitatge... I davant de la nostra precarietat i disminució de drets socials i laborals... què ens proposen les cúpules dels partits i sindicats com UGT i CCOO? Precarietat per la gent jove, energia nuclear, la mort del camp... El futur que ens espera com a territori si seguim amb aquest model és el de la dependència i subordinació a les necessitats energètiques del capital ubicat a les grans ciutats. El futur que ens espera com a gent treballadora és més atur o precarietat, inseguretat i misèria als nostres llocs de treball.

Aquesta situació no la resoldrem amb mobilitzacions i denúncies puntuals sinó amb la lluita constant i diària per canviar el model econòmic. Aquesta Vaga General no ha de ser el final de res sinó l'inici d'una nova demanda popular, que a partir dels nostres interessos com a gent treballadora, basteixi propostes i models més d'acord amb les nostres necessitats. Aquesta Vaga General ha de ser una resposta ferma i contundent per dir-nos ben clar i ben alt que no pensem renunciar als drets laborals adquirits durant anys de lluita i que volem unes pensions, unes prestacions socials i uns serveis públics dignes i per tothom. Que la crisi té uns culpables i no som nosaltres.

concentració a Tortosa:
12:00h a la Plaça del Mercat

Esdeveniment a Feisbuc

dijous, 9 de setembre de 2010

11 de setembre a Alcanar



‎12.00 Concentració a l’Ajuntament i Inici de cercavila per la població amb la presència de les pubilles i autoritats acompanyats per la Banda Municipal de Música d’Alcanar.

12.30 Ofrena floral a Rafel de Casanova al carrer que porta el seu nom, i lectura del manifest de l'11 de setembre.

16:30 Campionat de Guinyot . Verger de la Mestra GualOrganitza Casal Aixumara 1

20.30 Actuació del grup de folc de les Terres de l’Ebre “Riu en So ”. Verger de la Mestra Gual. Organitza Ajuntament d’Alcanar, Col·labora Casal Aixumara

21.30 Sopar popular a base d’embotits de la terra. Verger de la Mesta Gual. Organitza Casal Aixumara

22.30. Actuació del jove cantautor Jordi Montañez . Verger de la Mestra Gual. Organitza Ajuntament d’Alcanar, Col·labora Casal Aixumara

dijous, 2 de setembre de 2010

La 3a Marxa de Torxes de les Terres de l’Ebre reivindica la independència dels Països Catalans.

La Comissió 11 de Setembre de les Terres de l'Ebre fa una crida a participar de manera unitària en la commemoració de la Diada Nacional de Catalunya.

El proper 10 de setembre, vespra de la Diada, la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l’Ebre ha organitzat per tercer any una Marxa de Torxes per a commemorar de manera unitària la Diada. Enguany el lema de la marxa ha estat: les Terres de l’Ebre decidim SÍ als Països Catalans. Amb aquest lema, la Comissió ha volgut connectar les diferents consultes sobiranistes que s’han fet enguany al territori, alhora que reivindica la unitat dels Països Catalans i el paper central que tenen les Terres de l’Ebre. Com demostra el fet que dins de la Comissió i als actes organitzats hi participen persones i col·lectius de banda i banda del riu Sénia. A més a més, aquest lema en positiu vol representar una crida a fer passos endavant en la construcció dels Països Catalans com a nació lliure, superant les barreres antidemocràtiques que imposen els estats espanyol i francès.
Des de la Comissió fem una crida als diferents agents polítics i socials a donar-hi suport i a participar per tal de donar continuïtat a les diferents mobilitzacions que la societat civil ha protagonitzat al llarg de l’any. L’organització de consultes populars (Alcanar, Móra la Nova, Ulldecona, Xerta i Garcia), les mobilitzacions contra la sentència del Tribunal Constitucional i les diferents iniciatives que s’estan generant són una mostra de l’avenç que està tenint d’independentisme, cal que aprofitem aquesta embranzida històrica per tal de teixir xarxes on la societat civil prengui el protagonisme i avançar cap a la independència.
Les marxes de torxes no són un fet aïllat del nostre territori, si no que durant els darrers anys s'han extés arreu del territori català i ja s'hi han adherit ciutats com Mataró, Manresa, Vilafranca del Penedès, Berga o Barcelona entre d'altres. (www.marxadetorxes.cat)
A les Terres de l'Ebre, la marxa sortirà puntualment del Castell de la Suda, de Tortosa, a les 20:00h i finalitzarà a la Plaça d'Alfons, on hi ha preparats diversos actes i parlaments. L’encarregada de llegir el manifest de la Comissió serà Glòria Ferrús, veïna d’Ascó i activista anticementiri nuclear, en reconeixement a les persones d’Ascó i de la Ribera per la seua tasca en defensa del territori. També hi intervindrà el pagès de Roquetes Joan Montesó, coordinador territorial de les Terres de l’Ebre d’Unió de Pagesos, que farà un parlament amb les reivindicacions de la pagesia com a eix central.
La nota musical la donaran la Rondalla de la Jota a la Plaça amb diferents cantadores i cantadors del territori. També hi participaran colles de gralles, dolçaines i tabals de Vinaròs, Roquetes, Tortosa i Jesús.

A la comissió hi participen: Òmnium Cultural, l'Associació Cultural Soldevila (Campredó), Maulets de les Terres de l'Ebre, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (Terres de l'Ebre), el Casal Popular Panxampla (Tortosa), La Sirga (Tivenys), el Casal Popular del Sénia (Vinaròs), la Coordinadora Obrera Sindical – COS, el Casal Aixumara (Alcanar) i la Federació d’Associacions per la Llengua Catalana (FOLC), cal recordar que a Comissió queda oberta al teixit social de les nostres terres.

dimecres, 21 de juliol de 2010

Catalonia is not… Scotland

En els darrers temps, la causa de la independència de Catalunya ha tingut els seus millors aliats al cor del poder madrileny. Des d’aquella premsa que en ple segle XXI encara opera amb paràmetres mentals de l’època en què l’esclavisme era vist com una activitat comercial més, fins als jutges d’un Tribunal Constitucional que ha convertit la sentència de l’Estatut en un sainet llarg, pesat i amb un final previsible però no per això menys lamentable. I enmig d’això una oposició política que vol arrambar els vots del graner castellà a base d’atiar l’odi contra els catalans i un partit en el govern que –amb més mesura i un pèl més de bona educació– ens ofereix una recepta que difereix ben poc de la dels rivals ideològics.

Malgrat la poca perícia dels nostres polítics, aquests factors externs han aconseguit el que fa uns anys semblava impossible: que un alt nombre de catalans del Principat vegin avui ben clara la impossibilitat d’encaix en aquesta Espanya tan poc preparada per esdevenir una veritable democràcia plural i de qualitat. I com a mostra, la impressionant manifestació de dissabte passat, en la qual, per més que vaig parar l’orella, no vaig sentir cap crit de suport a l’estatutet retallat, sinó un clam alt, clar i desacomplexat en favor de la independència. I això encara té més mèrit si tenim en compte que, segons la ment clara d’Alícia Sánchez-Camacho, aquella gernació era la Catalunya irreal, en contraposició amb la seva, la veritable i moderna, la que celebra els èxits de la roja, mitifica Manolo el del Bombo i deixa lliscar alguna llàgrima d’emoció mentre sent el Viva Espanya en la veu del poeta Manolo Escobar.

Els dos principals partits espanyols, amb matisos, coincideixen amb l’esperit del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut i els límits que pot tenir l’Estat segons ses senyories. Perquè no em negaran que repetir fins a dotze vegades en el text de la sentència “la indisoluble unidad de la nación española” no amaga una obsessió gairebé malaltissa. O com allò que el dret a l’autogovern dels catalans no neix dels drets històrics, sinó de la Constitució del 1978. I abans? Res de res. Abans del 1978 no havien existit mai ni l’abat Oliba ni les Assemblees de Pau i Treva. Ni els braços de les Corts Generals de Catalunya ni la Generalitat. Ni Jaume I el Conqueridor ni Pere III el Cerimoniós. Abans del 1978 mai s’havia sentit parlar ni dels Usatges ni de les Constitucions Catalanes. Ni de Pau Claris ni del general Josep Moragues. Ni de la Mancomunitat, de Prat de la Riba o dels presidents Macià i Companys.

Caldria recordar que el nostre país no és Escòcia, el Parlament de la qual, l’any 1707, va aprovar la seva incorporació a la Gran Bretanya. A banda dels avantatges econòmics –que a la llarga van possibilitar una potent industrialització i una florent il·lustració–, els escocesos van aconseguir representació a la Cambra dels Comuns i dels Lords i van mantenir el sistema educatiu i el seus tribunals de justícia. En aquella mateixa data, València –i posteriorment Catalunya i les Illes– van patir un procés sensiblement diferent, enmig d’un conflicte bèl·lic –la Guerra de Successió–, la derrota al qual va comportar l’anorreament de les seves institucions amb els Decrets de Nova Planta. Aquesta és la diferència: pacte enfront d’unitarisme i militarització. La Unions Act britànica enfront del dret de conquesta castellà. Però, és clar, res d’això ha existit, i la unitat entre Catalunya i Espanya es va produir per la gràcia de Déu. Amén.

Article publicat al diari Avui el dia 14 de juliol de 2010 per Jordi Creus (director de Sàpiens)

dilluns, 21 de juny de 2010

UN PAÍS DEMPEUS


- Reproducció del Documental "Un País Dempeus", de Mariela Acjia i Jordi Oriola.
" Mitjançant aquest audiovisual
volem proposar un debat social
al voltant d'una nova cultura democràtica.
Una forma de fer política que, partint
dels valors, potenciï la participació
dels ciutadans i del teixit social
en la definició de les polítiques
territorials".

- Xerrada sobre el documental i taula rodona amb:· Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE).
· Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia (PDTS).
· Mariela Acjia i Jordi Oriola, directors del documental.

Dia i hora: 3 de juliol, a les 19:00h.
Lloc: Serveis Agraris, Alcanar.
Organitza: lo Casal Aixumara.

dimarts, 15 de juny de 2010

Tancada de mestres a Alcanar

Carta dels mestres [Font: La Tancada]

L'escola pública d'aquest país es troba en estat de xoc. Tot va començar amb la imposició de la sisena hora, una mesura electoralista que de moment no està donant els resultats esperats. Ara resulta que s'ha tornat insostenible econòmicament parlant i, és clar, ningú no s' atreveix a fer marxa enrere. Com ho estan compensant? Doncs fent retallades de personal i de recursos en general, i tot això afecta la qualitat de l'educació.

Les dades, les estadístiques i els números es donen a conèixer sempre des del punt de vista del Departament d'Educació. Les últimes vagues en contra de la LEC i per una educació amb dignitat i de qualitat, han estat poc seguides perquè una elevada representació d'aquest col·lectiu hem perdut la confiança en la classe política i en els mateixos representants sindicals.

Volem expressar el nostre malestar i la nostra disconformitat amb la política educativa del senyor Maragall. No estem només reclamant i lluitant per les nostres condicions laborals, no ens queixem de les retallades de sou. Estem lluitant per la dignitat i la qualitat de la nostra escola pública, i de l'educació en general.

Considerem que l'educació és la base del país i si no s'hi inverteix de forma adequada, les conseqüències per a Catalunya poden ser molt greus. Volem que els pares i mares coneguin la realitat i s'uneixin a les nostres reclamacions. En joc hi ha l'educació, i com a conseqüència, el futur dels seus fills i filles.
A més a més van sorgint canvis que modifiquen el calendari i els horaris de manera, podríem dir, antinatural.

Tots aquests canvis es fan sense tenir en compte la opinió dels que estem en contacte directe amb la realitat educativa.

El mes de febrer, no necessita cap setmana blanca, es pot dir que és un d’aquells mesos de major rendiment i ritme acadèmic, per moltes raons que poc importen al Conseller Maragall.

La supressió de l’horari intensiu de setembre i juny és, almenys a Alcanar, la imposició de la pedagogia de l’ambient carregat, el full amb gotes de suor, el llapis que llisca i la proliferació exponencial d’actituds no acadèmiques a un aula. En altres paraules, fa una calor que bada les pedres.

Per això ens hem tancat i estem orgullosos de dir-vos que de moment està sent una jornada amb una repercussió mediàtica que supera les nostres espectatives, ja han passat per aquí TV3, l’Agència Catalana de Comunicació, diari de tarragona, el punt, ebre digital, la cadena ser, alcanar ràdio i els nomenem perquè els hi estem agraïts, perquè una iniciativa com aquesta no arriba lluny si no comptes amb suport mediàtic. La fi d’aquesta acció, que era fer arribar la nostra veu al despatx de Maragall, esperem acabar de complir-la amb aquesta trobada en la que ens sentim molt recolzats.

- L’educació és la base del futur.
- En aquesta guerra obligada, famílies i mestres lluitem en el mateix bàndol.
- No som una empresa, som una escola.
- Què volem: quantitat o qualitat? una escola que eduque o una guarderia que guarde els xiquets?
- Comprenem la dificultat de les famílies en compaginar treball i vida familiar, però és l’escola l’encarregada de solucionar aquest problema social?
-L’educació inclou molt més que l’estada dins d’un centre escolar: valors, normes, drets, actituts, pensaments...ens han de deixar fer la nostra feina!
- Un mestre no és aquell que ha estudiat magisteri. Ser mestre és alguna cosa més.

Pares, mares, xiquets, xiquetes i mestres... tots lluitem pel mateix! Volem una escola pública de qualitat.

Gràcies per venir!

divendres, 11 de juny de 2010

Mobilització a Barcelona el 12 de juny pel Dret de Decidir


Per Plataforma pel Dret de Decidir

El determini de decidir sobre el nostre futur com a país és cada cop més patent i ho estem demostrant organitzant-nos i votant en les consultes populars sobre la independència de la nació catalana.

La voluntat d’independència i de construir la nació trencant els lligams de dependència i submissió amb els estats espanyol i francès està essent portada a l’escenari i a l’agenda de l’acció política d’una manera clara i indefugible: cap força política dins o fora dels parlaments dels Països Catalans podrà defugir d’ara en endavant el fet que la via autonomista estatutària és morta i que el procés d’autodeterminació del poble català en el seu camí cap a la independència ja ha començat. Constatem, doncs, que l’aspiració de l’Assemblea de Catalunya de recuperar “les llibertats de l’Estatut de 1932 com a via per arribar al ple exercici del dret d’autodeterminació” —punt que va unir la majoria de les forces polítiques, sindicals, veïnals, culturals i socials d’aleshores— no s’ha realitzat, fet que explica l’actual fracàs de l’autonomia.

L’exercici del dret d’autodeterminació és la via radicalment democràtica que ens és indispensable per tenir eines suficients per abordar des de les nostres necessitats i amb les nostres pròpies solucions els principals reptes que tenim:

Aturar d’una vegada l’espoliació fiscal que patim: sense sobirania fiscal estem condemnats a un robatori permanent i a haver de pidolar a l’estat que ens espolia. Més de 22.000 milions d’€ l’any —60 milions d’€ diaris, 3.000 € per habitant i any només al Principat— surten de la butxaca de cada català, sigui quin sigui el seu origen, i ja no torna en forma d’inversions socials, inversions en infrastructures, prosperitat per als treballadors i les empreses. Sense sobirania fiscal qualsevol política seriosa per encarar la crisi, donar suport i no caritat als treballadors, incentivar les empreses i millorar les infraestructures del país, és impossible. Només al Principat de Catalunya (sense comptar la resta de Països Catalans) gairebé 700.000 persones s’han quedat sense feina i la xifra no para de créixer: més d’un 17% (gairebé un 40% entre els joves). L’economia catalana està escanyada pel dèficit fiscal i per la manca d’instruments econòmics, legals i laborals propis. La submissió a l’Estat espanyol és un negoci ruïnós insostenible.

Dur a terme una política justa per a les classes treballadores i sobre jubilacions, pensions, beques d’estudi i dret a la feina; en definitiva, dotar-se d’un marc laboral i de benestar social propi. Poder decidir, també, sobre les polítiques d’immigració que més ens convinguin a tots. Només així podrem ser autènticament solidaris sense que la paraula solidaritat signifiqui una perversa versió de l’espoliació.

Dissenyar una política energètica i d’infraestructures portuàries, connexions ferroviàries, aèries i viàries. També els episodis d’Ascó, de la MAT, del parany del fals traspàs del servei de rodalia de RENFE i de la negativa estatal a deixar-nos decidir sobre aeroports com el del Prat demostren aquesta subordinació que limita una evolució econòmica sostenible, perjudica els serveis socials i ens condemna a ser un país de segona, sense veu pròpia.

Promoure decididament la llengua i la cultura catalana a fi que sigui una eina de cohesió social i l’instrument comú de comunicació dels vells i nous catalans, sense amenaces empresarials ni boicots al mercat cultural i audiovisual dels Països Catalans. En definitiva, hem de garantir el dret de poder viure plenament en català.

Tenir una veu pròpia al món en el terreny polític, lingüístic, cultural (inclòs l’espiritual i religiós), sindical i esportiu que ens permeti comportar-nos com un poble adult, orgullós del nostre passat, amb autoestima pel nostre present, decidit i lluitador pel nostre futur.

Treballar per un aprofundiment de la democràcia que obri vies de participació popular i de control i punició de les conductes corruptes.

L’EXERCICI DEL DRET A L’AUTODETERMINACIÓ ÉS UN DRET RADICALMENT DEMOCRÀTIC I UNA NECESSITAT INAJORNABLE PER GARANTIR TOTS AQUESTS DRETS I DEURES

OMPLIM BARCELONA EL 12 DE JUNY!!

divendres, 4 de juny de 2010

Morella es mobilitza contra el tancament del senyal de TV3


Ximo Puig qualifica l'ordre del Consell d'autoritària i incomprensible'

La societat morellana ha començat a mobilitzar-se contra l'obligació de desconnectar el repetidor que permet les emissions de TV3, que la Generalitat Valenciana ha fet arribar per carta a l'Ajuntament de Morella. L'associació Centre d'Estudis dels Ports ha fet públic un comunicat en què expressa 'la més enèrgica condemna, repulsa i fàstic per l’ordre de la Generalitat' i anuncia suport incondicional a l'ajuntament i mobilitzacions, si acaba consumant-se el tancament.

El batlle de Morella, Ximo Puig, en unes declaracions a VilaWeb, considera l'ordre del Consell 'insòlita, autoritària i incomprensible en temps de globalització de la informació'. Més encara: 'Estudiarem solucions de caràcter legal i, si no podem fer-hi res, haurem d'acatar eixa ordre impresentable.' De fet, si l'ajuntament no tanca el repetidor abans de dilluns, el consistori haurà de pagar una multa que pot ser de mig milió d'euros a un milió. Puig ho considera 'un atemptat molt greu', però entén que l'ajuntament no pot arriscar-se a haver de pagar la multa.

Puig també va recordar ahir que el ple municipal de Morella havia aprovat per unanimitat el mes d'octubre passat una moció de suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió Sense Fronteres impulsada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), 'perquè volem que hi haja reciprocitat entre canals autonòmics i que siga el ciutadà qui trie'.

Finalment, va recordar que els dies 12 i 13 de juny es feia la festa de la Taula del Sènia, que esdevindrà també un espai de reivindicació contra aquesta decisió del govern de Camps i en la qual espera que encara es pugui continuar veient TV3 a Morella.

Per tot plegat moltes entitats i associacions han començat a fer crides a mobilitzacions aquest cap de setmana per a impedir el tancament del repetidor.

dilluns, 31 de maig de 2010

Israel assalta en alta mar la flota solidària que anava a Gaza i mata entre deu i setze activistes

Diu que els soldats van ser atacats i intenta desacreditar els ocupants del vaixell vinculant-los a al-Qaeda

[Font: Vilaweb]

L'exèrcit israelià (comunicat) ha atacat aquesta matinada la flota de sis vaixells organitzats per grups de solidaritat amb Palestina (comunicat) que s'adreçava a Gaza amb ajut humanitari. Ho ha fet en aigües internacionals i en l'atac ha mort un nombre de persones que les diverses fonts xifren entre deu i setze, a més de desenes de ferits.

Israeli ha admès que l'assalt havia tingut lloc en aigües internacionals i que havia fet ús de foc real, però ho ha atribuït a la 'reacció violenta' dels activistes, a qui acusa d'haver atac els soldats amb ganivets i pals, i a qui ha volgut desacreditar vinculant-los a al-Qaeda. A més, l'exèrcit israelià insisteix que no ha 'atacat' la flota sinó que s'ha limitat a complir l'ordre del govern d'impedir que la flota entrés a Gaza sense autorització d'Israel.

L'atac d'Israel ha estat condemnat per alguns governs, com el turc, el francès, l'espanyol, la Lliga Àrab i també per la Unió Europea, que ha demanat una investigació per aclarir els fets. La indignació generada ha fet que s'hagin convocat, de manera urgent, concentracions de protesta a diverses ciutats: aquest vespre, a Barcelona i València, i demà, a Palma.

La 'Flota de la Llibertat' és organitzada per la fundació humanitària turca Insani Yardim Vakfi, la campanya europea 'Contra el setge de Gaza', les campanyes grega i sueca 'Vaixell a Gaza' i el Moviment per la Llibertat de Gaza (Free Gaza). Els nou vaixells van partir la setmana passada des de diversos ports del mediterrani ambdeu tones de subministraments mèdics, equips de construcció, material educatiu i ajut humanitari.

dimarts, 11 de maig de 2010

El govern valencià vol tancar ara les emissions de Catalunya Ràdio

Acció Cultural rep una notificació del Consell perquè tanqui abans de deu dies els repetidors que permeten les emissions al País Valencià

El govern valencià vol tancar les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià. La conselleria de Justícia ha fet arribar una notificació a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) perquè tanqui abans de deu dies els repetidors que permeten les emissions al País Valencià perquè no tenen llicència per fer-ho. Passat el termini, el govern tancaria forçosament les emissions i obriria un expedient sancionador a Acció Cultural. ACPV hi veu una 'obsessió pel control mediàtic' i per 'la persecució de la llengua i la cultura catalana' (àudio). El govern valencià diu (àudio) que no és una decisió política, 'sinó admnistrativa', i que actuarà (àudio) per a 'reestablir la legalitat en l'espectre també de la ràdio'.

El coordinador d'ACPV, Toni Gisbert, ha remarcat que Catalunya Ràdio 'no és una ràdio qualsevol, sinó de les poques que emeten en llengua catalana al País Valencià' (àudio). L'entitat presidida per Eliseu Climent ha d'avaluar ara amb els advocats quina és la situació legal de les emissions que els seus repetidors fan de Catalunya Ràdio.

Després decidirà si els tanca o si s'hi nega. En aquest cas, Acció Cultural s'arriscaria a més sancions econòmiques, que podrien ser semblants a les multes imposades pel govern pel manteniment de les emissions de TV3, esperant que el conflicte es resolgués judicialment. . 'Hem de veure la base legal de les emissions de Catalunya Ràdio i decidir', ha avançat Gisbert.

Actualment hi ha tres repetidors de TV3 tancats i multes que pugen a 800.000 euros per a Acció Cultural. Aquest cas és als jutjats, on Acció Cultural defensa la legalitat de les emissions.

Extret de Vilaweb

diumenge, 9 de maig de 2010

Supermercats «sense fronteres»

La compra a supermercats, hipermercats, cadenes de descompte… s’ha convertit en una activitat quotidiana, però poques vegades ens preguntem quina influència té aquest model de distribució a l’hora de determinar què comprem, a quin preu paguem els productes, com consumim. Si analitzem algunes xifres, observem com la distribució d’aliments cada cop està concentrada en menys mans. A l’Estat espanyol, cinc cadenes de supermercats i dues centrals de compra controlen més del 75% de la distribució d’allò que mengem, i aquesta tendència va a més.

És el que s’ha vingut a anomenar la teoria del rellotge de sorra o de l’embut. A Europa, per exemple, en un extrem de la cadena trobem uns tres milions de productors i a l’altre, 160 milions de consumidors; entremig, 110 grups monopolitzen la relació entre ambdós. Aquests últims acaben determinant a quin preu es paga el producte al pagès i a quin preu nosaltres el paguem al súper. Segons el sindicat agrari COAG, el diferencial mitjà entre el preu en origen d’un producte i en destí es situa en un 500%, amb el conseqüent empobriment de la pagesia familiar i la seva desaparició. A Catalunya, poc més de l’1% de la població activa treballa de pagès/a.

Aquest model té un impacte molt negatiu en el petit comerç. En la mesura que els supermercats s’han anat imposant, el comerç tradicional s’ha vist obligat a tancar les portes. Si a l’Estat espanyol l’any 1998 hi havia 95 mil tendes, al 2004 en quedaven 25 mil. En l’àmbit laboral, el treballador/a està sotmès a ritmes de producció intensos, tasques repetitives i a poca autonomia de decisió, que comporten malalties com l’estrès, l’esgotament, etcètera.

Davant les crítiques rebudes, la gran distribució dissenya estratègies de màrqueting empresarial i de responsabilitat social corporativa introduint productes de comerç just i ecològics als seus prestatges, creant fundacions i intentant dotar-se d’una imatge equitativa i solidària. Però malgrat aquestes pràctiques, la lògica dels supermercats és l’antítesi de la defensada pels moviments socials del comerç just, l’agroecologia o el consum responsable.

La voracitat de la gran distribució no té límits. Avui, amb la saturació dels mercats del nord i una creixent classe mitjana al sud, els supermercats miren cap a noves quotes de mercat en aquests països. El sense fronteres arriba a la gran distribució. Una manera més de fer negoci.

*Article publicat a El Punt, 08/05/2010.

dijous, 29 d’abril de 2010

Consultes, o com un procés autogestionat, sense ajuts ni publicitat, pot superar convocatòries electorals oficials


En alguns municipis, com Reus o Girona, els vots pel 'Sí' van superar el nombre de vots que va obtenir-hi l'alcalde · En d'altres com Olost, els vots a la consulta van superar els d'un referèndum oficial com el de la Constitució Europea

Malgrat que des de molts sectors s'intenti minimitzar la importància i l'impacte que ha tingut la consulta per la independència de Catalunya, l'anàlisi dels resultats dóna una visió completament diferent a la que alguns volen vendre. Una breu anàlisi municipal de les dades del 25-A ens detecta per exemple el cas de Reus, on en les eleccions municipals del 2007 el PSC, el partit més votat, va aconseguir 12.091 vots i a la consulta de diumenge es van recollir 13.159 vots, 1.068 més que els que van donar l'alcaldia reusenca als socialistes. Un cas més flagrant el trobem a Girona: l'alcaldessa Anna Pagans l'any 2007 va aconseguir ser alcaldessa amb 11.279 vots mentre que només els vots a favor del 'sí' a la independència en són 16.065, gairebé 5.000 més que Pagans. Tal com ja hem apuntat en diferents ocasions, fins a dia d'avui han votat 487.319 persones de més de 16 anys a les consultes, immigrants inclosos, dels 2,3 milions cridats a les urnes. Si ens centrem però en els majors de 18 anys, per poder-ho equiparar amb el cens de les eleccions oficials, la xifra es "redueix" a 462.531 vots. D'aquests, 449.312 van ser favorables a la independència i suposen el 20% del cens total de la consulta, una dada que supera el 17,7% (sobre el cens total) aconseguit per CiU a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya i el 15,1% del PSC en els mateixos comicis.

A més a més no s'ha de passar per alt que el nombre de vots partidaris de la independència catalana superen també els que van aconseguir ERC (416.355), el PP (316.222) o ICV-EUiA (282.693) a la cambra catalana, sense oblidar-se de Ciudadanos, que només van aconseguir el suport de l'1,68% del cens. Dit d'una altra manera: el PSC va aconseguir la presidència de la Generalitat gràcies, a banda de pactes entre partits, a un 27% dels vots amb el 56% de la participació (el 15,1% del cens total com ja hem dit), el qual és 4,5 punts inferior al suport de l'independentisme al global de les consultes (el qual va aconseguir un 19,6% de suport sobre el cens total).

També val la pena notar que el nombre de vots pel 'sí' a la independència va aconseguir el 93,4%, el 'no' el 4,3% i només el 2,1% va ser per vots en blanc i el 0,3% van ser nuls. A més a més, hi ha hagut una sèrie de municipis on el suport al 'sí' ha estat total. És el cas de Farrera, Navès, Colldejou, Toses o Pardines.

Si comparem les dades de participació a la consulta amb les del referèndum per la Constitució Europea veurem que en alguns municipis la participació en la votació oficial van ser menors. Municipis com Olost, Aiguaviva, Brunyola, Avinyó o Arbolí han registrat una participació major quan s'ha preguntat sobre la independència del nostre país que no pas quan s'ha preguntat per la Constitució Europea. És evident, doncs, que l'anàlisi de la participació a la consulta i el suport al sí s'ha de fer des de moltes òptiques, algunes d'elles ignorades pels partits polítics.

Extret de Racó Català

dimarts, 27 d’abril de 2010

1376 persones criden a Alcanar: Independència

Extret d'Alcanar, Decideix!

Moltes gràcies a tots per haver participat en esta jornada històrica, de moment actualitzem amb els resultats, al llarg de la jornada farem arribar la nota de premsa i els resultats detallats. Moltes gràcies de nou.

Vots emesos: 1546 (17,03%) [Padró] | 1435 (21,35%) [Cens electoral]

Sí: 1376 (89,12%)

No: 110 (7,12%)

Blanc: 53 (3,76%)

Nul: 2 (0,13%)

dissabte, 17 d’abril de 2010

Guillem, un any més

Sí, ja sé que érem molt joves. Però ens sentíem lliures. A la València de principi dels noranta això ho era tot. Sentir-se lliures, somniar, imaginar una altra realitat. Érem pocs, ho sé, i encara recorde aquelles manifestacions del Nou d'Octubre. No sumàvem ni un un miler! La policia espanyola ens encerclava. Te'n recordes? Nosaltres allà cridant ‘Independència!’ pels carrers de València entre una munió de fatxes que ens esperaven a la plaça del Parterre. Sí, ara em sembla perillós. Però aleshores no ens ho semblava. Potser perquè érem massa ingenus, massa valents. O massa innocents.

Ens aplegàvem al barri del Carme. Era el nostre territori. Al Vito Lumbaghi, la Selva, el Forn, el Fet Exprés. La majoria estudiàvem a secundària, a les primeres línies en valencià. Alguns ja éreu maulets. I sí, tots érem uns adolescents esprimatxats, però ens unia una estranya convicció. Ja sé que ara tot això sona com una rucada, però era així. Ens ajuntàvem i ens crèiem forts, invencibles, perquè portàvem un projecte il·lusionador a la motxilla. Fou aleshores quan et vaig conèixer. Anaves amb un grup de xavals de Burjassot. Éreu més majors que nosaltres. Teníeu divuit anys, però us recorde com si tinguéreu la meua edat d’ara.

Anàveu amb la gent del Sharp i amb els del Força Llevant. També us movíeu pel Kasal Popular. Com nosaltres. Escenaris d'un temps que ja no tornarà. Saps, encara m'emocione quan hi pense. Aquelles nits màgiques al Kasal del carrer de Flora. Sota els estels. Sonaven Maniàtica, Negu, Skapa. Brodats a les jaquetes. Texans estripats. Sabatilles. Samarretes dels germans grans. Només teníem setze anys i el món se'ns despertava als ulls. Hereus d'un estatut trampa, d'una transició frustrada, d'un país venut per quatre cèntims. Fills de la traïció. Així ens sentíem. I per això ens moríem de ganes de lluitar, de plantar cara, de construir. Però aviat ens adonàrem que tot allò no era cap joc.

Aquell dia vaig rebre una trucada. I la veu d’una de les meues millors amigues que plorava. I jo vaig tremolar com encara faig ara. Què, què? 'Sí... l'han mort... davant nostre... dos nazis l'han subjectat, un altre l'ha apunyalat'. Plorava i m'ho explicava i encara ara quede immòbil. Callat. No vaig saber què dir. Com reaccionar. No sé si faig bé d'explicar-ho, però si ho faig és perquè allò va ser com un clic, com un despertar brusc d’aquella maleïda innocència. Sí, n'havien assassinat un dels nostres. Allò ens va fer reaccionar. Potser madurar. Aquell mateix any vam crear un grup de música. Ni oblit ni perdó, cridàrem. Ni oblit ni perdó, continuem cridant.

Han passat disset anys d’aquell 11 d’abril. El judici es féu a Castelló. Els antiavalots van carregar contra els qui protestàvem per aquella farsa. De tornada a València, ens van retenir a la comissaria de la Gran Via. L'assassí únicament passà sis anys entre reixes. Van dir que allò havia estat una simple baralla de joves. Quan va eixir de la presó es va presentar a les eleccions per un partit nazi. Ara el jutjaran de nou pel cas Pànzer. Per això avui et torne a escriure. Perquè encara ens cal justícia. Però, sobretot, perquè avui voldria dir-te que les coses comencen a canviar, que onsevulga que vaja trobe milers i milers de joves com tu. Milers i milers de joves que volen sentir-se lliures com volguérem tots nosaltres. Milers i milers de Guillems que ja ningú no ens podrà robar.

Va per a tu, Guillem.

Un any més, no t’oblidem.

[Extret del blog de Xavi Sarrià]

dilluns, 5 d’abril de 2010

190 municipis fan cua per un 25-A superlatiu

[Font: El Punt]

La tanda de consultes amb més localitats, amb més d'un milió de persones cridades a votar, s'estendrà també al Pallars

Una demostració de força és el que preveu l'organització de les consultes sobre la independència de Catalunya per al 25 d'abril, data de la tercera onada. Serà la més gran en xifres: 187 municipis, 15 capitals de comarca, sis comarques noves i més d'un milió de persones cridades a votar. Destaca la participació dels Pallars, que entren de ple en la iniciativa, i del Baix Llobregat, amb municipis com ara Martorell i Castelldefels. Les capitals del Vallès es divideixen: Granollers votarà el 25-A, Sabadell –pel seu compte–, el 30 de maig, mentre que Terrassa encara no ho té decidit, tot i que fonts de la coordinadora asseguren que podria fer coincidir la consulta amb la de Barcelona, la data de la qual es preveu revelar poc abans de la tercera cita dels catalans amb el dret a decidir.

L'experiència de les dues primeres onades indica que fins al darrer moment s'hi poden afegir o retirar municipis. Per exemple, Vilamaniscle, a l'Alt Empordà, va caure de la llista el mateix dia 28 de febrer. Però de moment, a tres setmanes de la convocatòria, són prop de 190 els que s'apunten al 25 d'abril, superant els 166 de la primera tongada. Fàcilment superaran els 200. També la xifra de possibles votants serà rècord. En total, més d'un milió de persones –nombre gairebé equivalent al del 13-D i el 28-F sumats– seran cridades a votar.

El pes específic dels municipis que s'hi presenten també fa especial la tongada. Girona –on se celebrarà el gran acte d'inici de campanya diumenge de la setmana que ve–, Lleida, Reus i Manresa són algunes de les quinze capitals de comarca que preparen, des de fa setmanes, el dispositiu i l'organització dels referèndums. Només quatre comarques restaran encara netes al mapa del Principat: el Barcelonès, la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i la Val d'Aran. Ara, però, se n'hi afegeixen sis: els Pallars, l'Alt Urgell, el Montsià, la Segarra i l'Alt Camp. Entre les novetats significatives hi ha Granollers, la primera de les tres capitals del Vallès que convocaran els ciutadans. D'altra banda, Olot tancarà la llista de municipis d'aquesta comarca que han organitzat la consulta. També ocupen un lloc preeminent Sort, Tremp, Cervera, la Seu d'Urgell i Valls, pel fet que fins ara cap altre municipi de les seves comarques respectives no s'hi havia afegit.

Així, a més de la meitat de les 41 capitals de comarca ja s'haurà consultat els ciutadans. En el cas del Montsià, que també s'estrenarà, els focus d'interès seran a Ulldecona i Alcanar, que emularan Xerta, el primer municipi de les Terres de l'Ebre que ha organitzat una consulta. El 25-A també prendrà el pols a ciutats populoses del Baix Llobregat com ara Martorell, Castelldefels, Sant Just Desvern, Olesa i Esparreguera, que obrirà el foc el dia abans, tal com va fer Sant Jaume de Frontanyà el 12 de desembre.

La següent tongada arribarà el 20 de juny, encara que de moment només s'hi reserven set municipis, capitanejats per Mataró i Sitges. Abans, però, el 30 de maig, Sabadell organitzarà la consulta en solitari. L'altra capital del Vallès, Terrassa, s'esperarà encara més i no es descarta que la faci coincidir amb la de Barcelona. L'altra gran incògnita és quan s'hi afegirà Tarragona.

dilluns, 29 de març de 2010

Jo no defensaré Garzón

Ara toca defensar Garzón, diuen. Sembla que uns falangistes podrien acabar la seua la carrera judicial, i la 'progressia' hispana crida i brama. Però jo no m'hi sumaré, ni per solidaritat internacional. He vist massa de prop com aquest personatge permetia la tortura i violava les regles més elementals de la democràcia.

He sentit relats estremidors, fets de viva veu i de primera mà. Els he sentits de gent torturada per aplicació de la llei antiterrorista que s'ha aixecat la samarreta davant seu i dels seus companys o que ha plorat relatant les atrocitats sofertes, sense més resposta d'aquest jutge estel·lar que la del menyspreu. Però, encara que no els haguera sentits en directe, en tindria prou d’haver llegit els relats públics de les seues víctimes, de les que em mereixen confiança. Parle, posem per cas, i n'hi ha prou amb un exemple, dels detinguts del 92, en aquella infame ràtzia olímpica que Europa acabà desautoritzant anys després. El 2004, per escrit, el Tribunal d'Estrasburg va acusar Garzón de no haver volgut investigar les documentades denúncies de tortures que li havien estat presentades. I amb una acusació com aquesta n'hi hauria d'haver prou.

És tan sols una falta, n'hi ha que excusen ara. Doncs, no. Cal dir que no és l'única falta, però que, fins i tot si ho fos, ja n'hi hauria prou. Parlem de tortures, no d'un error processal qualsevol, d'una manca de documentació. I cal dir amb la veu ben alta i clara que no es pot defensar la democràcia violant els drets democràtics. Si n'hi ha que volen oblidar aquest principi bàsic, doncs que el defensen, enmig de la baralla partidista. Però, a mi, em faria molta vergonya d'oblidar-ho, i per això, per dignitat democràtica, no pense ni moure un dit en defensa de Garzón. Ja s'ho faran.

Vicent Partal. Director Vilaweb.

dimecres, 24 de març de 2010

Publicació No al Cementiri Nuclear!



Ja és al carrer la publicació 'No al Cementiri Nuclear' editada des de la CANC (Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya) i Jóvens de les Terres de l'Ebre, i amb la col·laboració dels companys del setmanari La Directa.

Amb aquesta publicació pretenem fer molt més extensiu el debat sobre la necessitat i l'origen de la implantació del Cementiri Nuclear. En aquesta publicació i han participat experts amb l'energia nuclear com són Marcel Coderch (Vicepresident de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions i Doctorat en electricitat per l'MIT), Eduard Rodríguez Farré (Metge especialitzat amb radiobologia), Paco Castejón (Físic Nuclear) i Daniel Gómez (President d'AEREN) entre d'altres.
Des d'aquí donem gràcies a tota aquella gent i col·lectius que amb les seues aportacions han fet possible esta publicació que ha tingut una tirada de 17.000 exemplars. I que serà distribuïda arreu del país.

Podeu consultar la publicació en línia des d'aquí i també descarregar-la directament des d'aquí.

dilluns, 22 de març de 2010

[Alcanar, Decideix!] Concert 27 de març


El proper dissabte 27 de març ja haurem creuat la línia cap a l’últim mes de faena. Per tal de donar el tret de sortida a la recollida del vot anticipat des de la Coordinadora Alcanar decideix s’ha organitzat un concert amb el grup vilafranquí Mussaranya i el grup canareu Contracop, els concerts seran a partir de les 23:00h al Centre Cívic d’Alcanar. Ans de començar els concerts, a partir de les 22:30h hi haurà botifarres per a tots.

I com bé sabeu, aquella mateixa nit ja es començaran a recollir els primers vots, així que veniu, voteu i decidiu!

dilluns, 15 de març de 2010

Signa aquí les teues al·legacions contra l'MTC!



En format paper
Us adjuntem en format PDF les al·legacions tipus, per tal que les imprimiu, les signeu i les feu córrer per tal d'ajudar-nos a recollir-ne moltes. Aquestes al·legacions ens les heu de fer arribar abans del dia 30 de març a l'apartat de correus 25 de Falset (43730) o als diferents punts de recollida que s'estan organitzant.
Al·legacions contra la candidatura d'Ascó. SIGNA!

En format electrònic
També poden presentar-se a través d'internet, mitjançant el següent enllaç. SIGNA!

Punts on podeu fer arribar al·legacions:
Falset: Apartat de Correus 25 (43730)
Tortosa: Casal Popular Panxampla (Gil de Frederich, 6)
Reus: GEPEC (Prat de la Riba n. 18, pis 2on Telèfon: 977 33 11 42)
[aquest apartat s'anirà actualitzant]

[+info: Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya]

dijous, 4 de març de 2010

Dia de la dona a Alcanar. 6 de març



Enguany el Casal Aixumara tornarà a organitzar una sèrie d'activitats per al dia Internacional de la dona, a més a més enguany les activitats s'han organitzat amb la col·laboració de l'Associació de Mestresses de Casa d'Alcanar. Les activitats tindran lloc el proper dissabte dia 6 de març al Centre Cívic d'Alcanar.

19:00h Exposició "Dones en la memòria: cronologia d'un esforç"

19:15h Presentació a càrrec d'Alícia Gamundi, coordinadora territorial de l'Institut Català de les Dones a les Terres de l'Ebre

Tot seguit, a càrrec d'alumnes de l'Escola Municipal de Música hi haurà diverses interpretacions musicals d'obres de prestigi.

20:00h Recital de Poesia

20:15h
Ponència a càrrec de Cinta Llasat sobre l'Escola de la República a Alcanar.

Podeu descarregar-vos lo cartell des d'aquí.

VOS HI ESPEREM!

divendres, 26 de febrer de 2010

El Grup Anti-Castor es presenta a Vinaròs informant durant el Carnaval


Aquestes festes de carnaval han sigut tot un èxit a Vinaròs. El GAC (Grup Anti Castor) ha tingut una intervenció genial durant aquestes festes, les accions s'han dut a terme amb la total participació i acceptació còmplice de les persones que les han vist.

Participar en la desfilada i repartir 4.000 octavetes informatives sobre el castor, han sigut les accions que el GAC ha dut a terme aquests dies passats. Davant la sorpresa de qui no sabia que era “això del castor”, la complicitat de qui comentava el tema e inclús engrescava a fer manifestacions davant l'ajuntament, i la indiferència d'altres (hi ha de tot); el GAC amb caire festiu e informatiu s'ha presentat a Vinaròs.

Es continuarà fent actes per a resoldre la gran desinformació a la que intencionadament s'ha sotmès al poble de Vinaròs respecte al Castor, l'acció ciutadana pot moure muntanyes, inclús te alguna cosa de màgica com el carnaval, i pot transformar castors gasificats en llangostins saludables i enrotllats.

GAC. febrer 2010. Vinaròs

dijous, 25 de febrer de 2010

diumenge 7 de març | Manifestació a Móra d’Ebre



Lo 7 de març a Móra la Nova tots junts aturarem l'MTC! Ni a les Terres de l'Ebre ni enlloc. No al cementiri nuclear, apaguem les nuclears!

dimecres, 24 de febrer de 2010

MANIFEST DE LA 10a ASSEMBLEA DE LA PDE

Tortosa, 20 de febrer del 2010

Enguany fa 10 anys que va nàixer el moviment ciutadà més important que ha existit a les Terres de l’Ebre en els últims temps, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE). Un moviment que va sorgir a partir d’una decisió política que tots nosaltres vam percebre com un atac directe al nucli de la nostra identitat, al riu Ebre, que és el vincle més fort que existeix entre aquestes quatre comarques i ens dóna el nom i la personalitat.

Amb aquella decisió política i econòmica, la gent del sud de Catalunya ens vam sentir menyspreats: tornàvem a percebre que aquestes terres només se’ns té en compte a l’hora de produir l’energia que els altres territoris utilitzen per desenvolupar-se econòmica i demogràficament, o bé quan es necessita un abocador per als residus que aquelles mateixes terres produeixen però que sembla que no poden ni guardar ni transformar.

A grans trets, i anomenant tan sols les propostes o actuacions d’agressió al territori més importants que s’han dut a terme en aquests últims anys, podríem parlar de:

* El cementiri de residus radioactius que volen instal·lar a Ascó. Encara no tenim prou radioactivitat a les Terres de l’Ebre amb les 4 centrals nuclears que a més haurem de guardar durant uns milers d’anys tots els residus produïts per totes les centrals nuclears de l’Estat Espanyol?

* El projecte de dipòsit submarí de gas natural davant la costa d’Alcanar i Vinaròs. També hem de guardar el gas que gastaran al nord i al sud del Sénia? Encara hi ha alguna persona que creu que aquest projecte no afectarà negativament la pesca i l’aqüicultura de la nostra costa?

* La massificació eòlica de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Aquestes dues comarques continuen abocades a produir més energia, això sí, teòricament “no contaminant”, per després exportar-la a centenars de quilòmetres, que és on la utilitzaran sense tindre en compte si malmeten el nostre paisatge i el futur de la nostra agricultura i turisme rural.

* L’abocador de Tivissa. No sabríem com definir-lo si no és d’engany premeditat, perquè actualment ja s’hi acumulen els residus sòlids de gran part de Catalunya, quan deien que només havia de servir per recollir les escombraries de les Terres de l’Ebre.

* La vergonya de la mina de bauxita a Horta de Sant Joan dins del parc natural dels Ports. És increïble que dins d’un parc natural es puga dur a terme una extracció minera, per molt que es diga que és de baixa intensitat.

* Pel que sembla, l’únic abocador tòxic que tenen previst netejar a les nostres comarques són els residus de l’embassament de Flix, però de moment només porten quatre anys de retard i pel que sembla no tenen cap pressa a començar.

La gent de la PDE ens hem de sentir orgullosos d’haver aturat un transvasament de l’Ebre, però estem lluny d’haver guanyat la guerra, en aquests moments ens amenacen moltes petites batalles difícils de combatre. Nosaltres tenim tot el dret de viure a la nostra terra amb respecte pel medi que ens envolta i per tant volem que les Terres de l’Ebre es desenvolupen amb la perspectiva del segle XXI i no del segle XIX. Ho volem per nosaltres i per les generacions futures.

El tram final del riu Ebre i el seu Delta és la segona zona humida més important de la Mediterrània per la seva biodiversitat i el seu valor ecològic. Un cabal ambiental del riu i uns sediments suficients són l’única manera de mantenir aquest Delta i tota la seva producció econòmica amb l’agricultura, la pesca, l’aqüicultura i el turisme. Per raons econòmiques òbvies, la gent d’aquestes comarques no podem consentir que es malmeta la font principal de la nostra riquesa, un lloc privilegiat entre dos parcs naturals i un riu ple de vida.

Ens agradaria que els nostres representants polítics tinguessen la valentia de defensar el tipus de desenvolupament que reivindiquem, ben diferent, pel que sembla, del que ens han assignat en el repartiment de papers. I els exigim, com a representants nostres, que tinguen visió de territori i de futur i no es dobleguen ni a la voluntat del govern de la Generalitat ni a la del govern de l’estat. Ells haurien de ser els primers a defensar el patrimoni de tots, començant per exigir unànimement allò que va aprovar el Parlament de Catalunya: un cabal ambiental suficient per al riu Ebre.

VISCA LES TERRES DE L’EBRE!

LO RIU ÉS VIDA, NO ALS TRANSVASAMENTS!

dimecres, 17 de febrer de 2010

L'objector de consciència a Espanya, a judici el 21 de juny

[Font: Racó Català]

Belzunces va rebutjar participar al procés electoral espanyol · La fiscalia demana per ell una multa de 4.000 euros més la despesa del procés judicial, que ell insisteix a fer en català

El proper 21 de juny a les 11 del matí, l'Audiència de Barcelona jutjarà Marc Belzunces, el jove que va decidir fer objecció de consciència a les darreres eleccions espanyoles, on l'administració estatal l'havia designat per ser membre d'una taula de votacions. La notificació, només en castellà, li va ser entregada en una oficina de correus el mateix dia que se'l cridava a declarar a l'Audiència de Barcelona. Al seu blog, Belzunces recorda que malgrat que les legislacions catalana, espanyola i europea (amb la Carta Europea de les Llengües) reconeixen el dret a fer tots els tràmits judicials en català, la justícia espanyola i els magistrats continuen "passant-s'ho pels dallonsis" i els remeten la documentació en castellà, malgrat haver-ho demanat fins a 5 vegades en català. De fet el tema lingüístic, assegura, "ha encarit el procés 500 euros", sense tenir en compte els prejudicis i perjudicis que hi haurà durant el procés. Malgrat els jutges, però, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya li ha donat la raó, i ha transmès a tots els jutjats del Principat el recordatori que qualsevol té dret a fer tot el procés judicial directament en català, "sense dilacions ni traduccions".

El fiscal demana 22 dies de presó pel jove, bescanviables per una multa diària de 18 euros durant 44 dies, i una multa de 6 mesos, també a 18 euros el dia, així com les despeses que hagi generat tot el procés. L'encarregada de la seva defensa és advocada de l'Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH), Marta Clapés, que ha dut també totes les reclamacions i demandes de fer el procés en català.

De fet el jove ha rebut la citació oficial només en castellà, i posteriorment un fax molt maldestre amb una traducció feta sobre la marxa (i sense cap validesa legal, el document oficial és en espanyol). Pel noi "Podem acordar que el sistema de justícia espanyol és sistèmicament injust per als catalanoparlants. Amb quina autoritat moral em poden jutjar uns jutges que se salten la llei (catalana, espanyol i europea)?".

El jove ha agraït profundament els donatius que ha rebut al compte obert a tal efecte des que es va iniciar el procés. La multa que se li demana és d'uns 4.000 euros, més la despesa judicial, més la despesa de l'advocada, en total uns 7.000 euros, segons càlculs del noi i de la mateixa advocada. Belzunces diu que els donatius sumen ara per ara aproximadament 4.000 euros, i recorda que és la Fundació Catalunya qui administra el compte per a aquest efecte. Els que estiguin interessats a fer algun donatiu per a la causa, trobaran les dades per a fer-ho al seu blog. Cal recordar que a part els donatius a Fundacions disposen d'importants beneficis fiscals.

L'orígen del procés
Belzunces, un dels impulsors de la campanya per un Estat Propi i membre de Softcatalà, va decidir practicar l'objecció de consciència davant la darrera convocatòria d'eleccions espanyoles, on l'administració d'aquest país li va notificar que se l'havia triat per a ser membre d'una taula de votacions. Belzunces ja havia decidit feia molts anys que "per simple coherència personal i intransferible no participaria de cap elecció espanyola. Sóc català i independentista". Belzunces va rebutjar assistir a les eleccions espanyoles, fet que li va comportar una citació judicial per delicte electoral, segons la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El jove va anar als jutjats i va entregar la seva declaració escrita, on argumentava la seva negativa a participar a les eleccions espanyoles per motius ètics. Posteriorment el jutjat el va citar per efectuar les diligències prèvies, a les que va assistir.

Marc Belzunces ha estat també l'investigador del CSIC que va elaborar l'estudi sobre l'independentisme a Catalunya (anàlisi 1, 2, 3 i 4), a petició d'Alfons López Tena i del "think tank" que dirigeix, el Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES).

dimecres, 10 de febrer de 2010

Dades i reflexions sobre les centrals nuclears i el cementiri de residus radioactius


Sergi Saladié, portaveu de la CANC i professor de la URV ha elaborat el següent document amb dades i reflexions molt reveladores sobre l'energia nuclear. Gaudiu-lo.

Cliqueu aquí per descarregar-lo.

dilluns, 1 de febrer de 2010

Alcanar pel dret a decidir

A continuació trobareu la nota de premsa de la Coordinadora Alcanar, Decideix! impulsora de la consulta per la independència de la Nació Catalana.

Des de la Coordinadora Alcanar, Decideix! Ens felicitem que en el plenari de l’Ajuntament d’Alcanar del passat dijous 28 de gener s’aprovés per majoria absoluta una moció de suport al referèndum d’Arenys de Munt, i per extensió, a les possibles consultes que es realitzin al nostre país. La moció va ser aprovada amb els vots a favor d’Esquerra (4), CiU (3) i Iniciativa Canareva (1), per contra va rebre les abstencions del PSC (3) i el rebuig del PPC (2).

Després d’aquest fet i tenint ben present l’acte de presentació de la Coordinadora del proppassat 22 de gener, ens veiem amb més forces que mai per tirar endavant la consulta popular al nostre municipi, ara a més amb el suport del consistori. Per això tornem a fer una crida a la ciutadania d’Alcanar per a que participi activament de l’organització i de la participació de la festa democràtica que s’esdevindrà a Alcanar i Les Cases el proper 25 d’abril. Junts comencem a caminar!

Alcanar, 29 de gener de 2010.

dimecres, 27 de gener de 2010

Concentració contra l'MTC a Barcelona


Avui dimecres 27 de gener s’ha convocat una concentració anticementiri nuclear davant la Generalitat de Catalunya a Barcelona, fem extensiva aquesta convocatòria a totes les persones, col·lectius i associacions us hi podeu adherir a jovensebre@gmail.com.
També us agrairem que ens ajudeu a difondre aquesta convocatòria, des del següent enllaç podeu descarregar-vos el cartell.

Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC)
Jóvens de les Terres de l’Ebre



El proper dimecres 27 de gener l’AMAC (Associació de Municipis en Àrees de Centrals nuclears) formalitzarà la candidatura d’Ascó per a la instal·lació del Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) que ha de rebre els residus radioactius de tot l’Estat espanyol.

En ple debat sobre el futur de l’energia nuclear el govern de l’Estat espanyol ha decidit allargar la vida útil de les centrals de 25 a 40 anys, i com a conseqüència s’imposa la construcció d’un cementiri nuclear per acollir els residus radioactius generats fins ara i els futurs.

Les empreses nuclears, un cop més, socialitzen els costos dels residus i la problemàtica de la seua gestió. No es pot acceptar el debat sobre la gestió dels residus radioactius sense un calendari de tancament de les nuclears previ.

Amb el nou decret el govern ignora el consens territorial contrari a la implantació del cementiri nuclear, ja que deixa la decisió en mans d’un plenari municipal.

Exigim al govern català, un posicionament clar i compromès amb la defensa del futur de les Terres de l’Ebre, tal com han demanat 7 consells comarcals, 62 municipis i el Parlament.

Les instal·lacions nuclears, com s’ha demostrat històricament hipotequen el futur dels pobles i comarques on s’ubiquen.

No al cementiri nuclear,
ni a les Terres de l’Ebre ni enlloc!

dissabte, 16 de gener de 2010

roda de premsa de la CANC amb alcaldes i regidors del territori

A la Biblioteca Marcel·lí Domingo, de Tortosa s’ha dut a terme una roda de premsa per tal d’evidenciar l’oposició territorial al cementiri nuclear. En aquesta roda de premsa hi han participat una trentena de càrrecs electes dels diferents municipis que han aprovat mocions contràries a l’ATC.

Prèviament a la roda de premsa hi ha hagut una reunió en la qual s’han acordat accions conjuntes entre les quals hi ha la constitució d’una comissió unitària. Entre les primeres qüestions proposades està l’Assemblea de Móra d’Ebre del proper 20 de gener (a la Llanterna a les 20:00h), a aquesta assemblea s’ha decidit convidar al president de la Generalitat José Montilla, per tal que assumeixi la defensa del territori i el govern català prengui accions contra la instal·lació de l’ATC, tal com va aprovar el Parlament català. A aquesta assemblea s’espera l’assistència de diversos sectors econòmics, socials i polítics de les Terres de l’Ebre.

Properament també hi haurà una reunió al Parlament, amb els grups que van donar suport a la resolució contrària a l’ATC, en els propers dies s’anunciaran noves accions.

Podeu llegir el comunicat sencer de la CANC aquí.

dimecres, 13 de gener de 2010

El sistema i el cinema [Vicent Partal]

Avui vos fem arribar l'editorial de VilaWeb, escrit per Vicent Partal i que tracta sobre la nova llei del cinema català.

El sistema en què vivim respecta el mercat, però únicament si els seus interessos no col·lideixen amb els drets dels ciutadans. Per això calen, de tant en tant, lleis com la que va presentar ahir el conseller Tresserras.

Quaranta anys després de la despenalització de l'ús del català tenim diaris en català i televisions en català, internet en català i llibres en català, escoles en català i rock en català, megafonia als estadis en català i megafonia als trens en català. Però no tenim cinema en català.

No hi ha cap explicació possible que no tinga en compte una estructura del cinema, la de la distribució, que es comporta d'una manera anormal. Per les raons que siga. Ells insisteixen a dir que són raons econòmiques i professionals, i jo no m'ho crec..., perquè ells també fan política. Però, tant és, perquè allò que importa és el resultat, i el resultat clar és que els ciutadans no tenim no solament el dret, sinó tampoc la possibilitat, de veure en català els films que ens agradaria de veure. I això que aquesta és una de les reivindicacions més permanents i llargues que conec. La situació és que ells monopolitzen el mercat i no escolten la meua demanda, que també és mercat.

Doncs s'ha acabat. Com que el sistema en què vivim respecta el mercat, però únicament si els seus interessos no col·lideixen amb els drets dels ciutadans, cal una llei com la que es va presentar ahir al govern i que espere que el parlament aprovarà aviat. Una llei per a aconseguir que, si més no al Principat, el 50% de les projeccions, com a mínim, siguen en la llengua que parlen el 50%, com a mínim, dels habitants. D'un realisme incontestable, d'una pulcritud en la defensa dels drets amenaçats per un mercat irreal que no admet crítica.

I aquells qui, malgrat tot, encara la critiquen al·legant que no s'hauria d'arribar a la 'coacció' legislativa (perquè fa lleig, diuen), haurien de reconèixer, com a mínim, que, la responsabilitat última de ser on som, no la té pas el conseller, sinó els qui han entrebancat tenaçment i per interessos personals i contraris al bé comú que la normalitat que ha anat avançant en uns altres dominis avançara també en aquest.

dimarts, 12 de gener de 2010

Manifest d’Alcanar per la celebració de la consulta sobre el dret a decidir

Tot i les reiterades declaracions de les Nacions Unides defensant el dret a l’autodeterminació dels pobles, aquest és un dret que als catalans ens ha estat sistemàticament negat. Si afegim a la legitimitat d’aquesta reclamació, la limitació amb què aquests darrers anys ha topat la via estatutària, apareix amb urgència la necessitat d’exercir aquest dret.

Arran de la consulta popular celebrada a Arenys de Munt el passat 13 de setembre, que va obtenir un gran ressò i va obrir expectatives arreu de Catalunya, es va formar la Coordinadora Nacional de Consultes per la Independència per a la celebració de consultes, perquè així la Nació Catalana pugui exercir el dret a l’autodeterminació.

A Alcanar, un grup de persones a títol individual, implicades en diferents aspectes de la vida associativa del poble i amb el suport de diferents entitats canareves i casenques, redactem aquest manifest amb l’objectiu d’engegar un procés participatiu al nostre poble que avanci en el reconeixement i la pràctica d’aquest dret.

A diferència de la legislació vigent, que relega aquestes consultes a un estat ‘no vinculant’, nosaltres

creiem fermament que sempre és vinculant el fet de consultar democràticament la nostra voluntat. Amb aquest convenciment hem decidit treballar amb la Coordinadora Nacional per fer servir el seu protocol organitzatiu, tot assumint la data de 25 d’abril de 2010 per plantejar en consulta popular la següent pregunta:
Està vostè d’acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social?

Des d’Alcanar Decideix és precisament això el que volem aconseguir: senzillament tenir el dret a decidir com volem que sigui el nostre país.

Estem convençuts que aquesta consulta rep el suport de la majoria dels canareus, canareves, casencs i casenques i, a la vegada, creiem que no admet plantejaments partidistes o interessats. És per això, que convoquem a participar en la seua organització tant a persones particulars com a representants d’entitats i càrrecs electes del municipi.

Comencem a decidir per començar a caminar.

Trobareu tota la informació aquí.