dimarts, 15 de juny de 2010

Tancada de mestres a Alcanar

Carta dels mestres [Font: La Tancada]

L'escola pública d'aquest país es troba en estat de xoc. Tot va començar amb la imposició de la sisena hora, una mesura electoralista que de moment no està donant els resultats esperats. Ara resulta que s'ha tornat insostenible econòmicament parlant i, és clar, ningú no s' atreveix a fer marxa enrere. Com ho estan compensant? Doncs fent retallades de personal i de recursos en general, i tot això afecta la qualitat de l'educació.

Les dades, les estadístiques i els números es donen a conèixer sempre des del punt de vista del Departament d'Educació. Les últimes vagues en contra de la LEC i per una educació amb dignitat i de qualitat, han estat poc seguides perquè una elevada representació d'aquest col·lectiu hem perdut la confiança en la classe política i en els mateixos representants sindicals.

Volem expressar el nostre malestar i la nostra disconformitat amb la política educativa del senyor Maragall. No estem només reclamant i lluitant per les nostres condicions laborals, no ens queixem de les retallades de sou. Estem lluitant per la dignitat i la qualitat de la nostra escola pública, i de l'educació en general.

Considerem que l'educació és la base del país i si no s'hi inverteix de forma adequada, les conseqüències per a Catalunya poden ser molt greus. Volem que els pares i mares coneguin la realitat i s'uneixin a les nostres reclamacions. En joc hi ha l'educació, i com a conseqüència, el futur dels seus fills i filles.
A més a més van sorgint canvis que modifiquen el calendari i els horaris de manera, podríem dir, antinatural.

Tots aquests canvis es fan sense tenir en compte la opinió dels que estem en contacte directe amb la realitat educativa.

El mes de febrer, no necessita cap setmana blanca, es pot dir que és un d’aquells mesos de major rendiment i ritme acadèmic, per moltes raons que poc importen al Conseller Maragall.

La supressió de l’horari intensiu de setembre i juny és, almenys a Alcanar, la imposició de la pedagogia de l’ambient carregat, el full amb gotes de suor, el llapis que llisca i la proliferació exponencial d’actituds no acadèmiques a un aula. En altres paraules, fa una calor que bada les pedres.

Per això ens hem tancat i estem orgullosos de dir-vos que de moment està sent una jornada amb una repercussió mediàtica que supera les nostres espectatives, ja han passat per aquí TV3, l’Agència Catalana de Comunicació, diari de tarragona, el punt, ebre digital, la cadena ser, alcanar ràdio i els nomenem perquè els hi estem agraïts, perquè una iniciativa com aquesta no arriba lluny si no comptes amb suport mediàtic. La fi d’aquesta acció, que era fer arribar la nostra veu al despatx de Maragall, esperem acabar de complir-la amb aquesta trobada en la que ens sentim molt recolzats.

- L’educació és la base del futur.
- En aquesta guerra obligada, famílies i mestres lluitem en el mateix bàndol.
- No som una empresa, som una escola.
- Què volem: quantitat o qualitat? una escola que eduque o una guarderia que guarde els xiquets?
- Comprenem la dificultat de les famílies en compaginar treball i vida familiar, però és l’escola l’encarregada de solucionar aquest problema social?
-L’educació inclou molt més que l’estada dins d’un centre escolar: valors, normes, drets, actituts, pensaments...ens han de deixar fer la nostra feina!
- Un mestre no és aquell que ha estudiat magisteri. Ser mestre és alguna cosa més.

Pares, mares, xiquets, xiquetes i mestres... tots lluitem pel mateix! Volem una escola pública de qualitat.

Gràcies per venir!