dijous, 13 de desembre de 2012

El Suprem dóna la raó a Acció Cultural

[Font: Acció Cultural del País Valencià]



Acció Cultural del País Valencià (ACPV) valora molt positivament la sentència del Tribunal Suprem sobre el recurs de la nostra entitat a la primera multa per les emissions de TV3 al País Valencià.

En primer lloc, el Tribunal Suprem confirma el que la nostra entitat sempre havia afirmat: que el Govern valencià mai no ha tingut autoritat per a sancionar-nos. Tal com diu la sentència

“La asociació sancionada no asumía las funciones propias de un ‘operador audiovisual’, siendo un mero retransmisor, sin más, de los programas televisivos del verdadero operador público.
No concurría, pues, la carencia de título habilitante de les emisiones televisivas originarias. Y tampoco ha quedado demostrado que la utilización de las frecuencias efectivamente empleadas para la ‘reemisión’ en parte del territorio valenciano se hiciera a costa de las asignadas a las televisiones cuyo título habilitante correspondía atribuir a la Generalidad Valenciana”
La primera conseqüència pràctica d’això és que el Govern valencià està obligat a retornar l’import íntegre d’aquesta primera multa (300.000 €) més els interessos devengats. Aquest retorn implica un procés lent, que previsiblement durarà mesos, però que és inexorable.
En segon lloc, el Tribunal Suprem va més enllà i afirma literalment que
“La difusión de aquellas emisiones televisivas más allá de los límites territoriales de la Comunidad Autónoma de Cataluña era y es sin duda lícita”
En aquest sentit, apunta que
“el criterio constante del legislador [...] era y es favorable a que la fragmentación inherente al sistema de competencias autonómicas en materia audiovisual, con eficacia limitada a su propio territorio, no impida a quienes habitan en él la recepción de programas procedentes de otros. Sin embargo, el instrumento previsto al efecto [...] se ha demostrado insuficiente”.
És a dir, que l’emissió de TV3 al País Valencià és una activitat lícita, però que aquesta necessita d’una reforma legislativa que li done suficient cobertura legal (i en aquest sentit, el Tribunal esmenta la ILP “Televisió sense Fronteres” com a una de les “iniciativas que pretendían la modificación de este marco normativo”).
Per tant, el Tribunal Suprem assumeix plenament totes les posicions d’Acció Cultural, en el sentit d’entendre que cal donar una cobertura legal a una activitat lícita com són les emissions de TV3 al País Valencià.
En aquest sentit, Acció Cultural entén que el Tribunal Suprem ha soterrat l’herència del president Camps de persecució política i econòmica de la nostra entitat, d’atac a la construcció d’un espai de comunicació de la llengua catalana i de persecució de la llibertat d’expressió i del dret dels ciutadans a elegir lliurement quin canal de televisió volen veure.
Ara, Acció Cultural estén la mà al president Fabra i al nou Govern valencià perquè trenque definitivament amb el llegat del president Camps, que ha estat censurat jurídicament pel Tribunal Suprem, i opte pel diàleg que, una vegada més, li oferim. Diàleg per a, primer, posar fi a la persecució a la nostra entitat i retirar els expedients administratius contra Acció Cultural i retornar l’import de les multes que ens hem vist forçats a pagar injustament (com ara es demostra). Diàleg, segon, per a posar fi a la censura i reobrir les emissions de TV3 al País Valencià el més prompte possible.
D’altra banda, hem d’apuntar que encara hi ha altres dos processos jurídics oberts: el Tribunal Suprem encara ha de pronunciar-se sobre un segon recurs nostre a una segona multa de 100.000 €, i hi ha un tercer recurs en el Tribunal Superior de Justícia valencià per una tercera multa de 300.000 €. Previsiblement, les sentències poden tardar encara mesos i, per tant, la sentència que ara valorem afecta només a una part del conjunt de multes i recursos, i mentre la resta de sentències no siguen públiques i fermes no podrem donar per definitivament tancada la qüestió, tot i que és evident que el posicionament del Suprem en aquesta primera sentència té un pes innegable.
Finalment, Acció Cultural vol agrair públicament als seus socis el suport al nostre treball, ja que sense ells no hauria estat possible mantenir les emissions de TV3 durant 25 anys. Gràcies als nostres socis i als milers de valencians que han simpatitzant amb el nostre projecte, participant en les multitudinàries mobilitzacions del últims anys, Acció Cultural ha sobreviscut a la persecució política i econòmica del president Camps i l’ha vist passar. Però no ens acontentem amb això, sinó que continuem aspirant al nostre objectiu en aquesta qüestió: la plena normalització de les emissions de TV3 al País Valencià.
La setmana vinent, la Junta Directiva d’ACPV es reunirà en sessió extraordinària per a valorar el pronunciament del Govern valencià i les possibles noves passes a seguir, sobre les quals us mantindrem puntualment informats.

diumenge, 11 de novembre de 2012

Ruta literària Trinitari Fabregat | 28 d'octubre 2012

A continuació trobareu el reportatge que Canal 56 va fer la Ruta Literària "Trinitari Fabregat", emmarcada dintre del Correllengua 2012 d'Alcanar.
 
Alcanar ruta literia Montsià Trinitari Fabregat from canal56 on Vimeo.

dimarts, 6 de novembre de 2012

Jornada sobre la Banca Ètica



JORNADA SOBRE LA BANCA ÈTICA 
Alcanar, dissabte 10 de novembre

Edifici dels Serveis Agraris "Joan Gil"
Avinguda Catalunya, 64

11:00h Per què la banca ètica? 
Albert Sales
www.setem.cat

12:00h Taula Redona: Les opcions de la banca ètica. 

Triodos Bank
Miriam Sáez, comercial Triodos Bank Barcelona.

Coop57
David Fernàndez, Responsable de comunicació.

FIARE
Clara Soler, Àrea de socis.

Organitza: Casal Aixumara



Recull de premsa:

Aprén el funcionament de la banca ètica a Alcanar a Canalsolidari.org 

Banca ètica. Un altre món és possible a Surtdecasa


Crònica Correllengua 2012


CORRELLENGUA 2012.
CENTENARI DE L’AUTOR CANAREU TRINITARI FABREGAT CHIMENO (1912-1994)

Una vegada més, el Casal Aixumara ha estat l’encarregat d’organitzar les activitats del Correllengua al nostre municipi. El Correllengua és una iniciativa popular per la promoció de la Llengua Catalana que recorre el llarg i ample del nostre país. Es va iniciar el passat 30 de juny a Ripoll i conclourà el proper 10 de novembre a Perpinyà, després d'haver visitat el País Valencià, Les Illes, el Principat, la Catalunya del Nord i La Franja.
El fet que coincidisca l’any 2012 amb el Centenari de Trinitari Fabregat ha impulsat el grup organitzador a dedicar-lo a l’autor canareu que va viure la Guerra Civil i l’exili a França. La seua novel·la Jardins ignorats (1965) és, amb A l’ombra del Montsià (1933), de Joan Cid i Mulet, unes de les poques novel·les que tenen com a espai on es mouen els seus personatges la nostra població, Alcanar.
Per este motiu es van organitzar dos actes: una taula redona i una excursió inspirada en el capítol XXXIX de Jardins ignorats.
En primer lloc, la taula redona es va realitzar dissabte 27 d’octubre a la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat. Josep Gil, nebot de Trinitari, va llegir el manifest del Correllengua 2012, elaborat per l'escriptor català Màrius Serra. Tot seguit, Josep Sancho va presentar els ponents de la taula redona, que ell mateix va moderar.
Agustí Bel Beltran, autor de diversos articles sobre la vida de Trinitari Fabregat, va parlar de la presència a l’obra de Fabregat de trets de la filosofia de Blaise Pascal, propera a una visió jansenista del cristianisme.
La filòloga canareva Àngela Buj Alfara va parlar sobre la seua nota preliminar a l’edició de 1998, tot remarcant alguns dels aspectes lingüístics de la novel·la. Ens proposà un joc amb tres textos que eren fragments de diferents autors, però que pel seu estil podien semblar del mateix escriptor, es tractava de textos de Trinitari Fabregat, Sebastià Juan Arbó i Josep Pla.
Tomàs Camacho Molina, professor a l’Institut Sòl-de-Riu, explicà la seua relació amb l’obra i la seua participació en les diferents edicions i actes organitzats al voltant de l’autor. Així com la tutorització que va fer del més que excel·lent treball de recerca d’Anna Chillida Fibla i d’alguns projectes que passen per l’autorització de la família de l’autor canareu com una edició col·laborativa com a Viquitext.
La mestra i estudiant de Psicopedagogia, Anna Chillida Fibla, que va fer el seu treball de recerca sobre l'autor canareu, ens va parlar de la importància de les cartes que Trinitari va escriure als seus germans com a una font a estudiar i de les entrevistes que va fer a diferents persones coneixedores de la vida i l’obra de Trinitari Fabregat.
Antoni Colell i Vidal, llicenciat en Geografia i Història, centrà la seua intervenció en l’actualitat d’alguna de les idees que planteja l’obra de Fabregat. També remarcà la presència d’una visió cristiana de la vida i d’una visió patriòtica.
L’investigador local, Andreu Queralt Balagué, fundador de Lo Rafal i de l’Associació l’Espígol, centrà la seua intervenció en el descobriment, comunicat al III Congrés d’Història d’Alcanar, de la relació entre Manuel Gibert i Miret, un autor encara per descobrir, i Raül Moravia, el protagonista de Jardins ignorats i que, seguint el fil va anar a parar a Agna Miret Bassa i a uns interessants documents que confirmen la hipòtesi. Per altra banda ens va parlar de la profunditat filosòfica de l’autor i de la vigència d’alguns dels seus plantejaments.
Per acabar, el recent guardonat amb el premi al mèrit de les lletres ebrenques, Emigdi Subirats ens va parlar de la literatura a l’exili i els vincles de Trinitari Fabregat amb Artur Bladé, Roc Llop, Josep Bòria, entre altres persones del territori. Esmentà també el treball de recerca d’Anna Chillida, ja que n'és autor del pròleg i comentà una activitat que es va fer en la Setmana Cultural de l’Institut Sòl-de-Riu que relacionava Joan Cid i Mulet amb Trinitari Fabregat. Vincles establerts, sobretot, mitjançant els autors que van publicar a la revista canareva Terra Nostra.
Les persones participants a la taula redona van rebre, com a obsequi, un exemplar del llibres d’actes del III Congrés d’Història d’Alcanar. Va col·laborar en l'acte la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alcanar, la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat i l’Institut Sòl-de-Riu.

En segon lloc, dins dels actes del Correllengua, diumenge 28 d’octubre es va realitzar la Ruta literària Trinitari Fabregat al Montsià, amb l’inefable guiatge de Joan Bta. Beltran Reverter. Tot i l'esgotament físic que suposa emprendre la ruta des del Barranc del Llop fins al cim del Montsià, La Torreta (765 metres), l'excursió ens va oferir uns excel·lents paisatges del nostre territori, els Columbrets, el Delta i la Ribera, La Serra d'Irta o el Penyagolosa semblaven a tocar de les nostres mans.
La sortida també vam comptar amb el suport d’alumnat de 2n de Batxillerat de l’Institut Sòl-de-Riu, coordinats pel professor i bibliotecari del centre Tomàs Camacho Molina, la presència de Canal 56 i de totes aquelles persones que van voler participar a l’excursió. Durant el recorregut es van llegir en veu alta diferents fragments del capítol XXXIX de la novel·la. Esta activitat està contemplada dintre del programa d’actuacions de l’Impuls de la Lectura de l’Institut Sòl de Riu.

Fotos: https://plus.google.com/u/0/photos/117177848202643537885/albums/5804486150976572577?authkey=CMaLtIKyoPiwCw

Arxiu en pdf: https://docs.google.com/document/d/1glupKw36imxl0R1LlYwySOKyMh9d9pFsxVK3XlYILnw/edit

dijous, 25 d’octubre de 2012

Butlletí CAL. Correllengua 2012

A continuació hi trobareu el Butlletí que ha publicat aquesta setmana la CAL, i que remarca el Correllengua d'Alcanar d'enguany.

 

Centenari del naixement de Trinitari Fabregat. Notes bibliogràfiques (VI)

Continuem amb les notes bibliogràfiques dels participants en la Taula Redona: "Vida i obra de Trinitari Fabregat". 

Albert Colell Vidal 
Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. Va completar aquest aspecte de la seva formació, el continent, amb diversos cursos d’història de l’urbanisme i d’història urbana (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona). Per raons professionals, va donar contingut a aquests estudis universitaris en assistir a cursos sobre responsabilitat civil, història de l’assegurança europea i història financera europea a l’Edat Moderna. Ha col·laborat esporàdicament en publicacions com Geocrítica i La Actualidad Aseguradora, i en mitjans audiovisuals (TV2 Canal Internacional). Va tractar durant molts anys Trinitari Fabregat i és un bon coneixedor de la seua vida i obra.

dilluns, 22 d’octubre de 2012

Centenari del naixement de Trinitari Fabregat. Notes bibliogràfiques (V)

Continuem amb les notes bibliogràfiques dels participants en la Taula Redona: "Vida i obra de Trinitari Fabregat". 

Àngela Buj Alfara és Diplomada en Magisteri i Llicenciada amb grau en Filologia Catalana. Ha estat professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i del de Filologia i Cultures Europees de la Universitat Jaume I. Actualment és catedràtica d'ensenyament secundari de llengua catalana i literatura a l'institut Sales i Ferré, d'Ulldecona. Des del 2004 dirigeix la revista de llengua i literatura BeCeroLes. Té, entre altres, diversos llibres publicats sobre l'àrea del tortosí com Lèxic del Montsià. Estudi geolingüístic I; El Vocabulari Català de Tortosa, de Francesc Mestre i Noé. Una anàlisi lexicogràfica; Etnotextos i memòria històrica. Alcanar 1936-1945; Notes lexicogràfiques sobre el Petit vocabulari de Benassal, de Carles Salvador i Gimeno; Vocabulari de Catí. Festes i costums. Estudi lingüístic, publicat este agost. Ha elaborat per al departament d'Educació el treball Model de llengua per a l'ensenyament. Montsià, Baix Ebre, Terra Alta, Ribera d'Ebre complementat amb l'edició d'un cd Cantem i contem. Cançons i contes per a les nostres escoles. Ha presentat més d'una trentena d'estudis en congressos i publicacions diverses sobre l'àrea dialectal del tortosí, lexicografia i didàctica de la llengua. En estos moments està finalitzant la seua tesi Els parlars del Montsià. Estudi geolingüístic.

divendres, 19 d’octubre de 2012

Itinerari Trinitari Fabregat al Montsià

Montsià nevat
Fou un 15 de novembre de 1998, coincidint amb la reedició de la novel·la Jardins Ignorats, que uns intrèpids excursionistes -al voltant de 40- varen participar en l’excursió inaugural de l’Itinerari Literari “Trinitari Fabregat”. Ara, aprofitant l’avinentesa de la commemoració del centenari naixement de l’escriptor Trinitari Fabregat, podrem reviure i recorrer de nou, gràcies a la iniciativa de lo Casal Aixumara, aquella ruta literària basada en el capítol XXXIX de Jardins Ignorats.

La ruta s’inicia al racó del Llop, precisament a la finca de garrofers que anys enrere havia estat propietat de la família Fabregat. Des d’ací, tenint a la nostra dreta l’imponent cingle del Pic Blanc, emprendrem la pujada tot passant per la bassa de l’Argiler i l’abeurador de la font del Recreo fins arribar a la font del Fumat. La font del Fumat, paratge encantador i acollidor envoltat de matisa, juncs, margallons i menudes atzavares, és parada obligada per a l’avesat excursionista. L’excursió segueix fins al replà de l’Ereta des d'on, reculant un tros, trescarem de manera decidida per l’aixaragall de la Cova Bonica. La cova ens espera delerosa de mostrar-nos el seu interior (no tan bonic). Havent passat el cingle de la cova, només cal un darrer esforç per aplegar al cim de la serra de Montsià, la Torreta (765 m.). És el moment, si la meteorologia ens ho permet, de xalar, gaudir de la magnífica atalaia montsianenca amb els “jardins ignorats” als nostres peus i fer un mosset per dinar. La font del Teix, la més alta de la serra, la trobem en una ombria de la cara nord de la serra, a pocs metres de la Torreta. És el punt final de l’excursió i de la ruta literària. 

Tal vegada, siga aquesta la ruta amb més duresa de totes les que pugen al cim de la serra, però també és ben cert que és la pujada més ferèstega, preciosa, engrescadora, encantadora... a la serra de Montsià. El Montsià és una serra agraïda, i l’itinerari literari “Trinitari Fabregat” esdevé, de bon tros, la ruta on l’excursionista experimenta millor aquesta sensació.

dijous, 11 d’octubre de 2012

Jornada sobre la Banca Ètica a Acanar


JORNADA SOBRE LA BANCA ÈTICA 
Alcanar, dissabte 10 de novembre

Edifici dels Serveis Agraris "Joan Gil"
Avinguda Catalunya, 64

11:00h Per què la banca ètica? 
Albert Sales
www.setem.cat

12:00h Taula Redona: Les opcions de la banca ètica. 

Triodos Bank
Miriam Sáez, comercial Triodos Bank Barcelona.

Coop57
David Fernàndez, Responsable de comunicació.

FIARE
Clara Soler, Àrea de socis.

Organitza: Casal Aixumara

Centenari del naixement de Trinitari Fabregat. Notes bibliogràfiques (IV)

Continuem amb les notes bibliogràfiques dels participants en la Taula Redona: "Vida i obra de Trinitari Fabregat".

Agustí Bel Beltran (Tortosa 1961)

Llicenciat en Dret. Autor de la monografia Alcanar (2000) i coautor de l'Atles del Montsià (2003). Des del 1977 ha col·laborat en diverses publicacions locals i comarcals, igual sobre temes històrics o literaris que ambientals i urbanístics. Ha rebut algun premi de creació literària i publicat un grapat de contes. Treballa al Departament de Territori i Sostenibilitat i alhora és formador intern de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. Ha escrit sobre la figura de Trinitari Fabregat al butlletí municipal Alcanar (novembre de 1978, setembre de 1979 i octubre de 1994), a la revista informativa Lo Rafal (novembre–desembre de 1994) i al setmanari La Veu de l'Ebre (octubre de 2004).

dimecres, 10 d’octubre de 2012

Centenari del naixement de Trinitari Fabregat. Notes bibliogràfiques (III)

Continuem amb les notes bibliogràfiques dels participants en la Taula Redona: "Vida i obra de Trinitari Fabregat".

L’Anna Chillida Fibla té 21 anys i actualment és estudiant de Psicopedagogia, havent cursat primer Magisteri d’Educació Primària a Tarragona. Els seus estudis sobre Trinitari Fabregat es remunten al treball de recerca que realitzen tots els alumnes de 2n de batxillerat, estudi que portava per títol “Un temps, un home, una terra”; i on cal destacar la publicació de correspondència inèdita entre l’escriptor i els seus germans d’Alcanar que ajuda a completar la seva biografia i inquietuds, juntament amb un seguit d’entrevistes a les persones que s’hi van relacionar. Posteriorment, a partir d’aquest treball, va participar al III Congrés d’Història d’Alcanar de l’any 2010 amb una comunicació.

dimarts, 9 d’octubre de 2012

Centenari del naixement de Trinitari Fabregat. Notes bibliogràfiques (II)

Continuem amb les notes bibliogràfiques dels participants en la Taula Redona: "Vida i obra de Trinitari Fabregat". 

Queralt Balagué, Andreu (1959)

Membre fundador de l'associació cultural Lo Rafal l'any 1988.
Participà activament en diversos moviments socials, culturals i polítics a la dècada dels 90.
Els darrers anys ha estat col·laborador del butlletí municipal d'Alcanar i fa recerca sobre la història local, en particular, sobre els personatges que es van agrupar en la coneguda revista Terra Nostra 1928.
Va participar en el III Congrés d'Història Local 2010 amb la comunicació "Raül Moravia versus Gibert Miret." Aquest treball presenta al poeta Manuel Gibert Miret com a Raül Moravia, el personatge principal de Jardins Ignorats, de Trinitari Fabregat.
Actualment és militant de CDC.


dilluns, 8 d’octubre de 2012

Centenari del naixement de Trinitari Fabregat. Notes bibliogràfiques (I)

Durant els propers dies anirem actualitzant el web amb diversa informació relacionada amb el Correllengua d'enguany, que commemora el centenari del naixement de l'escriptor canareu, Trinitari Fabregat. 

Avui comencem amb la primera de les notes bibliogràfiques que ens han fet arribar els diferents participants de la Taula Redona "Vida i obra de Trinitari Fabregat".

Camacho Molina, Tomàs (Ponferrada - Lleó, 1960) 
En relació a Trinitari Fabregat Chimeno (1912-1994)

Participació en la reedició de Jardins ignorats el 1998 i 2004, amb la Ruta Literària, en col·laboració amb Joan Bta. Beltran Reverter.
Membre del Comitè organitzador de la Jornada d’Estudi sobre Trinitari Fabregat el 2004.
Edició punt de llibre amb Amics i Amigues de la Lectura 2004.
Tutorització del treball de recerca d’Anna Chillida Fibla sobre Trinitari Fabregat Chimeno.
Realització de la traducció al castellà de la novel·la Jardins ignorats.
Organització del recital de poesia Lo nostre Trinitari, Pla Educatiu d’Entorn 2008.
Utilització del text a Crèdits Variables i Optatives d’ensenyament secundari.
Articles a diferents mitjans de comunicació.
Intervencions radiofòniques i televisives (Antena Caro i Canal 21). http://alcanarpoesia.blogspot.com.es/2012/03/la-iii-mostra-als-mitjans-de.html 
Conferència dialogada amb Emigdi Subirats sobre Trinitari Fabregat i Joan Cid i Mulet.
Poema a la III Mostra Oberta de Poesia a Alcanar: http://alcanarpoesia.blogspot.com.es/2012/03/tomas-camacho-molina.html 
Projectes: Edició crítica col·laborativa en línia de Jardins ignorats.

dissabte, 22 de setembre de 2012

Correllengua 2012 a Alcanar. Centenari del naixement de Trinitari Fabregat


Un any més arriba al nostre poble el Correllengua, enguany homenatjarem la figura de l'escriptor canareu Trinitari Fabregat, just quan es compleixen cent anys del seu naixement. A continuació trobareu la programació d'actes: 

Dissabte 27 d'octubre | 11:00h | Biblioteca Trinitari Fabregat 
Taula redona: Vida i obra de Trinitari Fabregat a càrrec de: 
Agustí Bel i Beltran 
Àngela Buj i Alfara 
Tomàs Camacho i Molina 
Anna Chillida i Fibla 
Andreu Queralt i Balagué 
Emigdi Subirats i Sebastià 
moderarà la taula Josep Sancho i Cuartiella 

Diumenge 28 d'octubre | 08:30h | Sortida amb cotxes des del Centre Cívic
Ruta literària basada en el capítol XXXIX de Jardins Ignorats 
*La sortida s'allargarà durant tot el dia. Té una dificultat considerable. S'ha de portar aigua, esmorzar i dinar. 
Lectura de fragments de l'obra a càrrec d'alumnes de l'IES Sòl-de-riu 
Guiatge a càrrec de Joan B. Beltran

Organitza: Casal Aixumara
Col·labora: Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Alcanar i Biblioteca Trinitari Fabregat

dissabte, 15 de setembre de 2012

divendres, 14 de setembre de 2012

Massiva participació a la Marxa de Torxes per la Independència de les Terres de l'Ebre



Fotografia de Ramon Vicient, membre de l'ANC de Roquetes.

Més de 800 persones omplen el carrers de Tortosa amb anhels de llibertat dels Països Catalans.

Avui dilluns 10 de setembre i com ve sent una tradició que ha arribat al cinquè any, la Marxa de Torxes per la Independència ha inundat de flames de llibertat els carrers del Casc Antic de Tortosa. Els organitzadors que havien repartit 300 torxes i 100 estelades entre la gent assistent, han vist com centenars de persones es quedaven sense torxa o estelada.

Tot i que les previsions de la Comissió 11 de setembre de les Terres de l'Ebre ja preveien una assistència més gran que la d'altres anys, finalment, la gran afluència de gent demostra la consolidació d'aquest acte organitzat per la societat civil organitzada i que la gent de les Terres de l'Ebre, el Sénia i el Matarranya vol caminar decididament cap a la llibertat dels Països Catalans.

Grups de gralles i dolçaines han iniciat la marxa que encapçalava una estelada portada per diferents participants, seguida d'una pancarta on s'hi llegia el lema de Marxa d'enguany: "Ni pacte fiscal, ni espanyolisme: Independència!". Tot recorrent el Casc Antic sota la mirada sorpresa de ciutadans que s'han trobat amb la marxa, aquesta ha arribat a la Pl. Barcelona on s'hi ha dut a terme l'acte polític. La benvinguda i la conducció de l'acte ha estat a càrrec de Laia, militant d'Arran, el nou col·lectiu de l'Esquerra Independentista dels Països Catalans, fruit de la fusió antre Maulets, la CAJEI i altres col·lectius del país. S'ha donat pas al parlament a càrrec del fatarellenc, Pep Suñé, membre de la Unió de Pagesos i de l'ANC. Suñé ha fet un parlament enèrgic i emotiu. Ha fet esment als atacs a la llengua a la comarca veïna del Matarranya i arreu dels Països Catalans. Ha demanat un país, però no us país qualsevol sinó un de "reequilibrat territorialment, socialment just, econòmicament pròsper i naciolament lliure!". Per això, ha recordat que projectes com els d'Eurovegas o els de Barcelona World l'únic que fan és "tornar a les polítiques que ens han dut fins aquí" . Suñé ha demanat a la classe política que deixa de ser covarda i faça un pas endavant i s'ha preguntat que "com pot ser que el President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, no vulga rebre a la manifestació de l'11 de setembre?". Pep Suñé ha acabat fent una crida "a no defallir i a seguir lluitant perquè demà 11 de setembre serà un gran dia, però després de l'11 s'ha de construir un país sense caure en els errors fets fins ara.

Acte seguit s'ha llegit el manifest de la 5a MArxa de Torxes per la Independència a càrrec de Curt Wittlin, suís i filòleg. En el manifest s'ha fet èmfasi en la situació de crisi actual causa per un sistema econòmic injust i per uns polítics que estan als interessos bancaris. S'ha denunciat els atacs a la llengua arreu del país i la repressió a totes aquelles persones i col·lectius que alcen la veu per una societat millor i lliure nacionalment, fent esment al membre de la Comissió organitzadora de l'acte, Andreu Curto.

Totes les perosnes que han parlat han fet una crida a participar massivament a les manifestacions de demà a Barcelona, tenint la consciència que a les Terres de l'Ebre com a la resta del país hi ha una clara voluntat de llibertat.

Per acabar l'acte, el grup de dolçaina i tabal de Vinaròs ha interpretat La Muixeranga i els grallers de l'Aguilot, Els Segadors.

divendres, 7 de setembre de 2012

Correllengua 2012 a Alcanar

Com ja ve sent una costum dels últims anys, el Correllengua tornarà al nostre poble durant el proper mes d'octubre. En breu us anunciarem el programa complet, però ja podeu anar reservant els dies 27 i 28 d'octubre.

[+info: www.cal.cat]

dimarts, 28 d’agost de 2012

5a Marxa de torxes per a independència a les Terres de l'Ebre

5a Marxa de Torxes per la independència!



Sortida a les 21:00h des del Castell de la Suda (Tortosa)

Gralles, dolçaines, animació...


Amb la intervenció de Carme Forcadell, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana i lectura del manifest a càrrec de Curt Wittlin, filòleg, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i Creu de Sant Jordi.


Caravanes de cotxes des de la Ribera d’Ebre, el Sénia, Montsià, Matarranya, Terra Alta i Baix Ebre!
Entrada de Gandesa 19:30h / Mas de la Coixa, Móra d’Ebre, 19:30h / Arrossera d’Amposta 19:30h / Esplanada del Pescador, l’Aldea, 19:30h


I el dia 11 de Setembre...

vine a la manifestació de Barcelona amb bus!

Informació sobre autobusos de les Terres de l’Ebre a la web i a les assemblees locals de l’ANC



dijous, 12 de juliol de 2012

Divendres 10 de juliol de 1992: Es crea la Plataforma de Solidaritat amb els Detinguts a Alcanar

L'Operació Garzón o Garzonada fou una operació policíaca que consistí en la detenció de 45 persones vinculades al moviment independentista català per presumpta pertinença a l'organització armada Terra Lliure. L'operació, duita a terme principalment entre el 29 de juny i el 14 de juliol de 1992 (encara que amb algunes detencions posteriors, el 25 de setembre i el 8 de desembre d'aquell mateix any), fou dirigida principalment pel titular del jutjat central d'Instrucció núm. 5, Baltasar Garzón. Fou una operació que es preparava des de feia dos anys i que suposà el final de l'organització armada Terra Lliure, malgrat que aquesta ja havia anunciat la seva dissolució. Es precipità pel temor dels responsables policials de l'Estat Espanyol a un possible atemptat a causa imminència de l'inici dels Jocs Olímpics de 1992 de Barcelona. El 1995, 25 dels detinguts foren jutjats i, d'aquests, 18 foren condemnats per pertinença a l'organització armada. L'eco dels fets, però, s'allargà en el temps a causa de les denúncies de tortures de 17 dels detinguts. Arrel d'aquestes denúncies, s'engegà un procés judicial que acabà al Tribunal Europeu dels Drets Humans el 2004 i que condemnà l'Estat Espanyol per haver-se negat a investigar les denúncies de tortures. 

Arran de la ràtzia d'empresonament es van crear diferents comitès de solidaritat amb els detinguts arreu del país, a Alcanar, on llavors l'Esquerra Independentista hi tenia certa presència, es va crear, també, una Plataforma de Solidaritat amb els Detinguts en l'Operació Garzón. 


[+info: Viquipèdia i Operació Garzón]

dissabte, 23 de juny de 2012

Andreu Curto surt de Brians I després de 24 dies de presó per participar a un piquet del 29-M


El jutjat d'instrucció 5 de Barcelona ha decretat la posada en llibertat d'Andreu, el jove tortosí que es troba a la presó de Brians I des de fa més de tres setmanes per la seva participació a un piquet de la vaga general del 29 de març al barri de Sants de Barcelona. Durant l'últim mes s'han fet nombroses mobilitzacions per a reclamar-ne la seva posada en llibertat. Una manifestació a Sants, una altra a Tortosa i una marxa al centre de Barcelona, així com nombroses concentracions al llarg de tot el territori han estat constants durant aquestes setmanes. La Plataforma en Defensa de l'Ebre, el Casal Panxampla, Maulets, Alerta Solidària i l'Assemblea de Barri de Sants, entre d'altres, han fet una àmplia campanya de suport al jove. Curto ha abandonat el centre penitenciari aquesta tarda, poc abans de les 18h. desenes de persones li han donat la benvinguda a les portes del recinte penitenciari al municipi de Sant Esteve Sesrovires. Rubén, l'altre jove que va ser empresonat juntament amb ell va quedar en llibertat ara fa 10 dies. Amb la posada en llibertat d'Andreu Curto ja no queda cap persona empresonada per la seva participació a piquets i manifestacions de la vaga general. En total, al llarg dels últims 3 mesos, el Departament d'Interior ha efectuat 106 detencions relacionades amb l'aturada contra la reforma laboral. Avui al vespre, a partir de les 20h, s'ha convocat un acte de benvinguda al centre social Can Vies de Sants.

dimarts, 5 de juny de 2012

Constitució del grup de suport de les Terres de l’Ebre

Grup de Suport de les Terres de l'Ebre

Manifest 
Solidaritat amb els jóvens empresonats Andreu i Rubèn llibertat!


En som moltes per protestar, Andreu i Rubèn no estan sols, i a ells donem el nostre suport, la nostra solidaritat, la nostra estima i la nostra enèrgica lluita per exigir la seua llibertat.
Dimecres 30 de maig Andreu i Rubèn van ser injustament empresonats per participar en un piquet de la vaga general del dia 29 de març de 2012  i des d’aleshores se’ls ha negat la llibertat a l’espera de judici. No és necessari detindre ningú per prendre-li declaració ni tenir-lo empresonat; en canvi, a polítics i banquers corruptes i altres personatges “il·lustres”, condemnats per estafar diners públics, se’ls indulta, se’ls absolt, i estan en llibertat. Nosaltres ens preguntem, per què aquest doble raser?
Per què l’actual democràcia indulta l’exsecretari del Departament de Treball, Josep Maria Servitge, condemnat a 4 anys de presó per desviar fons de la Generalitat i al mateix temps la fiscalia catalana demana 36 anys de presó per a Laura, la sindicalista que ha passat 23 dies empresonada pels esdeveniments de la vaga a Barcelona?
Per què Fèlix Millet només va passar 13 dies a la presó per robar més de 3,3 M d’€ a la ciutadania?
Per què el govern espanyol indulta el banquer condemnat, Alfredo Sáenz, l’actual número dos del Banc de Santander, i empresona els jóvens Rubèn  i Andreu?
Per què l’expresident de les Illes Balears, per tràfic d’influències, és condemnat a 6 anys de presó i està en llibertat? I Andreu i Rubèn que no han estat jutjats són empresonats?
Andreu i Rubèn i 132 persones més han estat detingudes a Catalunya des del 29 de març. Així és com Felip Puig, conseller d’Interior, pretén calmar els ànims, tancant a la presó i castigant, al més pur estil franquista,  els jóvens que es manifesten en contra de  les retallades que precaritzen la vida de la majoria de la gent, en contra del saqueig sistemàtic i sense escrúpols que patim de banquers i polítics, en contra de la destrucció de l’Educació i la Sanitat públiques, la degradació continuada de les condicions laborals i dels serveis socials que tant havien costat d’aconseguir.
Això és el què hi ha. Els governants tenen més interès a fer callar les veus crítiques que lluiten  que a buscar solucions reals a la situació social i econòmica que estem vivint.
Aquesta vegada ens ha tocat de prop, han empresonat Andreu, fill de Tortosa, per això, davant d’aquesta injustícia, demanem a la societat de les Terres de l’Ebre que exigeixe l’immediat alliberament d’Andreu i de Rubèn.
Andreu, Rubèn, molts ànims i molta força per a vosaltres i també per a les 132 persones represaliades, per a les famílies, per a les amigues i per a les companyes de lluita.
Adheriu-vos-hi! Properament facilitarem un formulari, de moment, podeu utilitzar l’adreça electrònica: andreucurtobaigesllibertat@gmail.com

divendres, 1 de juny de 2012

El "Projecte Castor" al Diari Ara

El diari Ara va publicar en la seua edició del passat dilluns 28 de maig un extens reportatge sobre el "Projecte Castor". En aquests articles es dóna èmfasi al forat negre que ha suposat aquest projecte, a la poca transparència i les ràpides corregudes amb què s'ha desenvolupat i, també, a la malversació de diner públic que hi ha hagut. Lluny de buscar culpables i acabar d'una volta amb un model completament esgotat com és el dels combustibles fòssils, el "Castor" continua allà al mig del mar i de l'horta canareva sense immutar-se. La justícia sempre roda cap al mateix costat. 

Podeu consultar i descarregar-vos els articles des dels següents enllaços: 
Alcanar concentra la resistència territorial 
El supermagatzem submarí de gas

dijous, 31 de maig de 2012

#AndreuLlibertat !


Davant l’empresonament del nostre amic i company, Andreu Curto Baiges, i de totes les persones que estan sent tractades com a delinqüents per defensar els serveis públics i els nostres drets socials, es convoca una concentració solidària el proper divendres 1 de juny a les 20h a la plaça de l’Àngel de Tortosa.

Així, volem denunciar el doble raser de la justícia en aquest país, on, mentre es reprimeixen joves compromesos, els culpables d’aquesta crisi continuen actuant impunement arruïnant el nostre futur. Perquè quan les lleis no fan justícia, la solidaritat és una flama que ningú pot apagar.

Llibertat Andreu!

[+info: http://www.panxampla.org/]

dimarts, 29 de maig de 2012

Anuari Mèdia.cat|Els silencis mediàtics de 2011



L’ANUARI MÈDIA.CAT presenta quinze reportatges en profunditat sobre quinze temàtiques que durant l’any 2011 van ser silenciades pels mitjans de comunicació. És una iniciativa de l’observatori crític Mèdia.cat, impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils amb el suport de la Fundació Escacc amb el suport del màster La Comunicació dels Conflictes Internacionals Armats i els Socials de la UAB i del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Podeu descarregar l'anuari complet des d'aquí

Els 15 temes tractats enguany són: 
SIS BORBONS I CENTENARS DE MARIACHIS 
AGBAR, UNA GESTIÓ IL·LEGÍTIMA DE L’AIGUA 
LES GUERRES DELS BANCS CATALANS 
CATALUNYA CAIXA PROMOU L’ESPECULACIÓ AMB ALIMENTS BÀSICS
PROTESTES ECOLOGISTES CONTRA EL GASODUCTE DEL VALLÈS 
UN PARC TEMÀTIC EN NOM DE DÉU
EL FRAU FISCAL COSTA A CADA CATALÀ 876 EUROS L’ANY
SENSE LLEIS PER ALS LOBBYS 
SENTÈNCIA CONTRA LA “POLÍTICA ANTISINDICAL” DE FORD
LES 27 LLEIS CATALANES EMPANTANEGADES AL CONSTITUCIONAL 
LES TRAMPES DEL BURCA 
CINC CASOS D’ÈXIT EN MEDIACIÓ SOCIAL
PAÍS VALENCIÀ: UN MODEL EN VIA D’EXTINCIÓ
LES RAONS DEL NO 
ELS BALAÑÁ, TRES GENERACIONS DE DISCRECIÓ I NEGOCI

dimarts, 22 de maig de 2012

1eres Jornades de Medi Natural - Alcanar


Primera edició de les Jornades de Medi Natural d'Alcanar, amb tres dies dedicats a impulsar alternatives al model actual i activitats relacionades.

Dissabte 26 de maig 
Edifici de Serveis Agraris / 12 h. Agricultura i globalització, conferència a càrrec d'Arcadi Oliveres i Boadella (President de l'Associació Justícia i Pau)
Edifici de Serveis Agraris / 20 h. Energia Verda, conferència a càrrec de Jaume Castellà, de Som Energia, la Cooperativa d'energia verda.
   
Diumenge 27 de maig
Plantada d'arbres a l'Ermita del Remei De 9:30 a 15 h. Plantada de plantes autòctones, visita guiada a la Moleta del Remei i paella popular.

Dilluns 28 de maig
Plantada d'arbres a Les Cases d'Alcanar Passeig entre l'Estanyet i Sòl-de-Riu. De 15 a 17 h. Plantada de plantes autòctones pels alumnes de l'Escola Marjal de Les Cases d'Alcanar.

dimarts, 1 de maig de 2012

Constitució ANC - Alcanar per la Independència

Dissabte 5 de maig a les 19:00h als Serveis Agraris d'Alcanar. Presentació i constitució de la secció local de la Assemblea Nacional Catalana - Alcanar per la independència. Hi parlaran entre altres: - Manel Alves, coordinador d'Amposta per la Independència i membre del secretariat nacional de l'ANC - Guillem Argelich, secretari de Terres de l'Ebre per la Independència- ANC

dimarts, 21 de febrer de 2012

Més reflexions sobre la revolta del Vives

Amb aquesta entrada completem una xicoteta sèrie extreta del bloc d'Enric Iborra, catedràtic de català a l'Institut Lluís Vives de València. (la primera part la trobareu aquí).

En l’entrada anterior vaig intentar explicar una mica els factors que hi ha en l’origen de la revolta del Vives. Ara voldria parlar de l’altra cara de la moneda: la repressió policial. Ahir, i fins ben entrada la nit, la ciutat de València va ser un caos de talls de trànsit, corregudes, càrregues de la policia, sirenes dels furgons i el soroll sinistre de l’helicòpter sobrevolant el centre de la ciutat a molt poca altura. Cap a la nit, les protestes es van estendre al campus universitari de Blasco Ibáñez. Em va venir al cap aquell aforisme de Joan Fuster: «Ser perseguit, és ja una victòria.»

S’ha parlat d’actuació “desproporcionada” de la policia. Caldria dir les coses pel seu nom: es tracta de “brutalitat” i “salvatgisme”. Van agredir tothom. El diputat de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, que es va acostar al Vives per interessar-se per la nostra situació, també va rebre. Curiosament, o no, l’ús de la violència per part de la policia va anar acompanyat d’una exhibició d’ineficiència total. Uns tres-cents estudiants només els van fer anar de corcoll (de “puto culo”, dirien els meus alumnes) durant tota la vesprada.

Evidentment, hi ha una pregunta que es fa tot el món i que no és fàcil de contestar. Quina és la raó d’aquesta violència extrema per part de la policia? Es tracta d’una mena d’assaig general davant de tot el que se’ns ve damunt? ¿Un avís del que pot passar si la gent no es comporta dòcilment, com fins ara? No estan defensant la legalitat, sinó simplement que quede clar qui mana. Per a “ells”, la legalitat no és més que una extensió de la porra. El problema o el pecat ja no és el tall del trànsit, sinó la insolència i el mal exemple dels estudiants. Però què s’han pensat? És que encara no han après en quin país viuen?

Una altra qüestió que és inevitable plantejar-se és per què aquesta violència extrema de la policia s’està produint, precisament, a València. Crec que no és una casualitat. Diguem-ne que forma part ja d’una tradició. Des del temps de la transició política la ultradreta ha actuat, i actua a València, amb una impunitat total, mantenint una relació més que cordial amb les forces de l’ordre i amb instàncies judicials. I la dreta valenciana s’ha caracteritzat per ser de les més bèsties de l’estat. Però, per què? Estic convençut que són les conseqüències d’una factura que s’està pagant des de fa molt de temps: València va ser l’última ciutat de la República que es va rendir al general Franco. Com a conseqüència, la repressió que va seguir el final de la Guerra Civil va ser d’una especial virulència al País Valencià, i això marca. Vicent Partal ha publicat un article a Vilaweb, Per què tanta violència a València?, en què ho explica molt bé.

Que això va passar fa molt de temps? Molts fets del present més actual tenen arrels molt fondes en el passat. Observem, a més, alguns dels personatges del drama o de la farsa. En primer lloc, el cap superior de policia de València, Antonio Moreno. Aquest individu sinistre es va referir ahir als estudiants com “el enemigo”. Pobre, el subconscient el va trair. Segons informa Vilaweb, manté relacions estretes amb l’extrema dreta valenciana.

Continuem encaixant peces del puzzle i passem a la delegada del govern, Paula Sánchez de León, que ha fet carrera política de la mà de l’ínclit don Fransisco Camps. És una representant típica de la classe dominant valenciana, una senyoreta de casa bona. Té un càrrec públic i no sap dir dues paraules seguides en valencià, que, com tothom sap, és cosa del populatxo i dels subversius. Ahir, finalment, va parlar i s’ho hauria pogut estalviar, perquè només va dir que imbecilitats. Cap assumpció de responsabilitat. Responsabilitat? Cómo dise? Pobra, hi ha paraules que no són en el seu diccionari.

No us enganyeu: el Moreno i la Sánchez són les dues cares de la mateixa moneda.

Ja vaig comentar-vos que no m’ha estranyat la reacció dels alumnes del Vives. El que sí que se’m fa estrany és el silenci i la inactivitat de molts. Hi ha molt més instituts. Hi ha la universitat. Hi ha altres ciutats. El Vives no pot carregar tot sol amb la lluita i necessita descansar. Prou i massa ha fet d’iniciar-la.

La revolta del Vives

Un alumne, Miquel, em pregunta per què no dic res en la serp blanca de les mobilitzacions que estan duent a terme els estudiants de l’IES Lluís Vives. Li conteste que no pensava fer-ho, perquè tant els mitjans de comunicació com la xarxa se n’estan fent ressò i jo poca cosa puc aportar-hi des d’un bloc literari. Ràpid de reflexos, em va assenyalar, en to de retret, que no tot ha de ser literatura. He de reconèixer que em va encertar el punt feble.

Abans de dir alguna cosa sobre aquestes mobilitzacions, voldria explicar-vos dues característiques del Vives, que ajudaran a entendre una mica el que està passant a tots els qui no treballeu o estudieu en aquest centre. La primera és que la majoria del seu alumnat és molt bo acadèmicament. És intel·ligent i responsable. Tot plegat fa que reaccionen de seguida contra les barbaritats que altres troben normals o secundàries. L’altra característica, decisiva, és que el Vives està situat en un dels punts més cèntrics de la ciutat de València, al costat del carrer Xàtiva, enfront de l’Estació del Nord i de la plaça de bous. Això vol dir que qualsevol “incident” que ocorre al Vives té un ressò immediat. Si de tallar el trànsit es tracta, l’emplaçament de l’institut és senzillament immillorable. Tallar el trànsit al carrer Xàtiva significa crear en un no res el caos circulatori al centre de la ciutat. Les xarxes socials han fet la resta.

Sóc testimoni que tant la directiva del centre com el claustre de professors han tractat de frenar els alumnes des del primer moment, demanant-los que no porten a terme cap acció que no siga estrictament legal, que eviten qualsevol enfrontament amb la policia i que no tallen el trànsit. Els alumnes, però, pensen d’una altra manera i no han fet cas d’aquestes recomanacions. En una reunió entre professors i alumnes per tractar aquesta qüestió, una alumna va dir que les mesures estrictament legals que proposàvem no eren efectives i no molestaven. No va dir, però ho va deixar a entendre, que ells sí que sabien el que s’havia de fer. Avui, el New York Times s’ha fet ressò de la seua protesta.

En la mateixa reunió se’ls va indicar també que la jornada escolar s’havia de respectar i que no es podia pertorbar amb cap mena d’acció reivindicativa. En aquest punt els alumnes han obeït. S’han dedicat a tallar el trànsit després de l’última classe, acabada ja la jornada escolar, a tres quarts de tres. Hora punta.

Ja sabeu el que ha passat al llarg d’aquesta setmana. Caos circulatori al centre de València, alumnes colpejats i agredits, detencions, denúncies i amenaces. En un exercici de fantasia que hauria fet les delícies de Walt Disney, l’autoritat competent ha justificat l’actuació policial de dimecres passat pel fet que un estudiant «la emprendió a mordiscos y zapatazos contra un agente». Una altra agressió, sembla, és que a un servidor de l’ordre li va volar la gorra del cap enmig de la trifulca. «¡Mi gorra! ¡Mi gorra!», cridava enfollit, com si li hagueren arrencat la pell.

L’actitud del professorat no ha impedit que la conselleria pressione cada dia a la directiva del centre, com si fos la instigadora de la revolta dels estudiants. Des de la conselleria no poden acceptar ni comprendre que els alumnes hagen pres pel seu compte una sèrie d’iniciatives que s’escapen de les vies habituals, i que per això mateix són menys previsibles i més incontrolables. Sembla que van a per la directora. Una altra perla: la conselleria ha exigit a la directiva que retire les tímides pancartes que s’han penjat contra les retallades en el sistema educatiu. Es veuen des del carrer Xàtiva i per aquest carrer passa molta gent a qualsevol hora del dia.

Ara, quan sóc a classe, tinc davant alumnes que han estat colpejats i denunciats, i que hauran de presentar-se a un judici. I que la denúncia els la van portar a casa a les dotze de la nit. A pesar d’aquesta política d’intimidació, continuen actuant de la mateixa manera. Més que l’actuació policial, que era d’esperar, m’ha sorprès la reacció dels alumnes, que no s’han acollonit gens i que han demostrat una capacitat d’indignació que alguns no comprenen, perquè no saben ni el que és.

És clar, ara ja no es tracta només dels alumnes del Vives. La porta de l’institut s’ha convertit en un punt de concentració per a improvisar manis i concentracions. És difícil pronosticar com evolucionarà tot plegat. L’1 de març comencen les mascletaes a la plaça de l’Ajuntament, també al costat de l’institut. El merder pot ser considerable.

Alguns s’han mostrat estranyats per la persistència i la tossuderia d’aquesta protesta. Un comentari habitual és que els alumnes estan “disparats”. La veritat, no sé de què se sorprenen. A mi em retallaran el sou, però al pas que anem els joves no cobraran un sou en la seua vida. A no ser que emigren. O que es revolten.