dimarts, 30 d’abril de 2013

Bangladeix: alts beneficis, sous miserables

Article original de Vilaweb. Bangladeix: alts beneficis, sous miserables.

La mà d'obra barata i la poca qualificació que requereix la confecció fan que grans multinacionals de la moda s'instal·lin a Bangladeix · Ja s'han trobat prop de tres-cents morts per l'esfondrament d'una fàbrica tèxtil a la capital

El desastre de la setmana passada a Bangladeix, on es va esfondrar un edifici de tallers tèxtils, va deixar 292 morts i més d'un miler de ferits, xifres que encara augmentaran. Aquest fet ha posat damunt la taula les penoses condicions laborals del país, amb la complicitat del govern i les grans marques de moda occidentals. Bangladeix és el segon exportador mundial de roba, després de la Xina. El sector de la confecció hi acapara el 80% de les exportacions anuals, amb uns ingressos de més de 16.000 milions de dòlars, i ocupa més de tres milions de treballadors, dones sobretot.

Tallers com aquests que es van ensorrar subministraven productes barats a tot un seguit de companyies: Mango, Primark, Benetton, El Corte Inglés... Diversos factors fan que Bangladeix sigui un dels principals exportadors mundials de roba, segons que explica Albert Sales, portaveu de la campanya Roba Neta de Setem. La confecció requereix poca qualificació professional i una maquinària molt lleugera i barata. La inversió, doncs, és baixa i el cost de mà d'obra és el que fa de més bon reduir. A Bangladeix ja hi ha els sous més baixos del món: fins fa pocs anys, el salari mínim era de 16 euros el mes. Si avui s'acosta a 30 euros és gràcies a unes mobilitzacions obreres multitudinàries, seguides d'una forta repressió.

L'incendi i esfondrament de l'edifici de tallers tèxtils la setmana passada no és pas cap cas aïllat. N'hi ha hagut de semblants durant molts anys. 'Hi ha un degoteig constant d'accidents, incendis, esfondraments, condicions totalment inadequades per a l'activitat industrial –explica Albert Sales–. A més, els edificis sovint han crescut sense cap mena de control, i s'han construït pisos il·legals per damunt dels edificis. Tot això, amb un cert apadrinament de les institucions públiques, perquè els governs successius de Bangladeix han cercat sempre la competitivitat internacional: exportar, entrar divises i aplicar mesures draconianes en l'activitat laboral.'

Sales insisteix a dir que, malgrat que moltes de les empreses traslladades a Bangladeix fan bandera de la responsabilitat social empresarial, 'és evident que deixa molt a desitjar'. S'hi fan unes auditories que s'haurien d'encarregar de supervisar si es compleixen els estàndards mínims laborals, però Roba Neta considera que són totalment insuficients. 'Fa anys que publiquem informes denunciant i posant en evidència les mancances de la responsabilitat social empresarial i de les auditories. I no parlem únicament de seguretat laboral, sinó també de compliment de les jornades laborals, cosa que no fan', es queixa Sales, que considera primordial de continuar fent pressió sobre les grans empreses perquè donin veu als sindicats i treballadors i es prenguin 'mesures de debò'. 'Però això té un cost: implica que les empreses renunciïn als avantatges que tenen gràcies al context precari.'

Mentrestant, centenars de treballadors han tornat a mobilitzar-se per exigir un augment de sou. Abans-d'ahir hi va haver una gran vaga, i ahir protestes als carrers. De moment, ja hi ha hagut tres morts i una desena de ferits arran de la repressió de la policia.

dijous, 25 d’abril de 2013

La nació, que l'ANC no hauria de confondre

Article de Vicent Partal publicat originalment a Vilaweb el dia de Sant Jordi del 2013. http://www.vilaweb.cat/editorial/4107858/nacio-lanc-hauria-confondre.html

Era escrit que havia de passar un dia o un altre. L'ANC ha rebutjat d'integrar com a igual l'ANC de Mallorca. Com a igual vull dir com ho són les d'Osona, l'Empordà o Ciutat Vella a Barcelona, per exemple. La polèmica és desafortunada i l'explicació, encara més. Quan l'ANC redueix un debat profundament polític a una qüestió administrativa no demostra la categoria que se n'espera. Darrere l'embolic no hi ha únicament divergències tècniques i el debat no es pot enllestir com si això fos una finestreta burocràtica. Des de Mallorca, a l'ANC, li presenten un envit polític que pot no agradar, que pot fer nosa i tot, però que és inevitable: quina és la nació dels catalans? Un envit que no mereix una simple resposta displicent.

L'independentisme català modern sempre ha defensat que els Països Catalans complets som la nació: de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, per a dir-ho d'acord amb aquell eslògan tan eficaç. És evident que l'ampliació sobtada de la base política i sociològica de l'independentisme s'ho ha emportat, això. El preu de la independència de Catalunya és deixar-ne fora els territoris que no són el Principat. Clarament. I, si em permeteu de dir-ho així, lògicament. La fase multitudinària de l'independentisme ha fet que s'hi acostàs i el fes possible la majoria de la població, aquella que no ha sentit els Països Catalans com a marc d'actuació i que en canvi és massa sensible a les manipulacions i escenificacions que presenten el País Valencià i les Illes --la resta encara para més lluny-- com si fóssem un cos estrany, que fa mal d'entendre. 

Les coses són com són, i no cal fer-hi voltes. Com va dir Joan-Lluís Lluís en un dels millors articles que aquest diari haja publicat mai, des de fora del Principat ara mateix volem que d'Alcanar a la Jonquera, si pot ser avui millor que no demà, aparega una república independent que siga motor, far, refugi de tots. No em barallaré demanant coses absurdes ni conec ningú disposat a fer-ho. Però em barallaré, ara i sempre, per allò que és bàsic, per allò que em fa entendre el món. ´

I entre aquestes nocions bàsiques hi ha que la nació no és l'estat. M'ho van ensenyar quan encara era un xiquet, habitant de la fosca Espanya franquista. Em van dir i vaig entendre que l'estat és una construcció política i la nació un espai de pertinença, que els estats canvien però que les nacions no, que l'estat és una administració i la nació un sentiment. Em van aclarir que jo era valencià de nació i espanyol d'estat i que això darrer podria canviar algun dia. Però que en canvi no canviaria mai, mentre jo volgués continuar formant-ne part, la nació que em donava la llengua, sí, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. 

Molts catalans ara són a un pam de canviar d'estat, però no haurien de confondre el pas que faran: no canviaran de nació perquè deixen de ser administrativament espanyols. Acceptar això voldria dir que accepten que ara són espanyols. 

Quan veig això que ha passat amb l'ANC de Mallorca, doncs, vull dir que per mi allò que valia aleshores val avui. L'estat català que és a punt de nàixer anirà d'Alcanar a la Jonquera i serà el segon estat de la nostra nació --car Andorra sempre serà el primer--. Serà un pas endavant monumental per a tots, segurament el més gran que haurem fet mai i lògicament haurà de tenir en compte els seus límits, en tot allò que reclame límits però només si és que alguna circumstància en reclama els límits. 

Però els nacionals catalans, visquem fora d'aquell estat o dins, no hauríem d'oblidar mai aquella elemental explicació que diu que la nació i l'estat no són la mateixa cosa. Als partits, als grups culturals, als diaris, als cantants i les organitzacions sindicals, als teatres itinerants i les televisions, als escriptors o als pediatres agrupats, a les universitats o a les esglésies, als grups de diables i als muixeranguers ningú no els podrà obligar mai a respectar els límits d'un estat, la república catalana, que només serà l'expressió més contundent de la voluntat del nostre poble. Que és molt, però que no és tot. 

Simplement perquè si ho fessen, si tan sols per un moment posassen l'estat, qualsevol estat i fins i tot el nostre, per damunt de la nació aleshores donarien la raó als qui avui afirmen que per damunt de la voluntat de la nació que som hi ha l'estat al qual pertanyem. Que encara avui, dia de Sant Jordi de 2013, seria Espanya. 

PD. Per a entendre el cas i els seus matissos us recomane que llegiu l'article del Pere Cardús, amb les opinions de Carme Forcadell i Maria Antònia Font.

divendres, 12 d’abril de 2013

I Jornades del món Rural

I Jornades del món Rural
Construint sobirania alimentària

Dissabte 27 d'abril
Serveis Agraris "Joan Gil" d'Alcanar (Avinguda Catalunya, 64)
a les 18:00h
Taula rodona Andreu Camprubí i Esther Vivas.
Banc de Terres i cooperatives de producció amb Andreu Camprubí (membre del Risell sccl)
Sobirania alimentària i consum responsable amb Esther Vivas (activista social i membre de CEMS)

Diumenge 28 d'abril
a les 10:00h
Sortida a l'Ermita del Remei. Plantació de flora autòctona.
a les 12:00h
Dinar de germanor

Dilluns 29 d'abril
a les 15:00h
Plantació de flora autòctona a les Cases d'Alcanar. Jornada de portes obertes a l'escola (hort ecològic)


+info: www.casalaixumara.cat
Organitza: Ajuntament d'Alcanar
Col·labora: Casal Aixumara

Esdeveniment al Facebook



dilluns, 8 d’abril de 2013