dimarts, 22 de setembre de 2009

[Vídeo] Correfocs. Alcanar. 11 Setembre '09

A continuació podreu vore un vídeo amb la figura que tancava l'actuació dels dimonis d'Alcanar durant los actes de la passada Diada organitzats a Alcanar pel Casal Aixumara. L'actuació dels dimonis va ser sense dubte una de les més aclamades pel públic, repetirem!?

dilluns, 21 de setembre de 2009

dimarts, 15 de setembre de 2009

Més de 200 persones participen a la Marxa de Torxes de les Terres de l'Ebre

Més de 200 persones participen a la segona Marxa de Torxes de les Terres de l’Ebre, reivindicant el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans, celebrada el passat 10 de setembre.

La Marxa de Torxes va sortir del Castell de la Suda acompanyada per grups de grallers (de Roquetes i Jesús) i dolçainers (els Gaiters de l’Aguilot, de Tortosa), i encapçalada per una estelada gegant. L’ambient va ser des del principi fins al final festiu i reivindicatiu alhora, amb la participació de gent de totes les edats vinguda d’arreu del territori per reivindicar la llibertat dels Països Catalans.

A la Plaça dels Dolors va actuar el grup de jotes Saragatona, que va començar amb un cant de batre, i va seguir amb diverses jotes i fandangos. Seguidament va haver-hi la intervenció d’un jove amazic, que va explicar la història del seu país i va reivindicar la llibertat dels pobles oprimits. Pere Pérez, sindicalista i treballador d’Antaix va ser l’encarregat de llegir el manifest. L’acte va acabar amb els Segadors i la Muixeranga. La vetllada reivindicativa va continuar amb el grup valencià Naia.

Des de la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l’Ebre valorem molt positivament la Marxa i el creixement d’actes que s’han organitzat al territori, així com el ressò que han tingut. Les entitats que en formem part continuarem treballant dia a dia en defensa de la llengua, el territori i els drets nacionals i socials dels Països Catalans, i esprem, d’any en any, consolidar aquesta convocatòria.

És hora que la societat civil prengui la paraula i, que com a Arenys, decidim el futur dels Països Catalans, per tant, animem tothom a participar i implicar-se en les convocatòries independentistes que hi ha arreu del país. Les traves legals dels estats espanyol i francès no són una raó per a aturar la lluita per l’autodeterminació, sinó un argument per a legitimar-la encara més.

"No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa.

No podran res davant d´un poble unit, alegre i combatiu"
Vicent Andrés Estellés


Hi podeu trobar més informació i moltes més fotos i vídeos al web de la Comissió 11 de Setembre Terres de l'Ebre.

dilluns, 7 de setembre de 2009

Membres de la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l'Ebre pengen una senyera independentista al monument feixista de Tortosa


Membres de la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l'Ebre pengen una senyera independentista al monument feixista de Tortosa

Els activistes reivindiquen el dret a l'autodeterminació dels Països Catalans i denuncien les pressions contra el poble d'Arenys.

Denuncien que 70 anys després de la Batalla de l'Ebre el feixisme continua present tan a nivell simbòlic com legal, amb una Constitució espanyola antidemocràtica que no permet el dret a l'autodeterminació.

Diversos membres de la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l'Ebre han penjat una estelada al monument feixista que hi ha al riu Ebre al seu pas per Tortosa. Amb aquesta acció s'ha volgut denunciar la criminalització que des de fa setmanes els partits espanyolistes estan realitzant contra el poble d'Arenys de Munt (el Maresme) i reivindiquen que sense dret a l'autodeterminació no hi ha democràcia, ja que el dret a decidir sobre la pertinença a un estat, està fins i tot internacionalment reconegut.

Les entitats integrants a la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l'Ebre denuncien que 70 anys després de la Batalla de l'Ebre i de la victòria feixista les conseqüències de 40 anys de dictadura militar són palpables a molts nivells: a nivell simbòlic, amb la presència de monuments com el que hi ha a Tortosa; i també a nivell legal, amb una Constitució antidemocràtica que enlloc de garantir dreta a les ciutadanes i ciutadans de l'Estat espanyol recorda cada dia quins són els límits de les nostres llibertats individuals i col·lectives. D'altra banda també celebren que l'alcalde de Tortosa Ferran Bel, juntament amb altres polítics, hagi subscrit un manifest de suport a la iniciativa popular.

Des de la Comissió es convoca a tota la ciutadania indignada a participar en la Marxa de Torxes del proper 10 de setembre i a prendre la iniciativa, just quan gran part de la classe política té poca valentia per a afrontar reptes.

dimecres, 2 de setembre de 2009

Marxa de Torxes. 10 Setembre. Tortosa



La vespra de la Diada s'ha organitzat una Marxa de Torxes i un acte reivindicatiu a Tortosa, amb jotes, gralles, dolçaines i l'actuació de Saragatona i Naia.

La lectura del manifest anirà a càrrec de Pere Pérez, sindicalista i treballador a l'empresa Antaix.


Amb el lema "ni estatuts ni constitució: autodeterminació", diverses entitats del territori han organitzat per segon any un Onze de Setembre de manera unitària, repetint la Marxa de Torxes a Tortosa i diversos actes coordinats a altres pobles.

Després de l'èxit dels actes organitzats per la Comissió Onze de Setembre de les Terres de l'Ebre l'any passat - commemorant els 300 anys de la caiguda en mans borbòniques de les Terres de l'Ebre - enguany s'ha volgut continuar amb el treball realitzat. La Marxa de Torxes se celebrarà el 10 de setembre al vespre i sortirà del Castell de la Suda fins al Mercat del Peix on hi haurà diversos parlaments i música popular.

La lectura del manifest anirà a càrrec de Pere Pérez, secretari del comitè d'empresa d'Antaix, representat els treballadors afectats per EROs; també hi haurà la intervenció de joves amazics que des de fa anys viuen a les Terres de l'Ebre i se sumen als actes sumant la lluita del seu poble; a nivell musical hi haurà les actuacions de Saragatona i del grup de música tradicional Naia (l'Horta).



Les entitats convocants han volgut posar l'accent sobre les retallades estatutàries, els pactes sobre el finançament i els límits que imposa la Constitució Espanyola, herència d'un règim feixista que fa justament 70 anys que va arribar a l'Ebre i que perdura, no només amb monuments sinó en molts aspectes de les nostres vides: a nivell polític, econòmic i social. El fet que el 2009 s'hagin complert 70 anys de la Batalla de l'Ebre servirà per a fer memòria històrica, denunciar l'herència del feixisme i homenatjar les persones que al llarg de la història han lluitat per les llibertats nacionals i socials dels Països Catalans. I reivindiquen la importància de la societat civil per a defensar el territori, els drets socials i nacionals dels Països Catalans, davant la poca valentia de la classe política.

A la comissió hi participen: Òmnium Cultural, l'Associació Cultural Soldevila (Campredó), Maulets de les Terres de l'Ebre, el Sinicat d'Estudiants dels Països Catalans (Terres de l'Ebre), el Casal Popular Panxampla (Tortosa), La Sirga (Tivenys), el Casal Popular del Sénia (Vinaròs), la Coordinadora Obrera Sindical - COS i el Casal Aixumara (Alcanar), què s'han incorporat enguany, i cal recordar que a Comissió queda oberta al teixit social de les nostres terres.