diumenge, 30 de novembre de 2008

El "No" a Bolonya

Avui publiquem un nou article crític amb el Pla de Bolonya, d'Isidoro Moreno catedràtic d'Antropologia de la Universitat de Sevilla. Este article explica detalladament la mercantilització de la universitat pública amb este procés, seguint amb la cultura neoliberal que ens porta cap a esta situació tan tensa econòmicament i socialment parlant. El procés universitari ha de continuar sent un mètode pedagògic cap a la formació de l'ésser, i no un procés de formació cap a certs interessos privats.

[Article El No a Bolonya, Isidoro Moreno]

"Les persones som simples dents de l'engranatge capitalista". George Orwell; Homenatge a Catalunya.

dimecres, 26 de novembre de 2008

La descomposició de la Universitat pública

A continuació trobareu un article publicat al diari "El País (veí)" lo passat 10/11/2008 on el catedràtic en filosofia de la Universitat Complutense de Madrid exposa diversos motius sobre el perquè NO al Pla Bolonya, el títol de l'article és prou significatiu "La descomposición de la Universidad pública"

[Font: El País (veí)]

Como sucede a menudo en política, la manera más segura de acallar toda resistencia contra un proceso regresivo y empobrecedor es exhibirlo ante la opinión pública de acuerdo con la demagógica estrategia que consiste en decirle a la gente, a propósito de tal proceso, exclusivamente lo que le agradará escuchar. Así, en el caso que nos ocupa, las autoridades encargadas de gestionar la reforma de las universidades que se está culminando en nuestro país -sea cual sea su lugar en el espectro político parlamentario- han presentado sistemáticamente este asunto como una saludable evolución al final de la cual se habrá conseguido que la práctica totalidad de los titulados superiores encuentren un empleo cualificado al acabar sus estudios, que los estudiantes puedan moverse libremente de una universidad europea a otra y que los diplomas expedidos por estas instituciones tengan la misma validez en todo el territorio de la Unión.
Una vez establecido propagandísticamente que el llamado "proceso de Bolonia" consiste en esto y solamente en esto, nada resulta más sencillo que estigmatizar a quienes tenemos reservas críticas contra ese proceso como una caterva de locos irresponsables que, ya sea por defender anacrónicos privilegios corporativistas o por pertenecer a las huestes antisistema del Doctor Maligno, quieren que siga aumentando el paro entre los licenciados y rechazan la homologación de títulos y las becas en el extranjero por pura perfidia burocrática. Vaya, pues, por adelantado que el autor de estas líneas también encuentra deseables esos objetivos así proclamados, y que si se tratase de ellos nada tendría que oponer a la presente transformación de los estudios superiores.

Sin embargo, lo que las autoridades políticas no dicen -y, seguramente, tampoco la opinión pública se muere por saberlo- es que bajo ese nombre pomposo se desarrolla en España una operación a la vez más simple y más compleja de reconversión cultural destinada a reducir drásticamente el tamaño de las universidades -y ello no por razones científicas, lo que acaso estuviera plenamente justificado, sino únicamente por motivos contables- y a someter enteramente su régimen de funcionamiento a las necesidades del mercado y a las exigencias de las empresas, futuras empleadoras de sus titulados; una operación que, por lo demás, se encuadra en el contexto generalizado de descomposición de las instituciones características del Estado social de derecho y que concuerda con otros ejemplos financieramente sangrantes de subordinación de las arcas públicas al beneficio privado a que estamos asistiendo últimamente.

Habrá muchos para quienes estas tres cosas (la disminución del espacio universitario, la desaparición de la autonomía académica frente al mercado y la liquidación del Estado social) resulten harto convenientes, pero es preferible llamar a las cosas por su nombre y no presentar como una "revolución pedagógica" o un radical y beneficioso "cambio de paradigma" lo que sólo es un ajuste duro y un zarpazo mortal para las estructuras de la enseñanza pública, así como tomar plena conciencia de las consecuencias que implican las decisiones que en este sentido se están tomando. De estas consecuencias querría destacar al menos las tres que siguen.

1. La "sociedad del conocimiento". Este sintagma, casi convertido en una marca publicitaria que designa el puerto en el que han de desembarcar las actuales reformas, esconde en su interior, por una parte, la sustitución de los contenidos cognoscitivos por sus contenedores, ya que se confunde -en un ejercicio de papanatismo simpar- la instalación de dispositivos tecnológicos de informática aplicada en todas las instituciones educativas con el progreso mismo de la ciencia, como si los ordenadores generasen espontáneamente sabiduría y no fuesen perfectamente compatibles con la estupidez, la falsedad y la mendacidad; y, por otra parte, el "conocimiento" así invocado, que ha perdido todo apellido que pudiera cualificarlo o concretarlo -como lo perdieron en su día las artes, oficios y profesiones para convertirse en lo que Marx llamaba "una gelatina de trabajo humano totalmente indiferenciado", calculable en dinero por unidad de tiempo-, es el dramático resultado de la destrucción de las articulaciones teóricas y doctrinales de la investigación científica para convertirlas en habilidades y destrezas cotizables en el mercado empresarial. La reciente adscripción de las universidades al ministerio de las empresas tecnológicas no anuncia únicamente la sustitución de la lógica del saber científico por la del beneficio empresarial en la distribución de conocimientos, sino la renuncia de los poderes públicos a dar prioridad a una enseñanza de calidad capaz de contrarrestar las consecuencias políticas de las desigualdades socioeconómicas.

2. El nuevo mercado del saber. Cuando los defensores de la "sociedad del conocimiento" (con Anthony Giddens a la cabeza) afirman que el mercado laboral del futuro requerirá una mayoría de trabajadores con educación superior, no están refiriéndose a un aumento de cualificación científica sino más bien a lo contrario, a la necesidad de rebajar la cualificación de la enseñanza superior para adaptarla a las cambiantes necesidades mercantiles; que se exija la descomposición de los saberes científicos que antes configuraban la enseñanza superior y su reducción a las competencias requeridas en cada caso por el mercado de trabajo, y que además se destine a los individuos a proseguir esta "educación superior" a lo largo de toda su vida laboral es algo ya de por sí suficientemente expresivo: solamente una mano de obra (o de "conocimiento") completamente descualificada necesita una permanente recualificación, y sólo ella es apta -es decir, lo suficientemente inepta- para recibirla. Acaso por ello la nueva enseñanza universitaria empieza ya a denominarse "educación postsecundaria", es decir, una continuación indefinida de la enseñanza media (cosa especialmente preocupante en este país, en donde la reforma universitaria está siguiendo los mismos principios seudopedagógicos que han hecho de la educación secundaria el conocido desastre en que hoy está convertida): como confiesa el propio Giddens, la enseñanza superior va perdiendo, como profesión, el atractivo que en otro tiempo tuvo para algunos jóvenes de su generación, frente a otros empleos en la industria o la banca; y lo va perdiendo en la medida en que el profesorado universitario se va convirtiendo en un subsector de la "producción de conocimientos" para la industria y la banca.

3. El ocaso de los estudios superiores. No es de extrañar, por ello, que el "proceso" -de un modo genuinamente autóctono que ya no puede escudarse en instancias "europeas"- culmine en el atentado contra la profesión de profesor de bachillerato que denunciaba el pasado 3 de noviembre el Manifiesto publicado en este mismo periódico: reconociendo implícitamente el fracaso antes incluso de su implantación, la administración educativa admite que los nuevos títulos no capacitan a los egresados para la docencia, salida profesional casi exclusiva de los estudiantes de humanidades; pero, en lugar de complementarlos mediante unos conocimientos avanzados que paliarían el déficit de los contenidos científicos recortados, sustituye estos por un curso de orientación psicopedagógica que condena a los profesores y alumnos de secundaria a la indigencia intelectual y supone la desaparición a medio plazo de los estudios universitarios superiores en humanidades, ya que quienes necesitarían cursarlos se verán empujados por la necesidad a renunciar a ellos a favor del cursillo pedagógico.

Todos los que trabajamos en ella sabemos que la universidad española necesita urgentemente una reforma que ataje sus muchos males, pero no es eso lo que ahora estamos haciendo, entre otras cosas porque nadie se ha molestado en hacer de ellos un verdadero diagnóstico. Lo único que por ahora estamos haciendo, bajo una vaga e incontrastable promesa de competitividad futura, es destruir, abaratar y desmontar lo que había, introducir en la universidad el mismo malestar y desánimo que reinan en los institutos de secundaria, y ello sin ninguna idea rectora de cuál pueda ser el modelo al que nos estamos desplazando, porque seguramente no hay tal cosa, a menos que la pobreza cultural y la degradación del conocimiento en mercancía sean para alguien un modelo a imitar.

dimarts, 18 de novembre de 2008

19 de Novembre: VAGA D'INFORMÀTICS

Demà dimecres 19 de Novembre, hi haurà una manifestació de tots els estudiants relacionats amb les titulacions d'Informàtica, i vaga dels treballadors que s'ho puguin permetre.
Si en voleu saber les raons, us adjuntem el següent comunicat el qual sintetitza com està actualment la situació de les titulacions d'Informàtica.


Per entendre el que està passant:

Benvolgut, benvolguda,

En els darrers dies hi ha hagut una sèrie d’esdeveniments i comunicatsque en algun moment poden haver ocasionat confusió respecte dels estudis universitaris d’Enginyeria i Enginyeria tècnica d’Informàtica: existeixen i seguiran existint!!!

Com tots sabeu, des de fa uns anys el sistema universitari europeu està adaptant les seves titulacions al nou Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), també anomenat procés de Bolonya.

Concretament, en el curs universitari 2006/2007 es van començar a implantar alguns màsters universitaris (anomenats “oficials”) en algunes universitats espanyoles.

Així mateix, a finals de l’any passat, es va publicar el Real Decret 1393/2007, de 29 d’octubre de 2007, pel qual s’estableix l’ordenació de l’ensenyament universitari oficial. A partir d’aquest decret s’està iniciant un procés per adaptar totes les titulacions a l’EEES.

Tanmateix, el procés d’adaptació de les “enginyeries que ja existien” no està essent senzill. Quina és la situació actual? I com es concreta en els estudis d’Enginyeria Informàtica?

Abans del procés de Bolonya, a l’Estat Espanyol existia un catàleg de títols universitaris. De tal manera que totes les possibles titulacions oficials que es podien impartir estaven en aquest llistat tancat. Evidentment, superant les directrius, condicions i procediments que indicava la normativa i legislació corresponent.

Ara, en el nou escenari EEES, el RD 1393/2007 estableix les directrius, condicions i el procediment de verificació i acreditació, que han de superar els plans d’estudis que condueixen a l’obtenció de títols oficials. Una vegada aprovats, aquests s’inscriuen a un Registre d’Universitats, Centres i Títols (RUCT). Així doncs, no hi ha un llistat a priori i tancat de titulacions oficials.

Si ens centrem en les Enginyeries, quasi totes les Enginyeries són titulacions regulades. Això vol dir que, fins ara, l’obtenció dels títols els atorgava un conjunt d’atribucions professionals.

En el cas de les Enginyeries Informàtiques (aquest terme engloba Enginyeria tècnica en informàtica de Sistemes, Enginyeria tècnica en Informàtica de Gestió i Enginyeria Informàtica) no ha estat mai així, malgrat que des dels Col·legis oficials d’Enginyeria i Enginyeria Tècnica d’Informàtica s’hi ha estat treballant, conjuntament amb la Conferència de Directors i Degans d’Informàtica de les universitats espanyoles (CODDI), amb el suport de la RITSI (associació que aplega els estudiants de les Enginyeries d’Informàtica d’Espanya), així com d’altres associacions vinculades amb la professió (ALI, AI2, etc.).

Concretament, el RD1393/2007, determina que per les professions regulades se seguirà el següent:

/“Disposición transitoria cuarta. Títulos universitarios vinculados con actividades profesionales reguladas./

/A efectos de lo dispuesto en los artículos 12.9 y 15.4 del presente real decreto, serán de aplicación las actuales directrices generales propias de los títulos correspondientes, en lo que se refiere a su denominación, materias y contenido de las mismas, en tanto no se produzca la aprobación por el Gobierno de las condiciones que las sustituyan.”/

Això vol dir, que s’establiran directrius per a aquelles professions regulades. És a dir, pautes de com han de ser els continguts de certes titulacions. Són les anomenades “fitxes” que encara no s’han publicat pel que fa a l’àmbit de les Enginyeries.

I aquí arriba la gran contradicció: donat que les Enginyeries Informàtiques no són professions regulades, sembla que no hi haurà “fitxes”, és a dir, directrius per a les titulacions corresponents, malgrat ser una Enginyeria com qualsevol altra. I això és el que s’està sol·licitant en la Proposta No de Llei (PNL) que es va presentar al Congrés el passat dimarts 28 d’octubre –i es desestimar!–, i que de nou es presentarà aquest cop al Senat, aquest dimecres, 12 de novembre de 2008, a les 16:00h. La qual es podrà seguir pel canal directe del Senat, vegeu http://www.senado.es/canal_senado/agenda/agcanal_46_2008.htm

És a dir, les tecnologies relacionades amb la informàtica, habitualment englobades en la denominació de Tecnologies Informàtiques (o de la Informació) i de la Comunicació, o TIC, són actualment l’eina amb la qual la nostra societat, també anomenada Societat de la Informació, afronta gran part dels seves necessitats i un dels principals motors de progrés. Davant el gran desenvolupament, assolit en l’àmbit de la Informàtica, ciència i tècnica que tracta la informació mitjançant ordinadors, es fa necessari un marc regulador de la seva activitat. L’absència d’aquesta regulació deixa la porta oberta a que la falta de professionalitat arribi a causar greus perjudicis a la societat, com ens mostren sovint els mitjans de comunicació. És per prevenir aquest risc que ha d’establir-se un marc regulador que protegeixi l’interès general enfront de les conseqüències que comporta el desconeixement i la permanent adaptació que requereixen aquestes tecnologies, donat el seu altíssim dinamisme.

Així doncs, no només les Enginyeries Informàtiques ocupen un espai propi i estan reconegudes per la societat, sinó que se’ls hi ha d’exigir certes responsabilitats civils en certs àmbits (a tall d’exemple podem citar la grans bases de dades corporatives, la telemedicina, etc.) en benefici de –i per protegir- la societat.

Ben cordialment,
Elisabet Golobardes

Vicedegana Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtca de Catalunya
Vicedegana Col·legi Oficial d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Catalunya

Directora ETSEEI La Salle

Universitat Ramon Llull


PER UNS ESTUDIS I UN TREBALL DIGNE!!!!


dimarts, 11 de novembre de 2008

Diumenge 16, tots contra el projecte Castor!!!!

Ara ja farà un any i mig que el poble d'Alcanar es posà en peu de guerra davant del Projecte Castor, un projecte que perpetuarà, no només la vida dels canareus i canareves, sinó la vida de tots els habitants dels pobles afectats per aquest.
Arran d'aquest fet, es constituí la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, i des d'aquell dia, múltiples han estat les accions que s'han produït en contra del Projecte Castor.
Un cop més, la Plataforma Ciutanada en Defensa de les Terres del Sénia, organitza una altra activitat per tal de demostrar que els pobles Senienc i Ebrenc estan ben units en contra d'aquest projecte, el qual no el volem, i el que VOLEM ENTERRAR.
És per aquest motiu, que el proper diumenge 16 de Novembre, es farà una marxa fúnebre amb cotxe des del Centre Cívic d'Alcanar a les 11:00h, fins al nou emplaçament de la planta terrestre de gas.
Per molt que canvien el lloc de la planta terrestre, no canviaran el nostre pensament.

Així doncs, des del Casal Aixumara, volem mobilitzar tota la joventut per a que el dia 16 de Novembre demostri que no vol hipotecar el seu futur amb aquest projecte!!!



Perquè no ho volem!!!!!! NO AL PROJECTE CASTOR!!!!

diumenge, 9 de novembre de 2008

2.000 persones demanen l'oficialitat del català a la Catalunya Nord

Unes dues mil persones van participar ahir a la tarda en la manifestació de cloenda del Correllengua a Perpinyà. La marxa va recórrer els carrers més cèntrics de la ciutat i s'hi van cridar majoritàriament consignes en defensa de l'oficialitat del català. Joan Puigcercós, president d'ERC, va assistir-hi i va anunciar que al desembre es formalitzarà oficialment l'entrada de la màxima institució nord-catalana, el Consell General dels Pirineus Orientals, a l'Institut Ramon Llull.

La manifestació va començar a les quatre de la tarda a la plaça Catalunya i va transcórrer enmig d'un ambient festiu i amenitzat pels tambors i les actuacions de castellers i bastoners. Entre els missatges inclosos a les pancartes hi havia la que encapçalava la manifestació, 'Esborrem el tractat dels Pirineus', signat per les monarquies francesa i espanyola el 7 de novembre de 1659 i que va significar la fractura territorial de la nació i el començament de l'assimilació francesa de Catalunya Nord. La clausura del dotzè Correllengua ha protestat contra aquest tractat (del qual l'any que ve es commemoraran tres-cents cinquanta anys) i ha reivindicat el paper dels nord-catalans en la defensa de la llengua.

A banda la manifestació, enguany els organitzadors hi han introduït un element nou: una marxa de torxes a les vuit del vespre des del Castellet fins a la Casa Musical, on es va fer el concert de Mus-CAT, 100 grammes de tête i la Gossa Sorda.

Correllengua 2008

Enguany, més de quatre-centes poblacions i barris han celebrat el Correllengua, que va començar el 28 de juny al monestir de Sant Miquel de Cuixà (Conflent). Amb tot, el secretari de la CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua), Jordi Ametller, ha criticat en declaracions a VilaWeb la 'minsa sensibilització dels ajuntaments' del Principat i el poc suport que van rebre les 1.200 peticions enviades a consistoris perquè celebressin actes del Correllengua. 'Si per promoure la llengua hem rebut tan poques adhesions, realment queda molta feina per fer al país'. L'any que ve, segons que ha avançat Ametller a VilaWeb, la sortida del Correllengua serà al cim del Canigó el 23 de juny, coincidint amb l'encesa de la flama.

L'organització de l'esdeveniment és a càrrec de la CAL, ACPV, el Casal Jaume I de Perpinyà i la Federació d'Entitats en Defensa i Promoció de la Cultura Catalana de Catalunya Nord.

[Font: Vilaweb]