dijous, 28 de novembre de 2013

5è aniversari del Casal Aixumara


L'any 2008 va començar el camí del Casal Aixumara, aquest any fem el nostre cinquè any teixint alternatives. I volem celebrar-ho amb tots vatros amb una tarda-nit ben intensa:

19:30h Presentació del documental "Llavors de llibertat. Cala i la generació oblidada" amb el codirector Josep Sabaté, a la Cisterna del Vall.
21:00h Sopar popular.
22:00h Correbars amb la xaranga "No mos aclarim" des de la Cisterna del Vall al Bar Moreno, La Volta i La Cafe.
24:00h Festa al Cuc Sonat amb el punxadiscos DJ Xibeka.

IMPORTANT: els tiquets s'han d'adquirir al Bar Moreno, La Cafe i La Volta. Preu: 8€ (inclou sopar i correbars).

dijous, 19 de setembre de 2013

Crònica de la 3a Festa Estellés a Alcanar

3a Festa Estellés a les Terres de l'Ebre i del Sénia 

A les 21:30 hores, amb molta puntualitat, el Remei d’Alcanar començava a omplir-se de gent. Gent de moltes edats, jóvens que per primera vegada s’atansaven a la Festa del poeta de Burjassot, cares conegudes del món cultural del nostre territori i també assidus a les Festes Estellés anteriors de Campredó, al 2011, i d'Ulldecona, al 2012. Molta gent d’Alcanar, també d’Ulldecona, Vinaròs, Benicarló, Amposta o Campredó fins arribar a gairebé seixanta persones. Un èxit participatiu que mostra l’interès que desperta Vicent Andrés Estellés arreu del país.

La Festa Estellés d’enguany estava emmarcada en el Correllengua 2013 al nostre municipi. Era també el punt d’inici de les celebracions del cinquè aniversari de “Lo Casal Aixumara”, que s’allargaran durant la propera tardor i primavera. Vam començar l’acte donant la benvinguda als participants. Tot seguit, el regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Alcanar, Alfons Montserrat, va dur a terme una breu intervenció i Emigdi Subirats va presentar la biografia d’Estellés. A continuació, i a mesura que els plats anaven omplint la taula, els participants van anar recitant poemes i fragments de l'obra del poeta com: l’Ofici, El Vi, Assumiràs la veu d’un poble, Testament mural… Aquests textos i molts d’altres van sonar en el meravellós entorn que ens oferia l’Ermita del Remei d’Alcanar.

Des del Casal Aixumara valorem molt positivament l’acte, tant el desenvolupament com la participació, la qual cosa ens dóna molta força per continuar treballant pel nostre país i la nostra cultura. Esperem que la Festa Estellés torne a Alcanar i que mentrestant puguem seguir celebrant, entre altres, actes culturals.

Alcanar, 17 de setembre del 2013

Festa Estellés

dimarts, 27 d’agost de 2013

3a Festa Estellés

3a Festa Estellés a les Terres de l'Ebre i del Sénia


Vicent Andrés Estellés va ser un periodista, escriptor i poeta que va nàixer a Burjassot el 4 de setembre de 1924 i va morir a València el 27 de març de 1993. Entre la seua extensa obra destaquen llibres com Mural del País Valencià o Llibre de Meravelles. Enguany, quan es compleixen vint anys de la mort del poeta del poble, la Festa Estellés arriba a Alcanar. Després de dos edicions amb molt d'èxit (la de Campredó, el 2011, i  la d'Ulldecona, el 2012) la Festa Estellés se celebrarà en dos parts, la primera serà el 14 de setembre a les 21:30 h a l'Ermita del Remei d'Alcanar i  la segona serà el 21 de setembre a Móra d'Ebre.
La Festa Estellés d'Alcanar és un sopar popular durant el qual la gent podrà recitar poemes del poeta de Burjassot. A més a més, gaudirem d'una col·laboració musical en directe en què s'interpretaran fragments de l'obra d'Estellés. El preu del sopar amb productes de la terra és de 15 €.

És molt important que per assegurar l'èxit de l'edició d'enguany a Alcanar tothom s'inscriga o bé, a la Biblioteca d'Alcanar o a la Biblioteca de Les Cases, o bé al següent formulari: Formulari d'inscripció

Organitza: Lo Casal Aixumara | Òmnium Cultural Ilercavó
Col·labora: Biblioteca Trinitari Fabregat | Regidoria de Cultura | Comissió 11 de setembre de les Terres de l'Ebre

dijous, 25 de juliol de 2013

Presenten a Vinaròs la Cadena Humana del País Valencià

[Font: Vilaweb]

Presenten a Vinaròs la Cadena Humana del País Valencià 

Tindrà lloc el mateix dia 11 de Setembre, a l'hora simbòlica de les 17:07, i el músic Carles Santos serà qui l'enllaçarà amb la Via Catalana, just en el límit amb Alcanar 

Dimecres 24, a les 11 hores, ha estat presentada a la Casa de la Cultura de Vinaròs la Cadena Humana del País Valencià per la llengua i la llibertat. Hi han intervingut representants de l'Assemblea Nacional a Vinaròs, al País Valencià i a les Terres de l'Ebre, així com un representant d'Acció Cultural, que és l'entitat que coordina els aspectes tècnics de la Cadena al País Valencià. 

El jove Sergi Padial, de la plataforma vinarossenca que convoca l'acte, ha explicat les raons de la convocatòria a Vinaròs, com a poble que uneix el País Valencià amb el Principat, i ha donat pas als altres representants. Toni Infante, de l'Assemblea Nacioanl al País Valencià, ha explicat el procés dut a terme des de la gran manifestació del passat 11 de Setembre a Barcelona, i com el País Valencià no podia quedar al marge, ni que fora a nivell més limitat. Infante ha informat sobre com aniria la Cadena Humana a Vinaròs, del moment simbòlic, les 17 hores, 07 minuts, que fa referència a la data de la batalla d'Almansa, en què es realitzarà aquesta cadena humana, i que serà el compositor i músic vinarossenc Carles Santos qui es donarà la mà amb el representant del Principat, en el punt on s'uneix el municipi del Baix Maestrat amb Alcanar. 

En nom d'Acció Cultural ha intervingut el seu delegat a les comarques de Castelló, Antoni Royo. Aquest ha explicat com, a petició de molts socis de l'entiat, i també d'Òmnium Cultural, l'organització germana del Principat, Acció Cultural ha acceptat amb molt de gust fer-se càrrec de la part tècnica i organitzativa de la Cadena al País Valencià. Royo ha animat totes les persones que vulguen participar-hi a inscriure's en http://www.acpv.cat/web/cadena-humana-valenciana-per-la-llengua-i-la-llibertat, i ha explicat que s'organitzen autobusos des de la Plana, tant des de Vila-real com des de Castelló, així com des de València. 

Tot i això. tant el delegat d'Acció Cultural com Toni Infante han advertit de la dificultat que suposa haver de fer la convocatòria en un dia feiner al País Valencià, fet que impedirà l'assistència de moltíssimes persones que haurien volgut participar-hi. 

Finalment, Marcel Guiu, coordinador de l'Assemblea Nacional a les Terres de l'Ebre, ha explicat els plantejaments de l'ANC, i ha deixat clar que "tot i treballar en aquests moments per aconseguir la independència del Principat de Catalunya, en cap moment no ens volem oblidar de la resta de la nació"

 

dijous, 20 de juny de 2013

Som Cims - La Foradada


El proper dissabte 22 de juny s'ha organitzat una ascensió fins a La Foradada. Aquesta ascensió, emmarcada dintre de la campanya "Som Cims", ha estat organitzada per diversos col·lectius del territori.

Dissabte 22 de juny a les 17:00h 
Lloc de trobada: C/Reial - Les Ventalles (al costat de la Bassa de les Ventalles)

*Cal portar calçat adequat, aigua, alguna cosa de menjar i frontals o llanternes per si es fa fosc durant el descens.

dimarts, 30 d’abril de 2013

Bangladeix: alts beneficis, sous miserables

Article original de Vilaweb. Bangladeix: alts beneficis, sous miserables.

La mà d'obra barata i la poca qualificació que requereix la confecció fan que grans multinacionals de la moda s'instal·lin a Bangladeix · Ja s'han trobat prop de tres-cents morts per l'esfondrament d'una fàbrica tèxtil a la capital

El desastre de la setmana passada a Bangladeix, on es va esfondrar un edifici de tallers tèxtils, va deixar 292 morts i més d'un miler de ferits, xifres que encara augmentaran. Aquest fet ha posat damunt la taula les penoses condicions laborals del país, amb la complicitat del govern i les grans marques de moda occidentals. Bangladeix és el segon exportador mundial de roba, després de la Xina. El sector de la confecció hi acapara el 80% de les exportacions anuals, amb uns ingressos de més de 16.000 milions de dòlars, i ocupa més de tres milions de treballadors, dones sobretot.

Tallers com aquests que es van ensorrar subministraven productes barats a tot un seguit de companyies: Mango, Primark, Benetton, El Corte Inglés... Diversos factors fan que Bangladeix sigui un dels principals exportadors mundials de roba, segons que explica Albert Sales, portaveu de la campanya Roba Neta de Setem. La confecció requereix poca qualificació professional i una maquinària molt lleugera i barata. La inversió, doncs, és baixa i el cost de mà d'obra és el que fa de més bon reduir. A Bangladeix ja hi ha els sous més baixos del món: fins fa pocs anys, el salari mínim era de 16 euros el mes. Si avui s'acosta a 30 euros és gràcies a unes mobilitzacions obreres multitudinàries, seguides d'una forta repressió.

L'incendi i esfondrament de l'edifici de tallers tèxtils la setmana passada no és pas cap cas aïllat. N'hi ha hagut de semblants durant molts anys. 'Hi ha un degoteig constant d'accidents, incendis, esfondraments, condicions totalment inadequades per a l'activitat industrial –explica Albert Sales–. A més, els edificis sovint han crescut sense cap mena de control, i s'han construït pisos il·legals per damunt dels edificis. Tot això, amb un cert apadrinament de les institucions públiques, perquè els governs successius de Bangladeix han cercat sempre la competitivitat internacional: exportar, entrar divises i aplicar mesures draconianes en l'activitat laboral.'

Sales insisteix a dir que, malgrat que moltes de les empreses traslladades a Bangladeix fan bandera de la responsabilitat social empresarial, 'és evident que deixa molt a desitjar'. S'hi fan unes auditories que s'haurien d'encarregar de supervisar si es compleixen els estàndards mínims laborals, però Roba Neta considera que són totalment insuficients. 'Fa anys que publiquem informes denunciant i posant en evidència les mancances de la responsabilitat social empresarial i de les auditories. I no parlem únicament de seguretat laboral, sinó també de compliment de les jornades laborals, cosa que no fan', es queixa Sales, que considera primordial de continuar fent pressió sobre les grans empreses perquè donin veu als sindicats i treballadors i es prenguin 'mesures de debò'. 'Però això té un cost: implica que les empreses renunciïn als avantatges que tenen gràcies al context precari.'

Mentrestant, centenars de treballadors han tornat a mobilitzar-se per exigir un augment de sou. Abans-d'ahir hi va haver una gran vaga, i ahir protestes als carrers. De moment, ja hi ha hagut tres morts i una desena de ferits arran de la repressió de la policia.

dijous, 25 d’abril de 2013

La nació, que l'ANC no hauria de confondre

Article de Vicent Partal publicat originalment a Vilaweb el dia de Sant Jordi del 2013. http://www.vilaweb.cat/editorial/4107858/nacio-lanc-hauria-confondre.html

Era escrit que havia de passar un dia o un altre. L'ANC ha rebutjat d'integrar com a igual l'ANC de Mallorca. Com a igual vull dir com ho són les d'Osona, l'Empordà o Ciutat Vella a Barcelona, per exemple. La polèmica és desafortunada i l'explicació, encara més. Quan l'ANC redueix un debat profundament polític a una qüestió administrativa no demostra la categoria que se n'espera. Darrere l'embolic no hi ha únicament divergències tècniques i el debat no es pot enllestir com si això fos una finestreta burocràtica. Des de Mallorca, a l'ANC, li presenten un envit polític que pot no agradar, que pot fer nosa i tot, però que és inevitable: quina és la nació dels catalans? Un envit que no mereix una simple resposta displicent.

L'independentisme català modern sempre ha defensat que els Països Catalans complets som la nació: de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, per a dir-ho d'acord amb aquell eslògan tan eficaç. És evident que l'ampliació sobtada de la base política i sociològica de l'independentisme s'ho ha emportat, això. El preu de la independència de Catalunya és deixar-ne fora els territoris que no són el Principat. Clarament. I, si em permeteu de dir-ho així, lògicament. La fase multitudinària de l'independentisme ha fet que s'hi acostàs i el fes possible la majoria de la població, aquella que no ha sentit els Països Catalans com a marc d'actuació i que en canvi és massa sensible a les manipulacions i escenificacions que presenten el País Valencià i les Illes --la resta encara para més lluny-- com si fóssem un cos estrany, que fa mal d'entendre. 

Les coses són com són, i no cal fer-hi voltes. Com va dir Joan-Lluís Lluís en un dels millors articles que aquest diari haja publicat mai, des de fora del Principat ara mateix volem que d'Alcanar a la Jonquera, si pot ser avui millor que no demà, aparega una república independent que siga motor, far, refugi de tots. No em barallaré demanant coses absurdes ni conec ningú disposat a fer-ho. Però em barallaré, ara i sempre, per allò que és bàsic, per allò que em fa entendre el món. ´

I entre aquestes nocions bàsiques hi ha que la nació no és l'estat. M'ho van ensenyar quan encara era un xiquet, habitant de la fosca Espanya franquista. Em van dir i vaig entendre que l'estat és una construcció política i la nació un espai de pertinença, que els estats canvien però que les nacions no, que l'estat és una administració i la nació un sentiment. Em van aclarir que jo era valencià de nació i espanyol d'estat i que això darrer podria canviar algun dia. Però que en canvi no canviaria mai, mentre jo volgués continuar formant-ne part, la nació que em donava la llengua, sí, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. 

Molts catalans ara són a un pam de canviar d'estat, però no haurien de confondre el pas que faran: no canviaran de nació perquè deixen de ser administrativament espanyols. Acceptar això voldria dir que accepten que ara són espanyols. 

Quan veig això que ha passat amb l'ANC de Mallorca, doncs, vull dir que per mi allò que valia aleshores val avui. L'estat català que és a punt de nàixer anirà d'Alcanar a la Jonquera i serà el segon estat de la nostra nació --car Andorra sempre serà el primer--. Serà un pas endavant monumental per a tots, segurament el més gran que haurem fet mai i lògicament haurà de tenir en compte els seus límits, en tot allò que reclame límits però només si és que alguna circumstància en reclama els límits. 

Però els nacionals catalans, visquem fora d'aquell estat o dins, no hauríem d'oblidar mai aquella elemental explicació que diu que la nació i l'estat no són la mateixa cosa. Als partits, als grups culturals, als diaris, als cantants i les organitzacions sindicals, als teatres itinerants i les televisions, als escriptors o als pediatres agrupats, a les universitats o a les esglésies, als grups de diables i als muixeranguers ningú no els podrà obligar mai a respectar els límits d'un estat, la república catalana, que només serà l'expressió més contundent de la voluntat del nostre poble. Que és molt, però que no és tot. 

Simplement perquè si ho fessen, si tan sols per un moment posassen l'estat, qualsevol estat i fins i tot el nostre, per damunt de la nació aleshores donarien la raó als qui avui afirmen que per damunt de la voluntat de la nació que som hi ha l'estat al qual pertanyem. Que encara avui, dia de Sant Jordi de 2013, seria Espanya. 

PD. Per a entendre el cas i els seus matissos us recomane que llegiu l'article del Pere Cardús, amb les opinions de Carme Forcadell i Maria Antònia Font.

divendres, 12 d’abril de 2013

I Jornades del món Rural

I Jornades del món Rural
Construint sobirania alimentària

Dissabte 27 d'abril
Serveis Agraris "Joan Gil" d'Alcanar (Avinguda Catalunya, 64)
a les 18:00h
Taula rodona Andreu Camprubí i Esther Vivas.
Banc de Terres i cooperatives de producció amb Andreu Camprubí (membre del Risell sccl)
Sobirania alimentària i consum responsable amb Esther Vivas (activista social i membre de CEMS)

Diumenge 28 d'abril
a les 10:00h
Sortida a l'Ermita del Remei. Plantació de flora autòctona.
a les 12:00h
Dinar de germanor

Dilluns 29 d'abril
a les 15:00h
Plantació de flora autòctona a les Cases d'Alcanar. Jornada de portes obertes a l'escola (hort ecològic)


+info: www.casalaixumara.cat
Organitza: Ajuntament d'Alcanar
Col·labora: Casal Aixumara

Esdeveniment al Facebook



dilluns, 8 d’abril de 2013

dimecres, 6 de març de 2013

'Els somnis de Chávez, els nostres somnis'


Avui que Chávez ha mort, i ha mort en pau, cal fer memòria del seus somnis. Somnis que són els nostres. Els dels que vam perdre les batalles a la nostra terra, des del 1707 fins al 1939. Als que van perdre les batalles des del 1492 fins fa ben poc. Els somnis de Basset, de Bolívar, de Companys i Macià, els somnis d'Allende, els somnis de Guillem. Avui germinen i estan vius. Caminant per Amèrica, terra dels lliures.

Recordem. Amèrica Llatina al anys vuitanta. Les nacions supervivents de les brutals dictadures imposades a sang i foc estan sota la doctrina del shock. Privatitzacions, acomiadaments, emigració, violència i pobresa a tot arreu. Veneçuela es considerada l'oasis: rica, democràtica i pacífica. El mirall esclata dramàticament al 1989 quan es produeix el Caracazo, la rebel·lió espontània i massiva contra les polítiques neoliberals del Fons Monetari Internacional. Les masses de les faveles, els barris, baixen a la ciutat a prendre per la força tot el que els han furtat durant segles. El govern de Carlos Andrés Pérez envia l'exèrcit a controlar les revoltes. Al menys tres mil veneçolans són assassinats en un bany de sang avalat pels governs de Bush pare i de Felipe González. És el detonant pel moviment bolivarià. Chávez, els militars nacionalistes i l'esquerra es juren passar a l'acció contra el Sistema. 

Després de dues fracassades insurreccions i tres anys a les presons, l'aliança entre els militars patriotes i l'esquerra disposa d'una popularitat sense precedents. Els analistes coincideixen en que els bolivarians han obtingut l'hegemonia als cors i les ments del poble veneçolà. Amnistiats per la pressió popular i sense mitjans econòmics obtenen un extraordinari 56,2% de vots a les eleccions presidencials de 1998. El bipartidisme es desmorona. Els grans poders nacionals i internacionals es sacsegen, però estan segurs que Chávez és només un altre populista fàcilment controlable. Discursos i paraules boniques. Fum pensa el Poder. A València un xicotet grup d'amics comencem l'enamorament amb Veneçuela. Des del primer moment i contra tots, confiem plenament en la sinceritat del moviment. Durant anys es riuen de nosaltres. Que riguen doncs.

La primera mesura és iniciar la consulta al poble en un procés constituent per construir entre tots la nova república. Una nova constitució que es declara profundament independentista, llatinoamericanista, democràtica i en favor de la justícia social. Paper mullat pensen els de sempre. 71,78% d'aprovació en referèndum.

Conta Chávez que a les primeres recepcions del nou govern amb les forces econòmiques va viure una experiència del que és veritablement el Poder. Conta que es va reunir amb l'home més ric de Veneçuela i que aquest el va felicitar per la nova presidència i li va oferir tot el suport del seu imperi empresarial mediàtic i polític. Al despedir-se li va entregar una noteta. Quan Chávez la va llegir va veure un llistat de noms. El llistat de ministres que el Poder volia. Aquesta nota va acabar a la paperera. La guerra començava.

Començava la guerra pels recursos, per la distribució de la riquesa 
Llei de terres, llei d'hidrocarburs. Control als latifundistes, control a les multinacionals. El canvi era real. No tardaria molt en esclatar la reacció del Poder. Demonització als mitjans, sabotatge a tots els nivells de l'Estat. I l'onze d'abril del 2002 franctiradors de la CIA assassinen xavistes i antixavistes que manifestaven al carrer. L'alta jerarquia militar, econòmica, eclesial i els governs de Bush fill i José María Aznar executen un cop d'Estat. Chávez és detingut pels colpistes i el seu govern entra en la clandestinitat. Es deroga la constitució, el poder executiu, el poder legislatiu i el poder judicial. Es tanca la televisió pública. S'autojuramenta com a nou president el president dels empresaris Pedro Carmona. És la fi de la democràcia. El pla ha eixit millor que l'esperat. En 24 hores tot el govern ha sigut desmantellat. Com al 1989, les masses pobres dels barris, sense líders, ixen al carrer en massa. Es dirigeixen cap a les bases militars. Exigeixen, indignats, el retorn del president i la democràcia. I es produeix el miracle. Els militars no utilitzen les seues armes contra el poble. Contra tot pronòstic els oficials mitjans i les tropes s'uneixen a les masses i giren la seua força contra els generals colpistes. En només 48 hores el Cop d'Estat ha sigut neutralitzat, el president rescatat i es torna al fil constitucional i a l'Estat de Dret. Salvador Allende i Lluís Companys, des d'enllà en la Història s'admiren i enorgulleixen del poble veneçolà. Els seus somnis germinen a llunyanes terres. A València amb el company Vicent rebem la notícia per ma mare. No ens ho podem creure. Veneçuela és una terra de miracles. Algun dia la nostra terra també ho serà somniem desperts.

La Història continua. Al 2003 una vaga empresarial destrossa l'economia. El poble i el govern resisteixen i es recupera la producció petroliera de les mans de les elits. La primera reserva mundial d'hidrocarburs passa a les mans de la nació veneçolana. Al 2004 l'oposició utilitza el nou mecanisme constitucional: el referèndum revocatori. Chávez el guanya amb el 59,1% de vots. Després de sis anys de resistència, per primer cop pot començar a governar. Els primers plans són Barrio Adentro i Misión Robinson per erradicar l'analfabetisme i estendre la sanitat pública als sectors majoritaris. Així començarà el govern bolivarià a governar. Comencem a viatjar a Veneçuela per conèixer-la de primera mà.

L'Aliança Bolivariana de les Amèriques, Unasur, CELAC, una nova Amèrica Llatina
Al 2013, quinze anys després de l'arribada del moviment bolivarià al govern, Amèrica Llatina i Veneçuela mostren un rostre completament diferent. Lluny queden les dictadures, l'emigració massiva, les privatitzacions, les revoltes i el caos. Ha nascut Telesur per equilibrar a CNN i TVE. Han sorgit l'Aliança Bolivariana per les Amèriques, UNASUR i la CELAC com alternatives a l'OEA i l'ALCA. L'ONU felicita a Veneçuela per acomplir les metes del mil·leni. El creixement econòmic per aquest any es preveu del 6%. El Producte Interior s'ha triplicat en aquests deu anys. La pobresa s'ha reduït a menys de la meitat. MERCOSUR que agrupa Brasil, Argentina i Uruguai és ja la cinquena economia mundial. Sí, la cinquena economia mundial. Lluny queden les repúbliques bananeres, el populisme i l'emigrant sudaca. Amèrica Llatina és avui una l'únic pol al planeta que uneix sobirania, justícia social, democràcia, pau i prosperitat creixent. Però tot això no és res al costat del dret de ser éssers humans lliures. I és ací on un parell de valencians fa anys que visquem compartint els destins, els patiments i els anhels del poble de Veneçuela.

Aquesta Amèrica Llatina ha viscut una llarga nit de 500 anys. Una nit de foc, tenebres i barbàrie iniciada al 1492. Cinc segles de foscor, esclavitud, guerra i humiliació, en els quals la resistència dels pobles americans mai ha cessat. Hi ha en aquesta part del món, però, una nació doblement miraculosa. No és per atzar que les dues independències d'Amèrica, la del segle XIX i la del segle XXI van naixer a Veneçuela. Bolívar va alliberar fa dos segles el continent del jou del Regne d'Espanya. Però és Chávez qui ha pogut veure acomplir-se i materialitzar-se els somnis d'independència i justícia social en una Amèrica Llatina lliure.

Els somnis de Guicaipuro, de Bolívar, de Martí, del Ché, d'Allende, de Basset, de Macià, de Companys i de Guillem avui estan vius a l'Amèrica Llatina. Aquests somnis nostres, els dels avantpassats nostres, els dels perdedors de sempre. Els somnis que somniem per la nostra terra els hem pogut viure a Veneçuela. Li devem això a Chávez. Li ho devem això especialment al poble més humil de Veneçuela. Ens ha mostrat el camí. I hem aprés que als que moren per la vida no els podem dir morts.

Escrit en la nit del cinc de març de 2013 al barri de El Guarataro, Caracas. Sentint el piano de Carles Santos i les dolçaines i gaites de Vinaròs que ploren a la mort. Mentre, fora al carrer milers de veus clamen al cel i la terra. La vida segueix.

dissabte, 23 de febrer de 2013

L'operació Garzón a Alcanar

El passat 15 de febrer, va tenir lloc als Serveis Agraris, la presentació del documental "L'Operació Garzón contra l'independentisme català". En aquest vídeo Eduard López i el benicarlando Jeroni Salvador expliquen en primera persona, els dies amargs viscuts aquell 1992. En aquest link: vimeo.com/46346850, podeu veure el documental sencer (60' Aprox.).

L'Operació Garzón. Alcanar from quiqueralt on Vimeo.

dimarts, 29 de gener de 2013

"Operació Garzón contra l'independentisme català" a Alcanar

El proper divendres 15 de febrer, a les 20:00h, es projectarà, als Serveis Agraris d'Alcanar, el documental promogut pel portal web de l'Esquerra Independentista, Llibertat.cat.

Esdeveniment al Facebook:
http://www.facebook.com/events/124502804389123/?ref=3
Operació Garzón contra l'independentisme català

Un documental sobre l'altra cara de Barcelona 92

L'ant 2012, coincidint amb el vintè aniversari de l'Operació Garzón als Països Catalans, Llibertat.cat, amb el suport d'entitats i associacions com Memòria contra la Tortura i Alerta Solidària, va posar en marxa el documental Operació Garzón contra l'independentisme català per abordar la persecució de l'independentisme del 1992 en el marc del 20è aniversari dels Jocs Olímpics.

Creiem que enmig de tota la febre d'aniversari, cal ser rigorosos i recordar la cara més oculta dels Jocs, com va ser l'Operació Garzón i la ràtzia repressiva contra l'independentisme català. Un total de 38 independentistes van patir una persecució indiscriminada acusats de pertànyer a Terra Lliure, que es mantenia activa malgrat l'autodissolució de la IV assemblea de l'organització armada.

El jutge Baltasar Garzón, ara condemnat a 11 anys d'inhabilitació per les escoltes del cas Gürtel, va aprovar la incomunicació dels detinguts a les dependències de la Guàrdia Civil, un període durant el qual els independentistes van ser torturats. El jutge però, va ignorar les tortures de què van ser objecte els detinguts tot i que declaraven davant seu haver partit maltractaments. El magistrat, coneixedor de les denúncies i de l'estat del detinguts, es va valdre de les declaracions extretes sota tortura per part de la Guàrdia Civil per instruir un sumari que implicava desenes de persones.

Garzón va vulnerar així els drets humans amb l'Operació Garzón, tal com sentenciaria el Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg 12 anys després, condemnant l’estat espanyol per haver vulnerat l’article número 2 de la Convenció contra la Tortura en haver-se negat a investigar les denúncies per maltractaments tot i les evidències existents. L’aparell polític i jurídic del moment, però, no s'han assegut mai, de moment, al banc dels acusats.

Tindrem informació d'arreu que ens recordarà l'efemèride, amb pàgines de diaris i programes a la ràdio i a la televisió lloant la celebració dels Jocs a Barcelona. 

Per això, cal un documental.
Un documental que recordi l'altra cara de les Olimpíades del 92.
Que recordi el moviment de protesta contra Barcelona 92.
Que recordi el desplegament militar que hi va haver arreu del país.
Que recordi l'actuació de Baltasar Garzón.
Que denunciï l'ús i la pervivència de la tortura com un sistema de destrucció dels detinguts.
Que doni veu als independentistes que van patir la seva actuació i que de ben segur no en tindran als espais oficials.

dimarts, 22 de gener de 2013

'Així t'escau la melangia' nou disc de Meritxell Gené

Meritxell Gené, qui ens va acompanyar a Alcanar ja fa uns quants anys, ha llançat un nou projecte de microfinançament a la xarxa Verkami. Esperem que pugueu donar-li un cop de mà, així, de ben segur, tornarà a presentar el seu nou disc al nostre poble.