dilluns, 7 de setembre del 2009

Membres de la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l'Ebre pengen una senyera independentista al monument feixista de Tortosa


Membres de la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l'Ebre pengen una senyera independentista al monument feixista de Tortosa

Els activistes reivindiquen el dret a l'autodeterminació dels Països Catalans i denuncien les pressions contra el poble d'Arenys.

Denuncien que 70 anys després de la Batalla de l'Ebre el feixisme continua present tan a nivell simbòlic com legal, amb una Constitució espanyola antidemocràtica que no permet el dret a l'autodeterminació.

Diversos membres de la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l'Ebre han penjat una estelada al monument feixista que hi ha al riu Ebre al seu pas per Tortosa. Amb aquesta acció s'ha volgut denunciar la criminalització que des de fa setmanes els partits espanyolistes estan realitzant contra el poble d'Arenys de Munt (el Maresme) i reivindiquen que sense dret a l'autodeterminació no hi ha democràcia, ja que el dret a decidir sobre la pertinença a un estat, està fins i tot internacionalment reconegut.

Les entitats integrants a la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l'Ebre denuncien que 70 anys després de la Batalla de l'Ebre i de la victòria feixista les conseqüències de 40 anys de dictadura militar són palpables a molts nivells: a nivell simbòlic, amb la presència de monuments com el que hi ha a Tortosa; i també a nivell legal, amb una Constitució antidemocràtica que enlloc de garantir dreta a les ciutadanes i ciutadans de l'Estat espanyol recorda cada dia quins són els límits de les nostres llibertats individuals i col·lectives. D'altra banda també celebren que l'alcalde de Tortosa Ferran Bel, juntament amb altres polítics, hagi subscrit un manifest de suport a la iniciativa popular.

Des de la Comissió es convoca a tota la ciutadania indignada a participar en la Marxa de Torxes del proper 10 de setembre i a prendre la iniciativa, just quan gran part de la classe política té poca valentia per a afrontar reptes.

dimecres, 2 de setembre del 2009

Marxa de Torxes. 10 Setembre. Tortosa



La vespra de la Diada s'ha organitzat una Marxa de Torxes i un acte reivindicatiu a Tortosa, amb jotes, gralles, dolçaines i l'actuació de Saragatona i Naia.

La lectura del manifest anirà a càrrec de Pere Pérez, sindicalista i treballador a l'empresa Antaix.


Amb el lema "ni estatuts ni constitució: autodeterminació", diverses entitats del territori han organitzat per segon any un Onze de Setembre de manera unitària, repetint la Marxa de Torxes a Tortosa i diversos actes coordinats a altres pobles.

Després de l'èxit dels actes organitzats per la Comissió Onze de Setembre de les Terres de l'Ebre l'any passat - commemorant els 300 anys de la caiguda en mans borbòniques de les Terres de l'Ebre - enguany s'ha volgut continuar amb el treball realitzat. La Marxa de Torxes se celebrarà el 10 de setembre al vespre i sortirà del Castell de la Suda fins al Mercat del Peix on hi haurà diversos parlaments i música popular.

La lectura del manifest anirà a càrrec de Pere Pérez, secretari del comitè d'empresa d'Antaix, representat els treballadors afectats per EROs; també hi haurà la intervenció de joves amazics que des de fa anys viuen a les Terres de l'Ebre i se sumen als actes sumant la lluita del seu poble; a nivell musical hi haurà les actuacions de Saragatona i del grup de música tradicional Naia (l'Horta).



Les entitats convocants han volgut posar l'accent sobre les retallades estatutàries, els pactes sobre el finançament i els límits que imposa la Constitució Espanyola, herència d'un règim feixista que fa justament 70 anys que va arribar a l'Ebre i que perdura, no només amb monuments sinó en molts aspectes de les nostres vides: a nivell polític, econòmic i social. El fet que el 2009 s'hagin complert 70 anys de la Batalla de l'Ebre servirà per a fer memòria històrica, denunciar l'herència del feixisme i homenatjar les persones que al llarg de la història han lluitat per les llibertats nacionals i socials dels Països Catalans. I reivindiquen la importància de la societat civil per a defensar el territori, els drets socials i nacionals dels Països Catalans, davant la poca valentia de la classe política.

A la comissió hi participen: Òmnium Cultural, l'Associació Cultural Soldevila (Campredó), Maulets de les Terres de l'Ebre, el Sinicat d'Estudiants dels Països Catalans (Terres de l'Ebre), el Casal Popular Panxampla (Tortosa), La Sirga (Tivenys), el Casal Popular del Sénia (Vinaròs), la Coordinadora Obrera Sindical - COS i el Casal Aixumara (Alcanar), què s'han incorporat enguany, i cal recordar que a Comissió queda oberta al teixit social de les nostres terres.

dilluns, 31 d’agost del 2009

11 de Setembre a Alcanar


Com ja venim anunciant durant enguany l'11 de Setembre serà festa grossa a Alcanar, els actes que s'han organitzat conjuntament entre 'Lo Casal Aixumara' i l'Ajuntament d'Alcanar els trobareu a continuació, a més també podeu descarregar-vos lo cartell des d'aquí.

17:00h II Torneig de Guinyot '11 de Setembre'.
Inscripcions a: Cafeteria Catalunya, La Volta, Bar Moreno, Forn de Marià, Bar La Ràdio i Bar Pepet. 5€ per parella. Hi haurà un lot de productes de la terra per a la parella guanyadora.
Lloc: Plaça del Centre Cívic

20:00h Cercavila per diversos carrers del poble amb els Gegant i dolçainers d'Alcanar.
Lloc: Plaça del Centre Cívic

21:00h Sopar popular. 1€
Lloc: Plaça del Centre Cívic

23:ooh Cercabirres. 5 birres x 5€.
El recorregut serà: Bar Moreno, Cafeteria Catalunya, La Volta, Bar Pepet i Centre Cívic

00:00h Correfoc amb els dimonis d'Alcanar 'Fot-li foc!'.
Lloc: Plaça del Centre Cívic

00:00h Concerts amb La Màfia del Rock i Contracop. Hi haurà música fins a la matinada
Lloc: Centre Cívic

dimecres, 26 d’agost del 2009

II Torneig de Guinyot '11 de Setembre'


Ja fa gairebé un any que el col·lectiu "Lo Casal Aixumara" començava la seua aventura organitzativa, la primera activitat va ser la organització i potenciació d'una festa tan nostrada com és l'11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, i en autèntica decadència al nostre poble.
Enguany la nostra fita és dinamitzar molt més esta festa i aconseguir que la gent hi participe de forma activa. Igual que l'any passat, enguany tornem amb el 'Torneig de Guinyot' que se celebrarà lo mateix divendres 11 de Setembre a partir de les 17:00h a la Plaça del Centre Cívic. La inscripció (5€ per parella) es podrà realitzar als següents llocs: 'Bar Paella', 'Bar Moreno', 'Cafeteria Catalunya', 'Cafeteria La Volta' i algun altre lloc per concretar. També podeu fer-mos saber la vostra confirmació a través d'un correu electrònic.

Properament vos farem arribar tota la informació referent a la resta d'actes, Cercavila amb dolçaines i gegants, Cercabirres, Sopar Popular, Classes de Rock per als més xicotets, Bitlles Catalanes, Correfocs, Concerts, Música del país...

dilluns, 24 d’agost del 2009

Ànims Cesk!

Durant les dos últimes setmanes, el cantautor català, Cesk Freixas, ha rebut dos intents de censura per part de dos partits polítics de caire espanyolista, Ciudadanos i el Partit Popular han volgut censurar la seua actuació al festival Acústica de Figueres. Cesk Freixas va visitar la nostra població durant les passades festes d'Octubre, aviat en farà un any. Des d'aquí mostrem tot el nostre suport cap a una de les veus més reconegudes del panorama de cantautors del país, i un treballador per a la consciència de classe i país. Endavant les atxes Cesk. A continuació hi trobareu el seu comunicat.

Aquests dies sento impotència. És trist veure com funciona la política. Més trist és veure com i perquè menteixen els qui la fan. Quan ho veus de fora és diferent: penses que al món hi ha molt poca sort, t'animes a solidaritzar-te i et quedes tranquil. Més o menys és això, però és el que té la normalització del mal funcionament de la democràcia. Quan ho tastes en la pròpia carn, us asseguro que se sent impotència i tristesa. Lluny de fer-me rectificar, com pregona el comunicat del PP (per cert, rectificar? el què?), sóc molt conscient que aquest joc brut de tergiversacions i falses acusacions és una pràctica habitual utilitzada per moltes formacions polítiques, mitjans de comunicació i bona part de l'estructura judicial.

No vull entrar en aquest joc que proposen els Ciutadans i el Partit Popular. Un joc que es basa en la demagògia, distorsionar la realitat, simplificar el vertader conflicte i crear, sense parar, dogmes i veritats maximitzades. No hi vull entrar, però necessito dir el que penso, donar el meu punt de vista i denunciar públicament aquesta campanya de despropòsits.


* Davant de la mentida que han escampat aquests partits polítics, hem rebut centenars de correus electrònics, trucades i mostres de suport, des de diverses poblacions del País Valencià, de Mallorca i de molts indrets del Principat. Ho agraïm i ho valorem moltíssim. Una prova més que aquest projecte musical és també un projecte col·lectiu, que defensa una manera de veure i d'entendre el món que compartim un determinat sector de la societat catalana.

* En un context plenament democràtic, condemno tot tipus de violència que s'utilitzi amb finalitats polítiques. Tot i així, no em sento amb la obligació, per a res en absolut, de condemnar res. No sóc cap líder polític i no se m'ha d'exigir actuar com a tal. De la mateixa manera, si creuen que tenen el dret de recriminar-m'ho, demanaria als responsables del PP i Ciutadans que exigissin el mateix a tothom.

* Tampoc puc acceptar aquest xantatge, ja que la utilització de la condemna de la violència per obtenir-ne rendiment polític és partidista i no soluciona, per a res, el vertader conflicte. Jo no sóc basc. I és precisament el poble basc qui ha de decidir com solucionar el problema. Tanmateix, puc posicionar-me vers el conflicte a Palestina, per exemple, però és només el poble palestí qui decideix com buscar les respostes necessàries per arribar a una situació de pau.

* Una pregunta: quina autoritat moral té el Partit Popular per demanar que algú condemni quelcom, quan ells encara no han condemnat la dictadura franquista?

* Encara que pesi, sóc català i em sento dels Països Catalans. És una realitat en la que ens hi sentim identificades milers de persones arreu del país. Realitat que, en un context plenament democràtic, seria respectada.

* De la mateixa manera que se m'ha relacionat amb un moviment independentista que no és el meu, demanaria que obrissin les ments i que també se'm relacionés amb la resta d'independentismes d'arreu del món; pobles que lluiten per la seva llibertat, amb coherència i total legitimitat.

* Assenyalar-me com a violent és una simplificació del que realment els hi preocupa: que, sense violència, s'utilitzi la música i la cultura com a element per ajudar al canvi de consciències. A més, m'assenyalen com a violent sense presentar proves ni arguments. Perquè no n'hi han. Els i les qui em coneixeu sabeu perfectament com penso. És per això que no em fa falta justificar la meva militància i el meu activisme polític fora d'aquest projecte musical, perquè cadascú pensa i té les idees que vol. I les meves, així com les de tantes altres persones, són idees que parteixen del respecte, del cooperativisme, de la justícia, la igualtat i la llibertat.

* Quan es refereixen a organitzacions de l'Esquerra Independentista es refereixen a "organitzacions radicals i violentes", intentant deslegitimar un moviment popular prou ampli, en ple creixement qualitatiu i quantitatiu, que cada cop està demostrant tenir una presència més gran arreu de les nostres comarques. Que jo sàpiga, l'Esquerra Independentista és un moviment social legal, que participa, fins i tot, a les eleccions municipals del Principat de Catalunya, a través de la marca electoral CUP (Candidatures d'Unitat Popular). Senyors del PP i de Ciutadans: si això és ser violent, potser que tanquem la paradeta.

* Ambdós comunicats esmentaven Terra Lliure. En l'acte que vaig participar a Vic, es parlava dels 30 anys de l'estratègia independentista. Es tractava d'un acte commemoratiu del naixement de l'independentisme modern, tal i com l'entenem avui dia. Agradi o no, Terra Lliure hi va tenir un paper transcendental. Perquè va marcar un abans i un després, i perquè va significar un inici, un punt de partida a nivell organitzatiu, per estructurar l'independentisme extraparlamentari. I no podem oblidar que, a banda de l'Esquerra Independentista, altres formacions polítiques com ERC també se n'han beneficiat. Relacionar la meva actuació (de dues cançons) en aquest acte amb la meva defensa cap a Terra Lliure és com intentar buscar les semblances entre un camp d'arròs i una cadira. És una relació simplista, amb l'únic objectiu de criminalitzar aquest projecte musical. També he actuat en poblacions governades pel PP, i això no significa, en absolut, que faci proselitisme de la dreta espanyolista.

* Cal recordar, també, que Iniciativa Internacionalista, candidatura que es va presentar a les últimes eleccions europees i en la qual hi vaig treballar des del grup de suport dels Països Catalans, va ser una candidatura legal, que recollia les lluites dels diversos pobles sense estat de l'Estat espanyol, i que va ser acceptada per la justícia espanyola, després que quedés demostrat que no hi havia cap lligam amb el “terrorisme” que buscaven.

* En un context plenament democràtic, la divergència d'opinions també seria respectada. Malauradament, aquestes formacions polítiques que han llençat tals acusacions, demostren no tenir cap mena de consideració cap aquelles propostes polítiques que qüestionen i posen en dubte Espanya, la seva unitat i el model d'Estat. No podem ser crítics, tampoc?

* Per tant, ens trobem davant d'un nou cas de criminalització política, motivat, essencialment, per diferències evidents en posicionaments ideològics. Per a ells, la llibertat d'expressió només serveix si és unidireccional: quan es diuen coses que no volen sentir, de seguida els hi calen les tisores. Això és el pensament únic. I haurien de començar a entendre que és innegable el creixement de l'independentisme en els últims anys.

Després de tot això, només volia agrair el suport de tantíssimes persones que ens han mostrat la seva solidaritat. I deixar clar que el proper dijous tenim una reunió amb el nostre advocat per mirar de denunciar el conjunt de mentides i acusacions que s'han fet des de les formacions polítiques de Ciutadans i el Partit Popular.

El dissabte 29 d'agost, us necessitem a Figueres. Prou criminalització: a les 19.00 hores del vespre, a la Plaça de l'Ajuntament.

No ens faran callar.
Visca la música i la cançó compromesa.

dilluns, 3 d’agost del 2009

Alcanar reclama el tancament de les nuclears

A continuació reproduïm la notícia del diari castellà, El País.
El diari El Punt també se'n fa ressò.

Cerrojazo a las tres nucleares de Tarragona en un plazo de dos años. Es la reclamación expresada el jueves por el Ayuntamiento de Alcanar (Montsià), la primera alcaldía de Tarragona en realizar una petición de esta magnitud. El pleno municipal de la localidad aprobó una moción en la que pide al Ministerio de Industria que no renueve la licencia de explotación de las centrales nucleares Ascó I, Ascó II (Ribera d'Ebre) y Vandellòs II (Baix Camp), propiedad de Endesa e Iberdrola.

La votación reflejó bloques políticos que casan poco con lo que propugnan las direcciones de esas mismas formaciones: el PSC y el PP se abstuvieron en la moción, que salió adelante gracias al apoyo de ERC y CiU. La dirección convergente mantiene una postura próxima a las tesis pronucleares y la posibilidad de cerrar reactores ha generado serias controversias en el seno del partido socialista.

Las plantas tienen un permiso de explotación vigente hasta julio de 2010 (Vandellòs II) y octubre de 2011 (Ascó I y II). El Consistorio de Alcanar solicita formalmente que ambas dejen de operar cuando este permiso caduque, lo que ocurrirá dentro de 30 meses. La petición desvela que ha empezado la batalla entre ecologistas y pronucleares frente a la inminente renovación de la licencia de Vandellòs, cuyos preparativos ya está ultimando el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN). La máxima autoridad en materia atómica deberá evaluar el funcionamiento de la central para notificar a Industria si debe o no permitir que siga operando. El ministerio tendrá la última palabra y por ello Alcanar le solicita que no extienda su periodo de actividad. Lo mismo cuando llegue el turno de Ascó. Para entonces las plantas tendrán 29 y 23 años de antigüedad, bastante menos que los 40 años de vida útil para los que fueron diseñadas.
Récord de incidentes

Alcanar justifica este desfase por la cascada de incidentes y averías que acumulan los tres reactores. Ambos suman cerca de la mitad de incidencias que las nucleares han notificado al CSN este año y seis de cada 10 de las que se notificaron en 2008. Además en estas centrales han ocurrido los incidentes más graves de la industria nuclear española. Vandellòs recibió la multa más elevada impuesta a una central nuclear en 2005: 1,6 millones por quebrantar los procedimientos de seguridad. Ascó I superó ese techo este mismo año: 15,4 millones de sanción por la fuga radiactiva que ocultó al CSN.