dimecres, 21 de gener del 2009

Gaza i el seu gas natural

NAZANIN AMIRIAN

Controlar els pous de gas natural de la franja de Gaza forma part de l'agenda d'Israel des que el 1990 l'empresa British Gas (BG) va localitzar importants bosses de gas i una mica de petroli en aquelles terres aleshores sota el control d'OAP, dirigida per Iàsser Arafat, els drets d'explotació de les quals pertanyien, segons les lleis internacionals, als palestins. Somiant un futur pròsper per al seu poble, Arafat, home hàbil tot i que assetjat i debilitat pels opositors i els enemics, va firmar un acord l'any 2000 amb BG per repartir els beneficis dels 1,4 bilions de peus cúbics de gas estimats, de la següent manera: el 60% se l'enduria BG, el seu soci grecolibanès Consolidated Contractors es quedava el 30% i els palestins en rebrien tan sols el 10%, que, a sobre, en comptes de rebre'l, es dipositava en un compte internacional. Tot i així, Israel, amb l'afany de ser l'únic amo dels pous, va paralitzar les obres de BG i va firmar un acord amb Egipte per comprar-li el gas natural. Hosni Mubàrak es fregava les mans veient el paisatge.

L'ascens de Hamàs al poder el 2006 va tranquil·litzar definitivament els jueus, conscients que cap petroliera podria firmar contractes amb una organització considerada terrorista. Una Palestina sense govern deixava clar la següent fase del pla israelià: posar fi a les operacions militars, instal·lar una força internacional "amiga" a la franja, i començar a explotar els jaciments. Tota semblança amb el guió de la invasió a l'Iraq és pura casualitat.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 25. Dimecres, 21 de gener del 2009