Lo Casal Aixumara organitza un acte informatiu i deliberatiu sobre el Pla Bolonya
Una taula rodona amb la participació de tres col·lectius ben diversos és el centre del debat sobre la reforma a les universitats
“Bolonya, parlem-ne” és el lema de la taula rodona organitzada el passat dissabte 16 de maig, i en el marc de les festes, pel Casal Aixumara. L’acte va consistir en un debat entre els col·lectius implicats en el procés i amb la participació del públic assistent. I va servir per intercanviar punts de vista i resoldre dubtes sobre la imminent reforma a les universitats, coneguda com a Pla Bolonya, que tanta controvèrsia ha generat.
L’acte va comptar amb la presència de representants de dos sindicats: Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC); i de professorat de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que van aportar i contrastar les seves opinions respecte els canvis que s’estan generant a les universitats i que tant rebuig han causat entre els estudiants. La conveniència d’aquesta directiva europea, en principi focalitzada a homogeneïtzar l’ensenyament a nivell europeu, va ser-ne el tema protagonista.
Per una banda, la SEPC, sindicat majoritari i contrari a l’aplicació, considera que la solució passa per una renovació profunda del sistema de la universitat pública i no per la privatització i la mercantilització de l’educació, com evidencia el Pla Bolonya deixant a les empreses participar en la nova formació basada en graus. Mentre que la FNEC i la URV creuen que aquesta és la via per globalitzar els títols universitaris i així aconseguir l’equiparació amb la formació de la resta de països de la UE.
Tot i això, és cert que l’Estat espanyol no pot fer front al capital necessari que requereix la implantació d’aquesta reforma i que, en conseqüència, es necessita capital privat que tindrà com a contrapartida que la formació en el segon grau s’adeqüi a les necessitats del món laboral, és a dir, de les empreses. De la mateixa manera, no concorda amb la finalitat d’aquest procés que cada estat apliqui la directiva en una llei feta a la seva mida i, per tant, aquí la distribució dels graus serà de quatre anys el primer i un el segon, mentre que a la resta de la UE serà de tres i dos, respectivament.
El Pla Bolonya també ha estat protagonista de nombroses mobilitzacions (ocupacions d’universitats, empreses i altres institucions; vagues de fam; manifestacions...) per part dels estudiants, així com d’una forta repressió per part de les forces de seguretat que demostra la poca voluntat que es té des de l’Administració per arribar a una posició de consens.
Com a conclusió de l'acte es podria dir que una de les idees més generalitzades a les quals es va arribar sobretot entre l'assistència va ser la necessitat d'exigir de manera incondicional una moratòria a l'aplicació del Pla Bolonya. Tots els ponents van coincidir a qüestionar el model econòmic i de finançament per al desenvolupament d'aquest Pla, sobretot pel que fa referència a la creació dels estudiants "full time", un concepte que hauria de ser íntegrament finançat pel capital públic.
Una taula rodona amb la participació de tres col·lectius ben diversos és el centre del debat sobre la reforma a les universitats
“Bolonya, parlem-ne” és el lema de la taula rodona organitzada el passat dissabte 16 de maig, i en el marc de les festes, pel Casal Aixumara. L’acte va consistir en un debat entre els col·lectius implicats en el procés i amb la participació del públic assistent. I va servir per intercanviar punts de vista i resoldre dubtes sobre la imminent reforma a les universitats, coneguda com a Pla Bolonya, que tanta controvèrsia ha generat.
L’acte va comptar amb la presència de representants de dos sindicats: Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC); i de professorat de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que van aportar i contrastar les seves opinions respecte els canvis que s’estan generant a les universitats i que tant rebuig han causat entre els estudiants. La conveniència d’aquesta directiva europea, en principi focalitzada a homogeneïtzar l’ensenyament a nivell europeu, va ser-ne el tema protagonista.
Per una banda, la SEPC, sindicat majoritari i contrari a l’aplicació, considera que la solució passa per una renovació profunda del sistema de la universitat pública i no per la privatització i la mercantilització de l’educació, com evidencia el Pla Bolonya deixant a les empreses participar en la nova formació basada en graus. Mentre que la FNEC i la URV creuen que aquesta és la via per globalitzar els títols universitaris i així aconseguir l’equiparació amb la formació de la resta de països de la UE.
Tot i això, és cert que l’Estat espanyol no pot fer front al capital necessari que requereix la implantació d’aquesta reforma i que, en conseqüència, es necessita capital privat que tindrà com a contrapartida que la formació en el segon grau s’adeqüi a les necessitats del món laboral, és a dir, de les empreses. De la mateixa manera, no concorda amb la finalitat d’aquest procés que cada estat apliqui la directiva en una llei feta a la seva mida i, per tant, aquí la distribució dels graus serà de quatre anys el primer i un el segon, mentre que a la resta de la UE serà de tres i dos, respectivament.
El Pla Bolonya també ha estat protagonista de nombroses mobilitzacions (ocupacions d’universitats, empreses i altres institucions; vagues de fam; manifestacions...) per part dels estudiants, així com d’una forta repressió per part de les forces de seguretat que demostra la poca voluntat que es té des de l’Administració per arribar a una posició de consens.
Com a conclusió de l'acte es podria dir que una de les idees més generalitzades a les quals es va arribar sobretot entre l'assistència va ser la necessitat d'exigir de manera incondicional una moratòria a l'aplicació del Pla Bolonya. Tots els ponents van coincidir a qüestionar el model econòmic i de finançament per al desenvolupament d'aquest Pla, sobretot pel que fa referència a la creació dels estudiants "full time", un concepte que hauria de ser íntegrament finançat pel capital públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada