Carta dels mestres [Font: La Tancada]
L'escola pública d'aquest país es troba en estat de xoc. Tot va començar amb la imposició de la sisena hora, una mesura electoralista que de moment no està donant els resultats esperats. Ara resulta que s'ha tornat insostenible econòmicament parlant i, és clar, ningú no s' atreveix a fer marxa enrere. Com ho estan compensant? Doncs fent retallades de personal i de recursos en general, i tot això afecta la qualitat de l'educació.
Les dades, les estadístiques i els números es donen a conèixer sempre des del punt de vista del Departament d'Educació. Les últimes vagues en contra de la LEC i per una educació amb dignitat i de qualitat, han estat poc seguides perquè una elevada representació d'aquest col·lectiu hem perdut la confiança en la classe política i en els mateixos representants sindicals.
Volem expressar el nostre malestar i la nostra disconformitat amb la política educativa del senyor Maragall. No estem només reclamant i lluitant per les nostres condicions laborals, no ens queixem de les retallades de sou. Estem lluitant per la dignitat i la qualitat de la nostra escola pública, i de l'educació en general.
Considerem que l'educació és la base del país i si no s'hi inverteix de forma adequada, les conseqüències per a Catalunya poden ser molt greus. Volem que els pares i mares coneguin la realitat i s'uneixin a les nostres reclamacions. En joc hi ha l'educació, i com a conseqüència, el futur dels seus fills i filles.
A més a més van sorgint canvis que modifiquen el calendari i els horaris de manera, podríem dir, antinatural.
Tots aquests canvis es fan sense tenir en compte la opinió dels que estem en contacte directe amb la realitat educativa.
El mes de febrer, no necessita cap setmana blanca, es pot dir que és un d’aquells mesos de major rendiment i ritme acadèmic, per moltes raons que poc importen al Conseller Maragall.
La supressió de l’horari intensiu de setembre i juny és, almenys a Alcanar, la imposició de la pedagogia de l’ambient carregat, el full amb gotes de suor, el llapis que llisca i la proliferació exponencial d’actituds no acadèmiques a un aula. En altres paraules, fa una calor que bada les pedres.
Per això ens hem tancat i estem orgullosos de dir-vos que de moment està sent una jornada amb una repercussió mediàtica que supera les nostres espectatives, ja han passat per aquí TV3, l’Agència Catalana de Comunicació, diari de tarragona, el punt, ebre digital, la cadena ser, alcanar ràdio i els nomenem perquè els hi estem agraïts, perquè una iniciativa com aquesta no arriba lluny si no comptes amb suport mediàtic. La fi d’aquesta acció, que era fer arribar la nostra veu al despatx de Maragall, esperem acabar de complir-la amb aquesta trobada en la que ens sentim molt recolzats.
- L’educació és la base del futur.
- En aquesta guerra obligada, famílies i mestres lluitem en el mateix bàndol.
- No som una empresa, som una escola.
- Què volem: quantitat o qualitat? una escola que eduque o una guarderia que guarde els xiquets?
- Comprenem la dificultat de les famílies en compaginar treball i vida familiar, però és l’escola l’encarregada de solucionar aquest problema social?
-L’educació inclou molt més que l’estada dins d’un centre escolar: valors, normes, drets, actituts, pensaments...ens han de deixar fer la nostra feina!
- Un mestre no és aquell que ha estudiat magisteri. Ser mestre és alguna cosa més.
Pares, mares, xiquets, xiquetes i mestres... tots lluitem pel mateix! Volem una escola pública de qualitat.
Gràcies per venir!
dimarts, 15 de juny del 2010
divendres, 11 de juny del 2010
Mobilització a Barcelona el 12 de juny pel Dret de Decidir
Per Plataforma pel Dret de Decidir
El determini de decidir sobre el nostre futur com a país és cada cop més patent i ho estem demostrant organitzant-nos i votant en les consultes populars sobre la independència de la nació catalana.
La voluntat d’independència i de construir la nació trencant els lligams de dependència i submissió amb els estats espanyol i francès està essent portada a l’escenari i a l’agenda de l’acció política d’una manera clara i indefugible: cap força política dins o fora dels parlaments dels Països Catalans podrà defugir d’ara en endavant el fet que la via autonomista estatutària és morta i que el procés d’autodeterminació del poble català en el seu camí cap a la independència ja ha començat. Constatem, doncs, que l’aspiració de l’Assemblea de Catalunya de recuperar “les llibertats de l’Estatut de 1932 com a via per arribar al ple exercici del dret d’autodeterminació” —punt que va unir la majoria de les forces polítiques, sindicals, veïnals, culturals i socials d’aleshores— no s’ha realitzat, fet que explica l’actual fracàs de l’autonomia.
L’exercici del dret d’autodeterminació és la via radicalment democràtica que ens és indispensable per tenir eines suficients per abordar des de les nostres necessitats i amb les nostres pròpies solucions els principals reptes que tenim:
Aturar d’una vegada l’espoliació fiscal que patim: sense sobirania fiscal estem condemnats a un robatori permanent i a haver de pidolar a l’estat que ens espolia. Més de 22.000 milions d’€ l’any —60 milions d’€ diaris, 3.000 € per habitant i any només al Principat— surten de la butxaca de cada català, sigui quin sigui el seu origen, i ja no torna en forma d’inversions socials, inversions en infrastructures, prosperitat per als treballadors i les empreses. Sense sobirania fiscal qualsevol política seriosa per encarar la crisi, donar suport i no caritat als treballadors, incentivar les empreses i millorar les infraestructures del país, és impossible. Només al Principat de Catalunya (sense comptar la resta de Països Catalans) gairebé 700.000 persones s’han quedat sense feina i la xifra no para de créixer: més d’un 17% (gairebé un 40% entre els joves). L’economia catalana està escanyada pel dèficit fiscal i per la manca d’instruments econòmics, legals i laborals propis. La submissió a l’Estat espanyol és un negoci ruïnós insostenible.
Dur a terme una política justa per a les classes treballadores i sobre jubilacions, pensions, beques d’estudi i dret a la feina; en definitiva, dotar-se d’un marc laboral i de benestar social propi. Poder decidir, també, sobre les polítiques d’immigració que més ens convinguin a tots. Només així podrem ser autènticament solidaris sense que la paraula solidaritat signifiqui una perversa versió de l’espoliació.
Dissenyar una política energètica i d’infraestructures portuàries, connexions ferroviàries, aèries i viàries. També els episodis d’Ascó, de la MAT, del parany del fals traspàs del servei de rodalia de RENFE i de la negativa estatal a deixar-nos decidir sobre aeroports com el del Prat demostren aquesta subordinació que limita una evolució econòmica sostenible, perjudica els serveis socials i ens condemna a ser un país de segona, sense veu pròpia.
Promoure decididament la llengua i la cultura catalana a fi que sigui una eina de cohesió social i l’instrument comú de comunicació dels vells i nous catalans, sense amenaces empresarials ni boicots al mercat cultural i audiovisual dels Països Catalans. En definitiva, hem de garantir el dret de poder viure plenament en català.
Tenir una veu pròpia al món en el terreny polític, lingüístic, cultural (inclòs l’espiritual i religiós), sindical i esportiu que ens permeti comportar-nos com un poble adult, orgullós del nostre passat, amb autoestima pel nostre present, decidit i lluitador pel nostre futur.
Treballar per un aprofundiment de la democràcia que obri vies de participació popular i de control i punició de les conductes corruptes.
L’EXERCICI DEL DRET A L’AUTODETERMINACIÓ ÉS UN DRET RADICALMENT DEMOCRÀTIC I UNA NECESSITAT INAJORNABLE PER GARANTIR TOTS AQUESTS DRETS I DEURES
OMPLIM BARCELONA EL 12 DE JUNY!!
divendres, 4 de juny del 2010
Morella es mobilitza contra el tancament del senyal de TV3
Ximo Puig qualifica l'ordre del Consell d'autoritària i incomprensible'
La societat morellana ha començat a mobilitzar-se contra l'obligació de desconnectar el repetidor que permet les emissions de TV3, que la Generalitat Valenciana ha fet arribar per carta a l'Ajuntament de Morella. L'associació Centre d'Estudis dels Ports ha fet públic un comunicat en què expressa 'la més enèrgica condemna, repulsa i fàstic per l’ordre de la Generalitat' i anuncia suport incondicional a l'ajuntament i mobilitzacions, si acaba consumant-se el tancament.
El batlle de Morella, Ximo Puig, en unes declaracions a VilaWeb, considera l'ordre del Consell 'insòlita, autoritària i incomprensible en temps de globalització de la informació'. Més encara: 'Estudiarem solucions de caràcter legal i, si no podem fer-hi res, haurem d'acatar eixa ordre impresentable.' De fet, si l'ajuntament no tanca el repetidor abans de dilluns, el consistori haurà de pagar una multa que pot ser de mig milió d'euros a un milió. Puig ho considera 'un atemptat molt greu', però entén que l'ajuntament no pot arriscar-se a haver de pagar la multa.
Puig també va recordar ahir que el ple municipal de Morella havia aprovat per unanimitat el mes d'octubre passat una moció de suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió Sense Fronteres impulsada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), 'perquè volem que hi haja reciprocitat entre canals autonòmics i que siga el ciutadà qui trie'.
Finalment, va recordar que els dies 12 i 13 de juny es feia la festa de la Taula del Sènia, que esdevindrà també un espai de reivindicació contra aquesta decisió del govern de Camps i en la qual espera que encara es pugui continuar veient TV3 a Morella.
Per tot plegat moltes entitats i associacions han començat a fer crides a mobilitzacions aquest cap de setmana per a impedir el tancament del repetidor.
dilluns, 31 de maig del 2010
Israel assalta en alta mar la flota solidària que anava a Gaza i mata entre deu i setze activistes
Diu que els soldats van ser atacats i intenta desacreditar els ocupants del vaixell vinculant-los a al-Qaeda
[Font: Vilaweb]
L'exèrcit israelià (comunicat) ha atacat aquesta matinada la flota de sis vaixells organitzats per grups de solidaritat amb Palestina (comunicat) que s'adreçava a Gaza amb ajut humanitari. Ho ha fet en aigües internacionals i en l'atac ha mort un nombre de persones que les diverses fonts xifren entre deu i setze, a més de desenes de ferits.
Israeli ha admès que l'assalt havia tingut lloc en aigües internacionals i que havia fet ús de foc real, però ho ha atribuït a la 'reacció violenta' dels activistes, a qui acusa d'haver atac els soldats amb ganivets i pals, i a qui ha volgut desacreditar vinculant-los a al-Qaeda. A més, l'exèrcit israelià insisteix que no ha 'atacat' la flota sinó que s'ha limitat a complir l'ordre del govern d'impedir que la flota entrés a Gaza sense autorització d'Israel.
L'atac d'Israel ha estat condemnat per alguns governs, com el turc, el francès, l'espanyol, la Lliga Àrab i també per la Unió Europea, que ha demanat una investigació per aclarir els fets. La indignació generada ha fet que s'hagin convocat, de manera urgent, concentracions de protesta a diverses ciutats: aquest vespre, a Barcelona i València, i demà, a Palma.
La 'Flota de la Llibertat' és organitzada per la fundació humanitària turca Insani Yardim Vakfi, la campanya europea 'Contra el setge de Gaza', les campanyes grega i sueca 'Vaixell a Gaza' i el Moviment per la Llibertat de Gaza (Free Gaza). Els nou vaixells van partir la setmana passada des de diversos ports del mediterrani ambdeu tones de subministraments mèdics, equips de construcció, material educatiu i ajut humanitari.
[Font: Vilaweb]
L'exèrcit israelià (comunicat) ha atacat aquesta matinada la flota de sis vaixells organitzats per grups de solidaritat amb Palestina (comunicat) que s'adreçava a Gaza amb ajut humanitari. Ho ha fet en aigües internacionals i en l'atac ha mort un nombre de persones que les diverses fonts xifren entre deu i setze, a més de desenes de ferits.
Israeli ha admès que l'assalt havia tingut lloc en aigües internacionals i que havia fet ús de foc real, però ho ha atribuït a la 'reacció violenta' dels activistes, a qui acusa d'haver atac els soldats amb ganivets i pals, i a qui ha volgut desacreditar vinculant-los a al-Qaeda. A més, l'exèrcit israelià insisteix que no ha 'atacat' la flota sinó que s'ha limitat a complir l'ordre del govern d'impedir que la flota entrés a Gaza sense autorització d'Israel.
L'atac d'Israel ha estat condemnat per alguns governs, com el turc, el francès, l'espanyol, la Lliga Àrab i també per la Unió Europea, que ha demanat una investigació per aclarir els fets. La indignació generada ha fet que s'hagin convocat, de manera urgent, concentracions de protesta a diverses ciutats: aquest vespre, a Barcelona i València, i demà, a Palma.
La 'Flota de la Llibertat' és organitzada per la fundació humanitària turca Insani Yardim Vakfi, la campanya europea 'Contra el setge de Gaza', les campanyes grega i sueca 'Vaixell a Gaza' i el Moviment per la Llibertat de Gaza (Free Gaza). Els nou vaixells van partir la setmana passada des de diversos ports del mediterrani ambdeu tones de subministraments mèdics, equips de construcció, material educatiu i ajut humanitari.
dimarts, 11 de maig del 2010
El govern valencià vol tancar ara les emissions de Catalunya Ràdio
Acció Cultural rep una notificació del Consell perquè tanqui abans de deu dies els repetidors que permeten les emissions al País Valencià
El govern valencià vol tancar les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià. La conselleria de Justícia ha fet arribar una notificació a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) perquè tanqui abans de deu dies els repetidors que permeten les emissions al País Valencià perquè no tenen llicència per fer-ho. Passat el termini, el govern tancaria forçosament les emissions i obriria un expedient sancionador a Acció Cultural. ACPV hi veu una 'obsessió pel control mediàtic' i per 'la persecució de la llengua i la cultura catalana' (àudio). El govern valencià diu (àudio) que no és una decisió política, 'sinó admnistrativa', i que actuarà (àudio) per a 'reestablir la legalitat en l'espectre també de la ràdio'.
El coordinador d'ACPV, Toni Gisbert, ha remarcat que Catalunya Ràdio 'no és una ràdio qualsevol, sinó de les poques que emeten en llengua catalana al País Valencià' (àudio). L'entitat presidida per Eliseu Climent ha d'avaluar ara amb els advocats quina és la situació legal de les emissions que els seus repetidors fan de Catalunya Ràdio.
Després decidirà si els tanca o si s'hi nega. En aquest cas, Acció Cultural s'arriscaria a més sancions econòmiques, que podrien ser semblants a les multes imposades pel govern pel manteniment de les emissions de TV3, esperant que el conflicte es resolgués judicialment. . 'Hem de veure la base legal de les emissions de Catalunya Ràdio i decidir', ha avançat Gisbert.
Actualment hi ha tres repetidors de TV3 tancats i multes que pugen a 800.000 euros per a Acció Cultural. Aquest cas és als jutjats, on Acció Cultural defensa la legalitat de les emissions.
Extret de Vilaweb
El govern valencià vol tancar les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià. La conselleria de Justícia ha fet arribar una notificació a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) perquè tanqui abans de deu dies els repetidors que permeten les emissions al País Valencià perquè no tenen llicència per fer-ho. Passat el termini, el govern tancaria forçosament les emissions i obriria un expedient sancionador a Acció Cultural. ACPV hi veu una 'obsessió pel control mediàtic' i per 'la persecució de la llengua i la cultura catalana' (àudio). El govern valencià diu (àudio) que no és una decisió política, 'sinó admnistrativa', i que actuarà (àudio) per a 'reestablir la legalitat en l'espectre també de la ràdio'.
El coordinador d'ACPV, Toni Gisbert, ha remarcat que Catalunya Ràdio 'no és una ràdio qualsevol, sinó de les poques que emeten en llengua catalana al País Valencià' (àudio). L'entitat presidida per Eliseu Climent ha d'avaluar ara amb els advocats quina és la situació legal de les emissions que els seus repetidors fan de Catalunya Ràdio.
Després decidirà si els tanca o si s'hi nega. En aquest cas, Acció Cultural s'arriscaria a més sancions econòmiques, que podrien ser semblants a les multes imposades pel govern pel manteniment de les emissions de TV3, esperant que el conflicte es resolgués judicialment. . 'Hem de veure la base legal de les emissions de Catalunya Ràdio i decidir', ha avançat Gisbert.
Actualment hi ha tres repetidors de TV3 tancats i multes que pugen a 800.000 euros per a Acció Cultural. Aquest cas és als jutjats, on Acció Cultural defensa la legalitat de les emissions.
Extret de Vilaweb
diumenge, 9 de maig del 2010
Supermercats «sense fronteres»
La compra a supermercats, hipermercats, cadenes de descompte… s’ha convertit en una activitat quotidiana, però poques vegades ens preguntem quina influència té aquest model de distribució a l’hora de determinar què comprem, a quin preu paguem els productes, com consumim. Si analitzem algunes xifres, observem com la distribució d’aliments cada cop està concentrada en menys mans. A l’Estat espanyol, cinc cadenes de supermercats i dues centrals de compra controlen més del 75% de la distribució d’allò que mengem, i aquesta tendència va a més.
És el que s’ha vingut a anomenar la teoria del rellotge de sorra o de l’embut. A Europa, per exemple, en un extrem de la cadena trobem uns tres milions de productors i a l’altre, 160 milions de consumidors; entremig, 110 grups monopolitzen la relació entre ambdós. Aquests últims acaben determinant a quin preu es paga el producte al pagès i a quin preu nosaltres el paguem al súper. Segons el sindicat agrari COAG, el diferencial mitjà entre el preu en origen d’un producte i en destí es situa en un 500%, amb el conseqüent empobriment de la pagesia familiar i la seva desaparició. A Catalunya, poc més de l’1% de la població activa treballa de pagès/a.
Aquest model té un impacte molt negatiu en el petit comerç. En la mesura que els supermercats s’han anat imposant, el comerç tradicional s’ha vist obligat a tancar les portes. Si a l’Estat espanyol l’any 1998 hi havia 95 mil tendes, al 2004 en quedaven 25 mil. En l’àmbit laboral, el treballador/a està sotmès a ritmes de producció intensos, tasques repetitives i a poca autonomia de decisió, que comporten malalties com l’estrès, l’esgotament, etcètera.
Davant les crítiques rebudes, la gran distribució dissenya estratègies de màrqueting empresarial i de responsabilitat social corporativa introduint productes de comerç just i ecològics als seus prestatges, creant fundacions i intentant dotar-se d’una imatge equitativa i solidària. Però malgrat aquestes pràctiques, la lògica dels supermercats és l’antítesi de la defensada pels moviments socials del comerç just, l’agroecologia o el consum responsable.
La voracitat de la gran distribució no té límits. Avui, amb la saturació dels mercats del nord i una creixent classe mitjana al sud, els supermercats miren cap a noves quotes de mercat en aquests països. El sense fronteres arriba a la gran distribució. Una manera més de fer negoci.
*Article publicat a El Punt, 08/05/2010.
És el que s’ha vingut a anomenar la teoria del rellotge de sorra o de l’embut. A Europa, per exemple, en un extrem de la cadena trobem uns tres milions de productors i a l’altre, 160 milions de consumidors; entremig, 110 grups monopolitzen la relació entre ambdós. Aquests últims acaben determinant a quin preu es paga el producte al pagès i a quin preu nosaltres el paguem al súper. Segons el sindicat agrari COAG, el diferencial mitjà entre el preu en origen d’un producte i en destí es situa en un 500%, amb el conseqüent empobriment de la pagesia familiar i la seva desaparició. A Catalunya, poc més de l’1% de la població activa treballa de pagès/a.
Aquest model té un impacte molt negatiu en el petit comerç. En la mesura que els supermercats s’han anat imposant, el comerç tradicional s’ha vist obligat a tancar les portes. Si a l’Estat espanyol l’any 1998 hi havia 95 mil tendes, al 2004 en quedaven 25 mil. En l’àmbit laboral, el treballador/a està sotmès a ritmes de producció intensos, tasques repetitives i a poca autonomia de decisió, que comporten malalties com l’estrès, l’esgotament, etcètera.
Davant les crítiques rebudes, la gran distribució dissenya estratègies de màrqueting empresarial i de responsabilitat social corporativa introduint productes de comerç just i ecològics als seus prestatges, creant fundacions i intentant dotar-se d’una imatge equitativa i solidària. Però malgrat aquestes pràctiques, la lògica dels supermercats és l’antítesi de la defensada pels moviments socials del comerç just, l’agroecologia o el consum responsable.
La voracitat de la gran distribució no té límits. Avui, amb la saturació dels mercats del nord i una creixent classe mitjana al sud, els supermercats miren cap a noves quotes de mercat en aquests països. El sense fronteres arriba a la gran distribució. Una manera més de fer negoci.
*Article publicat a El Punt, 08/05/2010.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)