dimarts, 29 de gener del 2013

"Operació Garzón contra l'independentisme català" a Alcanar

El proper divendres 15 de febrer, a les 20:00h, es projectarà, als Serveis Agraris d'Alcanar, el documental promogut pel portal web de l'Esquerra Independentista, Llibertat.cat.

Esdeveniment al Facebook:
http://www.facebook.com/events/124502804389123/?ref=3
Operació Garzón contra l'independentisme català

Un documental sobre l'altra cara de Barcelona 92

L'ant 2012, coincidint amb el vintè aniversari de l'Operació Garzón als Països Catalans, Llibertat.cat, amb el suport d'entitats i associacions com Memòria contra la Tortura i Alerta Solidària, va posar en marxa el documental Operació Garzón contra l'independentisme català per abordar la persecució de l'independentisme del 1992 en el marc del 20è aniversari dels Jocs Olímpics.

Creiem que enmig de tota la febre d'aniversari, cal ser rigorosos i recordar la cara més oculta dels Jocs, com va ser l'Operació Garzón i la ràtzia repressiva contra l'independentisme català. Un total de 38 independentistes van patir una persecució indiscriminada acusats de pertànyer a Terra Lliure, que es mantenia activa malgrat l'autodissolució de la IV assemblea de l'organització armada.

El jutge Baltasar Garzón, ara condemnat a 11 anys d'inhabilitació per les escoltes del cas Gürtel, va aprovar la incomunicació dels detinguts a les dependències de la Guàrdia Civil, un període durant el qual els independentistes van ser torturats. El jutge però, va ignorar les tortures de què van ser objecte els detinguts tot i que declaraven davant seu haver partit maltractaments. El magistrat, coneixedor de les denúncies i de l'estat del detinguts, es va valdre de les declaracions extretes sota tortura per part de la Guàrdia Civil per instruir un sumari que implicava desenes de persones.

Garzón va vulnerar així els drets humans amb l'Operació Garzón, tal com sentenciaria el Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg 12 anys després, condemnant l’estat espanyol per haver vulnerat l’article número 2 de la Convenció contra la Tortura en haver-se negat a investigar les denúncies per maltractaments tot i les evidències existents. L’aparell polític i jurídic del moment, però, no s'han assegut mai, de moment, al banc dels acusats.

Tindrem informació d'arreu que ens recordarà l'efemèride, amb pàgines de diaris i programes a la ràdio i a la televisió lloant la celebració dels Jocs a Barcelona. 

Per això, cal un documental.
Un documental que recordi l'altra cara de les Olimpíades del 92.
Que recordi el moviment de protesta contra Barcelona 92.
Que recordi el desplegament militar que hi va haver arreu del país.
Que recordi l'actuació de Baltasar Garzón.
Que denunciï l'ús i la pervivència de la tortura com un sistema de destrucció dels detinguts.
Que doni veu als independentistes que van patir la seva actuació i que de ben segur no en tindran als espais oficials.

dimarts, 22 de gener del 2013

'Així t'escau la melangia' nou disc de Meritxell Gené

Meritxell Gené, qui ens va acompanyar a Alcanar ja fa uns quants anys, ha llançat un nou projecte de microfinançament a la xarxa Verkami. Esperem que pugueu donar-li un cop de mà, així, de ben segur, tornarà a presentar el seu nou disc al nostre poble. 


dijous, 13 de desembre del 2012

El Suprem dóna la raó a Acció Cultural

[Font: Acció Cultural del País Valencià]



Acció Cultural del País Valencià (ACPV) valora molt positivament la sentència del Tribunal Suprem sobre el recurs de la nostra entitat a la primera multa per les emissions de TV3 al País Valencià.

En primer lloc, el Tribunal Suprem confirma el que la nostra entitat sempre havia afirmat: que el Govern valencià mai no ha tingut autoritat per a sancionar-nos. Tal com diu la sentència

“La asociació sancionada no asumía las funciones propias de un ‘operador audiovisual’, siendo un mero retransmisor, sin más, de los programas televisivos del verdadero operador público.
No concurría, pues, la carencia de título habilitante de les emisiones televisivas originarias. Y tampoco ha quedado demostrado que la utilización de las frecuencias efectivamente empleadas para la ‘reemisión’ en parte del territorio valenciano se hiciera a costa de las asignadas a las televisiones cuyo título habilitante correspondía atribuir a la Generalidad Valenciana”
La primera conseqüència pràctica d’això és que el Govern valencià està obligat a retornar l’import íntegre d’aquesta primera multa (300.000 €) més els interessos devengats. Aquest retorn implica un procés lent, que previsiblement durarà mesos, però que és inexorable.
En segon lloc, el Tribunal Suprem va més enllà i afirma literalment que
“La difusión de aquellas emisiones televisivas más allá de los límites territoriales de la Comunidad Autónoma de Cataluña era y es sin duda lícita”
En aquest sentit, apunta que
“el criterio constante del legislador [...] era y es favorable a que la fragmentación inherente al sistema de competencias autonómicas en materia audiovisual, con eficacia limitada a su propio territorio, no impida a quienes habitan en él la recepción de programas procedentes de otros. Sin embargo, el instrumento previsto al efecto [...] se ha demostrado insuficiente”.
És a dir, que l’emissió de TV3 al País Valencià és una activitat lícita, però que aquesta necessita d’una reforma legislativa que li done suficient cobertura legal (i en aquest sentit, el Tribunal esmenta la ILP “Televisió sense Fronteres” com a una de les “iniciativas que pretendían la modificación de este marco normativo”).
Per tant, el Tribunal Suprem assumeix plenament totes les posicions d’Acció Cultural, en el sentit d’entendre que cal donar una cobertura legal a una activitat lícita com són les emissions de TV3 al País Valencià.
En aquest sentit, Acció Cultural entén que el Tribunal Suprem ha soterrat l’herència del president Camps de persecució política i econòmica de la nostra entitat, d’atac a la construcció d’un espai de comunicació de la llengua catalana i de persecució de la llibertat d’expressió i del dret dels ciutadans a elegir lliurement quin canal de televisió volen veure.
Ara, Acció Cultural estén la mà al president Fabra i al nou Govern valencià perquè trenque definitivament amb el llegat del president Camps, que ha estat censurat jurídicament pel Tribunal Suprem, i opte pel diàleg que, una vegada més, li oferim. Diàleg per a, primer, posar fi a la persecució a la nostra entitat i retirar els expedients administratius contra Acció Cultural i retornar l’import de les multes que ens hem vist forçats a pagar injustament (com ara es demostra). Diàleg, segon, per a posar fi a la censura i reobrir les emissions de TV3 al País Valencià el més prompte possible.
D’altra banda, hem d’apuntar que encara hi ha altres dos processos jurídics oberts: el Tribunal Suprem encara ha de pronunciar-se sobre un segon recurs nostre a una segona multa de 100.000 €, i hi ha un tercer recurs en el Tribunal Superior de Justícia valencià per una tercera multa de 300.000 €. Previsiblement, les sentències poden tardar encara mesos i, per tant, la sentència que ara valorem afecta només a una part del conjunt de multes i recursos, i mentre la resta de sentències no siguen públiques i fermes no podrem donar per definitivament tancada la qüestió, tot i que és evident que el posicionament del Suprem en aquesta primera sentència té un pes innegable.
Finalment, Acció Cultural vol agrair públicament als seus socis el suport al nostre treball, ja que sense ells no hauria estat possible mantenir les emissions de TV3 durant 25 anys. Gràcies als nostres socis i als milers de valencians que han simpatitzant amb el nostre projecte, participant en les multitudinàries mobilitzacions del últims anys, Acció Cultural ha sobreviscut a la persecució política i econòmica del president Camps i l’ha vist passar. Però no ens acontentem amb això, sinó que continuem aspirant al nostre objectiu en aquesta qüestió: la plena normalització de les emissions de TV3 al País Valencià.
La setmana vinent, la Junta Directiva d’ACPV es reunirà en sessió extraordinària per a valorar el pronunciament del Govern valencià i les possibles noves passes a seguir, sobre les quals us mantindrem puntualment informats.

diumenge, 11 de novembre del 2012

Ruta literària Trinitari Fabregat | 28 d'octubre 2012

A continuació trobareu el reportatge que Canal 56 va fer la Ruta Literària "Trinitari Fabregat", emmarcada dintre del Correllengua 2012 d'Alcanar.
 
Alcanar ruta literia Montsià Trinitari Fabregat from canal56 on Vimeo.

dimarts, 6 de novembre del 2012

Jornada sobre la Banca Ètica



JORNADA SOBRE LA BANCA ÈTICA 
Alcanar, dissabte 10 de novembre

Edifici dels Serveis Agraris "Joan Gil"
Avinguda Catalunya, 64

11:00h Per què la banca ètica? 
Albert Sales
www.setem.cat

12:00h Taula Redona: Les opcions de la banca ètica. 

Triodos Bank
Miriam Sáez, comercial Triodos Bank Barcelona.

Coop57
David Fernàndez, Responsable de comunicació.

FIARE
Clara Soler, Àrea de socis.

Organitza: Casal Aixumara



Recull de premsa:

Aprén el funcionament de la banca ètica a Alcanar a Canalsolidari.org 

Banca ètica. Un altre món és possible a Surtdecasa


Crònica Correllengua 2012


CORRELLENGUA 2012.
CENTENARI DE L’AUTOR CANAREU TRINITARI FABREGAT CHIMENO (1912-1994)

Una vegada més, el Casal Aixumara ha estat l’encarregat d’organitzar les activitats del Correllengua al nostre municipi. El Correllengua és una iniciativa popular per la promoció de la Llengua Catalana que recorre el llarg i ample del nostre país. Es va iniciar el passat 30 de juny a Ripoll i conclourà el proper 10 de novembre a Perpinyà, després d'haver visitat el País Valencià, Les Illes, el Principat, la Catalunya del Nord i La Franja.
El fet que coincidisca l’any 2012 amb el Centenari de Trinitari Fabregat ha impulsat el grup organitzador a dedicar-lo a l’autor canareu que va viure la Guerra Civil i l’exili a França. La seua novel·la Jardins ignorats (1965) és, amb A l’ombra del Montsià (1933), de Joan Cid i Mulet, unes de les poques novel·les que tenen com a espai on es mouen els seus personatges la nostra població, Alcanar.
Per este motiu es van organitzar dos actes: una taula redona i una excursió inspirada en el capítol XXXIX de Jardins ignorats.
En primer lloc, la taula redona es va realitzar dissabte 27 d’octubre a la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat. Josep Gil, nebot de Trinitari, va llegir el manifest del Correllengua 2012, elaborat per l'escriptor català Màrius Serra. Tot seguit, Josep Sancho va presentar els ponents de la taula redona, que ell mateix va moderar.
Agustí Bel Beltran, autor de diversos articles sobre la vida de Trinitari Fabregat, va parlar de la presència a l’obra de Fabregat de trets de la filosofia de Blaise Pascal, propera a una visió jansenista del cristianisme.
La filòloga canareva Àngela Buj Alfara va parlar sobre la seua nota preliminar a l’edició de 1998, tot remarcant alguns dels aspectes lingüístics de la novel·la. Ens proposà un joc amb tres textos que eren fragments de diferents autors, però que pel seu estil podien semblar del mateix escriptor, es tractava de textos de Trinitari Fabregat, Sebastià Juan Arbó i Josep Pla.
Tomàs Camacho Molina, professor a l’Institut Sòl-de-Riu, explicà la seua relació amb l’obra i la seua participació en les diferents edicions i actes organitzats al voltant de l’autor. Així com la tutorització que va fer del més que excel·lent treball de recerca d’Anna Chillida Fibla i d’alguns projectes que passen per l’autorització de la família de l’autor canareu com una edició col·laborativa com a Viquitext.
La mestra i estudiant de Psicopedagogia, Anna Chillida Fibla, que va fer el seu treball de recerca sobre l'autor canareu, ens va parlar de la importància de les cartes que Trinitari va escriure als seus germans com a una font a estudiar i de les entrevistes que va fer a diferents persones coneixedores de la vida i l’obra de Trinitari Fabregat.
Antoni Colell i Vidal, llicenciat en Geografia i Història, centrà la seua intervenció en l’actualitat d’alguna de les idees que planteja l’obra de Fabregat. També remarcà la presència d’una visió cristiana de la vida i d’una visió patriòtica.
L’investigador local, Andreu Queralt Balagué, fundador de Lo Rafal i de l’Associació l’Espígol, centrà la seua intervenció en el descobriment, comunicat al III Congrés d’Història d’Alcanar, de la relació entre Manuel Gibert i Miret, un autor encara per descobrir, i Raül Moravia, el protagonista de Jardins ignorats i que, seguint el fil va anar a parar a Agna Miret Bassa i a uns interessants documents que confirmen la hipòtesi. Per altra banda ens va parlar de la profunditat filosòfica de l’autor i de la vigència d’alguns dels seus plantejaments.
Per acabar, el recent guardonat amb el premi al mèrit de les lletres ebrenques, Emigdi Subirats ens va parlar de la literatura a l’exili i els vincles de Trinitari Fabregat amb Artur Bladé, Roc Llop, Josep Bòria, entre altres persones del territori. Esmentà també el treball de recerca d’Anna Chillida, ja que n'és autor del pròleg i comentà una activitat que es va fer en la Setmana Cultural de l’Institut Sòl-de-Riu que relacionava Joan Cid i Mulet amb Trinitari Fabregat. Vincles establerts, sobretot, mitjançant els autors que van publicar a la revista canareva Terra Nostra.
Les persones participants a la taula redona van rebre, com a obsequi, un exemplar del llibres d’actes del III Congrés d’Història d’Alcanar. Va col·laborar en l'acte la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alcanar, la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat i l’Institut Sòl-de-Riu.

En segon lloc, dins dels actes del Correllengua, diumenge 28 d’octubre es va realitzar la Ruta literària Trinitari Fabregat al Montsià, amb l’inefable guiatge de Joan Bta. Beltran Reverter. Tot i l'esgotament físic que suposa emprendre la ruta des del Barranc del Llop fins al cim del Montsià, La Torreta (765 metres), l'excursió ens va oferir uns excel·lents paisatges del nostre territori, els Columbrets, el Delta i la Ribera, La Serra d'Irta o el Penyagolosa semblaven a tocar de les nostres mans.
La sortida també vam comptar amb el suport d’alumnat de 2n de Batxillerat de l’Institut Sòl-de-Riu, coordinats pel professor i bibliotecari del centre Tomàs Camacho Molina, la presència de Canal 56 i de totes aquelles persones que van voler participar a l’excursió. Durant el recorregut es van llegir en veu alta diferents fragments del capítol XXXIX de la novel·la. Esta activitat està contemplada dintre del programa d’actuacions de l’Impuls de la Lectura de l’Institut Sòl de Riu.

Fotos: https://plus.google.com/u/0/photos/117177848202643537885/albums/5804486150976572577?authkey=CMaLtIKyoPiwCw

Arxiu en pdf: https://docs.google.com/document/d/1glupKw36imxl0R1LlYwySOKyMh9d9pFsxVK3XlYILnw/edit