Barrejant política i esport

Ja hem parlat diverses vegades de les barreges constants entre política i esport a què ens tenen acostumats tant la premsa -esportiva o no esportiva- espanyola, com polítics, institucions i administracions espanyoles. Tant uns com altres, especialment pel que fa a la premsa, mostren igualment una curiosa obsessió a veure que som els catalans qui mesclem esport i política, mentre que la seva barreja, lluny de ser "ideològica", es tracta de "normalitat". Tot plegat ve al cas per una resolució aprovada al Parlament basc amb els vots del PSOE, PP i UPyD, on es demana que la selecció espanyola de futbol jugui a Euskadi. I davant aquesta barreja de política i esport, què n'ha dit la premsa espanyol(ist)a? Ho ha vist com a un gest de "normalitat", i ha aplaudit amb les orelles. És el cas del director del diari AS, Alfredo Relaño, que com en altres ocasions ens ha fet fruir amb les seves reflexions en un articles publicat la setmana passada.

[Font: Racó Català]
L'article en qüestió es titula "Hacia el entendimiento por el deporte" ("Cap a l'entesa per la via esportiva"), i cal parar atenció al tercer paràgraf. És allà on Relaño parla de la "normalitat" (citada dues vegades). Es allà on assegura que és "natural" és barrejar política i esport, que la petició del Parlament basc demanant la presència de la selecció espanyola i de la Vuelta Ciclista a España a Euskadi és "conseqüència natural" de la "nova majoria" al govern basc.
Tot plegat ho troba com a "un pas més cap a la normalitat", cap a "la recuperació de quelcom que tenia el País Basc i que va perdre, que va formar part de les seves tradicions, i que respon al desig de molta gent". Que una cambra política demani la presència d'una selecció esportiva en un territori és, per Relaño, "normalitat" i "conseqüència natural". I considera que la petició compta amb el suport i els desitjos "de molta gent". Que bàsicament és el contrari del que diu el periodisme espanyol (esportiu o no) quan una cambra política aprova mocions a favor d'una selecció que no sigui l'espanyola. Aleshores ja no és "natural" sinó que estem parlant de la "imposició" de les opinions d'una suposada minoria antiespanyola cap a la majoria que se sent espanyola (però amb naturalitat eh?).
Perquè per Relaño la proposta del Parlament basc cerca "l'entesa des de l'esport" i vol fer "un pas més cap a la normalitat". És l'estratègia típica del periodisme espanyol, embolcallar tot el que té a veure amb Espanya i amb l'espanyolisme amb la "normalitat" i la "naturalitat", i tot el que té a veure amb altres nacions de la Península Ibèrica amb la radicalitat i l' egoïsme, amb els curts de mires i les societats tancades i endogàmiques.
I és que quan la premsa espanyola parla de no barrejar política i esport, el que vol dir és que són ells i només ells qui poden fer-ho, perquè, recordem-ho, tot plegat forma part de la "normalitat". Sentir-se només espanyol és "natural", però sentir-se només basc o només català és radical i excloent. I mesclar, per tant, política i esport només és "natural" i lícit de fer si es fa des de l'espanyolisme. Ho poden fer ells i tots els qui disposen d'un Estat propi. Els Jocs Olímpics són el perfecte exemple de com barrejar política i esport. O les competicions de seleccions de futbol (Mundial, Eurocopa...). L'exercici de cinisme és important.
Si s'animen els equips espanyols com si ens hi anés la vida, si s'exhibeixen milers de banderes espanyoles, i si hom es pinta la cara amb els colors de la rojigualda, llavors és que estem al davant d'una tempesta de naturalitat, d'onades d'espanyolisme natural que envaeixen els mitjans de comunicació. Però si la barreja política-esport la fa algun no-espanyolista, la tempesta de naturalitat es converteix en una espiral de radicalitat excloent (la famosa "deriva soberanista"). La mescla políticosesportiva es planteja doncs com a lícita només si la fa l'espanyolisme. La resta, tot el que no és espanyolisme, no és digne ni d'accedir a la cuina de les mescles. És territori reservat de l'espanyolisme "natural". Per això el proper cop que sentim a dir que no s'ha de barrejar política i esport, ja sabrem d'antuvi que va per algun indigne no-espanyol, que ha gosat trepitjar el territori de la "naturalitat".
Un exemple: la senyera que duu el Barça de futbol a la samarreta, és barrejar política i esport, segons el periodisme espanyol. En canvi que el Madrid o el Sevilla portin la bandera espanyola, és naturalitat. Brillant.
Si fa no fa com el tema del Consejo Superior de Deportes (CSD) i el nyap del futvolei. Barrejar política i esport es pot fer a tots els nivells per mirar d'impedir l'oficialitat internacional de les seleccions catalanes, o per impedir partits Catalunya-Espanya. En definitiva, la normalitat espanyola. És el que té ser així de "natural", com els iogurts.

Crònica Xarrada PSAN a Alcanar

Quan es parla d'independentisme modern no es pot deixar de banda l'activa participació que hi va tenir el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (el PSAN). La dècada dels seixanta és plena de moviments d'Alliberament Nacional arreu del món com Vietnam, Algèria, Cuba i també per la forta presència de moltes rebel·lions estudiantils arreu d'Europa, amb el seu punt àlgid amb el maig francès. Just en tot aquest context un grup de jóvens escindits del Front Nacional de Catalunya fundà el PSAN a finals del 1968. El partit neix amb uns pilars fonamentals, el marxisme, un marxisme crític amb el comunisme soviètic leninista, amb la independència i amb la unitat dels Països Catalans.
Aquest va ser el fil que va seguir l'històric dirigent del PSAN, Pep Guia, lo passat dissabte 14 de novembre a Alcanar, sota l'atenta mirada d'una cinquantena d'assistents d'arreu del territori. Històrics militants del partit de Vinaròs, Roquetes, Alcanar... hi van ser presents. A més de la gent que ja havia participat activament en l'última visita de Pep Guia a Alcanar, farà vora d'uns 20 anys, també hi havia molts jóvens independentistes del territori fet que demostra la verticalitat del moviment independentista.
Durant el torn de paraula presa per part del públic es parlà sobre el tema dels imminents referèndums que es celebraran al nostre país, Pep Guia va ser clar, la independència s'assoleix a tota la nació, per això criticà l'actitud d'Osona decideix on sols es fa referència al Principat de Catalunya. A banda d'això, animà a la gent del territori a treballar per futurs referèndums al nostre territori.
També recordem que l'exposició "40 anys del PSAN" estarà disponible per ser visitada fins al proper dilluns, així que aprofiteu!

Podeu vore la resta de fotos aquí.

Xarrada PSAN

Més de cinc mil persones es manifesten a Perpinyà amb el lema 'Esborrem el tractat dels Pirineus'

[Article de Vilaweb]

[Trobareu més informació a 350anys.cat]

Antonio de Pimentel i el cardenal Mazzarino van signar a París el 1659, un tractat entre la monarquia hispànica i la francesa que va rebre l'aprovació reial a l'illa dels Faisans (entre Hendaia i Irun) el 7 de novembre d'aquell mateix any. Era el tractat dels Pirineus (alguns capítols traduïts, en pdf), que establia la partició del territori nord-català. Tres-cents cinquanta anys després d'aquells fets, ahir més de cinc mil manifestants van demanar a Perpinyà la derogació del tractat.

La Comissió 350 anys ('Els catalans no tenim fronteres'), organitzadora de la mobilització, es va crear per a l'ocasió amb la voluntat de commemorar-ne l'aniversari i d'aplegar les entitats cíviques en la convocatòria dels actes. Formen part de la comissió la Federació d'Entitats, el Casal Jaume I de Perpinyà, el Col·lectiu de Professors de Català per Adults, Aire Nou, CatNord, la Plataforma per la Dignitat, l'Assemblea Nord-Catalana, VilaWeb Catalunya Nord, Maulets, Comissió 11 de Setembre del Penedès, la Coordinadora Obrera Sindical i 10 Mil en xarxa.

'Hi ha un salt qualitatiu i quantitatiu de gent més que evident', va assenyalar el president de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), Pep Ribas. 'No sabem si a rebuf de les consultes populars d'autodeterminació o per aquest 350è aniversari del Tractat dels Pirineus però aquest any hem fet més autocars que mai des de tots els racons de Catalunya i el País Valencià', va continuar Ribas, que va assegurar que la societat civil continua movent-se per la defensa de la identitat catalana.

'Aquí hi ha gent que parla de les consultes populars, que reclama una regeneració política o que demana un salt endavant amb la llengua a la Catalunya del Nord', va enumerar el president de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua, que també va voler fer una valoració molt positiva del Correllengua 2009.

'Tenim constància que hi ha participat molta més gent. En comarques i poblacions on històricament era una celebració bastant fluixa enguany s'ha consolidat enormement', va afirmar Ribas, que parla d'una clara superació dels 450 municipis i 300.000 persones de participació de l'any 2008.

Tramuntana, castellers i bastoners

La manifestació d'ahir va sortir a un quart de cinc de la tarda de la plaça Catalunya, sota una intensa tramuntana i una acusada sensació de fred. Darrera una pancarta amb el lema 'Esborrem el Tractat dels Pirineus', la concentració va recorrer els carrers més cèntrics de Perpinyà enmig d'un ambient festiu i amenitzat pel soroll dels tambors, les gralles i les actuacions castelleres i de bastoners. ERC va ser un dels partits polítics més ben representats, amb Joan Puigcercós i Joan Ridao al capdavant, aprofitant que ahir es va celebrar el Consell Nacional de la formació a la capital de la Catalunya del Nord.

Davant del Castellet, es va llegir el manifest '350 anys de resistència', que va recordar amb recança com el 7 de novembre de 1659 quan la Catalunya del Nord (el Rosselló, el Conflent, el Capcir, el Vallespir i l'Alta Cerdanya) va passar a mans franceses i integrades dintre l'anomenat Departament dels Pirineus Orientals. El manifest també va parlar de la resistència popular, representada a través de la Revolta dels Angelets de la Terra i el seu cap en Joan de Trinxeria. 'Cal no oblidar aquesta resistència popular, motiu pel qual França s'ha dedicat a convertir la Catalunya del Nord en el sud pobre de l'hexàgon', va recalcar el manifest.

'Buidant de teixit productiu al territori, mantenint un atur crònic que afecta al voltant d'un vint per cent de la població i empobrint i menystenint la producció agrària obligant a l'emigració de nombrosos nordcatalans', van enumerar. 'Ara, més que mai cal intensificar els vincles i les xarxes a banda i banda per tal de construir junts un futur en llibertat en un sol país. Esborrem el Tractat dels Pirineus!', va finalitzar el manifest.

Exposició i Xarrada del PSAN

A partir del proper dilluns 9 de novembre, es podrà visitar a l'edifici dels Serveis Agraris d'Alcanar, l'exposició itinerant pels Països Catalans "40 anys del PSAN".
Esta exposició s'inaugurà durant l'any passat a Barcelona commemorant el 40è aniversari del partit polític independentista PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional). Els seus eixos fonamentals són evidentment la independència, el socialisme i els Països Catalans. Se'l considera l'embrió de l'independentisme modern, quan ser independentista era vist com una bogeria, n'és una bona mostra la seua fundació, el 1968 en la clandestinitat franquista.
A part de l'exposició podrem comptar també amb una xarrada, "40 anys d'independentisme modern" que correrà a càrrec de l'històric militant Pep Guia, alhora catedràtic d'àlgebra a la Universitat de València. La xarrada serà també als Serveis Agraris d'Alcanar el dissabte 14 de novembre a partir de les 18:00h.

Esperem comptar amb la vostra companyia.

Crònica Correllengua 2009

Actuació de Laura Navarro i Pau Alabajos a la Cisterna del Vall.

Un dels objectius que ens vam marcar la gent de l'assamblea del Casal Aixumara des del nostre naixement va ser potenciar al nostre poble algunes de les diades més importants del nostre país. Així, quan s'aproxima el mes d'octubre ja som conscients que ve el temps del Correllengua. El Correllengua és una iniciativa a favor de la nostra llengua i cultura, sorgida de la societat civil catalana. És una proposta per la defensa i la promoció del català que té com a objectiu fomentar l'ús social de la nostra llengua en tots els àmbits. El Correllengua naix l'any 1993 a l'illa de Mallorca i el 1995 la iniciativa viatja fins al País Valencià, finalment el 1997 la CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana) pren el compromís de fer-la extensiva a la resta de territoris dels Països Catalans. Des de ja fa un grapat d'anys la cloenda del Correllengua té lloc a Perpinyà durant el 7 de novembre, data commemorativa en què es va signar el Tractat dels Pirineus el 1659. Just enguany se celebren 350 anys de la firma d'este tractat, a partir del qual es començà a escapçar la nostra nació. Així una de les activitats centrals del Correllengua 2009 a Alcanar ha estat la pintada d'un mural fent referència a esta trista data. Les activitats organitzades des del nostre col·lectiu van continuar amb una xarrada sobre el dialecte que parlem aquí, a les Terres del Sénia. La xarrada va córrer a càrrec d'Isabel Obradós, membre del Consorci per la Normalització Lingüística, i va comptar amb una molt bona afluència de públic, una assistència que es va multiplicar durant el sopar popular i finalment amb el concert del cantautor de Torrent (Horta Sud), Pau Alabajos.

Públic assistent al concert de Pau Alabajos.

La setantena d'assistents va poder gaudir del repàs del treball discogràfic ofert pel jove cantautor valencià acompanyat a tothora per la violinista Laura Navarro,. Entre les cançons reivindicant la defensa del territori, les agressions feixistes i xenòfobes i l'amor desenfrenat també va quedar temps per al record d'un dels mestres de la cançó d'autor, Raimon, que va ser recordat amb una versió de “Al Vent!”. El públic assistent va acomiadar el duet format per la Laura i Pau amb una forta ovació.

Mural "350 anys, esborrem el Tractat dels Pirineus" a la carretera de circumval·lació.

El jutge autoritza el tancament del repetidor que emet TV3 a la ciutat de València

S'aproxima el Correllengua d'enguany i tristament avui ens hem assabentat d'una nova agressió cap al català. La censura continua essent un mitjà utilitzat al país del totxo, la pseudo-democràcia continua vigent. El permís de la justícia valenciana per a tancar un nou repetir al País Valencià, esta vegada el que dóna cobertura a València ciutat, 1.300.000 privades de vore TV3. A continuació reproduïm la notícia de Vilaweb i també adjuntem altres fonts informatives. Nosaltres continuem tossuts amb la nostra tasca de lluita amb el català, mos veem dissabte!

[Font: Vilaweb]
[Més informació a la xarxa: El Punt, Avui, Tribuna.cat, directe!cat, El Singular Digital]
El jutge autoritza el tancament del repetidor que emet TV3 a la ciutat de València
Afectarà prop d'un milió i mig d'habitants · La campanya Televisió sense fronteres arriba a Girona
El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha autoritzat la Generalitat a precintar el repetidor que ACPV té a Perenxisa, al municipi de Xiva, i que fa arribar el senyal de TV3 en TDT a la ciutat de València i a les comarques de l'Horta, el Camp de Morvedre, el Camp de Túria, la Foia de Bunyol, la Ribera Alta i la Ribera Baixa. Això afectarà, segons que ha advertit l'entitat, gairebé un milió i mig d'habitants. La sentència del TSJPV respon el recurs d'apel·lació interposat per la Generalitat contra la negativa judicial a tancar el repetidor.

En aquest sentit, ACPV recorda que ja hi ha hagut uns quant pronunciaments favorables de la justícia 'i que, per tant, en aquest afer hi ha sentències discrepants.'
ACPV critica que el tribunal autoritzi el govern a entrar al centre emissor basant-se 'en l'execució d'una disposició administrativa' i 'sense entrar al fons de la qüestió'. Així, Acció Cultural diu que discuteix 'la competència legal de la Generalitat valenciana per a actuar sobre una televisió pública que és emesa per un canal de TDT la titularitat del qual no és autonòmic' i adverteix que 'el tancament d'una televisió implica un exercici de censura, per molt que aquesta decisió fos suposadament revocable per una sentència posterior'.
Cal recordar que romanen obert els expedients administratius contra ACPV i les multes imposades a l'entitat. 'Amb aquesta sentència, el tancament del repetidor que cobreix l'àrea més poblada del País Valencià pot ser imminent, i depèn en exclusiva de l'arbitrarietat política i l'interès partidista de l'actual govern.' En aquest sentit, ACPV fa una crida perquè la gent se sumi a la campanya d'Iniciativa Legislativa Popular Televisió sense fronteres, perquè 'és evident que només per aquesta via aconseguirem aturar aquest intent de censura.' Justament, ahir va començar a Girona la recollida de signatures de la ILP perquè es pugui veure TV3 a tot el país.