Grècia en flames

Què està passant a Grècia? En el següent post no esperem donar una resposta a això però si fer una important sintetització del per què? com han evolucionat els incidents... Tot això gràcies a un article publicat a Vilaweb el passat dijous 11/12.

[Font: Vilaweb]


Desenes de milers de joves grecs ocupen els carrers des de dissabte al vespre. La mort d'Alexandros Grigoropoulos, abatut per la policia, ha desencadenat una onada de violència i d'atacs no mai vista des del final de la dictadura. Però, en el fons de tot plegat, hi ha la frustració de la Generació 700, l'equivalent dels mileuristes, que han de viure amb un salari inferior als set-cents euros al país més corrupte i ineficaç de la Unió Europea.

G-700 no és pas el nom de cap grup organitzat, ni de cap partit, ni de cap associació. Té per expressió més o menys pública un bloc i un Butlletí de correu. Hi ha articles difosos en tot de llengües per webs de tota mena com aquest (traducció al català) i pàgines de Facebook en record del noi assassinat que han sumat més de cent mil membres en menys d'una setmana, o 'twitters' com el #griots, que informen sobre les manifestacions.

Molts joves grecs viuen des de fa anys en estat de frustració perquè passar amb set-cents euros els és impossible. A la Unió Europea el salari mínim és molt variable. Però, en tots els càlculs, Grècia sempre ocupa l’últim lloc, o el penúltim, dels quinze estats que formaven la UE abans de l'ampliació. Darrere seu sol haver-hi Portugal, l'estat espanyol i Itàlia. Els estats de la franja meridional de la Unió són els únics que accepten salaris mínims inferiors als mil euros (Grècia, 657), lluny de la mitjana dels quinze (1.160 euros) i molt lluny de Dinamarca que és, segons l'Eurostat, el país amb el salari mínim més alt (1.850 euros).

Aquesta dada no és aïllada. Un estudi recent de la Unió Europea considera la política social grega la més ineficaç d'Europa. Segons l'informe, que recollia el diari grec Kathimerini, Grècia és el país amb més pobres, ensems amb Letònia, i el que aplica polítiques socials que menys reïxen a reduir la pobresa: d’un 9%, mentre que la mitjana de la Unió és del 38%, i a Suècia del 59%. (Per cert, segons aquest estudi, l'estat espanyol té la segona política menys eficaç de reducció de la pobresa, d’un 17%.)

Això sí, la corrupció és rampant a Grècia. En l'informe anual de Transparency International Grècia ocupa la posició 57, entre Itàlia i Turquia: l’última de la Unió Europea d'abans de l'ampliació, i la 25a dels 27 estats actuals. I això explica també que un percentatge gran de la població juvenil grec no rebi el suport que hauria de rebre.

La suma de tots aquests factors augurava, ja fa mesos, que alguna cosa podia passar. Només calia una excusa, que va arribar dissabte de la manera més tràgica.

La mort d'Alexis

Dissabte una unitat especial de la policia grega va topar amb un grup de joves a Atenes. Epaminondas Korkoneas, un oficial de trenta-set anys, va disparar a Alexandros Grigoròpoulos i el va matar. El policia sosté que el van provocar i que va engegar un tret d’advertència que va matar de rebot. Els testimonis visuals discrepen d’aquesta versió; la majoria sostenen que els nois no feien res en el moment de l'atac i que el policia va disparar directament a Alexandros, en una actitud provocativa. Periodistes grecs consultats ahir per VilaWeb deien que seria molt difícil de saber què va passar de debò, però que els estranyava l'agressivitat de la policia, alimentada segurament per una topada anterior, 'verbal i poc important'. Hi ha qui diu que el grup de joves i el de policies ja es coneixien i que entre els policies hi havia militants de l'extrema dreta.

Sigui com sigui, els aldarulls i la violència van esclatar tot seguit i s'han escampat per tot el país. Grigoròpoulos ha esdevingut un símbol i la seva fotografia i el seu nom, en la forma familiar Alexis, apareix per tot arreu.

Gairebé a totes les ciutats gregues hi ha hagut incidents. A la majoria els estudiants universitaris ocupen les aules o han tancat els centres. A Atenes han atacat el Parlament i han cremat alguns edificis de la plaça Sintagma. També han saquejat moltes botigues del centre de la ciutat. El rector de la Universitat d'Atenes ha dimitit, el ministre d'Interior ha presentat dues vegades la dimissió i els policies responsables dels fets són a la presó. Amnistia Internacional ha acusat de brutalitat el govern grec, han circulat fotografies de policies grecs apuntant directament amb pistoles als manifestants.

El ressò dels incidents del 1973

La batalla campal que trasbalsa tot Grècia té una altra característica especial. Va començar al barri atenenc on hi ha l'Institut Politècnic, centre de la insurrecció contra la dictadura dels coronels. El 17 de novembre de 1973 tancs de la dictadura, que aleshores ja feia sis anys que durava, van entrar al Politècnic per jugular la revolta democràtica dels estudiants. Encara avui no se sap quants estudiants hi van perdre la vida, però sol parlar-se d’una quarantena. En la lluita contra la dictadura aquest incident va esdevenir tot un símbol que després, ja en democràcia, ha estat glorificat. En totes les escoles s'explica l'heroïcitat dels joves del Politècnic i per això no és estrany que ara hi hagi qui faci comparacions.

Polítics desconcertats

Mentrestant, el govern sembla desconcertat. El primer ministre Kostas Karamanlís de Nova Democràcia, nebot de l'ex-president Konstantin Karamanlís, ha expressat el seu 'dolor' per la mort del jove, però no ha acceptat la dimissió del ministre de l'Interior. Aquests darrers dies han circulat tot de rumors sobre possibles intervencions militars per a aturar les revoltes, però no s'ha fet res en concret. Ara, a mesura que han anat passant les hores, el govern ha anat endurint les declaracions.

L'oposició va començar donant suport als estudiants però ara ja no sap gaire què fer. Les enquestes d'opinió, per primera vegada en vuit anys, donen possibilitats de guanyar les eleccions als socialistes del PASOK, i George Papandreu, que n’és el cap, s’ha anat separant del moviment dels estudiants i criticant-ne la violència, alhora que critica el govern. Papandreu és fill i nét d’ex-primers ministres grecs i aquest fet, i que Karamanlís sigui nebot d'un ex-president, és presentat per alguns grups d'estudiants com la demostració que la democràcia grega és segrestada per uns pocs. (George Papandreu és l'actual president de la Internacional Socialista.)

A l'esquerra del PASOK, el Partit Comunista balla entre el suport als estudiants i la denúncia de la violència, i la Coalició de l'Esquerra Radical és l'únic grup parlamentari que fins ara sempre ha fet costat als manifestants.

En general, la magnitud de la protesta i de la violència amb què s'expressa ha desconcertat la classe política grega, que veu com la G-700 es defineix no solament contra el govern de dretes, sinó contra l'actual sistema grec de partits, amb reaccions i declaracions que l’acosten als grups autònoms de final del segle passat, o a l'anarquisme i tot.

El gran interrogant és ara de saber on porta tot plegat. El govern sembla que espera que les manifestacions vagin esllanguint-se a poc a poc i que d'aquí a uns quants mesos tot sigui un record, però pot passar qualsevol cosa en qualsevol moment.

Detencions a Barcelona

Els mossos d'esquadra han detingut dos joves pels aldarulls causats en la manifestació que s'ha fet anit al centre de Barcelona en solidaritat amb el noi mort a Grècia. Els manifestants s'han enfrontat amb la policia quan la protesta ha arribat a l'avinguda Francesc Cambó. Segons fonts policials, la manifestació, que ha aplegat centenars de persones, ha acabat amb dos mossos ferits lleus i diverses destrosses al mobiliari urbà. Els manifestants també han bolcat contenidors al mig del carrer i han atacat un caixer automàtic. Pel que fa als dos joves detinguts, l'un és una noia grega i l'altre, un noi que parlava en anglès als mossos d'esquadra i anava indocumentat.