Avui publiquem un article del professor i geògraf de la URV Sergi Saladiè, publicat al diari l'Accent en la seva edició del passat 18 de novembre. L'article es titula "Per un sistema energètic eficient: La generació distribuïda" i parla sobre el que significa la generació distribuïda i quines aplicacions pràctiques tindria sobre la nostra societat a més de parlar també del resultats cap als quals ens portaria.
[Font: L'Accent]
La societat catalana, com la mundial, actualment té plantejats una sèrie de reptes importants, entre els quals hi ha els energètics. Es poden resumir en: disminuir la despesa energètica i ser més eficients, aconseguir una reducció de les emissions de CO2, trencar la dependència envers els combustibles fòssils, desterrar l´energia nuclear, aconseguir un model elèctric adequat, assegurar els serveis energètics (tant a les llars com a la indústria, el comerç i els serveis), tenir un subministrament fiable, i potenciar la utilització de les fonts energètiques renovables.
Per contra, ni el nostre actual model energètic en general i elèctric en particular, ni el planejament previst per als propers anys, aconsegueix fer front a aquests reptes acomplint els requisits assenyalats. Es tracta d´un model que es basa fonamentalment en els combustibles fòssils i en l´energia nuclear (en el cas de Catalunya, aquestes dues fonts representen el 80% de la potència elèctrica instal·lada), és centralitzat en grans instal·lacions generadores i grans línies de transport, està fonamentat en l´economia d´escala amb impactes ambientals, econòmics i socials, genera una important dependència envers les multinacionals elèctriques, és molt ineficient en perdre dos terços de l´energia primària (només en les línies de transport a molta alta tensió es perd entre un 10 i un 30% de l´energia transportada).
Per tal de fer front a aquesta situació, la generació distribuïda representa una evidència ignorada. Segons l´Institute of Electrical and Electronic Engineers (IEEE), la Generació Elèctrica Distribuïda (DEG): "és la generació d´electricitat mitjançant instal·lacions que són suficientment petites en relació a les grans centrals de generació, de forma que es poden connectar en qualsevol punt d´un sistema elèctric". Per tant, per generació distribuïda s´entén tota la gamma de tecnologies de generació elèctrica que no precisen de la xarxa de transport elèctric D´alta tensió, a més de tots aquells sistemes de calefacció que produeixen - consumeixen en un mateix indret.
Les tecnologies de generació distribuïda abracen un ampli ventall de possibilitats, tot i que les que se´ns presenten més útils per fer front als reptes esmentats, són les que utilitzen fonts renovables (solar, eòlica i biomassa), les que prioritzen la instal·lació d´aquestes tecnologies en sòl urbà i industrial, i que per tant aproximen els centres productors als nodes de distribució i consum ja existents, i les que es basen en la participació de la ciutadania en la concepció i gestió dels projectes.
Així doncs, la generació distribuïda presenta una sèrie d´avantatges com ara són: la redistribució dels beneficis en un ampli espectre de la societat en incrementar el nombre de productors d´energia i de proveïdors dels servei de subministrament; la configuració d´un mercat basat en la competència real amb tots els avantatges que comportaria per al consumidor (tarifes més econòmiques i serveis més acurats); fer possible l´accés a la generació a associacions de veïns, cooperatives, ajuntaments, empreses, particulars...; la millora de l´eficiència en minimitzar les pèrdues per transport; l´augment de fiabilitat i resistència de la xarxa de subministrament en no dependre d´uns pocs centres productors i unes poques línies de transport; la integració en àrees industrials i urbanes evitant nous consum de sòl; la proximitat a la demanda que contribueix a l´equilibri territorial; la major adaptabilitat als avenços tecnològics; una millor modulació a les necessitats energètiques de cada territori; i la creació d´unes noves dinàmiques socioculturals en contribuir un canvi d´actituds que també repercutiria en un augment de l´estalvi i en un ús més eficient de l´energia.
Amb la universalització de la generació distribuïda, l´energia passaria de ser un hostatge en mans de les grans empreses del sector elèctric a esdevenir un bé de lliure accés que obriria les portes a una revolució econòmica i qui sap si també social. La proximitat i el coneixement popular del que és la generació i distribució energètica acceleraria l´adquisició d´una nova cultura de l´energia com un dels elements essencials del model energètic del futur. A més, la generació distribuïda ens acostaria a la l´autosuficiència energètica, que permetria disminuir els moviments geoestratègics pel control de les fonts energètiques i del seu transport, a més de possibilitar el desenvolupament dels països pobres.
Però el bo del cas, és que no estem parlant d´una utopia sinó d´un model que alguns territoris ja han emprès. A Dinamarca per exemple, des de 1976 la legislació obliga a la construcció de plantes generadores per barris, i des de 1979 està prohibit l´ús d´electricitat per a calefacció, amb el resultat que en l´actualitat el 60% de les llars reben el subministrament de calefacció a través de sistemes comunitaris. A Holanda, l´ús de microgeneració abasta el 52% de l´electricitat generada a tot el país. A Alemanya hi ha set milions de metres quadrats de plaques solars tèrmiques (només un milió a l´Estat espanyol), i gairebé 4.000 MW en solar fotovoltaica (només 1.000 MW a l´Estat espanyol), amb un promig de 140m2 de plaques solars per habitant (per només 16 m2 a l´Estat espanyol), i un 90% de les plaques solars ubicades en teulades d´habitatges, naus industrials, i equipaments i espais públics urbans.
Tot i això, a casa nostra hi ha algunes barreres que cal superar, com són l´absència d´informació; les dificultats imposades per les companyies de distribució elèctrica per possibilitar la connexió; la feixuga tramitació administrativa; la insuficiència i dificultat per accedir als ajuts; o la manca d´una actitud governamental ferma per defensar els interessos de la ciutadania per damunt dels de les grans multinacionals elèctriques.
Malgrat tot, quedem-nos amb el que diu Jim Hansen, de l´Institut Goddard d´Estudis Espacials de la NASA: "L´amenaça que representa l´escalfament global del planeta és clara i inequívoca. Per fortuna, també ho són les solucions. Malgrat allò que sostenen les veus pessimistes -que els hàbits i esquemes relatius a l´ús de l´energia no poden modificar-se substancialment-, el canvi és possible sempre i quan hi hagi la voluntat política de posar-lo en pràctica. (…) Sobretot en un context polític dominat per governs habituats a la concessió de subsidis a determinats grups empresarials (…)."
[Font: L'Accent]
La societat catalana, com la mundial, actualment té plantejats una sèrie de reptes importants, entre els quals hi ha els energètics. Es poden resumir en: disminuir la despesa energètica i ser més eficients, aconseguir una reducció de les emissions de CO2, trencar la dependència envers els combustibles fòssils, desterrar l´energia nuclear, aconseguir un model elèctric adequat, assegurar els serveis energètics (tant a les llars com a la indústria, el comerç i els serveis), tenir un subministrament fiable, i potenciar la utilització de les fonts energètiques renovables.
Per contra, ni el nostre actual model energètic en general i elèctric en particular, ni el planejament previst per als propers anys, aconsegueix fer front a aquests reptes acomplint els requisits assenyalats. Es tracta d´un model que es basa fonamentalment en els combustibles fòssils i en l´energia nuclear (en el cas de Catalunya, aquestes dues fonts representen el 80% de la potència elèctrica instal·lada), és centralitzat en grans instal·lacions generadores i grans línies de transport, està fonamentat en l´economia d´escala amb impactes ambientals, econòmics i socials, genera una important dependència envers les multinacionals elèctriques, és molt ineficient en perdre dos terços de l´energia primària (només en les línies de transport a molta alta tensió es perd entre un 10 i un 30% de l´energia transportada).
Per tal de fer front a aquesta situació, la generació distribuïda representa una evidència ignorada. Segons l´Institute of Electrical and Electronic Engineers (IEEE), la Generació Elèctrica Distribuïda (DEG): "és la generació d´electricitat mitjançant instal·lacions que són suficientment petites en relació a les grans centrals de generació, de forma que es poden connectar en qualsevol punt d´un sistema elèctric". Per tant, per generació distribuïda s´entén tota la gamma de tecnologies de generació elèctrica que no precisen de la xarxa de transport elèctric D´alta tensió, a més de tots aquells sistemes de calefacció que produeixen - consumeixen en un mateix indret.
Les tecnologies de generació distribuïda abracen un ampli ventall de possibilitats, tot i que les que se´ns presenten més útils per fer front als reptes esmentats, són les que utilitzen fonts renovables (solar, eòlica i biomassa), les que prioritzen la instal·lació d´aquestes tecnologies en sòl urbà i industrial, i que per tant aproximen els centres productors als nodes de distribució i consum ja existents, i les que es basen en la participació de la ciutadania en la concepció i gestió dels projectes.
Així doncs, la generació distribuïda presenta una sèrie d´avantatges com ara són: la redistribució dels beneficis en un ampli espectre de la societat en incrementar el nombre de productors d´energia i de proveïdors dels servei de subministrament; la configuració d´un mercat basat en la competència real amb tots els avantatges que comportaria per al consumidor (tarifes més econòmiques i serveis més acurats); fer possible l´accés a la generació a associacions de veïns, cooperatives, ajuntaments, empreses, particulars...; la millora de l´eficiència en minimitzar les pèrdues per transport; l´augment de fiabilitat i resistència de la xarxa de subministrament en no dependre d´uns pocs centres productors i unes poques línies de transport; la integració en àrees industrials i urbanes evitant nous consum de sòl; la proximitat a la demanda que contribueix a l´equilibri territorial; la major adaptabilitat als avenços tecnològics; una millor modulació a les necessitats energètiques de cada territori; i la creació d´unes noves dinàmiques socioculturals en contribuir un canvi d´actituds que també repercutiria en un augment de l´estalvi i en un ús més eficient de l´energia.
Amb la universalització de la generació distribuïda, l´energia passaria de ser un hostatge en mans de les grans empreses del sector elèctric a esdevenir un bé de lliure accés que obriria les portes a una revolució econòmica i qui sap si també social. La proximitat i el coneixement popular del que és la generació i distribució energètica acceleraria l´adquisició d´una nova cultura de l´energia com un dels elements essencials del model energètic del futur. A més, la generació distribuïda ens acostaria a la l´autosuficiència energètica, que permetria disminuir els moviments geoestratègics pel control de les fonts energètiques i del seu transport, a més de possibilitar el desenvolupament dels països pobres.
Però el bo del cas, és que no estem parlant d´una utopia sinó d´un model que alguns territoris ja han emprès. A Dinamarca per exemple, des de 1976 la legislació obliga a la construcció de plantes generadores per barris, i des de 1979 està prohibit l´ús d´electricitat per a calefacció, amb el resultat que en l´actualitat el 60% de les llars reben el subministrament de calefacció a través de sistemes comunitaris. A Holanda, l´ús de microgeneració abasta el 52% de l´electricitat generada a tot el país. A Alemanya hi ha set milions de metres quadrats de plaques solars tèrmiques (només un milió a l´Estat espanyol), i gairebé 4.000 MW en solar fotovoltaica (només 1.000 MW a l´Estat espanyol), amb un promig de 140m2 de plaques solars per habitant (per només 16 m2 a l´Estat espanyol), i un 90% de les plaques solars ubicades en teulades d´habitatges, naus industrials, i equipaments i espais públics urbans.
Tot i això, a casa nostra hi ha algunes barreres que cal superar, com són l´absència d´informació; les dificultats imposades per les companyies de distribució elèctrica per possibilitar la connexió; la feixuga tramitació administrativa; la insuficiència i dificultat per accedir als ajuts; o la manca d´una actitud governamental ferma per defensar els interessos de la ciutadania per damunt dels de les grans multinacionals elèctriques.
Malgrat tot, quedem-nos amb el que diu Jim Hansen, de l´Institut Goddard d´Estudis Espacials de la NASA: "L´amenaça que representa l´escalfament global del planeta és clara i inequívoca. Per fortuna, també ho són les solucions. Malgrat allò que sostenen les veus pessimistes -que els hàbits i esquemes relatius a l´ús de l´energia no poden modificar-se substancialment-, el canvi és possible sempre i quan hi hagi la voluntat política de posar-lo en pràctica. (…) Sobretot en un context polític dominat per governs habituats a la concessió de subsidis a determinats grups empresarials (…)."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada